Anem a repassar diverses tipologies de canvis financers que normalment motiven que ens sol·licitin els nostres serveis. Serà impossible esmentar-los tots en una sola entrada del blog. Com ja hem fet altres cops, acabarem en un article posterior.

Canvis financers associats a la feina

És probable que tots recordem la nostra primera feina. Amb ella, comencem a guanyar independència econòmica.Habitualment encara no tindrem massa obligacions. És una oportunitat fantàstica per a posar-nos fites i començar a planificar una mica objectius i estalvi. I caldrà fer atenció. L’entorn estarà ple de paranys per a que perdem de vista què volem.

Altres vegades ens ofereixen una promoció o comencem a treballar a una nova empresa. Sovint això anirà associat a una millora de salari. Convindrà no dedicar tot aquest increment d’ingressos a nous compromisos de pagaments.

Podem trobar-nos també en una situació d’atur o disminució de sou. Llavors és recomanable adaptar-s’hi el més aviat possible. De res serveix amagar el cap sota l’ala davant canvis financers d’aquesta mena i recórrer al deute per a seguir com si res.

Capítol apart mereix establir-se amb negoci propi. Es tracta d’un escenari totalment diferent per a qui ha tingut sempre un salari. Possiblement en donar el pas els ingressos estables passaran a la història. D’altra banda, és habitual veure emprenedors què barregen finances personals i professionals. Això dificulta efectuar un adequat seguiment del que passa en la nova activitat.

La sort com a causa de canvis financers

Vull començar aquest apartat recalcant una màxima que he repetit sovint als meus escrits. Que se’ns espatlli una rentadora i l’haguem de canviar no és mala sort. A no ser que això passi el dia després que acabi la garantia. La majoria d’imprevistos en realitat no ho són.

De la mateixa manera, tampoc podem qualificar de bona sort trobar-nos en el moment de jubilar-nos amb un capital acumulat que ens permeti complementar la pensió. Caldrà agrair això a una encertada planificació financera al llarg de la nostra vida més que no pas a l’efecte de la fortuna.

Quins són els autèntics cops de bona o mala sort?

Si comencem pels negatius, per exemple podem perdre béns, o perjudicar greument algú sense voler. També ens pot fer por patir una infermetat que no ens deixi desenvolupar la nostra feina. Per a estar preparats hi ha una doble estratègia. Per una banda, estalviar tant com puguem per a que el risc ens qüestió ens afecti el mínim possible si mai arriba. I mentre no estiguem llestos per a reaccionar amb els nostres recursos, hi ha assegurances de tot tipus que ens poden ajudar.

Òbviament, els canvis financers positius estaran relacionats, posem per cas, amb herències inesperades o jocs d’atzar. L’inconvenient d’haver de gestionar una quantitat de diners molt superior a la que estem acostumats és que podem no estar prou formats per a fer-ho. Em referia a això a l’entrada anterior a aquesta. Tot d’una, ens saltem l’evolució natural que proporciona els coneixements necessaris.

Per tant, les decisions haurien de ser similars a les que prendríem en un lloc inhòspit. Caldrà fer moviments curts i ben pensats. I aprendre a viure amb les noves condicions econòmiques tan aviat puguem. No passa res si el gruix dels diners estan un temps en un compte corrent, fins que dissenyem una bona planificació. I, si hi ha un consell general, és que aprofitem per a cancel·lar deutes.

Els canvis financers no ens han d’espantar

Com diu el títol, la vida és moviment. De qualsevol canvi podem treure un aprenentatge. Totes les experiències que hem viscut, bones o no tan bones, ens porten a qui som ara. Per a no patir, només ens cal mantenir la ment oberta i estar preparats. En el cas dels canvis financers, també.

Aprofito aquesta cloenda per a permetre-us recordar una mica més la figura d’Heràclit. I també per a portar-vos a la sèrie d’entrades on desenvolupo el tema dels paranys financers. Hi estarem especialment exposats en canvis financers que ens proporcionin més diners.

Finalment, posem a la teva disposició el nostre servei de Coaching en economia domèstica. Aquest et permetrà sentir-te més preparat o preparada per a fer front als canvis financers que la vida ens presenti.

Seguirem aviat.

Efectivament, hi ha molts particulars o professionals que preparen (o es fan preparar) les declaracions amb una única finalitat. L’objectiu és saber què toca a liquidar (o cobrar, si hi ha sort). Estaríeu contents si us toqués pagar el doble d’impostos que l’any passat? Estic segur que per a la majoria la resposta immediata és “no”. Possiblement si us dic que a mi m’encantaria em mirareu com a una persona ben rara. I no descarto que ho sigui. Però no hauria de ser qualificat com a tal per aquest motiu. Veiem perquè.

