El poder la l’escriptura en la introspecció financera

La Gestalt és un corrent terapèutic que es centra en fer conscient allò inconscient. Aquest “adonar-nos” del que fem pot ser molt útil per a desenvolupar-nos millor en el dia a dia. I una de les eines que s’utilitza en aquest procés d’aflorar consciència és l’escriptura.

Quan escrivim passen coses d’allò més interessants:

• Es posa ordre al que sentim i/o pensem
• Obliga a estar presents en el propi procés d’escriure
• Es desenvolupa l’autoconsciència i coneixement propi
• Ofereix la possibilitat de desfogar-nos
• Ens permet llegir allò que hem escrit i observar-ho des d’una perspectiva externa
• Des d’aquesta observació, podem analitzar les conseqüències que se’n deriven
• Obre la porta a gestionar-ho i actuar

D’acord amb tot això, escriure sobre la nostra relació amb els diners és un fantàstic exercici d’introspecció financera. Si ho fem des de la sinceritat que ens mereixem, podem extreure’n una informació molt útil. Especialment si ens deixem anar i no filtrem o jutgem prèviament el que anem a escriure. No hi ha bo o dolent. Senzillament, conèixer-nos millor sempre facilita la presa de decisions. Per tant, mentre escrivim val la pena romandre dins la més profunda honestedat amb el que sentim o pensem.

Què preguntar-nos en un exercici d’introspecció financera?

La qüestió general que ens convindria respondre és què signifiquen els diners per a nosaltres mateixos. Els qui sigueu capaços de començar a abocar sobre el paper idees i sentiments només amb aquest títol, ja us hi podeu posar.

Ara bé, per a la majoria plantar-nos davant un full en blanc amb un tema tan ampli ens pot arribar a bloquejar. Per tant, a continuació hi ha algunes preguntes una mica més concretes que poden guiar la desitjada introspecció financera:

• Què hauria de passar per a que jo tingués més diners?
• Com crec que són les persones que tenen diners?
• Què és el que provoca tenir diners?
• Com es podrien definir els diners?
• Què és el que els meus pares pensaven dels diners?
• Com em comportaria si tingués diners?
• Quina influència tenen els diners sobre la gent?
• Què és el que jo faria si fos ric?
• Quines pors em suggereixen els diners?

No es tracta de contestar-les totes si no volem. N’hi haurà que resultaran més senzilles que d’altres. De fet, si alguna d’elles ha provocat un cert neguit o resistència a contestar-la, potser no cal abordar-la d’entrada. Necessitarà que li donem el seu espai. Però és molt probable que un cop trobem que ha arribat el seu moment el que escrivim ens aporti molta consciència.

L’incalculable valor de les respostes que ens donem

L’exercici d’introspecció financera no acaba aquí. En realitat, la part més interessant comença tot just hem acabat d’abocar en un paper la relació que tenim amb els diners.

La proposta per a treure profit de la nostra dedicació té diverses vessants:

• Prendre consciència de les frases o paràgrafs del que hem escrit que ens hagin costat més, i quin sentiment ens han provocat (tristesa, ràbia, por, angoixa, etc.)
• Deixar reposar tot plegat el temps que estimem convenient, rellegir-ho i observar de nou com ens sentim
• Si s’escau, analitzar quines decisions futures ens inspira el procés
• Passades setmanes o mesos, repetir-nos les preguntes i veure quins canvis hi ha a les respostes que hi donem.

La introspecció financera com a part d’un procés de coaching

Recorda que el nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot acompanyar en la revisió de les teves finances personals o familiars. En la introspecció financera l’escriptura pot ser una bona eina. I convé complementar-la amb una presa de consciència sobre la teva foto actual d’ingressos, sortides de diners, béns i deutes.

I, com és costum al blog, acabo amb algun link. El primer et donarà més  informació sobre la teràpia Gestalt, en la què vaig tenir la sort de formar-me durant un parell d’anys. I el segon et permetrà llegir una entrada d’aquest mateix web sobre responsabilitat financera, també inspirada en la mateixa font.

Imatge de StockSnap a Pixabay

L’acceptació com a primera etapa en la resiliència financera

La crisi que tenim per davant ve marcada per una aturada general que deu tenir pocs precedents. Només cal passejar-se per qualsevol carrer més o menys comercial. Tot està tancat. Centenars de milers de persones no poden oferir els seus productes o serveis. Les vendes per a molts són inexistents. I sovint hi ha pagaments que cal seguir liquidant. És un panorama preocupant, però cal acceptar que això és el que ens toca viure. La resiliència financera comença amb aquest pas. Acceptar sense resignar-se.

