Certament, aquesta emissora va decidir abordar l’assumpte amb un toc d’humor. I està molt bé que ho fes així. Però més enllà d’això m’agradaria aprofitar per a fer una anàlisi més profunda. La meva experiència és que un compte conjunt on va a parar tot acostuma a ser la punta d’iceberg d’un cert descontrol econòmic.

El que és meu és teu

Qui no ha escoltat la frase que encapçala aquest apartat. La idea de base és molt romàntica. I també és veritat que la manca de separació financera comporta algun avantatge. Per exemple, pot estalviar les comissions que alguns bancs cobren per tenir més d’un compte.

Ara bé. Suposem que jo sóc un dels membres d’una parella que té els diners compartits. Quina informació tinc sobre la meva economia personal? Com puc saber si estic vivint per sobre de les possibilitats que em dóna el meu sou? Quan es barreja tot i no es porta un control paral·lel del que hi ha, qualsevol anàlisi es complica molt. Em trobo que molt poques famílies disposen d’aquest detall.

Com estructurar la separació financera

Partirem del supòsit que no es porta al dia un bon full Excel amb les finances familiars. Si és així, no hi ha res que ens faciliti la visió del que ingressa i gasta cada component de la parella. En aquest escenari, la meva recomanació és comptar amb l’ajuda de la separació financera que aporta disposar de tres comptes. En primer lloc, convindrà disposar d’un en comú per a pagar les despeses dels dos. I, paral·lelament, serà bo tenir-ne un parell més, un per a cada membre. Així cadascú podrà analitzar les seves entrades i sortides d’efectiu.

Sobre aquesta base, hi ha moltes possibles variacions. Es pot determinar, per exemple, que les aportacions que es facin al compte conjunt es facin en proporció al sou de cadascú. O, salomònicament, els dos igual. Es tracta de trobar una manera acordada que tothom es senti còmode.

També hi ha altres solucions. M’agraden especialment les que obliguen a dur un control del que passa. Així, pot estar molt bé que un ho pagui tot i que, periòdicament, es passin comptes. L’avantatge del sistema és evident, i va en línia amb el que pregono. Tot el que sigui parar-se cada un cert temps per a veure com es va és molt recomanable. I si el sistema obliga a fer-ho, benvingut sigui.

Separació financera per a una economia més endreçada

Seguiré una mica més en la línia de l’anterior apartat. Tu poses la rentadora i jo frego els plats. O a la inversa. Sovint aquests petits acords fan que la vida en parella sigui més senzilla. De la mateixa manera es pot decidir que un pagui la factura de la llum, l’aigua, el gas i el telèfon, i l’altre el lloguer. Tot això obliga a constatar quines despeses cal atendre i quina és la forma més justa d’afrontar-les.

I un cop ja entrem en matèria, per què no plantejar objectius individuals o en comú? Quan els comptes estan ben endreçats, les decisions sobre el que ens podem permetre (o no) són força més senzilles. Es pot pagar un lloguer més elevat? O fer front a la compra d’un pis? Jo em puc apuntar a un gimnàs sense desatendre els diners que he d’aportar mensualment al compte conjunt? O quina és la meva capacitat d’estalvi?

El valor de l’experiència

El servei de Coaching en economia domèstica està pensat per a donar-te suport en la separació financera que aborda aquesta entrada i molts altres temes relatius a l’economia domèstica.

I, per a acabar, tanquem l’article amb alguns enllaços. El primer ens porta a l’enregistrament del programa de Radio Euskadi. I el segon ens condueix a una altra entrada del blog relativa a les finances en parella. És una lectura que complementa molt bé les línies anteriors.

Imatge d’Alexandra A life without animals is not worth living a Pixabay

Per a posar ordre financer cal actuar d’entrada amb intensitat

La primera coincidència recau sobre el procés que seguim. L’autora diu que “l’endreça és una ocasió especial, no pas una rutina diària”. Cal començar per visualitzar on es vol arribar, i dedicar a la neteja molta energia. Serà necessari llençar molts objectes. I conclou que, superada l’embranzida inicial, seguir amb una casa ordenada és relativament senzill.