Pagar més per obligacions fiscals hauria d’alegrar-nos

Pensem-ho bé. Hi ha la possibilitat que el govern de torn hagi embogit i decideixi incrementar desmesuradament els tipus impositius. Però, en condicions normals, si algú paga molt més és que els seus guanys també s’han incrementat. D’altra banda, ingressos superiors haurien de traduir-se en una major capacitat d’estalvi o inversió. I també en més facilitat per a liquidar els impostos quan toqui. Cas que no sigui així és que hi ha quelcom que cal revisar. Si es tenen dificultats per a pagar a Hisenda tot i guanyar més, on són aquests diners ingressats addicionalment?

El contingut de l’anterior paràgraf és aplicable a gairebé qualsevol mena de declaració. Com a particulars, amb les obligacions fiscals un cop l’any tenim una excel·lent possibilitat de passar comptes amb nosaltres mateixos via IRPF. Com a autònom o empresari aquesta oportunitat esdevé com a mínim trimestral. Es concreta en forma de pagaments a compte d’IRPF, IVA o declaració de retencions, per exemple.

A un formulari d’Hisenda ple hi ha molta informació

Us ha passat mai que el vostre banc us demana les darreres declaracions presentades a Hisenda? Si sou autònoms o empresaris i voleu sol·licitar res a la vostra entitat financera, segur que sí. I si sou particulars, és probable que també. Les declaracions oficials són autèntiques fotos de la situació financera. Contenen molta informació útil. I més quan no s’està obligat a dur una comptabilitat on fer consultes similars, com passa amb molts autònoms. En aquestes condicions, segurament les declaracions que es presenten aporten dades tan interessants com el que s’ha venut o comprat. I quin benefici ha deixat tot això.

Si donem un pas més, qualsevol declaració és susceptible de ser comparada amb la del trimestre anterior. O la de l’any precedent. D’aquesta manera, es pot fer seguiment de l’evolució de les principals magnituds econòmiques d’un particular o negoci, i treure’n conclusions.

El saludable hàbit de dedicar un temps a les obligacions fiscals

Tal com hem vist, dedicar un espai a revisar les diferents declaracions ens posa davant el mirall per a analitzar els resultats econòmics de la nostra activitat. Especialment quan com a treballador per compte aliè o autònom no tenim cap altra font d’informació.

Malauradament, hi ha un gruix de gent qui no es veu capaç d’omplir per sí mateixa els diferents formularis que deriven de les diverses obligacions fiscals. No són documents senzills si no s’està habituat a tractar-hi. I n’hi ha moltes i de ben variades (veure enllaç). Malgrat això, animo tothom a analitzar-los de la mà del gestor qui s’hagi ocupat de la seva confecció. També pot ser una feina per al director financer de butxaca al qual feia referència en un post de fa setmanes.

Sempre és altament aconsellable el seguiment de l’evolució de tota economia. Si, com passa sovint a les famílies o petites empreses, les declaracions són l’única eina per a fer-ho, val la pena dedicar una estona a entendre què hi ha al darrera de cadascuna de les xifres.

Treu profit de les teves obligacions fiscals

Posem a la teva disposició el nostre servei d’Assessorament financer per a autònoms per a ajudar-te a entendre millor el funcionament del teu negoci i treure profit de tota la informació de la qual disposes per a la seva anàlisi.

La meva inspiració torna a estar en els llibres. I, molt especialment, en “L’ànima dels diners” de Lynne Twist. L’autora diu que quan som capaços de posar en línia els diners amb els nostres més valors profunds, la relació que hi tenim esdevé un vehicle de transformació. I, en un pas més enllà, citaré de la mateixa font en Paul Zaiter. “Hi ha una llei natural de l’abundància que impregna l’univers sencer, i que no fluirà a través del camí d’aquells qui creuen en l’escassetat i la limitació”.

Superar obstacles cap a un estat financer saludable

Algun cop us heu llevat amb un “no he dormit prou” al qual ha seguit un “no tinc prou temps”? Afirma Lynne Twist que l’escassetat és una gran mentida. En un món d’abundància i suficiència financera, les converses (també les interiors) estan dominades per allò que no es té i pel que es desitja tenir.

En aquesta línia, hi ha tres mites especialment rellevants en la nostra relació amb els diners:

• No n’hi ha prou, que ens porta a fer feines que no ens agraden o prendre decisions de les què no ens en sentim gens orgullosos.
• Més és millor, que dóna suport a la cultura competitiva d’acumulació, adquisició i avarícia que intensifica les pors i accelera el ritme de les nostres vides.
• Així són les coses i no hi ha sortida possible, que apuntala la creença que ens convé resignar-nos.