És evident que l’esmentada aturada marca distància amb altres crisi. No obstant això, hi ha experts que mostren un optimisme que cal agrair, com l’Oriol Amat. Ell afirma a alguna entrevista que l’economia en general estava millor fa unes setmanes que el 2008. I també diu que l’Estat hauria d’ajudar més per a evitar que una por com la de fa una dècada ens envaeixi. Planteja, per exemple, xecs a autònoms. O més disposició per part de la Seguretat Social a fer-se càrrec dels salaris via ERTOs. Incidiré sobre aquest recolzament tot seguit.

La segona fase de la resiliència financera: sobreposar-se

És obvi que qualsevol ajuda és benvinguda. I més en una crisi com aquesta. No obstant això, voldria fer alguna puntualització.

Parlava fa uns dies amb una clienta sobre una oferta que li havia fet el seu banc. La proposta era demanar un crèdit avalat en un 80% per l’ICO. Fins aquí, podia estar bé. El que seguia potser no tant. Aquests diners havien de servir per a que el banc es cobrés de cop una pòlissa sencera més les quotes de tot un any d’un altre préstec. La pregunta que ens fèiem clienta i jo era a qui beneficiava més l’oferiment. L’interès del banc era ajudar-la? O assegurar-se que l’ICO avalés bona part del que la clienta ja devia? Són moments d’Excel i calculadora. Es tracta que la por no ens faci prendre decisions amb un benefici dubtós.

I en una segona puntualització voldria remarcar que resiliència financera i la pròpia fortalesa van de la mà. Les ajudes són imprescindibles quan no estem prou preparats. En l’àmbit que ens ocupa, quan no gaudim d’independència financera. Aquest és un concepte recurrent als posts d’aquest blog. Un objectiu principal a qualsevol economia seria dependre el mínim possible dels altres.

Temps de superació

De res serveix emular l’estruç. Els qui em llegiu habitualment sabeu que utilitzava aquesta mateixa metàfora fa molts mesos. Ara és el moment de fer inventari del que tenim, del que devem, del que ens cal pagar i del que podrem tornar a ingressar quan arranquem de nou. Convido tothom a reflexionar sobre què és realment important per a ell i el seu negoci. Un cop està clar, recomano preparar un pressupost. Cal prioritzar els recursos en el què és important, i deixar de malgastar en el que no ho sigui.

D’altra banda, com seria aquesta crisi per a un particular o autònom qui tingués uns diners disponibles que donessin cobertura a diversos mesos sense ingressos? Sense aquest coixí, depenem que algú decideixi ajudar-nos. I pot ser que aquest recolzament no arribi mai. Hi ha qui va aprendre la lliçó el 2008.  Ara es deu estar mirant aquesta crisi des d’una altra perspectiva. Si molts dels que llegeixin aquestes línies accepten el repte de materialitzar la seva independència financera durant els propers anys, potser, d’alguna manera, l’actual situació haurà valgut la pena.

Et recolzem en la teva resiliència financera

Finalitzem aquesta entrada amb un seguit d’eines.

En primer lloc, posem a la teva disposició el nostre servei d’Assessorament financer per a autònoms per a ajudar-te a entendre millor el funcionament del teu negoci i treure profit de tota la informació de la qual disposes per a la seva anàlisi.

De forma addicional, pots sentir una de les entrevistes a l’Oriol Amat en el següent link, I també llegir el post d’aquest mateix blog al qual recomanava no emular el comportament de l’estruç.

Tot plegat estic segur que enfortirà la teva resiliència financera.

Imatge de 5595395 a Pixabay

El confinament ens presenta un nou ritme financer

Estic segur que coneixeu aquesta frase. “La vida és un 10% el que ens passa i un 90% com ens ho prenem”.Siguem optimistes. D’entrada, el confinament ens pot dur temps de qualitat amb els qui compartim sostre. I també ens pot fer adonar dels avantatges d’adoptar nous hàbits de consum i estalvi.

