L’article en qüestió es dirigeix a aquells qui hagin de tornar a la presencialitat després de mesos de treball des de casa. En aquesta recuperació de la normalitat és recomanable repassar què hem estalviat durant aquests darrers mesos. I, òbviament, si cal perdre aquest hàbit. Tot i haver-lo adquirit per la força.

La pregunta clau en aquest llegat financer

Hi ha una qüestió que proposo de manera recurrent als meus clients. També és aplicable en la recuperació de la normalitat que vivim. I, és clar, a qualsevol desemborsament que sigui evitable a l’oficina.

Seria la següent: estic renunciant a res més valuós per a mi quan dedico uns diners a una determinada despesa?

L’exercici de qüestionar-nos cada euro que surt del nostre compte ens aporta molta consciència. I aquesta és bàsica per a la posterior presa de decisions. A més, en el cas que ens ocupa, estem parlant d’un bon nivell d’estalvi potencial. De mitjana, al voltant dels 1.000 euros anuals només en transport i restauració. Aquesta és la xifra que es desprèn de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. I no es té en compte ni la tràgica alça dels carburants ni les ajudes al transport públic que es recullen al RD 11/2022. Com segurament sabeu, aquest decret llei estableix mesures per a respondre a les conseqüències econòmiques de la guerra d’Ucraïna.

Quan l’aprenentatge porta a receptes clàssiques

Una visió més àmplia de llegat financer que ens deixa la pandèmia ens porta a consells clàssics del blog.

• Treballar a fons la informació que defineix la nostra situació financera. Hi ha moltes Apps que ens poden ajudar a fer-ho. Però la meva experiència demostra que no hi ha res com una revisió manual d’extractes bancaris. I la preparació d’un full de càlcul. Aquest aporta una motivació única per a fer canvis que redrecin el que no ens agradi dels resultats obtinguts.
• Retirar l’estalvi del compte corrent a principi de mes. Això equival a pagar-nos a nosaltres mateixos de manera similar al que fem amb els subministraments o la hipoteca del pis on vivim. I només podrem retirar aquests diners sense haver-nos-en de penedir si abans hem fet l’anàlisi del punt anterior. Serà aquest el que ens dirà quina és la nostra capacitat real d’estalvi.
• Pagar en efectiu per a prendre plena consciència de tot el que gastem. Insisteixo que no hi ha res comparable a veure sortir els bitllets de la cartera per a sentir un cert dolor. I aquest ens pot dur a plantejar-nos si el pagament val la pena amb relació al que aquest ens aporta.

Tot aprofitant aquest llegat financer

El nostre servei de Coaching en economia domèstica està pensat per a acompanyar-te en l’anàlisi de les teves finances. Seria una manera fantàstica d’obtenir quelcom positiu del llegat financer que ens deixa la pandèmia.

I, per a acabar, tanquem l’article amb alguns enllaços. Com no pot ser d’altra manera, tenim la publicació de Vogue Business. I, addicionalment,  l’entrada del nostre blog relativa a la crisi econòmica. Aquesta darrera data de les primeres setmanes de restriccions degudes a la COVID.

Imatge de Ronald Carreño a Pixabay

Val la pena aprofitar l’embranzida energètica que aporta l’estiu. Una opció, poc recomanable, és que comenceu una de les diverses col·leccions que els mitjans promocionen aquests dies. Podeu escollir entre ventalls, punt de creu i un munt més.

I una alternativa molt millor és posar en pràctica alguns dels sistemes més de moda per a revolucionar els vostres hàbits financers. Es tracta d’aconseguir disciplina relacionada amb els diners. En parlàvem fa uns mesos en una entrada d’aquest blog.

Què tal un dejuni financer de 21 dies?

Aquesta proposta, com gairebé totes, prové d’Estats Units, signada per Michelle Singletary. Consisteix en eliminar qualsevol despesa supèrflua durant 21 dies.

L’autora considera que aquest és un termini adequat per que no sigui excessivament esgotador. I ens remet a dos clàssics d’aquest web. En primer lloc, pagar en efectiu ajuda a aconseguir-ho. I també recomana dur un diari de despeses i estalvi. Això és imprescindible si volem comptar amb  informació de com es mouen els nostres diners i si hi ha alguns hàbits financers a millorar

Després dels excessos de l’estiu pot ser un bon moment, cert?. Especialment si cal afrontar despeses escolars. O si encarem una tornada econòmicament dura.

Petits jocs per a polir hàbits financers

Qui hagi practicat algun esport sabrà que petits jocs poden ajudar a un bon entrenament. El matemàtic del segle XIX Carl Friedric Gauss, suposo que de manera involuntària, va efectuar certes valuoses aportacions.