Quan un dels meus clients posa ordre financer a la seva vida, el guió és similar. En primer lloc, determinem què és el que més es valora. Un cop sabem què li proporciona més felicitat, cal entrar al detall en aspectes econòmics. Això es fa tot recollint dades d’ingressos, sortides de diners, deutes i béns. La nostra plantilla Excel és molt útil per a fer-ho. I després cal analitzar de manera crítica si totes les sortides de diners són necessàries. Mirar el full de càlcul i deixar sentir què aporta cada xifra.

El criteri de selecció que du a l’ordre financer

Marie Kondo afirma que per a ordenar una llar es comença “per descartar: de cop, de tot i a consciència”. I, per a fer-ho, proposa un criteri: conservar només allò que desperti alegria. També escriu que l’endreça és “un diàleg amb un mateix”.

Tot això també recorda molt el procés que segueixo amb els clients. L’ordre financer requereix fer una tria d’estil de vida. Es tracta de repassar totes les sortides de diners per a anar avaluant quin sentiment ens proporciona cadascuna. Sovint hi ha tota una sèrie de despeses que es poden reduir o fins i tot eliminar. Corresponen a decisions que es van prendre en el seu dia, però que a dia d’avui han perdut tot sentit. I, no obstant això, mentre no dediquem una estona a revisar-les, possiblement no prendrem consciència que ja no ens calen. Tot plegat és un bon exercici d’introspecció.

Aquí és convenient fer un incís, en el què també coincideixo amb l’autora nipona. Quan eliminem una sortida d’efectiu a la qual ara no donem valor, no convé culpar-nos per tots els diners que hi he dedicat. Segur que aquell dispendi ens haurà aportat algun aprenentatge. Encara que només sigui adonar-nos que ja no desitgem gastar-hi més.

De camí cap a la felicitat

Podem llegir al llibre que he esmentat que “quan posem ordre a casa nostra l’aire de l’interior es refresca i neteja”. Si parlem d’ordre financer passa quelcom similar.

Una bona revisió de les finances pot canviar radicalment la vida. Quan un client s’hi posa de veritat, acostuma a passar que s’alliberen temes que feia temps que estaven estancats. Marie Kondo també ho ha observat en els seus serveis. Hi ha un factor màgic que fa prendre decisions que sovint feia anys que esperaven el moment. Posar ordre financer pot implicar descobrir què vols fer realment, en el sentit més ampli possible.

En resum,  aprenem a diferenciar el que és important del que no ho és. I, sobre tot, ens adonem que és possible estar-se de tota una sèrie de despeses si hi ha un objectiu superior.

Dones el pas definitiu cap a l’ordre financer?

Si has llegit fins aquí és molt possible que tot això es ressoni. Intueixes que, si hi dediques l’energia necessària, obtindràs resultats. De fet, fa molt de temps que desitges donar el pas i només necessites que algú t’acompanyi en el procés. Si és així, ja saps què et toca a continuació. A acOnseguir et donem totes les eines. Començant per la plantilla Excel que et pots descarregar al peu del text.

D’altra banda, mentre escrivia les línies anteriors no he pogut evitar recuperar un article precedent sobre harmonia financera. I, és clar, tampoc vull acabar sense donar-te la possibilitat de conèixer més la feina de Marie Kondo a través del seu web.

Recorda que el servei de Coaching en economia domèstica et pot acompanyar en l’anàlisi que et permetrà posar ordre financer. I, com a conseqüència, gaudir més de la teva vida.

Imatge de Pexels a Pixabay

M’inspiro aquest cop en l’entrevista que em van fer fa pocs dies a RAC1. El tema a desenvolupar era “què fer amb la casa durant les vacances”. L’enfocament inicial en centrava en possibles estalvis derivats del menor consum en subministraments. Això està molt bé, però i si anem més enllà? Comencem per aquesta proposta i després explorem altres camins.

El benefici financer derivat de l’estalvi en subministraments

Si no som a casa, no s’obren aixetes. Ni s’hi cuina. I tampoc s’hi posen rentadores. Per tant, el sol fet de marxar ja estalvia despeses. Si més no, en la majoria de casos. Si el comptador elèctric segueix avançant serà probablement degut a tres motius:

• La nevera, a no ser que aprofitem per a buidar-la i descongelar-la.
• El termo elèctric d’aigua, excepte si el desconnectem.
• La infinitat de petites llumetes o emissions dels diversos estris electrònics de la casa. Entrarien aquí router, telèfon sense fil, i, en general, tots els aparells en standby.