Efectivament, un dels molts WhatsApp que m’han arribat darrerament fent broma donava que pensar. Deia “aquest cap de setmana de confinament he estat parlant amb la meva parella i ha resultat que és una persona molt agradable”. És evident que és una exageració que vol provocar un somriure. Però també és cert que les diverses activitats amb les que ocupem el temps lliure ens deixen poques estones de qualitat amb els qui tenim més propers. Siguin fills, pares, parella o companys de pis.

D’altra banda, us convido que mireu quants diners hi ha a la vostra cartera i els compareu amb els d’abans de començar el confinament. O que us mireu l’extracte de la vostra targeta de crèdit del mateix període. És més que probable que hi hagi hagut menys despesa. Determinades alteracions de ritme financer fan que estalviem diners. Quan substituïm un cap de setmana de centre comercial, restaurants o copes per altres possibilitats més casolanes el compte corrent surt guanyant. Llegir, conversar o fer un exercici d’introspecció costen poc i ens poden aportar molt.

Quan la baixada d’ingressos altera el ritme financer

Alguns estareu pensant que no només el romandre a casa altera el ritme financer. També se’ns passen les ganes de fer dispendi quan perillen els ingressos. Especialment, en el cas de petits empresaris i autònoms.

També des d’aquesta òptica hi ha un aprenentatge. Ens creiem que controlem molts factors, però la realitat no és així. Cap de nosaltres podia preveure fa tres mesos que ens podia arribar aquesta situació. I, no obstant, aquí la tenim. Formulo preguntes que podeu trobar a posts anteriors. Fins a quin punt ets financerament independent? Quant de temps pots aguantar sense ingressos? Et sents còmode amb la resposta que t’has donat? Si a aquesta última contestes “no”, depèn en un bon grau de tu mateix(a) posar-hi remei.

Introspecció durant el confinament

També en altres entrades esmentava que hi ha determinades èpoques de l’any que arriben més clients. Acostuma a ser després de Nadal o vacances d’estiu. Són moments de canvi de cicle. O en què disposem de temps per a reflexionar. Fem balanç de com anem a nivell econòmic i el que veiem no ens agrada. I volem fer un cop de timó.

Què us semblaria aprofitar aquests dies de confinament per a fer balanç de les vostres finances? Podeu començar per baixar-vos la plantilla Excel que us permet fer la fotografia de com esteu i omplir-la. La teniu al final del post.

De forma addicional, us proposo preparar-vos una petita llista d’objectius que encara no hagueu assolit per manca de diners. Potser aquests dies que estem tancats a casa poden ser bons per a posar-nos en marxa de cara a aconseguir-los.

Reprenem el ritme financer a un altre nivell

De qualsevol circumstància, per dura que sigui, en podem sortir reforçats. Sempre hi ha un aprenentatge que ens enriqueix i ens prepara per a reptes posteriors.

En aquest cas, potser prenem consciència que hi ha un altre tipus de ritme financer que ens convé més. I que depèn de les decisions pròpies gaudir d’una independència econòmica més folgada.  Per si us pot ajudar, tot seguit trobareu el link del vídeo. Espero que us motivi.

Recordeu que el nostre servei de Coaching en economia domèstica us pot acompanyar en l’anàlisi de les vostres finances, en la presa de consciència necessària per a estalviar més i, en definitiva, en el procés de poder gaudir de la vida que voleu.

En relació amb això, esmentaré a Claudio Naranjo. Aquest psiquiatre i escriptor xilè ens va deixar fa uns dies. Em permeto retre’l un modest recordatori des d’aquestes línies. I és ben cert que les finances no van ser pas una matèria que tractés. No obstant això, algun dels seus molts textos és d’allò més adient.

Tot recordant la responsabilitat, segons Claudio Naranjo

Escrivia aquest autor: “La responsabilitat no és un deure sinó un fet inevitable. Som els actors responsables de qualsevol cosa que fem. La nostra única alternativa és reconèixer tal responsabilitat o negar-la. I adonar-se de la veritat, ens cura de les nostres mentides.”

Efectivament, la responsabilitat és un fet, no pas una obligació. A diari portem a terme tota una sèrie d’accions, i en som responsables vulguem o no. Des d’una òptica econòmica, la nostra responsabilitat financera és evident. La relació que tenim amb els diners és per a tota la vida.

Partint d’aquesta base, es tracta de transitar en un ambient econòmic que potser no dominem i d’aprendre a fer-nos-en càrrec. Ens podem haver equivocat i és possible que tornem a caure. L’objectiu és treure conclusions de les errades i responsabilitzar-nos-en. No pas culpar-nos.