Les tres veritats de la suficiència financera

A la universitat posem sovint l’exemple d’Enron com a model a evitar. Certament, demostra què és el que passa quan una cúpula directiva mira més pels seus interessos que no pas els de l’empresa a la que es deu. En contraposició, podem procurar el nostre benefici a llarg termini i el de qui ens envolta. I, sobre tot, no ens cal centrar-nos tant en els diners en sí. Més aviat convé fer-ho en les nostres capacitats, relacions, agraïment i altres recursos no monetaris. Quan actuem així, la nostra relació amb els diners bascula des de la por cap a un seguit de possibilitats emocionants.

Concretament, al llibre al què m’he referit es parla de les següents tres veritats:

• Els diners són com l’aigua, i porten el segell de la nostra ànima. És molt gran el nostre poder com a consumidors. Joan Antoni Melé, de Triodos Bank, diu quelcom molt similar al seu “Diners i Consciència”. Quan escollim què comprem deixem evidència també dels nostres valors.
• Quan parem prou atenció al que ja tenim i ho apreciem, augmenta de valor. Com deia Buda, tot depèn de quines llavors dediquem la nostra cura. Si ens centrem en la nostra capacitat de generar, el que tenim creix.
• La col·laboració crea prosperitat. No existeix la distinció entre els qui tenen i els qui no, perquè tots tenim recursos diversos.

En definitiva, quan invertim la nostra energia en un somni diferent, la nostra vida es transforma. El nostre poder es manifesta plenament si apostem ben fort. No hi ha res com sentir que s’és al lloc on s’ha de ser en el moment adequat.

El poder de les converses basades en la suficiència financera

Una xerrada centrada en el que és possible és una gran eina en temps de crisi. No importa de quina magnitud és el revés que es pateix. Quan deixem anar la conversa de la por i l’angoixa i se’n crea una basada en la suficiència financera, el neguit disminueix. I prenem el poder necessari per a fer front a la situació.

Poden ser inspiradors altres articles d’aquest mateix blog (per exemple, el relatiu a mereixement financer), o el web de l’ànima dels diners.

Finalment, disposes del nostre servei de Coaching en economia domèstica per a que comencis a treballar a partir del que tu pots aportar des de la teva suficiència financera per a gaudir d’una economia més saludable.

Parteixo de la base que compartir el que sigui amb altres persones requereix un mínim d’estructura. En bàsquet n’hi ha qui organitzen el joc i d’altres prenen preferentment la responsabilitat de defensar la cistella. Tots ells saben quin és el dia d’entrenament. I també amb quina anticipació cal presentar-se als partits. Això no treu que s’ho passin molt bé jugant. Però sense un mínim d’ordre possiblement no en podrien gaudir tant. I això és aplicable a empreses, famílies, clubs i qualsevol altre col·lectiu.

Primer pas: negociar les finances en parella

Fa molts anys algú em va dir que en una parella també cal negociar. En aquells moments de la meva vida em va semblar que amor i negociació no lligaven massa. A mesura d’acumular experiència m’he adonat que estava equivocat. En aquest àmbit també convé asseure’s a parlar sobre com funcionarà l’aventura en comú. L’objectiu és sempre que tothom se senti còmode. En cas contrari, tard o d’hora altres aspectes on la parella funciona bé potser se’n ressentiran.

Al cap i a la fi, prendre decisions d’aquesta mena hauria de ser d’allò més natural. De la mateixa manera que s’escull on es viurà, què es pagarà de lloguer o de compra, etc. S’hauria de planificar d’on sortiran els recursos per a fer-ho. Això implica saber qui pagarà què o, cas que tot es comparteixi en un sol compte, si entre els dos s’arriba o no a cobrir la despesa que anar a viure junts genera.

Aprofundim una mica més en tot això a una altra entrada d’aquest mateix blog. En ella, es parla sobre com transformar uns valors i objectius compartits amb la parella en un pressupost. Si aquest es segueix, hi haurà molt poques discussions de motivació econòmica.

La proposta és que el control de les finances en parella s’afegeixi a les tasques habituals de la casa. I que un dels dos membres assumeixi dur-lo a terme. Des de l’òptica d’acOnseguir, això és tan important com fer la bugada o recollir els nens de l’escola. Tot el que sigui parar cada un cert temps per a veure què ha passat a la família a nivell financer és molt positiu.