Cas que vulguem un consum zero en la nostra absència, farem bé d’apagar o tancar tot. Aquesta era l’estratègia dels nostres avis, oi?. L’opció dràstica serà actuar sobre diferencial i claus de pas generals. A la xarxa hi ha diverses calculadores de possibles estalvis. En el millor del casos, deixarem de pagar la part variable de les factures de subministraments. Cada casa és un món, però es podria estimar entre 50 i 100 EUR si no hi som en tot un mes. Sempre és una ajuda, però difícilment notarem una gran diferència a les nostres finances.

Centrem-nos en un benefici financer més significatiu

El consum col·laboratiu ens pot dur un benefici financer més sucós. Es tracta de treure rendiment d’allò que no fem servir. Quan som de vacances, l’habitatge habitual queda buit. I, potser, un cotxe resta aparcat al soterrani. Són béns als quals dediquem molts recursos. Oi que sí?

Per a treure’n un rendiment, podem trobar a Internet diversos webs d’intercanvi d’habitatges per a les vacances. L’objectiu és no pagar pel nostre allotjament quan marxem de casa. També podem posar a disposició d’altres usuaris el nostre vehicle. No seria estrany obtenir-ne entre 30 i 50 EUR diaris. Dependrà del model i estat de l’automòbil. Una entrada d’aquest mateix blog en feia referència fa temps.

I si entren a robar o hi ha un sinistre quan no hi som?

L’entrevista a RAC1 tocava també el tema de la seguretat. L’experta que va parlar sobre el tema em va recordar la importància de comptar amb una bona assegurança per a donar cobertura a robatoris o sinistres. I tan notable com això és que els imports declarats s’ajustin a la realitat. Això evitarà infra-assegurar-nos o sobre-assegurar-nos, segons els casos.

Un cop obtingut el benefici financer, no el matem!

Hem aconseguit un benefici financer amb els anteriors consells? Fantàstic! Ara, per a celebrar-ho, no caiguem en paranys. Els diners que entren de manera addicional són els que tenim més tendència a gastar alegrement. També hi ha alguna entrada al respecte en el blog. El famós “jo m’ho mereixo” ens pot fer molt de mal.

Som experts en proporcionar benefici financer

Acabarem posant a la vostra disposició el contingut sencer de l’entrevista a RAC1. També segueixen links a les entrades sobre paranys financers, consum col·laboratiu i mereixement financer. I, finalment, un enllaç a la calculadora sobre consums elèctrics de l’OCU.

El nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot ajudar a posar-te en marxa per a l’obtenció d’aquest benefici financer relacionat amb les vacances i molts d’altres.

En realitat, per a mi una bona gestió fiscal és important. Però només és una peça més en el camí d’optimitzar les nostres finances personals o professionals. El control de què entra i què surt dels comptes bancaris pot donar tantes alegries com pagar menys a Hisenda. Especialment quan el suposat estalvi fiscal té riscos.

L’esperit de les donacions i estalvis fiscals al límit

Sóc dels que pensen que vivim en un país on hi ha massa picaresca. El tema de les donacions a escoles concertades possiblement n’és un nou exemple. Ens agrada posar al límit l’esperit de les lleis. I llavors ens queixem quan ens barren el pas. Però de tot se’n pot treure un aprenentatge financer.

Començaré per fer una ràpida consulta a Viquipèdia. Allí veurem que una donació és una cessió de la què no s’espera res a canvi. Com a molt, el que n’hauríem de treure és la satisfacció d’haver-la fet.

Partint d’aquesta base, puc entendre que Hisenda incentivi amb deduccions a donar diners a entitats sense ànim de lucre. Però em grinyola atorgar el mateix sentit a les donacions a escoles concertades. Si més no, tal com estan plantejades en la majoria de casos.

Anem al moll de l’ós d’aquestes deduccions

Revisem-ho. El gruix de donacions a escoles concertades no són a fons perdut. Ben al contrari, tenen com a finalitat que els fills hi cursin uns determinats estudis. Per tant, no sembla que hi hagi molt d’altruisme en 10 quotes que es paguen de setembre a juny. Casualment, l’època quan els nens van a escola.