La responsabilitat financera no té res a veure amb la culpa

El temps que cal dedicar a les errades només hauria de ser el suficient per a obtenir-ne un aprenentatge. Les decisions que prenem responen al grau de coneixement del què disposem en aquell moment. Torturar-nos amb la culpa pel que hem fet només és una excusa per a no avançar.

D’altra banda, per desgràcia el sentiment de culpabilitat pot anar força més enllà dels nostres actes. Algunes creences de la cultura en la què ens movem són:

• Els diners són bruts
• Ens hem de guanyar el pa amb la suor del front
• Benaventurats els pobres
• Els diners no donen la felicitat

Potser molts de nosaltres ja veiem que tot això no és cert. No obstant, costa arrancar de l’inconscient segles i segles d’aquesta mena d’afirmacions.

Les queixes també ens distreuen de la responsabilitat financera

Proposo un petit exercici. I adverteixo que pot costar una mica. Durant els propers dies, es tracta de no queixar-se per temes de diners. En el moment que deixes de fer-ho connectes amb la teva responsabilitat financera.

Efectivament, la queixa, com la culpa, no deixa de ser una pèrdua de temps. Resulta molt més útil escollir una de les següents opcions alternatives:

• Acceptar el que hi ha i treballar sobre aquesta base. Per exemple, si es perd una font d’ingressos, una solució és introduir al pressupost els canvis necessaris per a que torni a quadrar. Això seria una resposta reactiva.
• Decidir dur a terme les accions necessàries per a posar-hi remei. Per a solucionar l’anterior situació de la pèrdua d’ingressos, una resposta proactiva seria començar a pensar de quina manera generar més ingressos. Un autònom ho pot fer amb un nou producte o servei. Per a un assalariat, una opció seria lluitar per a millorar la pròpia valoració. I això pot suposar fins i tot canviar d’empresa.

El coaching treballa consciència i responsabilitat financera

Com ja és habitual a les darreres entrades, completaré el que he escrit amb alguns enllaços. Si no coneixes l’obra de Claudio Naranjo, només cal que cliquis sobre el seu nom. I també et proposo llegir una mica més sobre la culpa en aquest mateix blog.

Acabaré recordant-te que el nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot ajudar en el camí que et dugui a assumir la teva pròpia responsabilitat financera. Al cap i a la fi, portem des de 2010 acompanyant clients.

(imatge de Pexels des de Pixabay)

Escrivia al post anterior que la vida és plena de canvis financers. Em centrava llavors en aquells associats a la feina o a la sort, i en les decisions que se’n poden desprendre. Les línies que segueixen en són la continuació. Ens fixarem ara en moments financers associats a la trajectòria vital que gairebé tots experimentem.

La vellesa (aquest cop, la dels que ens envolten)

Crec que ja hi ha prou entrades en aquest blog que parlen sobre la necessitat de preparar la jubilació i la pròpia vellesa. Per tant, passaré de puntetes sobre aquest tema.

Sí que m’agradaria posar èmfasi en la conveniència de reflexionar sobre la vellesa de les persones que ens envolten. És possible que la cobertura de seves necessitats també ens afecti. Hi ha molts casos de gent gran que no poden fer front per ells mateixos a determinades despeses. Si volem que no perdin qualitat de vida potser hi haurem de posar-hi temps… i diners. Aquest és un dels moments financers sobre els què recomano reflexionar.

Saltem al primer dels moments financers: infància i adolescència

De totes les etapes de la vida que veurem, aquesta és l’única que cal que algú ens prepari a nivell econòmic. O, a l’inrevés, és la nostra responsabilitat de pares fer-ho pels nostres fills.

Tots els que tenim descendència sabem els diners que costa. Des dels bolquers fins els estudis. Entre d’altres, pot implicar un canvi d’habitatge per a disposar d’espai suficient. El volum de diners que hi destinem dependrà de les diverses opcions que anem triant. El que és segur és que el conjunt de les nostres despeses s’incrementarà. O, el que acostuma a ser equivalent, la nostra capacitat d’estalvi baixarà.

D’altra banda, infància i adolescència són fantàstics moments financers per a introduir els fills en temes de cultura econòmica. És aconsellable parlar amb ells de diners d’acord amb l’edat que tinguin. I també ho és predicar amb l’exemple. Se’ls pot fer participar en el pressupost familiar en la mesura que sigui possible. O fer que ajustin un determinat esdeveniment a una xifra de diners disponibles per a aquesta finalitat. Seria el cas d’un pressupost per a una festa d’aniversari.