Models de finances en parella: com repartir les despeses

Qualsevol que s’adopti és bo si s’aconsegueix el que es vol i tots se senten a gust. Tenim en un extrem un funcionament tradicional on es comparteixen ingressos i despeses. Tot és dels dos. Com a contraposició, cada cop hi ha més parelles que demanen separar-ho tot. Possiblement aquesta és una fantàstica opció a l’actual “món líquid” de Bauman. Tot queda més ben preparat per si el projecte no surt bé i cadascú emprèn un camí diferent. I si ens remetem a estadístiques, això passa sovint. I en mig d’aquests dos extrems trobem un ampli ventall de possibilitats.

Capítol apart mereixen les famílies “reconstruïdes”, és a dir, parelles amb nens de relacions anteriors. De vegades hi ha fills que són sempre a casa, i d’altres que hi són la meitat del temps. Dependrà dels règims acordats en els respectius convenis. Llavors cal fer una petita equació per a saber de quina forma s’hauria de repartir de manera justa, per exemple, el menjar. En certa manera, assistim a una aplicació de l’assignatura de Comptabilitat de Costos impartida a ADE a les finances en parella. Si filem prim, fins i tot es podria repartir els lloguer en funció dels metres quadrats que ocupa cada fill de relacions anteriors, tot i que potser algú podria pensar que potser ja anem massa lluny.

Estalviar en parella

Si hi ha valors i objectius en comú, és molt probable que convingui estalviar junts per a aconseguir-los. N’hi haurà de tota mena: jubilació, pintar la casa, compra d’habitatge, canvi de cotxe, vacances, etc.

No obstant això, productes financers tradicionals que permetien compartir titularitat tenen rendibilitats insignificants avui en dia. Un exemple serien els dipòsits. Per contra, mitjans d’estalvi que proporcionen més beneficis només permeten inscriure-hi el nom d’un dels membres de la parella. Estaríem parlant d’assegurances vida-estalvi, PIES o plans de pensions, podem per cas. Per tant, les parelles es poden trobar que estalvien en comú, però per separat.

Us ajudem a organitzar les finances en parella?

Descobreix el servei específic per a particulars: Coaching en economia domèstica. Comença a controlar les finances en parella.

• Podreu trobar una fórmula que considereu justa i còmoda per a repartir-vos les despeses. A acOnseguir tenim força experiència a fer-ho.
• I, amb l’ajuda d’un pressupost, tindreu clar què podeu gastar i què no si voleu aconseguir les fites que us marqueu.

[Pots consultar l’article de l’Anna Vallhonesta sencer aquí: com us repartiu les despeses amb la parella]

Reprenem un moment l’article. Diu més o menys que la felicitat és la diferència entre la manera que un individu veu els esdeveniments de la seva vida i la seva expectativa de com hauria de ser aquesta. Quan no es compleixen les expectatives, hi ha un sentiment d’infelicitat. Et sona?

El problema de les altes expectatives i el mereixement financer

En feia referència a una entrada del blog de fa mesos. Els humans som molt manipulables. El màrqueting ens fa creure que és imprescindible comptar amb tot un seguit de béns i serveis que, en realitat, no ens calen. Posem expectatives en gaudir de tot això. Mesurem el fracàs en funció del que no tenim.

En alguna banda vaig llegir sobre una prova molt interessant que podem fer quan tenim un impuls de compra. És especialment útil si allò que volem comprar és prou car com per a provocar-nos problemes financers. I ja no diguem si estem plantejant-nos endeutar-nos per a aconseguir-ho.

Es tracta de posposar l’adquisició uns dies. Posem per cas durant un mes. El més probable és que passat aquest temps tinguem una visió molt diferent de la necessitat de fer-ne la compra.

Quan arriba el mereixement financer

“Fes-ho, tu t’ho mereixes”. En aquest format o en un de similar, és molt probable que haguem sentit això molts cops. En molts casos, considero que se’n fa un ús abusiu. Tots ens mereixem petits regals que ens nodreixen. Una passejada per la platja. Una estona de lectura amb la nostra beguda preferida al costat. Una bona conversa amb un amic o amiga.

Però el que diré a continuació igual no agradarà a tothom qui ho llegeixi. Potser no ens mereixem anar de vacances a l’estranger. O gaudir d’un cotxe nou. O viure en un habitatge de més de 100 metres quadrats. Depèn. Sobre tot, el mereixement financer estarà en funció de si hem estat capaços de generar prou valor per a la societat. Si ho hem fet i se’ns ha remunerat convenientment, mereixerem gaudir-ne. I, en cas contrari, no. I sempre quedarà una llista inacabable de petits i assequibles plaers que seguiran al nostre abast per a ser feliços igualment. Només es tracta d’abaixar les nostres expectatives. O trobar la manera d’oferir prou dins l’àmbit en el què en movem per a que realment en siguem mereixedors.