Em puc imaginar algun funcionari d’Hisenda tancat al seu despatx fa uns mesos. En el moment d’analitzar a l’engròs de xifres de les declaracions. Devia observar un notable increment de les deduccions per donacions. Suposo que li sorprendria l’atac de generositat dels contribuents. I es devia posar a investigar-ho.

I el final de la pel·lícula el tenim davant els ulls. S’elimina expressament aquesta possibilitat de deducció. I potser es reclamen deduccions fetes amb anterioritat. Tot i que dóna la sensació que són massa declaracions a revisar per a recuperar relativament pocs diners. L’assessor fiscal amb qui col·laborem dubta que els surti a compte anar molt més lluny.

I quin aprenentatge financer en podem treure?

Tot el que sigui parar-nos per a analitzar què ha passat durant l’any sempre és bo. Si tenim una motivació fiscal pera fer-ho, benvinguda sigui.

Ara bé, el regust que em queda quan parlo amb alguns és que posem massa focus en l’estalvi fiscal. Alguns cops fins i tot portant-lo al límit de la legalitat. I dediquem poc temps a concentrar-nos en quins són els nostres objectius financers.

Posaré un exemple. Aparentment, a nivell impositius pot tenir tot el sentit fer una aportació màxima a un pla de pensions. O retornar hipoteca fins al sostre que ens permeti pagar menys impostos.

Ara bé: seguirà sent una bona opció fer-ho si correm perill de quedar-nos a l’atur perquè l’empresa on treballem no rutlla? O si preveiem una possible baixada dels nostres ingressos? O si estem estalviant per a muntar un propi negoci?

A acOnseguir ens agrada analitzar les finances dels nostres clients sense perdre de vista els seus objectius. Ho esmentàvem en una de les entrades d’aquest blog. Per a assolir fites econòmiques, cal voluntat per a fer-ho. Necessitem posar-hi els cinc sentits. I convé situar en context possibles estalvis fiscals. Perquè potser no fan més que limitar-nos.

T’acompanyem en aquest camí d’aprenentage financer?

Reprenem un moment l’article. Diu més o menys que la felicitat és la diferència entre la manera que un individu veu els esdeveniments de la seva vida i la seva expectativa de com hauria de ser aquesta. Quan no es compleixen les expectatives, hi ha un sentiment d’infelicitat. Et sona?

El problema de les altes expectatives i el mereixement financer

En feia referència a una entrada del blog de fa mesos. Els humans som molt manipulables. El màrqueting ens fa creure que és imprescindible comptar amb tot un seguit de béns i serveis que, en realitat, no ens calen. Posem expectatives en gaudir de tot això. Mesurem el fracàs en funció del que no tenim.

En alguna banda vaig llegir sobre una prova molt interessant que podem fer quan tenim un impuls de compra. És especialment útil si allò que volem comprar és prou car com per a provocar-nos problemes financers. I ja no diguem si estem plantejant-nos endeutar-nos per a aconseguir-ho.

Es tracta de posposar l’adquisició uns dies. Posem per cas durant un mes. El més probable és que passat aquest temps tinguem una visió molt diferent de la necessitat de fer-ne la compra.

Quan arriba el mereixement financer

“Fes-ho, tu t’ho mereixes”. En aquest format o en un de similar, és molt probable que haguem sentit això molts cops. En molts casos, considero que se’n fa un ús abusiu. Tots ens mereixem petits regals que ens nodreixen. Una passejada per la platja. Una estona de lectura amb la nostra beguda preferida al costat. Una bona conversa amb un amic o amiga.

Però el que diré a continuació igual no agradarà a tothom qui ho llegeixi. Potser no ens mereixem anar de vacances a l’estranger. O gaudir d’un cotxe nou. O viure en un habitatge de més de 100 metres quadrats. Depèn. Sobre tot, el mereixement financer estarà en funció de si hem estat capaços de generar prou valor per a la societat. Si ho hem fet i se’ns ha remunerat convenientment, mereixerem gaudir-ne. I, en cas contrari, no. I sempre quedarà una llista inacabable de petits i assequibles plaers que seguiran al nostre abast per a ser feliços igualment. Només es tracta d’abaixar les nostres expectatives. O trobar la manera d’oferir prou dins l’àmbit en el què en movem per a que realment en siguem mereixedors.

