Què fer amb els crèdits

Una pregunta recurrent que em trobo en parlar amb alguns clients és què fer amb els crèdits que ja es tenen contractats en cas que hi hagi una certa capacitat d’estalvi que doni opció a efectuar pagaments que vagin cancel·lant aquests deutes.

Val a dir, abans que res, que a acOnseguir sempre apostem per la independència financera dels nostre clients. S’és financerament independent quan no es necessita de crèdits per a fer front a qualsevol mena de despesa. Anem tan lluny en la nostra afirmació que, des del nostre punt de vista, només es pot entendre que es contracti un préstec hipotecari amb la finalitat de la compra d’un habitatge, i això sempre que la seva adquisició amb aquest sistema sigui la millor opció davant altres alternatives com ara viure de lloguer (aviat escriuré un post sobre aquest tema).

Ara bé, un cop ja estem endeutats, la decisió sobre si convé o no tornar els diners que devem a una determinada entitat dependrà del tipus d’interès que aquesta ens estigui cobrant pel préstec en qüestió.

Per a entendre-ho, podem considerar el retorn d’un crèdit com una mena de “teòric” dipòsit. Si estem pagant un 5% anual per un deute de 100 EUR, en el moment que tornem el principal deixem de pagar aquests 5 EUR (5%) d’interès i, en certa manera, seria com fer un dipòsit remunerat al 5%, perquè ens estem guanyant 5 EUR per una “inversió” (en retorn de crèdit) de 100 EUR.

En conseqüència, cal comparar el tipus d’interès que ens cobrin per un préstec amb el que podríem obtenir invertint els diners que destinaríem a la devolució en qualsevol altre producte financer.

Per exemple, imaginem que tenim una hipoteca contractada fa uns anys per la que estem pagant un 0’5% d’interès. Si som capaços de trobar una inversió que ens doni un 3% anual, valdrà la pena mantenir el préstec i fer la inversió. Si ho fem així, seguirem pagant pels diners que no hem tornat el 0’5%, però d’aquests mateixos diners en traurem un 3% i, al final, estarem guanyant un 2’5%.

D’això es desprèn que, com més elevat sigui el tipus d’interès, més ens convindrà cancel·lar el crèdit el més aviat possible.

El cas contrari al de l’exemple anterior seria la devolució del saldo ajornat en una targeta de crèdit. Per aquesta mena de deutes, en moltes ocasions es pot arribar a pagar entre un 20 i un 25% d’interès anual. És gairebé impossible trobar una inversió que pugui oferir una rendibilitat similar, i, per tant, el millor que podem fer amb una suposada capacitat d’estalvi és cancel·lar aquest deute, i amb el màxim d’urgència possible.

De totes maneres, la devolució d’un préstec, com qualsevol altra decisió financera, sempre ha d’anar de la mà d’una bona planificació, perquè cal que estiguem segurs que la capacitat d’estalvi que tenim sigui sostenible al llarg del temps, i que, en conseqüència, no ens calgui tornar-nos a endeutar de nou un cop cancel·lat el deute.

Vols que t’ajudem a planificar-te financerament?

Tags: , , , , , , ,

Comments are closed.

Els nostres serveis financers personals

Subscriu-te al nostre butlletí