Avançava al meu darrer post sobre què fer amb els crèdits que aviat escriuria sobre si comprar un pis és millor opció que viure en un pis de lloguer. És gairebé un clàssic que tots ens hem qüestionat en alguna ocasió: és millor comprar o llogar pis?
Evidentment, cada cas requereix fer uns números diferents i, en realitat, a la xarxa hi ha fins i tot calculadores que aconsellen una cosa o una altra en funció de diversos paràmetres.
No obstant, en aquest article m’agradaria aflorar consciència sobre una sèrie de fets que poden ajudar a decidir.
D’entrada, hi ha molta gent que considera un pis per a viure-hi com a una inversió (en la majoria de casos, la principal inversió de la seva vida). No obstant això, hi ha força autors que això ho discuteixen, entre ells Robert T. Kiyosaki al bestseller “Pare Ric, Pare Pobre”. A grans trets, l’argument d’aquest darrer grup és que una inversió cal que produeixi un rendiment, i un pis en el que s’hi visqui no en dóna cap (més bé tot el contrari, requereix posar-hi diners).
Sí que és cert que constitueix una forma d’estalvi (tot i ser molt poc líquida), i, des d’aquesta òptica, de moment ho podríem considerar com a inversió. Ara bé, convindria comparar aquesta amb altres possibilitats.
Així, cal ser conscients que, quan es compra un pis, es produeixen unes despeses que, en principi, són a fons perdut. Aquestes oscil·len entre aproximadament l’11% del valor de l’immoble quan no cal demanar hipoteca per finançar-lo, i al voltant del 14% quan cal anar al banc a demanar diners per, posem per cas, el 80% del seu valor.
En un entorn com l’actual en el qual a curt termini difícilment es produiran forts increments de valor dels actius immobiliaris, cal estar molt convençut de la inversió que fem per a pagar unes despeses tan elevades.
D’altra banda, si fem el supòsit que es parteix de zero (com seria el cas de la majoria de joves), estarem d’acord que cal estalviar durant un bon grapat d’anys per arribar a tenir els diners necessaris per a pagar l’entrada (sobre un 20% del valor del pis) i les despeses que esmentàvem abans (un 14% a afegir).
Addicionalment, el més probable és que la hipoteca ens obligui a casar-nos durant molts anys amb un banc que ens demanarà la nòmina i tota una sèrie de vinculacions si volem optar a les millors condicions d’interès possibles. I, és clar, si parlem d’interessos, cal no perdre de vista que, dins la quota que paguem per la hipoteca, hi haurà una bona part destinada a liquidar-los, també a fons perdut.
Per últim, com a propietaris d’un habitatge, ens obliguem a pagar IBI, despeses de comunitat, manteniment, etc.
Tots aquests diners que estem posant al pis es podrien estar invertint en productes alternatius que potser poden donar un interès per sobre del que representaria el possible increment de valor de l’habitatge, o potser en un negoci propi que rendeixi molt per damunt.
En resum, per a cada cas particular caldrà fer els corresponents números, però, en general, podem destacar el següent:
LLOGUER
Punts a favor:
– Si el lloguer és inferior al que pagaríem d’hipoteca si volguéssim comprar un pis de característiques similars (cas més probable), guanyem capacitat d’estalvi per a invertir en altres productes o negocis, i podem diversificar.
– No quedem lligats a un banc
– Ens estalviem força despeses inherents a la compra i la hipoteca
– No ens caldrà pagar IBI, despeses de comunitat, etc.
Punts en contra:
– Perdem tots els imports que paguem pel lloguer
COMPRA
Punts a favor:
– Comptem amb un estalvi que, en cas de molta necessitat, es pot fer líquid.
Punts en contra:
– Ens obliguem a estalviar un import inicial per a l’entrada molt elevat, amb el cost d’oportunitat que això pugui representar si hi ha altres opcions d’inversió a llarg termini més rentables
– Quedem lligats a un banc
– Paguem interessos
– És probable que centrem el gruix de la capacitat d’estalvi en una sola inversió (el pis)
– Haurem d’assumir les despeses inherents a la propietat: IBI, comunitat, manteniment, etc.
T’ajudem a fer números per al teu cas concret?