Mereixement financer i préstecs

Possiblement hi haurà algun lector que estarà pensant que per a gaudir de tot allò que no podem pagar hi ha els préstecs. És cert. Demanar diners per a comprar quelcom lluny del nostre abast pot ser la solució. Però té un cost. Depenent de l’interès i el termini, podem acabar pagant per un cotxe el doble quan el financem. Si ens veiem capaços de fer-ho, no és millor esperar un temps, estalviar l’import que hauríem desemborsat en quotes i pagar el vehicle amb diners de la nostra butxaca?

La felicitat depèn en una bona part de l’actitud. Et proposem mesurar fins on arriba el teu mereixement financer. Si no pots aconseguir amb diners tot allò que voldries, potser és el moment d’abaixar expectatives per a poder ser més feliç. O idear la manera d’incrementar ingressos. El que és segur és que tots ens mereixem viure financerament tranquils.

Parlem de quin és el teu mereixement financer actual? I de quin vols tenir?

Una lectura clàssica que ha inspirat a milers d’estalviadors és “L’inversor intel·ligent” de Benjamin Graham. En aquesta entrada del blog em dedicaré a repassar alguns aspectes que en el seu dia em van cridar l’atenció. I, en especial, un “ni ho sé ni m’importa” que se’m va quedar gravat.

Preguntes clau per a decidir sobre risc financer

L’autor ajuda a fer un repàs de quina és la situació personal abans de prendre qualsevol decisió relativa a risc financer. Proposa fer-se preguntes com les que segueixen:

• Tinc parella amb ingressos, i, en cas afirmatiu, de quin tipus són aquests?
• M’he de fer càrrec de fills i les despeses que comporten, sobre tot pel que fa a estudis superiors?
• Heretaré diners?
• M’hauré d’ocupar en el futur de familiars malalts o vells?
• Quins factors poden afectar negativament la meva carrera professional i els meus ingressos?
• Si tinc un negoci, quant de temps acostumen a sobreviure empreses similars a la meva?
• Necessito que les inversions siguin un complement als meus ingressos ordinaris?
• Tenint en compte ingressos i despeses, quants diners em puc permetre perdre amb les meves inversions?

En definitiva, totes aquestes preguntes ens donen pistes sobre quina part de l’estalvi cal mantenir líquida, i quina altra part realment es pot invertir.

“Ni ho sé ni m’importa” com a mostra de baix risc financer

En Benjamin Graham posa molt èmfasi en deixar clara la diferència entre un inversor i un especulador. Aquest darrer vol treure profit de les fluctuacions del mercat. L’inversor vol adquirir i mantenir valors adequats a preus adequats: no es preocupa per les caigudes ni s’emociona amb les pujades a les cotitzacions, perquè es mou a llarg termini. De fet, les paraules “inversor” i “llarg termini” per a ell s’haurien de considerar redundants.

D’altra banda, la majoria dels inversors no compten ni amb el temps ni amb els coneixements necessaris per a preveure què passarà amb els mercats. Posem per cas la pregunta “què passarà amb les accions de tal empresa?”. O “quina serà la tendència de la borsa en els propers dos anys?”: La resposta contundent que l’autor considera que la majoria dels inversors haurien de donar és “ni ho sé ni m’importa”.

El llibre justifica aquesta (aparentment impertinent) resposta amb la tècnica del “promig del cost monetari”. Quan la seguim, renunciem a tenir capacitat per a anticipar qualsevol comportament futur dels mercats i posem totes les decisions en pilot automàtic. Es tracta de fer inversions periòdicament en un producte financer que estigui prou diversificat. I amb independència del que estiguin fent els mercats. Això assegura que no invertirem més (o reduirem inversions) quan creiem que val més la pena fer-ho. Al cap i a la fi, és possible que en segons quines decisions estiguem equivocats.

Principis empresarials aplicats a l’alt risc financer

Potser hi ha qui cregui disposar de temps i coneixements per a invertir agressivament. L’autor considera que prendre’s la inversió d’aquesta manera ve a ser com una activitat empresarial. Com a tal, hauria d’estar sotmesa als següents principis:

1. Conèixer el negoci (o inversions).
2. No permetre que ningú dirigeixi el negoci (o inversions) sense que es puguin supervisar els resultats entenent què s’ha fet (a no ser que per algun motiu es tingui confiança cega en el gestor).
3. No efectuar cap operació on matemàticament hi hagi poc a guanyar i molt a perdre.
4. Reconèixer els propis coneixements i experiència per a dur a terme una acció encara que la resta del món opini diferent.