Altres moments financers i com planificar-los

Encara ens queden per a tractar una bona quantitat de moments financers. Per a molts d’ells em remeto a altres entrades d’aquest mateix blog. Així, és recomanable pensar sobre com planificar la vida en parella, o la decisió relativa a on viurem. En aquest darrer punt, caldrà triar entre compra o lloguer. I, posats a presentar links, és interessant repassar el que parla sobre l’educació financera dels fills. O el que aconsella sobre algunes possibilitats d’estalvi relacionat amb ells.

Planificar per a tots aquests moments financers pot representar dedicar-hi una bona estona. En tot cas, hi ha algunes recomanacions que ens poden ajudar:

• En general, si gaudim d’una bona independència financera, més fàcil ens serà fer front a situacions econòmicament complicades. Això vol dir tenir un notable coixí d’estalvi i no estar condicionats per préstecs.
• Cal adaptar les estratègies a les necessitats de determinats moments financers. Quan abans ens hi posem millor. Però, a més a més, en l’instant que ens trobem en mig del problema, la reacció hauria de ser ràpida. Amagar el cap sota l’ala no només no ajuda sinó que pot complicar-ho tot.
• El nostre servei de Coaching en economia domèstica pot donar un cop de mà per a adoptar una bona perspectiva amb què planificar tots els moments financers que ens neguitegin.

Parteixo de la base que compartir el que sigui amb altres persones requereix un mínim d’estructura. En bàsquet n’hi ha qui organitzen el joc i d’altres prenen preferentment la responsabilitat de defensar la cistella. Tots ells saben quin és el dia d’entrenament. I també amb quina anticipació cal presentar-se als partits. Això no treu que s’ho passin molt bé jugant. Però sense un mínim d’ordre possiblement no en podrien gaudir tant. I això és aplicable a empreses, famílies, clubs i qualsevol altre col·lectiu.

Primer pas: negociar les finances en parella

Fa molts anys algú em va dir que en una parella també cal negociar. En aquells moments de la meva vida em va semblar que amor i negociació no lligaven massa. A mesura d’acumular experiència m’he adonat que estava equivocat. En aquest àmbit també convé asseure’s a parlar sobre com funcionarà l’aventura en comú. L’objectiu és sempre que tothom se senti còmode. En cas contrari, tard o d’hora altres aspectes on la parella funciona bé potser se’n ressentiran.

Al cap i a la fi, prendre decisions d’aquesta mena hauria de ser d’allò més natural. De la mateixa manera que s’escull on es viurà, què es pagarà de lloguer o de compra, etc. S’hauria de planificar d’on sortiran els recursos per a fer-ho. Això implica saber qui pagarà què o, cas que tot es comparteixi en un sol compte, si entre els dos s’arriba o no a cobrir la despesa que anar a viure junts genera.

Aprofundim una mica més en tot això a una altra entrada d’aquest mateix blog. En ella, es parla sobre com transformar uns valors i objectius compartits amb la parella en un pressupost. Si aquest es segueix, hi haurà molt poques discussions de motivació econòmica.

La proposta és que el control de les finances en parella s’afegeixi a les tasques habituals de la casa. I que un dels dos membres assumeixi dur-lo a terme. Des de l’òptica d’acOnseguir, això és tan important com fer la bugada o recollir els nens de l’escola. Tot el que sigui parar cada un cert temps per a veure què ha passat a la família a nivell financer és molt positiu.

Models de finances en parella: com repartir les despeses

Qualsevol que s’adopti és bo si s’aconsegueix el que es vol i tots se senten a gust. Tenim en un extrem un funcionament tradicional on es comparteixen ingressos i despeses. Tot és dels dos. Com a contraposició, cada cop hi ha més parelles que demanen separar-ho tot. Possiblement aquesta és una fantàstica opció a l’actual “món líquid” de Bauman. Tot queda més ben preparat per si el projecte no surt bé i cadascú emprèn un camí diferent. I si ens remetem a estadístiques, això passa sovint. I en mig d’aquests dos extrems trobem un ampli ventall de possibilitats.

