Efectivament, segons l’esmentat estudi, el 70% dels guanyadors d’una loteria es gasta tot el premi en només 5 anys. Fins i tot hi ha alguns qui han acabat sols i arruïnats. Possiblement aquesta no és la sort financera que esperaven, oi? L’explicació és sovint una manca d’educació financera crònica a Espanya.

Com assegurar de la loteria representi una bona sort financera

Repassàvem a la intervenció a Euskal Telebista les principals errades que cal evitar.

• Deixar de treballar, especialment si l’import no ens permet fer-ho (com és el cas d’una Grossa de 400.000 EUR). Seguim sent qui érem, però amb més diners.
• Entrar en una espiral de despesa irracional: cotxes de luxe, segones residències, rellotges de marca, etc.
• Invertir en negocis que no dominem, que fins i tot poden posar en risc el patrimoni anterior al premi. Acabar pitjor de com estàvem seria tot el contrari a un bon cop de sort financera, veritat?
• Oblidar que no acabarem cobrant tot el premi, perquè Hisenda se’n queda una part.
• Seguir benintencionats consells d’amics i familiars no prou formats financerament.
• No dissenyar un pla coherent amb els nostres objectius i possibilitats. Per exemple, tornar de cop una hipoteca pot no ser una bona decisió. Especialment si aquesta té un baix tipus d’interès.

Canalitzar els diners cap a la inversió per a un canvi perdurable

L’arribada de molts diners, sigui a través d’un joc d’atzar o d’una herència, és una oportunitat. La veritable sort financera no és tot el que de cop i volta podem comprar amb aquests diners inesperats. Ben al contrari, per a no ser del 70% que ho gasta tot en 5 anys, convé destinar una bona part a inversió. Només això donarà continuïtat en el temps al canvi que representa aquest increment sobtat del patrimoni.

I quan es parla d’inversions, si no s’està prou educat financerament, convé envoltar-se de qui ho estigui. Un bon assessor financer no ens proposarà mai cap inversió sense abans conèixer:

• La nostra situació personal: edat, ingressos, despeses, patrimoni actual i deutes.
• Necessitats i objectius futurs.
• La tolerància al risc que tenim, també anomenada de manera gràfica “llindar d’insomni”.

Cal no perdre de vista que hi ha infinitat d’alternatives d’inversió. I sempre hi trobarem tres factors força incompatibles: seguretat, liquiditat i rendibilitat. És complicat (gairebé impossible) aconseguir invertir amb aquestes tres característiques alhora. La inversió perfecta no existeix. En tot cas, ens hi podem apropar amb una combinació de diferents inversions.

I si la sort financera depengués de nosaltres?

Sovint confiem que siguin els altres (els jocs d’atzar, els pares, l’Estat) qui ens ajudi. No obstant, llegireu diverses vegades en aquest blog que hi ha  molts factors que depenen de nosaltres mateixos. I la sort financera és un d’ells.

Hi ha estudis que parlen d’una xifra de 450 EUR anuals per persona de despesa en jocs d’atzar a Espanya. I d’altres estimen en una mica més del 8% la rendibilitat mitjana de la borsa mundial des que hi ha estadístiques al respecte. Sense que necessàriament l’opció borsària sigui la millor, una inversió sostinguda de 450 EUR anuals al 8% dona com a resultat més de 278.000 EUR passats 50 anys. Vist així, tots podríem generar la nostra pròpia grossa, no és cert?

La importància de comptar amb un bon acompanyament

El nostre servei de Coaching en economia domèstica està pensat per a acompanyar-te en l’anàlisi de les teves finances. Tots podem tenir sort financera. Si ens toca un bon premi, aquesta dependrà de la nostra habilitat inversora. I si no ens toca mai, les matemàtiques demostren que acumular un bon capital també és al nostre abast.

I, per a acabar, tanquem la publicació amb alguns enllaços. En primer lloc, l’article de la UOC que genera la trucada de Euskal Telebista. D’altra banda, el tall de la connexió en directe del mateix dia 22 de desembre. Per cert, un bon pessic va anar a parar a Bilbao, de manera que els consells van ser força oportuns. I, addicionalment, em referiré també a una entrada publicada al nostre blog sobre la transcendència de l’educació financera.

Revolució financera forma d’inversió automatitzada

Potser algú de vosaltres recordarà el Deep Blue (posteriorment Deeper Blue). Aquest va ser un ordinador de IBM què a finals del segle passat va ser capaç de vèncer a campions mundials d’escacs. La intel·ligència artificial superava la humana. Cap persona podia competir amb la capacitat de generar possibles jugades d’una màquina.

Salvant totes les distàncies, els anomenats robo advisors constitueixen una autèntica revolució financera. Les decisions ja no les prenen gestors, sinó màquines. De manera freda i en base a dades. No hi ha component emocional. És clar que, evidentment, abans es pregunta pel perfil de l’inversor. I també hi ha gestors (humans) què donen inicialment un enfocament determinat al software. Però el manteniment de l’equilibri de la cartera en base a les preferències especificades és automàtic. I, sovint, amb baixes comissions.