“L’inversor intel·ligent” ha inspirat a molts inversors des de 1949. Tot i els gairebé 70 anys des de la primera edició, les lliçons que ens dóna són plenament vigents avui en dia. Només cal fer un repàs a les darreres crisi financeres per a adonar-se’n. Vols aplicar les seves ensenyances als teus estalvis? T’ajudem a fer-ho?

Quin nivell de risc financer vols assumir?

Ara avancem una mica més.

Despertar financer amb un petit exercici de presa de consciència

Qui ens segueix de fa temps sap que ens encanta posar a disposició dels usuaris del nostre web exercicis molt senzills que contribueixen a aquest despertar financer.

Vàrem començar la sèrie amb un que ajudava qui el fes a avaluar quin era el seu nivell d’independència financera. A aquest va seguir un altre que explicava la manera de pagar mig cotxe de més (o el producte que sigui), amb les compres a crèdit. I, per últim, en una altra publicació escrivíem també sobre alguns exercicis de consciència financera d’emergència. Aquests darrers anaven destinats a situacions extremes, però poden ser útils per a qualsevol de nosaltres. Aconsellàvem pagar tot el que es pugui en efectiu. Està demostrat que d’aquesta manera es gasta menys. I també recomanàvem anotar a diari tots els pagaments que es van fent.

Veuràs al final d’aquesta entrada que et pots baixar del nostre web un de nou. En aquest cas, t’adonaràs del que costen les teves compres des d’una perspectiva que segurament et sorprendrà.

Despertar financer amb una diagnosi preliminar de franc

Un cop rebis aquest exercici, passats uns dies ens posarem en contacte amb tu per a saber com ha anat i donar-te la possibilitat de seguir aprofundint. Et convidarem a respondre un curt qüestionari i sobre aquesta base farem una diagnosi preliminar de la teva situació econòmica. Sense cap cost.

El nostre objectiu, com sempre, és poder ajudar-te a potenciar les teves finances i aconseguir els objectius econòmics que et proposis.

Vols que t’acompanyem en el teu despertar financer?

Els qui ens seguiu de fa temps ja sabeu quina és la nostra opinió sobre les costes. Amb una bona planificació, no haurien d’existir. Ja ho explicàvem a una entrevista a Betevé fa mesos. El moment per a parlar de la costa de Setembre no és ara. Idealment, se’ns hauria d’haver demanat l’opinió fa mesos. L’objectiu és evitar-la. Les passejades en pla requereixen menys esforç i tensió que l’alpinisme.

Quan es planifica, la represa financera és una passejada en pla

En front d’una costa difícil de pujar, per a molts és preferible una passejada tranquil·la. Com aconseguir-ho?. Molt sovint recordo la pel·lícula “Atrapat en el temps”. Com possiblement sabeu, en ella es va repetint el dia de la marmota. Fins que el protagonista en treu el corresponent aprenentatge.

Totes les costes de Setembre o Gener són repetitives. En finances passa com en moltes altres parcel·les de la vida. Si fem el mateix, probablement obtindrem resultats similars. Per a que no es repeteixi la situació, cal introduir canvis.

En el moment de llegir aquest post, hi ha alguns fets que són segurs per a tu. Cadascú sabrà quina és la seva situació. A títol d’exemple:

• El proper estiu voldràs fer vacances, i el pressupost que et gastaràs ja estimes més o menys quin és.
• Durant Setembre hauràs d’afrontar tota una sèrie de despeses relatives a l’educació dels fills. Entre elles, hi trobarem material escolar, llibres, matrícules o roba. També coneixes què acostumes a gastar en això.
• Rebràs una paga extra si treballes per compte aliena i ho tens pactat així. O, per contra, durant les vacances deixaràs d’ingressar si ets autònom i els cobraments depenen només de la feina que facis.

Suposem que les despeses previstes pugen 1.800 EUR . No és molt millor anar arraconant cada mes 150 EUR per a que en el moment que arriba el pagament no pateixis? O, si comptes amb una paga extra de 1.200 EUR, no pots estalviar 50 EUR mensuals per a així disposar dels 1.800 EUR que ja sabem que et faran falta? Diu l’article que incorpora els nostres consells que ara, al Setembre, és moment de treure la calculadora. Potser sí, però l’ideal seria que fos per a planificar l’any vinent.