Mereixement financer i préstecs

Possiblement hi haurà algun lector que estarà pensant que per a gaudir de tot allò que no podem pagar hi ha els préstecs. És cert. Demanar diners per a comprar quelcom lluny del nostre abast pot ser la solució. Però té un cost. Depenent de l’interès i el termini, podem acabar pagant per un cotxe el doble quan el financem. Si ens veiem capaços de fer-ho, no és millor esperar un temps, estalviar l’import que hauríem desemborsat en quotes i pagar el vehicle amb diners de la nostra butxaca?

La felicitat depèn en una bona part de l’actitud. Et proposem mesurar fins on arriba el teu mereixement financer. Si no pots aconseguir amb diners tot allò que voldries, potser és el moment d’abaixar expectatives per a poder ser més feliç. O idear la manera d’incrementar ingressos. El que és segur és que tots ens mereixem viure financerament tranquils.

Parlem de quin és el teu mereixement financer actual? I de quin vols tenir?

En alguna banda vaig llegir o escoltar que en moltes ocasions ens costa emancipar-nos. Hi ha resistències evidents: cada cop els fills marxen més tard de casa els pares. Però la manca d’emancipació va més enllà. De la protecció dels pares passem a la de les empreses o sindicats. I d’aquesta a la de l’Estat.

El canvi d’actitud com a primer pas en la inflexió financera

Aquesta emancipació tardana respon al fet que ens hem acostumat que ens protegeixin. És el que té l’estat del benestar. Confiem que algú acabarà traient-nos les castanyes del foc. En aquest entorn, en el passat fins i tot hem confiat en qui no tocava: els bancs. Els anys de crisi més profunda ens ho han deixat ben clar. D’altra banda, es veuen a l’horitzó del futur núvols de tempesta. Ja fa temps que es parla que les pensions perillen per als treballadors més joves.

En mig de tot això, em sembla urgent un canvi d’actitud. Cap banc ens va obligar a signar hipoteques impossibles de pagar si arribava un canvi de cicle. Ni inversions en preferents que es poden haver endut part dels nostres estalvis. Varen ser decisions nostres.

Ens podríem haver informat millor? Què podríem haver fet per a evitar-ho?

De la mateixa manera, molts ja veiem que no quadren els números pel que fa a les pensions. Cada cop hi ha més jubilats i menys treballadors que cotitzin a la Seguretat Social.

Què podem aportar de la nostra part per a posar-nos al comandament financer de les nostres vides?

Refer hàbits per a la inflexió financera

L’economia domèstica al final només es basa en ingressos i despeses.

Pel que fa a ingressos, no hi ha res com ser treballador autònom per a rendir al màxim. Tots els que estem dins aquesta categoria sabem que el que ingressem depèn en un percentatge altíssim de nosaltres.

Però… és que potser els ingressos d’un treballador per compte aliena no estan en funció del seu rendiment? Quan dones el millor de tu mateix hi ha d’haver una recompensa. Si aquesta no es produeix, possiblement no ets a l’empresa adequada. Provocar un canvi en aquest sentit també passa per la pròpia actitud.

I passem a despeses. Tenim consciència del que fem amb els diners? Una de les meves entrades preferides del blog és la relativa a la tranquil·litat de tenir un pressupost. He repetit en diverses ocasions que som éssers impulsius. Especialment quan no ens sentim satisfets amb nosaltres mateixos i busquem (inútilment) que determinades compres ens ho facin oblidar. Reconèixer aquest fet és un primer pas. No ens fan falta tants objectes. Ni tantes experiències cares. Si des d’aquest nivell de consciència controlem els diners que sortiran del compte bancari, veurem canvis molt significatius a nivell d’estalvi.

Resum de consells per a la inflexió financera

1. Prendre el control en les pròpies decisions financeres, amb el màxim d’informació disponible que provingui de fonts independents.
2. Ser conscients de la nostra capacitat de generar més ingressos i treballar per a fer-los créixer.
3. Adonar-nos dels hàbits de despesa que ens perjudiquen i canviar-los.