El gran canvi que representa que tots puguem fer de banc

Els bancs moderns van néixer el segle XV amb una utilitat innegable. Es dedicaven a custodiar i remunerar diners aliens. Després, deixaven aquests mateixos fons a clients a un tipus d’interès més alt. La diferència entre el que pagaven i el que cobraven era el seu benefici.

Si un particular hagués volgut fer de banc s’hauria trobat amb diverses dificultats. Més enllà de les legals. Per a aquesta persona no hauria estat fàcil trobar algú interessat exactament en l’import que tingués disponible. I, d’altra banda, li hauria costat analitzar el risc. És a dir, si qui volia els seus diners podria retornar-los o no.

Internet ha posat al nostre abast una altra revolució financera en forma de crowdlending. Es tracta de plataformes que, com abans feien els bancs, aglutinen gent qui vol treure rendiment dels diners. Tot seguit, la posen en contacte amb altres qui en necessiten. La comissió de l’intermediari és menor a la que cobraria un banc. Per tant, el préstec surt a un interès més barat, i qui deixa els diners n’obté més rendibilitat.

Evidentment, convindrà informar-se bé. Especialment, pel que fa a les garanties. I de la possibilitat de recuperar els diners en cas de necessitat.

Criptomonedes: la revolució financera sense precedents

Les monedes virtuals, com ara el bitcoin, representen un canvi incomparable. Fins ara, els diners es concretaven en bitllets tangibles. Els podies dipositar en un banc, però també guardar-los a casa. Per contra, quan una persona té criptomonedes, el que en realitat té és un registre en xarxa (blockchain) que l’acredita com a propietari d’aquestes.

La seguretat del sistema rau que aquest registre està replicat en diversos punts de la xarxa, de manera que és pràcticament impossible canviar-lo. Els encarregats de registrar saldos i transaccions s’anomenen “miners”, i són remunerats per la seva tasca.

El fet que tota la informació resideixi a la xarxa obre infinites possibilitats. Per exemple, es poden registrar al blockchain contractes automatitzats entre dues parts. Aquesta tecnologia pot arribar a permetre, en un futur no massa llunyà, que una transacció dinerària quedi programada, de manera irrefutable, si es compleixen unes determinades condicions contractuals.

Al voltant de tot això, no obstant, han aparegut diverses maneres de guanyar diners. Ara bé, convé analitzar-les en profunditat perquè tenen riscs que no sempre queden ben explicats. Hi ha una entrada al respecte a aquest mateix blog des de fa unes setmanes.

Una revolució financera per a descobrir durant les vacances

T’animo a ampliar la informació d’aquestes tres entrades aquest estiu. Per raons d’espai no m’he pogut estendre com el tema mereix. En tot cas, només cal teclejar a Google qualsevol de les paraules claus (neobancs, robo advisors, crowdlending, etc.) per a posar-te al dia ràpidament. Per exemple, et convido a començar per el que viquipèdia diu de criptomoneda.

A acOnseguir t’oferim el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a acompanyar-te en la comprensió d’aquestes noves eines. D’entrada, pots consultar el que hi ha al blog en relació a la importància d’entendre bé qué comporta qualsevol possibilitat d’inversió.

Imatge de WikiImages a Pixabay

Aparentment, seguim al marge de les noves opcions financeres

Recordem què hauríem fet a finals del segle passat si haguéssim volgut treure profit d’uns diners estalviats. La majoria de nosaltres ens hauríem presentat a una oficina bancària. I molt probablement n’hauríem sortit amb un dipòsit. Molts canvis hi ha hagut des de llavors. I un dels importants és la baixa rendibilitat actual d’aquest producte.

La sorpresa és que els dipòsits encara concentren bona part de les preferències dels estalviadors. Tant a empreses com a particulars. Possiblement això és degut a un viatge d’anada i tornada:

• Aquelles mateixes entitats financeres han estat proposant als seus clients substituir dipòsits per fons d’inversió. Ho comentava jo mateix en una intervenció meva l’any 2016 al Telenotícies de TV3. Des del meu punt de vista, no són opcions amb el mateix objectiu. L’una no pot posar-se en el lloc de l’altra.
• El mal comportament de les borses durant 2018 (i ja no parlem amb la COVID) ha escarmentat força estalviadors. Concretament, bona part dels qui van seguir les indicacions que esmento al punt anterior. Molts dels qui van apostar per fons han vist com baixava de cop el seu valor. I possiblement han tornat als dipòsits.

Ara bé, si bé constatem que aquest tipus de producte és encara protagonista, no tot és igual. Hi ha importants novetats sobre on es poden contractar els més rendibles, com veurem.

Destins tradicionals dels diners

Les opcions financeres més clàssiques han estat concentrades en uns pocs elements. En general, dipòsits, deute (bons i obligacions, públics o privats) i accions. Els fons d’inversió no deixen de ser una evolució d’aquestes darreres cap a la diversificació. I, finalment, els plans de pensions han fet aparició en els darrers anys per a complementar la jubilació amb beneficis fiscals. Tot i que aquestes rebaixes d’impostos poden no ser tan significatives depenent de com els rescatem.

