Dilluns 14 de Gener l’Eduard Gironella va ser entrevistat per Montse Jené (veure enllaç) al Canal 3/24 de TV3, Televisió de Catalunya. Durant els aproximadament 20 minuts d’entrevista, el Director d’acOnseguir explica com el coaching financer i la comptabilitat ajuden a les famílies a organitzar millor la seva economia domèstica.
Amb el coaching, es pretén obrir un espai de reflexió per a fer aflorar una consciència sobre temes d’economia domèstica que provoqui actuar amb una responsabilitat diferent. Els resultats que s’obtenen acostumen a ser positius, i això retroalimenta el sistema i augmenta l’autoestima i la motivació. Paral·lelament, s’estableixen objectius, s’analitza quina és la realitat de la situació de partida, es veu quines opcions hi ha per a arribar als objectius des de la realitat existent, i, finalment, es responen preguntes del tipus què fer, i com i quan fer-ho. És important no perdre de vista que en tot procés de presa de consciència el que és bàsic és l’aquí i ara: el passat només serveix per a aprendre’n i treure’n conclusions, i el que cal fer és mirar el que tenim en aquest moment per a assolir fites de futur.
D’altra banda, amb les eines de comptabilitat empresarial es parteix de la base que tota família té molts punts en comú amb el que seria una petita empresa. Així, s’analitza quins són els actius disponibles (tot allò que, si es posés a la venda, es podria transformar en diners), els passius (el que es deu a tercers), i, com a diferència entre actiu i passiu, es determina el patrimoni net de la família en qüestió, és a dir, la seva riquesa. La diferència entre ingressos i despeses de la unitat familiar provocarà, si és positiva, que aquesta incrementi la seva riquesa, o que disminueixi en el cas que sigui negativa (més despeses que ingressos). Els pressupostos ajuden a fer que aquests ingressos i despeses estiguin sota control.
Aquests pressupostos són un llistat d’ingressos i despeses previstos, i es poden fer a partir d’un històric (el que va passar, per exemple, l’any passat), o bé en base zero, és a dir, prescindint del passat i veient què és necessita a partir d’ara per a assolir uns determinats resultats futurs, procés que és molt enriquidor. Si aquest llistat es fa en un full de càlcul tipus Excel, l’anàlisi de les dades resulta molt interessant perquè es poden ordenar les partides per importància i calcular el percentatge que representa cadascuna sobre el total. A més, el full de càlcul permet jugar amb escenaris, per a veure què passaria si es produís una determinada circumstància o una altra.
Durant l’entrevista, l’Eduard Gironella dóna tota una sèrie de consells pràctics per a reduir el capítol de despeses, i planteja una filosofia interessant: potser no ens calen tantes coses per a ser feliços, perquè al cap i a la fi la felicitat és una decisió.
També s’aborda el tema dels imprevistos, i com el concepte comptable d’amortització por ajudar a fer-los front, així com la importància que l’endeutament tingui una durada mai superior al de la vida útil del bé que s’estigui finançant. D’això es dedueix que no és gens convenient pagar, per exemple, viatges de plaer amb un préstec.
Pel que fa a les targetes de crèdit, es recalca especialment la importància de poder pagar el que es gasta en un mes determinat per aquest mitjà a principis del mes següent, per tal d’evitar tipus d’interès totalment abusius d’entre un 20 i un 30% TAE. Aquest tema enllaça amb l’estalvi com a mecanisme que permet començar a guanyar autonomia financera, en contraposició a seguir treballant per a l’Estat en forma d’impostos, per a la Seguretat Social amb les quotes que paguem, per a bancs i per a totes les empreses a les que comprem els productes i serveis que consumim. Amb l’estalvi, una part del sou que cobrem es dedica a pagar-nos a nosaltres mateixos, el que permet fer que aquests diners treballin per als objectius que perseguim. Es tracta d’abandonar la cultura de la despesa i l’endeutament d’aquests darrers anys i caminar cap a una cultura de l’estalvi per a objectius concrets.
L’entrevista acaba remarcant la manca de formació en temes de finances domèstiques, i com seria d’interessant aprendre sobre aquesta matèria a l’ESO, de manera que tots acabem adquirint tota una sèrie de mecanismes automàtics de reacció davant determinats estímuls de consum impulsiu.