T’animem que avancis amb acOnseguir cap a la teva inflexió financera

Ja ho deia en un post de fa anys, en un mateix 23 d’abril. Tots som com una petita empresa. Qui sigui autònom o empresari segur que ho té clar. Qui no ho sigui, farà bé de ser conscient que la majoria de decisions impliquen diners. Sempre val la pena fer una anàlisi econòmica. I més ho és com més important sigui el que vulguem decidir. Veurem a continuació un exemple per a qui tingui un negoci. I després, un altre aplicat a finances personals. En realitat, no hi ha tanta diferència entre els dos.

Exemple d’anàlisi econòmica per a autònoms i petits empresaris

M’estic trobant darrerament amb clients que condueixen els seus negocis gairebé a cegues. En ocasions porten una comptabilitat perquè estan obligats a fer-ho. Però consideren aquesta com un tràmit administratiu. No en treuen profit.

Registrar apunts comptables amb criteris que facilitin la presa de decisions té molts avantatges. Gairebé tothom qui ven està diversificat. Dedica esforços a varis productes o serveis, o diverses famílies d’aquests. Sabeu què us dóna més diners? Com convé repartir-hi els recursos dels què disposeu?

Si la comptabilitat no ajuda, fer una bona anàlisi econòmica bàsica no és molt complicat. N’hi ha prou amb dedicar unes hores a desglossar vendes i el seu cost variable entre els diversos productes o serveis. Si restem l’un de l’altre, tindrem el marge de contribució. La suma dels marges de contribució ens hauria de donar diners suficients per a eixugar les despeses fixes. En cas contrari, tindrem pèrdues. No generarem ingressos que ens ajudin a viure.

Quan comparem el marge de contribució amb la xifra de vendes que l’origina, determinarem en què guanyem més diners. Si és al nostre abast, l’ideal seria potenciar aquestes vendes. Si no sabem on ens guanyem la vida, ens manca una informació bàsica en el nostre negoci.

D’altra banda, si l’anàlisi econòmica del que ha passat fins ara resulta interessant, encara ho és més la pressupostària. Quan a partir de dades històriques intentem imaginar-nos el futur, podem estimar quines accions cal portar a terme per a obtenir el que desitgem. Em referia a això a l’entrada “la tranquil·litat de tenir un pressupost“, enfocada llavors a finances personals.

Exemple d’anàlisi econòmica en finances personals

Creieu que en un àmbit domèstic no és aplicable el que s’esmenta anteriorment? No us enganyeu. És cert que en una llar no hi ha vendes com a tals. Però sí que hi ha ingressos i despeses associades a aquests.

Una anàlisi econòmica també facilita la presa de decisions a qualsevol llar. L’experiència amb clients demostra que no sempre tot surt tan a compte com podria semblar:

• Vendre un pis per comprar-ne un altre, amb totes les despeses a fons perdut que això comporta.
• Un canvi de feina, si no comparem pros i contres. Potser guanyem més sou. Però igual perdem una possible indemnització per acomiadament a la què ara tenim dret. O ens gastarem força diners en desplaçaments que abans no fèiem.
• Contractar una cangur per a cuidar els fills ens comptes de demanar una petita reducció de jornada, si aquesta és possible.

Preparar una llista exhaustiva de la quantitat de decisions que recomanen una anàlisi econòmica seria complicat. No hi ha res com a començar a analitzar xifres per a adonar-te’n.

T’animes a fer una bona anàlisi econòmica de la nostra mà?

En certa manera, fa uns mesos enfocàvem el tema d’una manera similar a l’entrada titulada Disciplina financera. Tots sabem els beneficis que aporta l’esport. Es tracta d’actuar també així a nivell financer. A Cosmopolitan Mariana Portocarrero i Devon Maloney ho plantegen en un pla de set dies. Us en podeu baixar el PDF al següent link.

Una setmana de fitness financer

Primer dia. Presa de consciència sobre què és el que vols dels diners, i de com creus que has actuat fins ara, a grans trets.

Segon dia. Analitzar ingressos i despeses durant els darrers mesos. Les autores de l’article proposen un trimestre, però jo ho allargaria a un any. Si confieu en les ajudes tecnològiques, hi ha moltes Apps que us poden donar un cop de mà per a no haver de passar-hi més d’una hora. Se n’esmenten algunes. En podem afegir Fintonic, Dollarbird, Wallet i un munt més. Només cal buscar una mica Internet per a trobar alguna amb la què sentir-se còmode.

Tercer dia. No hi ha res com revisar com es mouen els teus diners per a adoptar decisions immediates. En una primera ullada normalment n’afloren vàries. Jo mateix en parlava amb més detall fa un temps a l’entrada del blog sobre petites despeses.

Quart dia. Establir objectius. Un cop s’ha corregit allò més evident, cal fer front al que representa més gruix de diners. No acostuma a ser fàcil, però els resultats es noten de veritat. Els pressupostos poden ajudar molt a no desviar-nos del que pretenem.