Tot el ventall anterior quedava ampliat per alternatives que sovint s’escapaven de l’àmbit dels bancs. Així, com no, trobem la inversió en immobles, en negocis, o en franquícies. I, per a un públic minoritari, divises, metalls preciosos, art o similars. Capítol apart mereixen les asseguradores i les pòlisses de vida-estalvi. En realitat, aquestes han experimentat un avenç notable els darrers anys.

Les opcions financeres de nova generació

Internet ho ha canviat tot. No cal anar massa lluny en l’argument: sense aquest mitjà acOnseguir difícilment hauria arribat als seus clients. Les possibilitats que ofereix la xarxa són immenses, i és aconsellable contemplar-les en qualsevol planificació financera.

En aquesta entrada del blog només en farem un petit llistat. La idea és donar-ne més detalls en uns dies. Així, possiblement haureu sentit a parlar de:

• Robo advisors
• Crowdlending
• Criptomonedes i el que en deriva
• Entitats fintech, que engloben challenger banks, neobanks i baas (banks as services)

Conèixer les diferents opcions financeres per a decidir

Acabem amb els habituals enllaços. Per una banda, un primer al programa de divulgació “No pot ser” de TV3. Si no el coneixeu, us aviso que té cap o pocs continguts financers. Però també us asseguro que ajuda a ampliar la visió que tenim de les possibilitats que el món ens ofereix a curt termini. I, per una altra banda, un segon a aquest mateix blog quan advertia l’any 2016 que els fons d’inversió no eren adequats per a substituir els dipòsits.

En uns pocs dies, abordarem amb més detall la llista de l’apartat anterior. En termes generals, no hi ha alternatives millors que d’altres. Cal fer una anàlisi de quines són les necessitats econòmiques a les què volem donar cobertura. I això es complementa determinant també la pròpia capacitat d’estalvi. Convé quantificar ambdues (necessitats i capacitat) en imports i temps. Quan disposem d’aquesta fotografia concreta, podem donar el següent pas. I aquest consisteix en avaluar quines són les opcions financeres més coherents amb el perfil que hem dibuixat.

És en aquest procés que el nostre servei de Coaching en economia domèstica pren tot el sentit. Aquest et pot acompanyar en dues direccions:

• Definir la teva pròpia instantània de necessitats futures i capacitat estalviadora
• Entendre els avantatges i inconvenients de les diferents opcions financeres existents al mercat.

Imatge de Mario Aranda a Pixabay

Tot això és el que m’ha vingut al cap en determinats contactes que he tingut darrerament. En general, la majoria relacionats amb criptomonedes. Per una banda, persones que em presenten inversions. De vegades, tinc por que alguns d’ells no siguin conscients dels diversos riscos del que ofereixen. O, el que és pitjor, que no vulguin ser-ne. I, d’altra banda, clients que em comenten sobre coneguts o familiars qui estan guanyant força diners amb inversions relacionades amb aquest actiu. Tots em parlen de rendibilitats mensuals de dos dígits. I aquesta temptadora música em porta a viatjar en el temps.

Retornant a l’època de les .com

El meu salt al passat em du a finals del segle XX. No cal que esmenti què va representar l’aparició d’Internet. Si avui em llegiu és gràcies a aquest mitjà. Ara bé, al seu darrera hi va haver un exagerat boom a la Borsa. També llavors els guanys mensuals van arribar a ser extraordinaris. La posterior caiguda va enganxar tots els qui van comprar al final de l’alça. I molts d’ells ho varen fer arrossegats per la moda, sense saber ben bé en què invertien. Els mancava la corresponent comprensió financera.

Si n’haguessin tingut, potser haurien fet una anàlisi de “fonamentals”. Aquesta es basa en la informació econòmica disponible de l’empresa en què volem posar diners. Balanç, compte d’explotació, memòria i altres estats financers. Amb ells podem intentar calibrar si hi ha molta diferència entre cotització i valor. No cal dir que en plena eufòria de les .com ambdues xifres no tenien res a veure.

Comprensió financera davant el que sembla una nova revolució

Com en el seu moment Internet, avui el blockchain i les criptomonedes també sembla que marcaran un abans i un després. No només es tracta de l’aparició de diferents monedes que no depenen de cap estat. També hi ha les diverses aportacions de la tecnologia de cadenes de blocs en l’àmbit de transaccions, contractes, etc.

A partir d’aquesta realitat, apareixen oportunitats d’inversió ben innovadores. No em refereixo només a comprar accions d’empreses que operin en aquest entorn. Que suposo que també. Sinó que han irromput, entre d’altres, robots que permeten treure profit de diferències de canvi entre les diverses monedes. I d’aquí venien les rendibilitats mensuals de dos dígits a les què em referia al principi del post.

Ara bé: estem parlant d’inversions que no estan sota la supervisió de la CNMV. Algunes de les empreses fins i tot han rebut el qualificatiu de “chiringuito financiero” per part d’aquest organisme. És imprescindible que una inversió compti amb el vist-i-plau de la CNMV? La majoria d’elles, en el sentit més ampli de la paraula, no. Però cal tenir-ho present. Com en el gruix dels negocis, si van mal dades ens trobarem desprotegits.

