Fa uns dies es podia llegir a La Vanguardia un article sobre les alternatives que donen els bancs al dipòsits que ara tenen limitacions de rendibilitat de l’1’75% a un any. Es tracta d’un bon escrit que informa sobre diverses possibilitats on posar-hi diners amb una certa seguretat i rendibilitat, però, sota el nostre punt de vista, el que és important no són els productes, sinó les necessitats i objectius financers als quals volem donar cobertura amb aquests productes o d’altres.
Tenim dos problemes de base:
– La majoria de la gent estalvia (o intenta estalviar) sense tenir clar quin és l’objectiu d’aquest estalvi i, d’aquesta manera és difícil determinar una estratègia financera adequada.
– En els pocs casos que la necessitat que cal cobrir està clara, hi ha poques entitats financeres que l’escoltin, perquè moltes vegades l’oferta de productes que tenen és limitada i el seu principal objectiu és col•locar al client algun d’ells, sigui o no el més apropiat.
Si ens centrem en els objectius, aquests poden ser molt variats, però, en general, es poden agrupar de dues maneres:
– A curt i mig termini, disposar d’un coixí per a fer front a imprevistos i compres de béns de duració superior a un any, amb la finalitat d’estar tan poc exposats a l’endeutament com sigui possible.
– A llarg termini, acumular un capital que doni independència financera per a enfrontar temes més llunyans en el temps i que, alhora, requereixin molts més diners acumulats, com ara la jubilació o la cancel•lació d’una hipoteca.
Els dipòsits o productes similars a aquests no semblen els més apropiats en cap dels dos casos anteriors, perquè:
– Si es tracta de disposar d’un coixí per a imprevistos, aquest cal que tingui una disponibilitat absoluta, i els dipòsits no tenen aquesta característica
– I si es tracta d’acumular capital a llarg termini, la rendibilitat dels diners que s’hi destinin serà més alta com més ens comprometem a fer aportacions periòdiques i menys necessitat es tingui a disposar d’ells a curt i mig termini. Quan l’horitzó temporal és llarg, amb els dipòsits estem renunciant a una rendibilitat més elevada.
Per tant, independentment que l’interès dels dipòsits ara sigui menor, no sembla que aquesta mena de col•locar els diners sigui la més apropiada. N’hi ha de millors, i, com sempre, el més adequat és comptar amb un assessor financer independent que ajudi a escollir-los.