Ara que estem en plena campanya de la declaració de l’IRPF, el que comporta estar remenant moltes dades sobre la nostra economia particular, us proposo un exercici que us donarà molta consciència del que costen realment les coses.
Preneu la xifra dels ingressos anuals bruts procedents de la vostra feina, activitat professional o inversions que tingueu, i resteu-li el que pagueu de Seguretat Social i el que us surti a la declaració com a quota líquida. El resultat d’aquesta operació són els diners que us queden a la vostra disposició, per a estalviar, gastar o invertir.
Per a ser més precisos, hauríem restar d’aquesta xifra totes aquelles despeses que estiguin associades a l’obtenció de rendes. Us donaré diversos exemples:
- Si necessiteu una cangur que reculli els nens a l’escola perquè vosaltres esteu treballant, o teniu algú que us neteja la casa perquè no teniu temps per a això, calculeu el que us costa en un any.
- En cas que dineu en un restaurant perquè no teniu temps de menjar a casa, estimeu el que això us fa gastar de més en menjar anualment (tingueu en compte que, de fet, a casa també dinaríeu, però a un preu molt inferior).
- Per als que us moveu en algun transport, hem de considerar el cost del mateix: els bitllets de metro, la benzina, peatges, etc. (si afinéssim, hauríem comptar fins i tot l’amortització del vehicle, si és de la nostra propietat, però ja no demano tant).
- Si sou autònoms, considereu totes les despeses que ja heu utilitzat a la declaració: lloguers, subministraments, etc.
En definitiva, es tracta d’obtenir el que realment queda net.
A continuació, feu un càlcul de les hores que us dediqueu a treballar. Si sou autònoms, això costarà, però intenteu estimar. Si treballeu en una empresa, pregunteu al departament de personal les hores que passeu allà, que seran les que marqui el corresponent conveni (solen estar al voltant de 1.800 si teniu jornada completa) més les hores extres (que si no estan remunerades, haureu sumar pel vostre compte). A totes aquestes hores (que ja veureu que són moltes), sumeu-li totes les hores que estan associades al fet d’estar treballant: les que dediqueu a desplaçar-vos fins a l’empresa, les que us passeu al restaurant, etc. Finalment, si teniu rendiments d’inversions, avalueu les hores anuals que dediqueu al seu seguiment.
Després de tot això, ja estarem en disposició de realitzar el càlcul de l’import que obteniu per cada hora de la vostra vida que invertiu en guanyar diners. No us espanteu, solen sortir xifres escandalosament baixes, de l’ordre d’entre 5 i 20 euros.
Doncs bé, ara ja sabeu què guanyeu cada hora. Això ja és una mica de consciència. Però el que realment vull aportar en aquesta entrada del blog és el que segueix a continuació.
Us proposo que, durant els pròxims dies, cada vegada que us plantegeu una despesa, penseu en el que us costa en hores de treball. Si us ha sortit una xifra d’ingressos nets de 8 euros l’hora, dividiu tota despesa per aquest import. Quan penseu en marxar de copes i gastar 40 euros en això, això equival a 5 hores de treball. Si aneu de rebaixes i us gasteu 80 euros en roba, el seu equivalent és 10 hores de la vostra activitat professional. En el cas que estigueu planificant un viatge durant les vacances, i que aquest us costi 1.600 euros, són 200 hores de la vostra vida que haureu invertir en treballar per finançar-lo. I si us disposeu a comprar un cotxe, sobren els comentaris.
És evident que treballem per a guanyar diners i poder gaudir de les coses que podem comprar amb aquests, i, en el cas dels més afortunats, també per a realitzar-nos i gaudir fent-ho, però potser la consciència del que ens costen les coses en hores de treball ens farà pensar dues vegades per a què fem servir els nostres ingressos. Perquè no hem d’oblidar que els diners, a part de gastar-los, si hi ha estalvi es poden invertir per a que rendeixin, però aquest tema queda per a una altra (o altres) entrada (s) del blog.