La lògica de la comprensió financera

Tots aquests pensaments m’obliguen a recordar els principis de Benjamin Graham  per a les inversions. Què ens cal entendre financerament parlant?

En primer lloc, cal comprensió financera del moment en què estem a nivell econòmic personal. Tenim les necessitats bàsiques cobertes? Seguiríem així en un escenari pitjor a l’actual? Què ens podem permetre perdre? Possiblement en operacions d’aquesta mena hi hauríem de posar només allò que si desapareix no quedem malferits. En una diversificació d’inversions hi pots haver una part amb un notable component de risc. I, si no ens podem permetre perdre res, cal deixar-les estar.

I, en segon lloc, cal comprensió  financera relativa a on ens estem ficant. En què consisteix exactament la manera de generar beneficis del lloc on posem diners? Quins són els terminis? Quina és la lletra petita dels contractes que signarem? Quins són els riscos que no ens estan explicant?

Acompanyament en la comprensió financera

Recorda que el servei de Coaching en economia domèstica et pot acompanyar en la formulació de totes les preguntes anteriors. I possiblement d’altres fetes a mida segons la teva particular posició econòmica.

I, mentre reflexiones sobre tota l’anterior informació, com és habitual et recomano algun link. El primer et durà a conèixer una mica més el blockchain. I el segon és de collita pròpia. T’acostarà (de nou, si fa temps que segueixes el blog) als savis consells d’en Benjamin Graham.

Imatge d’Arek Socha a Pixabay

Una lectura clàssica que ha inspirat a milers d’estalviadors és “L’inversor intel·ligent” de Benjamin Graham. En aquesta entrada del blog em dedicaré a repassar alguns aspectes que en el seu dia em van cridar l’atenció. I, en especial, un “ni ho sé ni m’importa” que se’m va quedar gravat.

Preguntes clau per a decidir sobre risc financer

L’autor ajuda a fer un repàs de quina és la situació personal abans de prendre qualsevol decisió relativa a risc financer. Proposa fer-se preguntes com les que segueixen:

• Tinc parella amb ingressos, i, en cas afirmatiu, de quin tipus són aquests?
• M’he de fer càrrec de fills i les despeses que comporten, sobre tot pel que fa a estudis superiors?
• Heretaré diners?
• M’hauré d’ocupar en el futur de familiars malalts o vells?
• Quins factors poden afectar negativament la meva carrera professional i els meus ingressos?
• Si tinc un negoci, quant de temps acostumen a sobreviure empreses similars a la meva?
• Necessito que les inversions siguin un complement als meus ingressos ordinaris?
• Tenint en compte ingressos i despeses, quants diners em puc permetre perdre amb les meves inversions?

En definitiva, totes aquestes preguntes ens donen pistes sobre quina part de l’estalvi cal mantenir líquida, i quina altra part realment es pot invertir.

“Ni ho sé ni m’importa” com a mostra de baix risc financer

En Benjamin Graham posa molt èmfasi en deixar clara la diferència entre un inversor i un especulador. Aquest darrer vol treure profit de les fluctuacions del mercat. L’inversor vol adquirir i mantenir valors adequats a preus adequats: no es preocupa per les caigudes ni s’emociona amb les pujades a les cotitzacions, perquè es mou a llarg termini. De fet, les paraules “inversor” i “llarg termini” per a ell s’haurien de considerar redundants.

D’altra banda, la majoria dels inversors no compten ni amb el temps ni amb els coneixements necessaris per a preveure què passarà amb els mercats. Posem per cas la pregunta “què passarà amb les accions de tal empresa?”. O “quina serà la tendència de la borsa en els propers dos anys?”: La resposta contundent que l’autor considera que la majoria dels inversors haurien de donar és “ni ho sé ni m’importa”.

El llibre justifica aquesta (aparentment impertinent) resposta amb la tècnica del “promig del cost monetari”. Quan la seguim, renunciem a tenir capacitat per a anticipar qualsevol comportament futur dels mercats i posem totes les decisions en pilot automàtic. Es tracta de fer inversions periòdicament en un producte financer que estigui prou diversificat. I amb independència del que estiguin fent els mercats. Això assegura que no invertirem més (o reduirem inversions) quan creiem que val més la pena fer-ho. Al cap i a la fi, és possible que en segons quines decisions estiguem equivocats.

Principis empresarials aplicats a l’alt risc financer

Potser hi ha qui cregui disposar de temps i coneixements per a invertir agressivament. L’autor considera que prendre’s la inversió d’aquesta manera ve a ser com una activitat empresarial. Com a tal, hauria d’estar sotmesa als següents principis:

1. Conèixer el negoci (o inversions).
2. No permetre que ningú dirigeixi el negoci (o inversions) sense que es puguin supervisar els resultats entenent què s’ha fet (a no ser que per algun motiu es tingui confiança cega en el gestor).
3. No efectuar cap operació on matemàticament hi hagi poc a guanyar i molt a perdre.
4. Reconèixer els propis coneixements i experiència per a dur a terme una acció encara que la resta del món opini diferent.