Cinquè dia. També hem parlat molts cops sobre l’estalvi recurrent. Si es fa una bona planificació del que es vol aconseguir, la millor manera d’arribar-hi és amb petites aportacions mensuals. És el que de vegades al blog he anomenat “pagar-se a un mateix”, retirar fons per al nostre objectiu fins i tot abans de començar pagar als altres.

Sisè dia. Com passa en el terreny de l’esport, tot bon resultat requereix un esforç. El que és important és no perdre de vista l’objectiu, i ser creatiu per a assolir-lo. De vegades, podem fer més que no pas ens pensem en l’àmbit dels ingressos. No es tracta només de retallar. També podem pensar què fer per a guanyar més.

Setè dia. Reconèixer els avenços i premiar-se pels primers resultats. També convé no oblidar que, com tot a la vida, posar-se en forma financerament és un procés. Un cop s’ha corregit el més bàsic, és bo anar-se posant fites cada cop més agosarades i gaudir de les millores que anem experimentant.

El nostre servei de fitness financer

Al cap i a la fi, el que descriu l’article de Cosmopolitan és el nostre servei de coaching financer. Potser no aconseguim donar-lo en una setmana, però tampoc triguem massa dies més. En realitat, en gran mesura el temps depèn de tu.

La nostra experiència és que el que ocupa més espai és fer l’anàlisi de com s’han mogut els teus diners fins ara. Un cop aquesta informació està disponible, haurem superat un dels principals obstacles. Llavors estarem en disposició d’acompanyar-te en la presa de decisions i en la posta en marxa d’aquestes.

Planifiquem el teu fitness financer?

Alguns exemples d’alquímia financera

A nivell col·lectiu hi ha diversos casos que confirmen això que esmento. Heu treballat mai en una empresa o departament què hagi passat per un mal moment? Si és així, heu fet pinya per a redreçar-ho amb determinació? I un cop us hi heu implicat en cos i ànima, no han succeït alguns fets inesperats o màgics que us han donat empenta?

La crisi del petroli de 1973 també serveix per a veure-ho. Ho explica Tony Robbins en el seu llibre “Controli el seu destí”, que en part m’ha inspirat per a escriure aquestes línies. Aquell any es va estimar que quedaven reserves de combustible fòssil per a 35 o 40 anys. Ja han passat sobradament. Com és que encara podem omplir el dipòsit del cotxe?. Doncs resulta que ens vàrem posar de ple a resoldre-ho. La tecnologia ha permès per una banda descobrir nous jaciments. I, per una altre costat, també ha reduït els consums amb motors molt més eficients.

Hi ha res que quedi lluny del nostre abast quan hi posem els cinc sentits?

Alquímia financera enfocada a ingressos

Hi ha altres articles d’aquest mateix blog que posen l’accent en el control de despeses i endeutament. Un d’ells podria ser el titulat “Valentia financera“, on animo a enfrontar situacions des d’aquesta òptica. En aquesta ocasió, he cregut convenient centrar-me en ingressos.

Seguint amb els consells del llibre al que em referia anteriorment, hi ha cinc claus que ens ajuden a crear riquesa:

1. L’habilitat per a obtenir més ingressos que abans. Es tracta, bàsicament, de crear valor. Per a l’empresa que treballem o, si tenim negoci propi, per als altres, per a clients potencials. En aquesta línia, és molt important conèixer què podem aportar. Una recent “Contra” de La Vanguardia ens en dóna també alguna pista. Cal cultivar allò que els altres perceben diferent en tu.
2. Mantenir la riquesa creada. També fèiem referència a això fa poc a l’entrada “Simplicitat financera“. Tenim tendència a incrementar les despeses tan aviat entren més diners. Si en som conscients, podem limitar-ho.
3. Fer treballar els diners guanyats. Si ingressem més i aconseguim que les despeses no segueixin el mateix camí ascendent, hi haurà un excedent. Es tracta d’invertir adequadament aquest estalvi per tal que produeixi més. En aquest sentit, val la pena aprendre sobre la màgia de l’interès compost. També és imprescindible planificar en quins productes s’inverteix segons els objectius que es persegueixin.
4. Protegir i cuidar els béns amb els quals es compta. Hi ha moltes maneres de fer-ho. I és aconsellable no oblidar que també cal tenir força cura del principal de tots: nosaltres mateixos.
5. Gaudir dels diners. Convé no perdre de vista que la riquesa en sí no hauria de ser un objectiu, sinó un mitjà per a poder gaudir d’un cert benestar. I és molt desitjable no fer-ho sols: n’hi ha d’altres que també se’n poden beneficiar. Poden ser més o menys propers a nosaltres en funció de les possibilitats que tinguem. Al cap i a la fi, fer-ho és mostra d’agraïment. I podem ser agraïts per un munt de coses.