Capítol apart mereixen les famílies “reconstruïdes”, és a dir, parelles amb nens de relacions anteriors. De vegades hi ha fills que són sempre a casa, i d’altres que hi són la meitat del temps. Dependrà dels règims acordats en els respectius convenis. Llavors cal fer una petita equació per a saber de quina forma s’hauria de repartir de manera justa, per exemple, el menjar. En certa manera, assistim a una aplicació de l’assignatura de Comptabilitat de Costos impartida a ADE a les finances en parella. Si filem prim, fins i tot es podria repartir els lloguer en funció dels metres quadrats que ocupa cada fill de relacions anteriors, tot i que potser algú podria pensar que potser ja anem massa lluny.

Estalviar en parella

Si hi ha valors i objectius en comú, és molt probable que convingui estalviar junts per a aconseguir-los. N’hi haurà de tota mena: jubilació, pintar la casa, compra d’habitatge, canvi de cotxe, vacances, etc.

No obstant això, productes financers tradicionals que permetien compartir titularitat tenen rendibilitats insignificants avui en dia. Un exemple serien els dipòsits. Per contra, mitjans d’estalvi que proporcionen més beneficis només permeten inscriure-hi el nom d’un dels membres de la parella. Estaríem parlant d’assegurances vida-estalvi, PIES o plans de pensions, podem per cas. Per tant, les parelles es poden trobar que estalvien en comú, però per separat.

Us ajudem a organitzar les finances en parella?

Descobreix el servei específic per a particulars: Coaching en economia domèstica. Comença a controlar les finances en parella.

• Podreu trobar una fórmula que considereu justa i còmoda per a repartir-vos les despeses. A acOnseguir tenim força experiència a fer-ho.
• I, amb l’ajuda d’un pressupost, tindreu clar què podeu gastar i què no si voleu aconseguir les fites que us marqueu.

[Pots consultar l’article de l’Anna Vallhonesta sencer aquí: com us repartiu les despeses amb la parella]

Reprenem un moment l’article. Diu més o menys que la felicitat és la diferència entre la manera que un individu veu els esdeveniments de la seva vida i la seva expectativa de com hauria de ser aquesta. Quan no es compleixen les expectatives, hi ha un sentiment d’infelicitat. Et sona?

El problema de les altes expectatives i el mereixement financer

En feia referència a una entrada del blog de fa mesos. Els humans som molt manipulables. El màrqueting ens fa creure que és imprescindible comptar amb tot un seguit de béns i serveis que, en realitat, no ens calen. Posem expectatives en gaudir de tot això. Mesurem el fracàs en funció del que no tenim.

En alguna banda vaig llegir sobre una prova molt interessant que podem fer quan tenim un impuls de compra. És especialment útil si allò que volem comprar és prou car com per a provocar-nos problemes financers. I ja no diguem si estem plantejant-nos endeutar-nos per a aconseguir-ho.

Es tracta de posposar l’adquisició uns dies. Posem per cas durant un mes. El més probable és que passat aquest temps tinguem una visió molt diferent de la necessitat de fer-ne la compra.

Quan arriba el mereixement financer

“Fes-ho, tu t’ho mereixes”. En aquest format o en un de similar, és molt probable que haguem sentit això molts cops. En molts casos, considero que se’n fa un ús abusiu. Tots ens mereixem petits regals que ens nodreixen. Una passejada per la platja. Una estona de lectura amb la nostra beguda preferida al costat. Una bona conversa amb un amic o amiga.

Però el que diré a continuació igual no agradarà a tothom qui ho llegeixi. Potser no ens mereixem anar de vacances a l’estranger. O gaudir d’un cotxe nou. O viure en un habitatge de més de 100 metres quadrats. Depèn. Sobre tot, el mereixement financer estarà en funció de si hem estat capaços de generar prou valor per a la societat. Si ho hem fet i se’ns ha remunerat convenientment, mereixerem gaudir-ne. I, en cas contrari, no. I sempre quedarà una llista inacabable de petits i assequibles plaers que seguiran al nostre abast per a ser feliços igualment. Només es tracta d’abaixar les nostres expectatives. O trobar la manera d’oferir prou dins l’àmbit en el què en movem per a que realment en siguem mereixedors.