“L’inversor intel·ligent” ha inspirat a molts inversors des de 1949. Tot i els gairebé 70 anys des de la primera edició, les lliçons que ens dóna són plenament vigents avui en dia. Només cal fer un repàs a les darreres crisi financeres per a adonar-se’n. Vols aplicar les seves ensenyances als teus estalvis? T’ajudem a fer-ho?

Quin nivell de risc financer vols assumir?

Evidentment, tot el que segueix a continuació es sustenta si prèviament hem aconseguit que els ingressos superin de manera generosa les sortides de diners. Per a posar-se en forma, fa falta esforç. L’objectiu val la pena. Veiem-ho.

Primer pas financer: el coixí mínim

Es tracta de reunir un estalvi base que ens permeti reaccionar a emergències sense recórrer a l’endeutament. La intenció és que un cop ens posem a reduir el deute seriosament (segon pas financer) no ens trobem que amb el primer imprevist ens calgui recórrer de nou a endeutar-nos.

Aquesta és una recomanació que a acOnseguir venim donant des de fa anys. Mentre els diners són en poder nostre, els podem utilitzar per al que faci falta. Abans de començar a pagar, assegurem-nos una liquiditat mínima.

Segon pas financer: reducció de deute amb efecte “bola de neu”

Un cop ja podem reaccionar a petits imprevistos, ens enfoquem a reduir deute. I per a saber a què ens enfrontem, res millor que fer una llista dels diversos préstecs. En general, queden excloses les hipoteques. El motiu és que la seva finalitat és finançar un habitatge que permet deixar de pagar un lloguer (despesa). A més, una casa de propietat sempre és un estalvi, immobiliari i poc líquid perquè hi vivim, però estalvi al cap i a la fi.

Normalment, jo proposo als meus clients començar pel deute més car. El que paguem més interessos. En Dave Ramsey introdueix una variant psicològicament molt interessant. Si es comença pel més fàcil de pagar, com ell proposa, aviat podem tenir un primer èxit. I això ens motivarà encara més a seguir endavant.

En tot cas, cada cop que acabem de pagar un préstec, els diners que dedicàvem a reduir-lo ens donen capacitat addicional per a liquidar més ràpid el següent. És l’efecte “bola de neu” d’aquest segon pas financer.

És molt recomanable anar tatxant de la llista allò que ja haguem pagat. És una fantàstica sensació anar eliminant línies i veure com augmenta la nostra força financera.

Tercer pas financer: el coixí necessari

Un cop lliures de deute, podem utilitzar tot l’estalvi que anem generant per a aconseguir un coixí amb el què ens sentim realment còmodes. No hi ha normes al respecte. Cadascú demanarà un nivell diferent de diners per a estar confortable.

En línies generals, potser una persona amb ingressos irregulars (posem per cas un autònom) necessitarà més coixí que no pas un funcionari. O també pot influir la càrrega familiar que depengui d’aquest estalvi. No és el mateix haver de respondre per un sol que per una família de cinc membres.

Quart pas financer: aconseguir el benestar per a la jubilació

Coincidim gairebé de ple amb en Dave Ramsey. Matemàticament, és complicat mantenir l’actual sistema de pensions de jubilació, i tots faríem bé d’anar acumulant un capital que ens permeti complementar la pensió que finalment ens toqui.

Com estem parlant d’un estalvi a llarg termini, els productes que escollim com a vehicle hauran de ser adequats a aquesta finalitat.

Cinquè pas financer: assegurar els estudis dels fills

Potser discrepo en l’ordre (podria ser un pas financer anterior), però tots els que tenim fills hauríem d’estar preparats per a afrontar els seus estudis sense recórrer al deute. I el producte d’estalvi escollit hauria de tenir un horitzó temporal de curt o mig termini.

Sisè pas financer: eliminar la hipoteca

Fins aquí, haurien de quedar resolts els imprevistos, una jubilació digna i els estudis del fills.

En aquesta situació, seria el moment d’esdevenir propietaris absoluts de l’habitatge on vivim. És el darrer pas financer per a eradicar el deute.

Setè pas financer: gaudir, invertir i donar

Sense deutes i amb tots els mínims coberts, les paraules gaudir, invertir i donar prenen molt de sentit. Recordem que els diners no són pas una finalitat, sinó més bé un mitjà. Un cop assegurada la qualitat de vida desitjada, és un moment ideal per a divertir-nos, invertir amb més risc o dedicar-nos a ajudar als altres.

Aquest vídeo ajuda a acabar de repassar el contingut d’aquesta entrada del blog.

Dones el primer pas financer de la nostra mà?

Com sempre, hi ha quelcom que ha inspirat aquestes línies. En aquesta ocasió, es tracta d’un capítol del programa de TV3 “Economia en colors”, del que jo recomanaria veure la sèrie sencera. Ambdues temporades.