Quan no es fan els deures, la represa financera evoca l’alpinisme

Si no hi ha hagut una bona planificació, la recomanació és dedicar el mínim temps a retreure’ns-ho. L’important sempre és recollir l’aprenentatge, prendre’n consciència i actuar per a que no torni a passar.

De cara a l’any vinent, és aplicable tot el contingut de l’apartat anterior. Addicionalment, cal fer front a la situació que se’ns presenta ara.

En la mesura que sigui possible, a acOnseguir intentem evitar l’endeutament per a sortir endavant. Hem comprovat que la capacitat de les persones per a combatre situacions complicades és molt alta. Només cal la motivació corresponent. I sempre hi ha despeses de les què es pot prescindir fins el moment que es torna a tenir el control de les pròpies finances.

Vols que la teva propera represa financera sigui tranquil·la?

M’inspiro per a redactar aquesta entrada en una xerrada que vàrem preparar per a membres de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). Tal com esmentava en un article anterior, la majoria de successos que anomenem “imprevist” en realitat no ho són. Però una malaltia d’aquesta magnitud sí que ho és. Els cotxes s’espatllen un dia o altre. Els electrodomèstics també cal reposar-los abans o després. Ara bé, gairebé ningú espera patir una malaltia greu que ho pugui arribar a canviar tot.

Previsió financera per a una crisi de debò

Qualsevol esdeveniment com una malaltia així pot tenir dues fatals conseqüències per a les finances personals:

1. Pot ser que els ingressos disminueixin. Sovint els tractaments mèdics que en són inherents provoquen que es produeixi la baixa laboral. Si el malalt és treballador per compte d’un tercer, la reducció és prou significativa com per a que es noti força. Per a sous molt alts o treballadors autònoms que cotitzin mínims, aquesta reducció pot ser gairebé dramàtica.
2. Probablement es produiran més despeses. Amb freqüència es demana als pacients una alimentació més sana o fins i tot ecològica. Això és car. També ho són medicaments que no quedin coberts per la Seguretat Social. O teràpies suplementàries i pròtesis diverses.

El vídeo que ha preparat l’AECC ens aporta una bona base de coneixements al respecte.

Avançar-se als esdeveniments: la previsió financera

Començava la xerrada amb dos elements de presa de consciència. Aquests ens ajudaran a estar millor preparats davant qualsevol mena d’autèntic imprevist.

Necessitem provocar que el que desitgem passi

Si volem anar de vacances a, posem per cas, Roma, dedicarem un bon nombre d’hores a planificar-ho. No ens presentarem a l’aeroport el dia del viatge a veure improvisadament quin vol podem agafar. Tampoc arribarem a la ciutat sense tenir assegurat l’allotjament.

És ben curiós com tenim ben assumit que per a que unes vacances siguin un èxit cal planificar-les. Per contra, per a altres temes tant o més importants que aquest no dediquem ni el temps ni els recursos necessaris.

Si considerem que la tranquil·litat financera té un gran valor, perquè no posem el que faci falta per a dotar-nos d’un bon coixí? No val la pena fer una bona previsió financera?

Ens cal informació i un detallat full de ruta per a no anar a cegues

Un cop decidit que volem estar preparats per a afrontar imprevistos greus, és imprescindible treballar dos aspectes als que hem fet referència repetidament a altres entrades del blog.

1. Necessitarem conèixer de quina situació partim: amb quins ingressos comptem, quines sortides de diners tenim o podem preveure, quins són els béns que hem aconseguit reunir i quin és l’import del deute que arrosseguem, si és el cas.
2. Haurem de planificar com arribar on volem amb el corresponent pressupost financer. Si en el punt anterior la pregunta acostuma a ser “quin”, ara ens centrem en el “com”. Volem saber com arribar al nostre objectiu de dependre de nosaltres mateixos, com cal fer-ho.

Una previsió financera no ho resol tot, però ajuda molt

Quan parlem de segons quins esdeveniments, els diners són secundaris. Però també és cert que no disposar d’un coixí econòmic suficient pot fer encara més dura la nova situació. N’ets conscient?