Mereixement financer i préstecs

Possiblement hi haurà algun lector que estarà pensant que per a gaudir de tot allò que no podem pagar hi ha els préstecs. És cert. Demanar diners per a comprar quelcom lluny del nostre abast pot ser la solució. Però té un cost. Depenent de l’interès i el termini, podem acabar pagant per un cotxe el doble quan el financem. Si ens veiem capaços de fer-ho, no és millor esperar un temps, estalviar l’import que hauríem desemborsat en quotes i pagar el vehicle amb diners de la nostra butxaca?

La felicitat depèn en una bona part de l’actitud. Et proposem mesurar fins on arriba el teu mereixement financer. Si no pots aconseguir amb diners tot allò que voldries, potser és el moment d’abaixar expectatives per a poder ser més feliç. O idear la manera d’incrementar ingressos. El que és segur és que tots ens mereixem viure financerament tranquils.

Parlem de quin és el teu mereixement financer actual? I de quin vols tenir?

Ara avancem una mica més.

Despertar financer amb un petit exercici de presa de consciència

Qui ens segueix de fa temps sap que ens encanta posar a disposició dels usuaris del nostre web exercicis molt senzills que contribueixen a aquest despertar financer.

Vàrem començar la sèrie amb un que ajudava qui el fes a avaluar quin era el seu nivell d’independència financera. A aquest va seguir un altre que explicava la manera de pagar mig cotxe de més (o el producte que sigui), amb les compres a crèdit. I, per últim, en una altra publicació escrivíem també sobre alguns exercicis de consciència financera d’emergència. Aquests darrers anaven destinats a situacions extremes, però poden ser útils per a qualsevol de nosaltres. Aconsellàvem pagar tot el que es pugui en efectiu. Està demostrat que d’aquesta manera es gasta menys. I també recomanàvem anotar a diari tots els pagaments que es van fent.

Veuràs al final d’aquesta entrada que et pots baixar del nostre web un de nou. En aquest cas, t’adonaràs del que costen les teves compres des d’una perspectiva que segurament et sorprendrà.

Despertar financer amb una diagnosi preliminar de franc

Un cop rebis aquest exercici, passats uns dies ens posarem en contacte amb tu per a saber com ha anat i donar-te la possibilitat de seguir aprofundint. Et convidarem a respondre un curt qüestionari i sobre aquesta base farem una diagnosi preliminar de la teva situació econòmica. Sense cap cost.

El nostre objectiu, com sempre, és poder ajudar-te a potenciar les teves finances i aconseguir els objectius econòmics que et proposis.

Vols que t’acompanyem en el teu despertar financer?

Els qui ens seguiu de fa temps ja sabeu quina és la nostra opinió sobre les costes. Amb una bona planificació, no haurien d’existir. Ja ho explicàvem a una entrevista a Betevé fa mesos. El moment per a parlar de la costa de Setembre no és ara. Idealment, se’ns hauria d’haver demanat l’opinió fa mesos. L’objectiu és evitar-la. Les passejades en pla requereixen menys esforç i tensió que l’alpinisme.

Quan es planifica, la represa financera és una passejada en pla

En front d’una costa difícil de pujar, per a molts és preferible una passejada tranquil·la. Com aconseguir-ho?. Molt sovint recordo la pel·lícula “Atrapat en el temps”. Com possiblement sabeu, en ella es va repetint el dia de la marmota. Fins que el protagonista en treu el corresponent aprenentatge.

Totes les costes de Setembre o Gener són repetitives. En finances passa com en moltes altres parcel·les de la vida. Si fem el mateix, probablement obtindrem resultats similars. Per a que no es repeteixi la situació, cal introduir canvis.

En el moment de llegir aquest post, hi ha alguns fets que són segurs per a tu. Cadascú sabrà quina és la seva situació. A títol d’exemple:

• El proper estiu voldràs fer vacances, i el pressupost que et gastaràs ja estimes més o menys quin és.
• Durant Setembre hauràs d’afrontar tota una sèrie de despeses relatives a l’educació dels fills. Entre elles, hi trobarem material escolar, llibres, matrícules o roba. També coneixes què acostumes a gastar en això.
• Rebràs una paga extra si treballes per compte aliena i ho tens pactat així. O, per contra, durant les vacances deixaràs d’ingressar si ets autònom i els cobraments depenen només de la feina que facis.

Suposem que les despeses previstes pugen 1.800 EUR . No és molt millor anar arraconant cada mes 150 EUR per a que en el moment que arriba el pagament no pateixis? O, si comptes amb una paga extra de 1.200 EUR, no pots estalviar 50 EUR mensuals per a així disposar dels 1.800 EUR que ja sabem que et faran falta? Diu l’article que incorpora els nostres consells que ara, al Setembre, és moment de treure la calculadora. Potser sí, però l’ideal seria que fos per a planificar l’any vinent.