Com la paciència financera ens compensa en el futur

Diu en Xavier Sala i Martín que “les persones pacients són capaces de sacrificar la gratificació instantània a canvi d’obtenir algun tipus de compensació en el futur”. La cita anterior segueix “les persones impacients, per contra, prefereixen obtenir plaer immediat encara que això comporti perjudicis a llarg termini”. Crec que ja ho he comentat en altres ocasions. Entre elles, a l’entrada sobre “simplicitat financera”. Tenim tendència a complicar-nos la vida. Aniré més lluny: el sistema està pensat per a que ens la compliquem.

Proposo que portem aquesta paciència a termes econòmics. Podem escollir entre comprar objectes i serveis ara que, potser, no necessitem. O, alternativament, és possible invertir aquests mateixos diners per a donar cobertura a objectius futurs. En poden haver molts: muntar el propi negoci, poder pagar estudis millors per als fills, comptar amb un coixí per a atendre imprevistos, i un llarg etcètera.

Com ja he escrit altres cops, en realitat d’imprevistos n’hi ha pocs. Quan comprem una nevera sabem que la seva vida és limitada. Si no ens planifiquem, quan l’electrodomèstic s’espatlla no ens queda més remei que recórrer al deute. És una qüestió de prioritats. Al final, no hi ha una opció millor que l’altra, però és bo ser conscient de les implicacions de les decisions que prenem.

Paciència financera i interès compost

Si l’opció que escollim és prioritzar l’estalvi per a objectius futurs, em permeto recordar els beneficis de l’interès compost.

Suposem que tenim clar que volem atendre un objectiu de llarg termini. Un exemple clàssic seria poder gaudir un complement a la nostra pensió. Hi ha moltes maneres de planificar aquesta mena d’estalvi. Una d’elles seria trobar algun producte amb interès compost. Recordem de què es tracta: els interessos que obtenim es reinverteixen en el mateix estalvi per a generar una millor rendibilitat. Possiblement aquesta mena d’inversions seria el paradigma de la paciència financera. Diners que no ens convé tocar per a obtenir un guany futur més elevat.

L’entrenament de la paciència financera

La bona notícia és que la paciència financera es pot entrenar. Hem viscut molts anys en una societat que semblava premiar valors com el benefici fàcil, l’esforç mínim i l’aparent prosperitat. Possiblement la crisi ens hagi aportat una nova consciència. Des d’acOnseguir també intentem aportar el nostre granet de sorra en aquest sentit.

Vols planificar-te de la nostra mà amb paciència financera?

Vivim en un país que valora extremadament tenir pis de propietat. En la majoria de casos s’estalvia durant anys per a acumular un import inicial imprescindible per a donar el pas. Com altres cops he dit, la compra d’un habitatge destinat a viure-hi requereix que tinguem un terç del seu valor en efectiu.

La seva adquisició acostuma a implicar dues conseqüències:

• es transforma una bona part dels diners estalviats en sòl, parets i formigó
• la majoria de l’estalvi futur es destinarà durant anys a pagar una hipoteca

Val la pena tot aquest esforç? Quines serien les implicacions financeres de viure sempre de lloguer?

La importància del palanquejament en aquest dilema financer

Us convido a tornar al post relatiu a palanquejament financer de fa uns dies. En ell, llençàvem a l’aire unes preguntes finals al voltant del dilema financer que ens ocupa. També dèiem que ens interessarà palanquejar-nos financerament quan l’interès que paguem pel deute sigui inferior al rendiment que preveiem obtenir de l’operació en qüestió.

Deixaré a banda aspectes psicològics o socials que comporta comptar amb habitatge propi. Si em centro en aspectes financers, el concepte de palanquejament ens pot ser útil. Al cap i a la fi, acabaré avaluant si el cost del lloguer és compensat amb altres guanys.

He partit d’una dada del Banco de España relativa a la rendibilitat bruta dels pisos de lloguer. Segons aquesta entitat, ha estat del 4’2% el darrer trimestre de 2017. Per tant, el dilema financer que m’ha servit de base estaria entre:

1. Viure de lloguer indefinidament en un pis amb un cost mensual de 1.000 EUR (12.000 EUR anuals). Això implica que tot l’estalvi queda alliberat per a ésser invertit alternativament.
2. Comprar un pis valorat en 286.000 EUR. Aquest import es deriva de les dades anteriors: 12.000 EUR/anuals són el 4’2% d’un habitatge d’aquest valor. L’estalvi inicial es transforma en la part pagada de l’habitatge. Per tant, en el millor dels casos només es pot invertir alternativament la diferència entre el que es pagui d’hipoteca (més altres despeses inherents a l’habitatge) i els 1.000 EUR que s’haurien pagat de lloguer cada mes. A partir del moment que la hipoteca està liquidada, la totalitat dels 1.000 EUR queda alliberada per a inversions alternatives.

