Sobre l’estalvi

Ja fa dies que em ronda pel cap escriure sobre l’estalvi.

Els nostres pares i, sobretot, els nostres avis, estalviaven tot el que podien sense saber exactament per a què. Em comentava un amic assessor fiscal fa uns anys que confeccionava la declaració de l’IRPF a avis que tenien petites fortunes en caixes d’estalvi amb una remuneració molt baixa. En molts casos es tractava d’imports que, amb una ràpida negociació, haguessin rendit bastant més, però en aquesta època hi havia molts petits estalviadors que estaven disposats a obtenir un rendiment modest dels seus diners si aquests estaven en una caixa d’estalvis, perquè llavors es considerava (com han canviat els temps!) que aquest tipus d’entitats donaven una major seguretat als seus clients.

La qüestió és que en moltes ocasions aquests avis acabaven morint després d’haver gaudit d’una qualitat de vida molt per sota del que els diners que tenien estalviat els haguessin permès. I eren els hereus els que es trobaven, de cop i sense esforç, amb un capital que els permetia accedir ràpidament a un nivell de vida a què possiblement sense aquesta ajuda haurien arribat més tard, o, qui sap, potser mai.

Sota el meu punt de vista, la combinació d’aquest i altres factors va portar probablement a passar en el seu moment d’una cultura de l’estalvi a una de la despesa, i quan l’estalvi no va ser suficient per mantenir un cert nivell de vida, es va donar el salt a la cultura de l’endeutament: allà on amb els ingressos ordinaris no s’arribava, el crèdit ajudava a això. Evidentment, tal com ja esmento en altres entrades del blog, el sistema bancari, i, l’Estat com a regulador del mateix, també han ajudat molt a aquest canvi cultural, donant molt fàcil accés a tot tipus de préstecs.

Jo considero necessari tornar a una certa cultura de l’estalvi, però enfocat a objectius concrets. Hem de saber per què estalviem, i, arribat el moment, hem de saber gaudir de l’estalvi aconseguit.

Això ens porta a la necessitat de planificar una mica. Com estalviem?. Fins fa molt poc, una gran majoria de la població acudia a entitats bancàries, que oferien tot un seguit de productes d’estalvi. Se suposava que confiant els nostres diners es produïa una situació en què tothom guanyava: d’una banda, l’estalviador obtenia un bon rendiment, i, per altra, l’entitat es guanyava una comissió o posava a treballar els estalvis dels seus clients en inversions que rendien prou per remunerar i generar un guany addicional per a l’entitat. Lamentablement, les fets han demostrat que, en ocasions, aquestes entitats han obrat sobretot en el seu interès, i molt poc en benefici dels seus clients.

Per tant, què podem fer a partir d’ara?. Al meu entendre, hem de tenir clar que els responsables del que passi amb els nostres estalvis som nosaltres mateixos. Invertim una gran part de la nostra vida a treballar i gràcies a aquest esforç aconseguim, en el millor dels casos, un capital estalviat. Som conscients de les hores que hem dedicat a generar els diners que hem estalviat?. Si prenem consciència d’això, ens haurà de ser molt fàcil responsabilitzar del que succeeixi a partir d’ara amb ell, i invertir el temps que sigui necessari perquè aquests diners treballi per a nosaltres. Perquè, ¿hem comparat el temps que dediquem a visitar concessionaris quan volem canviar de cotxe amb el temps que invertim en decidir en quins productes posem el nostre estalvi?. Resultava molt còmode delegar aquesta responsabilitat en una entitat bancària, però aquest model ha quedat trencat.

Al meu entendre, en qüestió d’estalvi el futur passa pels següents passos:

1. Saber per a què estalviem
2. Recopilar informació sobre els productes en què podem invertir, acudint a entitats financeres si cal
3. Entendre cadascun d’aquests productes, si en cal amb l’ajuda d’un professional independent
4. Decidir on invertim
5. Executar la decisió presa

De nou, consciència i responsabilitat. Consciència del que volem i del que disposem per aconseguir-ho, responsabilitat per prendre les decisions que respectin la nostra pròpia consciència.