Ahir vaig llegir al diari que les famílies aconsegueixen un ‘estalvi’ mensual del 65% després de refinançar el seu deute amb els bancs.
El mateix article explica que el refinançament no és res més que agrupar tota una sèrie de deutes en un de sol, a un tipus d’interès més baix i a un termini superior. La garantia del nou crèdit és gairebé sempre hipotecària.
Tal com està escrit l’article, sembla que el refinançament sigui una gran solució: les famílies que refinancen passen a pagar un 65% menys. Jo voldria puntualitzar que, des del meu punt de vista, es tracta d’una solució només per a aquells casos en els quals aquesta sigui l’única manera possible d’evitar un embargament. Si hi ha qualsevol altra manera de fer front als deutes, segur que és més barata que aquesta. Fan molt bé de posar al títol de l’article ‘estalvi’ entre cometes, perquè el que hi ha en realitat al darrera és una despesa molt més elevada en forma d’interessos.
Posem un exemple senzill
Imaginem una família que deu 5.000 EUR per despeses de targeta de crèdit que cal que pagui en un termini d’un any amb un 20% d’interès. Amb aquestes condicions, aquesta família cada mes haurà de pagar 463’17 EUR, i quan acabi d’abonar la darrera quota haurà pagat 558’07 EUR en forma d’interessos durant l’any (463’17 x 12 – 5.000).
Suposem que la família de l’exemple decideix refinançar el deute, i el banc li permet afegir-lo a la seva hipoteca a 20 anys i un 5% d’interès. Amb aquestes noves condicions, la quota passarà dels 463’17 EUR anteriors a 33’00 EUR. Sembla un gran ‘estalvi’, oi?. El problema és que aquesta quota s’haurà de pagar durant els propers 20 anys, el que significa que al final s’hauran pagat 2.919’47 EUR en forma d’interessos (33’00 x 12 x 20 – 5.000), és a dir, gairebé 6 vegades més que pagant el mateix deute a un any a un interès fins i tot 4 vegades superior. Per tant, on és l’estalvi?
Novament, posem consciència i actuem amb responsabilitat. Si no hi ha cap altra sortida, el refinançament és una eina salvadora, tot i que a un cost molt elevat. Si es refinança un deute derivat d’un excés de despesa del passat per a evitar estrènyer-se el cinturó durant els propers mesos, convé que estem al corrent del que això suposa a llarg termini per a les nostres butxaques.