Premisses del dilema financer

Els resultats obtinguts depenen molt de les premisses de base. Per exemple:

• Dels diners estalviats inicialment. Per a la simulació, 180.000 EUR.
• De l’interès i termini que haguem d’assumir per la hipoteca. En el nostre cas, 2.5% fix a 20 anys.
• De l’import que ens veiem obligats a pagar com a propietaris per l’IBI, l’extra a desemborsar d’assegurança (respecte el cost a primer risc com a inquilins), despeses de comunitat, etc. Tot plegat, estimat en uns 1.300 EUR anuals.
• De l’evolució dels preus del mercat immobiliari durant els proper anys. Posem un 1% d’increment mitjà anual.
• De l’horitzó temporal de l’estudi. He fet escenaris a 20 i 30 anys.
• De la inflació que apliquem a despeses associades a la propietat i lloguer. He suposat 1% anual.
• De la rendibilitat que siguem capaços d’obtenir en inversions alternatives. Probablement aquí rau la clau, així que comentarem aquest punt tot seguit.

En tot cas, qualsevol suposició és arriscada. No disposem de cap bola de vidre i el futur és incert. Però molts cops és interessant jugar amb les xifres per a veure “què passaria si”.

Possibles respostes al dilema financer

Si fem l’exercici d’anar provant valors per a les anteriors variables, hi ha dues conclusions clares:

– Per a una família amb membres assalariats, serà complicat trobar en el mercat una inversió alternativa amb rendibilitat suficient per a batre el cost permanent que representa un lloguer. En l’entorn descrit, faria falta invertir els 180.000 EUR en un producte financer amb un interès compost net elevat. Parlem entre el 6% i el 7% (a 30 o 20 anys, respectivament).

– Només en el cas d’una família d’autèntics emprenedors o experts inversors que aconseguissin l’esmentada rendibilitat sostinguda (i reinvertida) del 6-7% anual sortiria a compte seguir de lloguer. Ara bé, com menys diners estalviats es tinguin al principi, més interès compost farà falta per a vèncer els guanys de l’opció de comprar. Concretament, a la simulació, per als 90.000 mínims (1/3 del valor), la rendibilitat s’hauria d’enfilar a més del 8%.

Es podria afegir una tercera conclusió a les dues anteriors. El model es pot ajustar força més quan es basa en dades reals. Només es tracta que ens donis les teves, i podrem estimar alguns possibles escenaris que t’ajudaran a decidir.

Estudiem el teu dilema financer entre comprar o llogar?

Ja ho deia Arquimedes de Siracusa: “Doneu-me un punt de suport i aixecaré el món”. A ell es deu la primera explicació rigorosa sobre els beneficis de la palanca. Com ja sabeu aquesta permet aixecar objectes tan pesats que resulti complicat moure’ls. Només cal una barra prou llarga i resistent i un punt on recolzar-la.

El palanquejament financer ve a ser el mateix. En física, amb una palanca aconseguim multiplicar la nostra força. En el camp financer, el que perseguim és multiplicar la rendibilitat dels nostres diners. Us sembla que fem quatre números a partir d’un exemple?

La màgia del palanquejament financer positiu

Imaginem que tenim clara una oportunitat de negoci. Resulta que si hi invertim 1.000 EUR en podem recuperar al cap d’un any 1.100. Això equival a uns guanys del 10%.

Suposem que en comptes d’invertir-hi 1.000 EUR directament dels nostres estalvis només hi posem 400 EUR. Els altres 600 EUR els demanem a una entitat financera, què ens cobra un 5% d’interès anual.

Al final de l’any, tindrem el següent:

• El que rendeix el negoci segueix sent 100 EUR
• Haurem de pagar un interès al banc, el 5% de 600 EUR és 30 EUR
• Per tant, el que realment ens queda de guany és 100 EUR – 30 EUR = 70 EUR
• Els beneficis del palanquejament financer, quan és positiu, són que guanyem percentualment més: 70 EUR / 400 EUR representa una rendibilitat del 17’5%

D’acord amb aquest plantejament, el deute és fantàstic. Ens permet passar de guanyar un 10% dels diners invertits realment per nosaltres a un 17’5%. No obstant això, el rendiment del negoci no varia. Entre tots aportem 1.000 EUR, i se’n obtenen 100 (10%).

Però compte. No sempre és així.

Quan el palanquejament financer és negatiu

Repetim l’exemple anterior, però amb la gran diferència que el banc ens cobra un 12% d’interès.

• L’import a pagar al banc passarà a ser 12% de 600 EUR, és a dir 72 EUR
• El que realment quedarà de guany serà 100 EUR – 72 EUR, això és 28 EUR
• La nova rendibilitat obtinguda dels 400 EUR invertits és 28 EUR / 400 EUR = 7%

En una situació de palanquejament financer negatiu, en comptes de potenciar un determinat rendiment (10% en el nostre cas) cap a una rendibilitat més alta, passa tot el contrari i aquesta esdevé menor que el rendiment.

Palanquejament financer aplicat a l’economia domèstica

El palanquejament financer té un regla d’or. Ens interessarà palanquejar-nos financerament quan l’interès que paguem pel deute sigui inferior al rendiment que preveiem obtenir de l’operació en qüestió.