L’alquímia financera requereix determinació

Tornem al títol d’aquesta entrada. Quan ens posem seriosament en algun tema, en la majoria d’ocasions ens en sortim. Aquest cop m’he volgut centrar en els ingressos. També l’èxit en aquest camp depèn de nosaltres mateixos. No és només fer pressupostos, planificar i controlar on van els diners que guanyem. Tot i que és ben cert que l’alquímia financera funciona també quan treballem en reduir endeutament i despeses.

Què podem fer per a activar la teva alquímia financera?

Tornem al llibre. Es tracta de “Sàpiens”, de l’autor Yuval Noah Harari. Us citaré com el descriu Mark Zuckerberg, segons apareix a la mateixa portada. “És un gran relat de la història de la civilització humana, des dels primers caçadors recol·lectors fins a la societat i economia actuals”. Què ens aporta al camp de les finances?. Ho veurem tot seguit.

El frau que ens va començar a apartar de la simplicitat financera

Segons Harari, durant 2’5 milions d’anys els humans es van alimentar a còpia de recol·lectar plantes i caçar animals salvatges, però fa “només” 10.000 anys varen començar a sembrar i pasturar, en el que s’anomena la Revolució Agrícola. Molts experts afirmen que aquest fet els va permetre abandonar els perills de la caça i començar a gaudir d’una millor qualitat de vida.

No opina el mateix l’autor de “Sàpiens”. Des del seu punt de vista, l’excedent d’aliments es va traduir en una explosió demogràfica, elits privilegiades i l’aparició de tota una sèrie de necessitats inexistents fins llavors.

Efectivament, el cultiu de, posem per cas, cereals, requeria una bona inversió de temps i esforç. Cada cop que hi havia una millora que semblava que havia de fer la vida més fàcil, resultava que la càrrega de treball s’incrementava. Hi ha un paràgraf en el què es posa un exemple molt gràfic: fins i tot quan la collita era tot un èxit això es traduïa en l’obligació de defensar els graners de lladres i enemics. Calia construir parets i fer torns de guàrdia. Vistos els resultats, podem llegir al llibre com apareix el dubte de si va ser l’home qui va “domesticar” animals i plantes, o si va estar justament a l’inrevès.

Una cita per a la reflexió

Reprodueixo literalment paraules de l’escriptor: “Una de les poques lleis indiscutibles de la història és que els luxes tendeixen a convertir-se en necessitats i a generar noves obligacions”. I no cal remuntar-nos a fa uns pocs milers d’anys. No havien de facilitar-nos la vida ordinadors, rentadores, rentavaixelles, mòbils? O potser ens han esclavitzat més?

El que passa quan no hi ha simplicitat financera

Crec que molts ens podem veure emmirallats en el següent cas hipotètic. Treballem fort per a aconseguir un increment de sou, i finalment aquest arriba. Això, òbviament, ens satisfà molt, ens fa momentàniament feliços. Veiem què pot passar a continuació.

Si hem fet tot aquest esforç per aquest objectiu, el primer que pensem quan l’assolim és en premiar-nos. I això acostuma a conduir a gastar-nos-ho tot o una part. Potser ha arribat el moment de gaudir d’un habitatge millor (més hipoteca o lloguer), o d’un cotxe o vacances més cars. En el pitjor dels casos, fins i tot ens endeutem comptant amb aquests ingressos addicionals. Tot d’una, gaudim d’una vida suposadament millor que ens demana també més esforç econòmic. Ens acostumem al nou status, i paulatinament la joia inicial minva.

Ho esmentàvem en una entrada de fa mesos d’aquest blog. Els diners sí donen la felicitat, però no tant com sembla. En realitat, ens equivoquem si la busquem només seguint aquest camí.

La simplicitat financera ens pot ajudar a viure millor

Enllacem amb el que hem repetit molts cops. Val la pena analitzar on van a parar els diners que guanyem. Si allò que adquirim ens satisfà molt, podem donar per bona la despesa. Si no és així, gairebé és urgent introduir els canvis necessaris per a canalitzar els ingressos d’una altra manera. Són moltes hores les que dediquem a obtenir-los. Gastar-los sense una planificació pot allunyar-nos del que realment ens motiva.

Et proposo analitzar amb tu com simplificar les teves finances