Segurament molts sabeu com acaba la frase que encapçala aquesta entrada del blog, és relativament famosa: “No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita”. Malauradament, molts cops s’oblida, i els números que em passen alguns dels meus clients me la recorden sovint. Per tant, avui he volgut dedicar-li una atenció especial.
Quants de vosaltres desitjaríeu comptar amb uns ingressos de més de 10.000 EUR mensuals? Us sorprendria saber que he tractat amb algun client que volta aquesta xifra i que té problemes, ja no només per a estalviar, sinó per a arribar a final de mes?
En moltes ocasions, el problema no són els ingressos. Us posaré un parell d’exemples.
El primer és força habitual. Una persona persegueix durant mesos (o anys) un augment de sou, i finalment l’obté. El més probable és que aquest increment de salari tingui un destí fins i tot abans d’aconseguir-lo. Com a conseqüència, l’escenari resultant acostuma a ser similar a l’anterior a la millora salarial: si el patró era anar al dia, se seguirà anant al dia, i si s’estalviava, possiblement ara s’estalviarà una mica més. I si els números no quadraven, seguiran sense quadrar. Us sentiu identificats amb això?
El segon també és comú. Us trobeu un amic que sabeu que té una nòmina força més elevada que la vostra, i us comenta que se li ha espatllat el cotxe i que ha suat per a aconseguir els diners que costava la reparació. No us heu trobat mai preguntant-vos en silenci com pot ser que aquesta persona, amb el sou que té, pateixi aquesta mena de problemes?. I, fins i tot, no us heu dit per a vosaltres mateixos que si guanyéssiu tants diners com ell això no us passaria?
Insisteixo: sovint el problema no són els ingressos, són les despeses. Si assumim que difícilment es pot millorar el sou sense un canvi profund en les nostres creences (canvi que mereix un capítol apart), no ens queda més remei que treballar sobre les despeses. I prendre consciència sobre on van a parar els diners que entren a casa és fonamental per a prendre decisions que ens facin sentir més còmodes amb com destinem el que guanyem.
Vols que t’ajudem a analitzar les teves despeses?
Tornem a la frase inicial: “No és més ric qui més té, sinó que menys necessita”. I l’arrodonim amb un fet demostrat: quan gastem més que els que podem gastar, ni que sigui uns pocs euros, ens veiem obligats a endeutar-nos o a reduir els estalvis dels que disposàvem. Si això ho fem de manera recurrent, tenim un problema, perquè a més o menys llarg termini la situació és insostenible.