Ho podem expressar d’una altra manera. A mesura que el tipus d’interès que ens cobren va augmentant, anirem traspassant més part del nostre benefici cap al banc. Si arribem a l’extrem, acabarem treballant de fet per a l’entitat financera.

A partir d’aquesta idea bàsica, a les meves classes veiem les conseqüències a nivell empresarial. Per a fer-ho, desenvolupem una fórmula que permet verificar numèricament com un major endeutament transforma un cert rendiment d’un negoci en més o menys rendibilitat.

En aquest post, no obstant, ens centrarem en les finances personals. I torno a insistir en un concepte que ja exposava en l’entrada del blog “Què fer amb els crèdits”. De fet, hi ha molts clients que encara avui m’ho pregunten. Si tenim una hipoteca a un interès del 2% i som capaços de fer treballar els nostres estalvis al 5%, no surt a compte tornar anticipadament aquest deute. La hipoteca ens palanqueja positivament sempre que aconseguim batre el seu cost amb la rendibilitat dels estalvis.

Ara bé, tot això és aplicable per al cas que ja estiguem embarcats en pis i hipoteca. Què passaria si encara no tinguéssim un habitatge en propietat i disposéssim d’estalvi suficient per a adquirir-lo? Quines serien les alternatives des de la perspectiva del palanquejament financer? Deixarem aquestes preguntes per a un futur post.

Mentrestant, estarem encantats d’ajudar-te a estudiar…

… els beneficis del palanquejament financer aplicat al teu cas

Alguns exemples d’alquímia financera

A nivell col·lectiu hi ha diversos casos que confirmen això que esmento. Heu treballat mai en una empresa o departament què hagi passat per un mal moment? Si és així, heu fet pinya per a redreçar-ho amb determinació? I un cop us hi heu implicat en cos i ànima, no han succeït alguns fets inesperats o màgics que us han donat empenta?

La crisi del petroli de 1973 també serveix per a veure-ho. Ho explica Tony Robbins en el seu llibre “Controli el seu destí”, que en part m’ha inspirat per a escriure aquestes línies. Aquell any es va estimar que quedaven reserves de combustible fòssil per a 35 o 40 anys. Ja han passat sobradament. Com és que encara podem omplir el dipòsit del cotxe?. Doncs resulta que ens vàrem posar de ple a resoldre-ho. La tecnologia ha permès per una banda descobrir nous jaciments. I, per una altre costat, també ha reduït els consums amb motors molt més eficients.

Hi ha res que quedi lluny del nostre abast quan hi posem els cinc sentits?

Alquímia financera enfocada a ingressos

Hi ha altres articles d’aquest mateix blog que posen l’accent en el control de despeses i endeutament. Un d’ells podria ser el titulat “Valentia financera“, on animo a enfrontar situacions des d’aquesta òptica. En aquesta ocasió, he cregut convenient centrar-me en ingressos.

Seguint amb els consells del llibre al que em referia anteriorment, hi ha cinc claus que ens ajuden a crear riquesa:

1. L’habilitat per a obtenir més ingressos que abans. Es tracta, bàsicament, de crear valor. Per a l’empresa que treballem o, si tenim negoci propi, per als altres, per a clients potencials. En aquesta línia, és molt important conèixer què podem aportar. Una recent “Contra” de La Vanguardia ens en dóna també alguna pista. Cal cultivar allò que els altres perceben diferent en tu.
2. Mantenir la riquesa creada. També fèiem referència a això fa poc a l’entrada “Simplicitat financera“. Tenim tendència a incrementar les despeses tan aviat entren més diners. Si en som conscients, podem limitar-ho.
3. Fer treballar els diners guanyats. Si ingressem més i aconseguim que les despeses no segueixin el mateix camí ascendent, hi haurà un excedent. Es tracta d’invertir adequadament aquest estalvi per tal que produeixi més. En aquest sentit, val la pena aprendre sobre la màgia de l’interès compost. També és imprescindible planificar en quins productes s’inverteix segons els objectius que es persegueixin.
4. Protegir i cuidar els béns amb els quals es compta. Hi ha moltes maneres de fer-ho. I és aconsellable no oblidar que també cal tenir força cura del principal de tots: nosaltres mateixos.
5. Gaudir dels diners. Convé no perdre de vista que la riquesa en sí no hauria de ser un objectiu, sinó un mitjà per a poder gaudir d’un cert benestar. I és molt desitjable no fer-ho sols: n’hi ha d’altres que també se’n poden beneficiar. Poden ser més o menys propers a nosaltres en funció de les possibilitats que tinguem. Al cap i a la fi, fer-ho és mostra d’agraïment. I podem ser agraïts per un munt de coses.

L’alquímia financera requereix determinació

Tornem al títol d’aquesta entrada. Quan ens posem seriosament en algun tema, en la majoria d’ocasions ens en sortim. Aquest cop m’he volgut centrar en els ingressos. També l’èxit en aquest camp depèn de nosaltres mateixos. No és només fer pressupostos, planificar i controlar on van els diners que guanyem. Tot i que és ben cert que l’alquímia financera funciona també quan treballem en reduir endeutament i despeses.

Què podem fer per a activar la teva alquímia financera?