Quan no es fan els deures, la represa financera evoca l’alpinisme

Si no hi ha hagut una bona planificació, la recomanació és dedicar el mínim temps a retreure’ns-ho. L’important sempre és recollir l’aprenentatge, prendre’n consciència i actuar per a que no torni a passar.

De cara a l’any vinent, és aplicable tot el contingut de l’apartat anterior. Addicionalment, cal fer front a la situació que se’ns presenta ara.

En la mesura que sigui possible, a acOnseguir intentem evitar l’endeutament per a sortir endavant. Hem comprovat que la capacitat de les persones per a combatre situacions complicades és molt alta. Només cal la motivació corresponent. I sempre hi ha despeses de les què es pot prescindir fins el moment que es torna a tenir el control de les pròpies finances.

Vols que la teva propera represa financera sigui tranquil·la?

M’inspiro per a redactar aquesta entrada en una xerrada que vàrem preparar per a membres de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). Tal com esmentava en un article anterior, la majoria de successos que anomenem “imprevist” en realitat no ho són. Però una malaltia d’aquesta magnitud sí que ho és. Els cotxes s’espatllen un dia o altre. Els electrodomèstics també cal reposar-los abans o després. Ara bé, gairebé ningú espera patir una malaltia greu que ho pugui arribar a canviar tot.

Previsió financera per a una crisi de debò

Qualsevol esdeveniment com una malaltia així pot tenir dues fatals conseqüències per a les finances personals:

1. Pot ser que els ingressos disminueixin. Sovint els tractaments mèdics que en són inherents provoquen que es produeixi la baixa laboral. Si el malalt és treballador per compte d’un tercer, la reducció és prou significativa com per a que es noti força. Per a sous molt alts o treballadors autònoms que cotitzin mínims, aquesta reducció pot ser gairebé dramàtica.
2. Probablement es produiran més despeses. Amb freqüència es demana als pacients una alimentació més sana o fins i tot ecològica. Això és car. També ho són medicaments que no quedin coberts per la Seguretat Social. O teràpies suplementàries i pròtesis diverses.

El vídeo que ha preparat l’AECC ens aporta una bona base de coneixements al respecte.

Avançar-se als esdeveniments: la previsió financera

Començava la xerrada amb dos elements de presa de consciència. Aquests ens ajudaran a estar millor preparats davant qualsevol mena d’autèntic imprevist.

Necessitem provocar que el que desitgem passi

Si volem anar de vacances a, posem per cas, Roma, dedicarem un bon nombre d’hores a planificar-ho. No ens presentarem a l’aeroport el dia del viatge a veure improvisadament quin vol podem agafar. Tampoc arribarem a la ciutat sense tenir assegurat l’allotjament.

És ben curiós com tenim ben assumit que per a que unes vacances siguin un èxit cal planificar-les. Per contra, per a altres temes tant o més importants que aquest no dediquem ni el temps ni els recursos necessaris.

Si considerem que la tranquil·litat financera té un gran valor, perquè no posem el que faci falta per a dotar-nos d’un bon coixí? No val la pena fer una bona previsió financera?

Ens cal informació i un detallat full de ruta per a no anar a cegues

Un cop decidit que volem estar preparats per a afrontar imprevistos greus, és imprescindible treballar dos aspectes als que hem fet referència repetidament a altres entrades del blog.

1. Necessitarem conèixer de quina situació partim: amb quins ingressos comptem, quines sortides de diners tenim o podem preveure, quins són els béns que hem aconseguit reunir i quin és l’import del deute que arrosseguem, si és el cas.
2. Haurem de planificar com arribar on volem amb el corresponent pressupost financer. Si en el punt anterior la pregunta acostuma a ser “quin”, ara ens centrem en el “com”. Volem saber com arribar al nostre objectiu de dependre de nosaltres mateixos, com cal fer-ho.

Una previsió financera no ho resol tot, però ajuda molt

Quan parlem de segons quins esdeveniments, els diners són secundaris. Però també és cert que no disposar d’un coixí econòmic suficient pot fer encara més dura la nova situació. N’ets conscient?

Quin imprevistos cobreix la teva previsió financera?