Quin imprevistos cobreix la teva previsió financera?

Evidentment, tot el que segueix a continuació es sustenta si prèviament hem aconseguit que els ingressos superin de manera generosa les sortides de diners. Per a posar-se en forma, fa falta esforç. L’objectiu val la pena. Veiem-ho.

Primer pas financer: el coixí mínim

Es tracta de reunir un estalvi base que ens permeti reaccionar a emergències sense recórrer a l’endeutament. La intenció és que un cop ens posem a reduir el deute seriosament (segon pas financer) no ens trobem que amb el primer imprevist ens calgui recórrer de nou a endeutar-nos.

Aquesta és una recomanació que a acOnseguir venim donant des de fa anys. Mentre els diners són en poder nostre, els podem utilitzar per al que faci falta. Abans de començar a pagar, assegurem-nos una liquiditat mínima.

Segon pas financer: reducció de deute amb efecte “bola de neu”

Un cop ja podem reaccionar a petits imprevistos, ens enfoquem a reduir deute. I per a saber a què ens enfrontem, res millor que fer una llista dels diversos préstecs. En general, queden excloses les hipoteques. El motiu és que la seva finalitat és finançar un habitatge que permet deixar de pagar un lloguer (despesa). A més, una casa de propietat sempre és un estalvi, immobiliari i poc líquid perquè hi vivim, però estalvi al cap i a la fi.

Normalment, jo proposo als meus clients començar pel deute més car. El que paguem més interessos. En Dave Ramsey introdueix una variant psicològicament molt interessant. Si es comença pel més fàcil de pagar, com ell proposa, aviat podem tenir un primer èxit. I això ens motivarà encara més a seguir endavant.

En tot cas, cada cop que acabem de pagar un préstec, els diners que dedicàvem a reduir-lo ens donen capacitat addicional per a liquidar més ràpid el següent. És l’efecte “bola de neu” d’aquest segon pas financer.

És molt recomanable anar tatxant de la llista allò que ja haguem pagat. És una fantàstica sensació anar eliminant línies i veure com augmenta la nostra força financera.

Tercer pas financer: el coixí necessari

Un cop lliures de deute, podem utilitzar tot l’estalvi que anem generant per a aconseguir un coixí amb el què ens sentim realment còmodes. No hi ha normes al respecte. Cadascú demanarà un nivell diferent de diners per a estar confortable.

En línies generals, potser una persona amb ingressos irregulars (posem per cas un autònom) necessitarà més coixí que no pas un funcionari. O també pot influir la càrrega familiar que depengui d’aquest estalvi. No és el mateix haver de respondre per un sol que per una família de cinc membres.

Quart pas financer: aconseguir el benestar per a la jubilació

Coincidim gairebé de ple amb en Dave Ramsey. Matemàticament, és complicat mantenir l’actual sistema de pensions de jubilació, i tots faríem bé d’anar acumulant un capital que ens permeti complementar la pensió que finalment ens toqui.

Com estem parlant d’un estalvi a llarg termini, els productes que escollim com a vehicle hauran de ser adequats a aquesta finalitat.

Cinquè pas financer: assegurar els estudis dels fills

Potser discrepo en l’ordre (podria ser un pas financer anterior), però tots els que tenim fills hauríem d’estar preparats per a afrontar els seus estudis sense recórrer al deute. I el producte d’estalvi escollit hauria de tenir un horitzó temporal de curt o mig termini.

Sisè pas financer: eliminar la hipoteca

Fins aquí, haurien de quedar resolts els imprevistos, una jubilació digna i els estudis del fills.

En aquesta situació, seria el moment d’esdevenir propietaris absoluts de l’habitatge on vivim. És el darrer pas financer per a eradicar el deute.

Setè pas financer: gaudir, invertir i donar

Sense deutes i amb tots els mínims coberts, les paraules gaudir, invertir i donar prenen molt de sentit. Recordem que els diners no són pas una finalitat, sinó més bé un mitjà. Un cop assegurada la qualitat de vida desitjada, és un moment ideal per a divertir-nos, invertir amb més risc o dedicar-nos a ajudar als altres.

Aquest vídeo ajuda a acabar de repassar el contingut d’aquesta entrada del blog.

Dones el primer pas financer de la nostra mà?