Què us semblaria estalviar uns 5.000 EUR en 25 setmanes? La proposta és posar cent bocins de paper numerats de l’1 al 100 doblegats en un recipient. I cada setmana procedir a treure’n dos. La suma de les dues xifres que ens toquin és el que hem d’aconseguir estalviar aquella setmana. Podem fer-ho en efectiu o en un compte exclusiu per a aquest objectiu. Posem, per exemple, que surten els papers numerats 23 i 53. Caldrà afinar l’enginy per a trobar de quines de les despeses d’aquella setmana podem prescindir per a reunir la fita dels 23+53=76 EUR.

Feu-vos el vostre pla d’estalvi a mida

Evidentment, qui trobi molt ambiciós l’anterior repte té alternatives. Per exemple, pot extreure dos papers cada 15 dies. L’estalvi previst es produirà llavors en aproximadament un any. Cadascú pot dissenyar el pla segons les seves possibilitats.

I si algú te por de triar la primera setmana números molt elevats, hi ha opcions més progressives. Ens oblidem dels paperets, i podem marcar-nos la fita de 5 EUR la primera setmana, 10 EUR la segona, 15 EUR la tercera, i així successivament. Si aconseguiu mantenir la sèrie durant un any, l’estalvi és de gairebé 7.000 EUR. És clar que la darrera setmana caldrà haver millorat molt els hàbits financers per a arreplegar els 260 EUR que toquen.

Posar setge als mals hàbits financers

Amb el servei de Coaching en economia domèstica et podem acompanyar en la detecció dels teus mals hàbits financers. I, és clar, en incrementar la teva capacitat d’estalvi.

I, per a acabar, tanquem l’article amb alguns enllaços. En primer lloc, l’entrada original relativa al dejuni de 21 dies (gràcies Lluïsa). D’altra banda, la relativa als models matemàtics. Ambdues són en anglès. I, finalment,  l’entrada del blog relativa a la disciplina financera.

Imatge de tigerlily713 a Pixabay

La intervenció que se’m va sol·licitar es va concretar en una conversa amb l’autor. Val a dir que l’enfocament de l’article que en va resultar és força interessant. És més, agraeixo que s’allunyi del tòpic de la costa de gener. I celebro especialment que adopti una perspectiva més àmplia.

Pagar a crèdit com a la primera de les errades financeres

Cal tenir-ho ben present. Les targetes de crèdit són una anestèsia al mal que fa pagar. Obrir la cartera i veure com en surten els bitllets resulta molt més efectiu de cara a prendre consciència. Em remeto a l’entrada d’aquest blog relativa a paranys financers.

D’altra banda, és fonamental no perdre de vista els interessos que ens poden cobrar. Si ajornem el pagament del saldo pendent de la targeta aquests poden ser molt alts.

El desconeixement de què es fa amb els diners

Segurament ho heu sentit molts cops. Per a saber on anem cal conèixer d’on venim. També trobareu a aquest blog diverses referències a la importància de comptar amb un pressupost. Però és molt complicat fer-ne un sense unes dades de partida. I una de les errades financeres més habituals és desconèixer on han anat a parar els nostres diners.

Com a mínim, convé disposar d’informació del darrer any. I, per una vegada, els bancs són un gran aliat en aquesta tasca. La majoria de sortides queden reflectides als extractes del compte corrent o la targeta de crèdit. I, pel que fa als pagaments en efectiu, només cal perdre uns minuts en arribar a casa. Si hem sortit amb uns diners a la cartera i tornem amb menys, es tracta de fer memòria de què hem gastat. I dedicar un moment a anotar-ho a un paper. O, millor encara, a un full Excel.

Errades financeres associades al mereixement (i succedanis)

L’article de RAC 1 afegeix quatre tipus d’errades financeres a les dues anteriors. No obstant això, des del meu punt de vista totes quatre són variacions del mateix. La societat de consum ha aconseguit que interioritzem un concepte de mereixement que ens perjudica. No hi ha dubte que tota persona és mereixedora, a priori, del millor per a ella mateixa. Ara bé, per sobre de tot, tothom mereix una tranquil·litat financera. I determinades decisions de compres “perquè jo m’ho mereixo” la poden malmetre.

Hi ha un patró que es repeteix dins la societat actual. Treballem moltes hores, i sovint en condicions estressants. Quan ens prenem un respir de la feina, necessitem sobreposar-nos a aquesta situació. Llavors, dotzenes de reclams publicitaris ens relaten una vida més feliç. Curiosament, aquesta sempre va associada a un producte o servei. I, àvids com anem de  felicitat, acabem adquirint allò que ens han ofert. Fins i tot, depenent de què es tracti, com a conseqüència podem arribar a endeutar-nos. Resultat: necessitem treballar encara més hores per a incrementar ingressos. És una roda de hàmster que ens deixa sempre al mateix lloc, malgrat l’extenuació que porta associada.

Si ens parem a pensar, anar de rebaixes hauria de servir per a reposar allò que ens faci falta a l’armari a un preu més econòmic. O les despeses en aficions mai haurien de superar un límit que ens puguem permetre. Compres compulsives obeeixen a cobrir unes suposades necessitats que no tenen res a veure amb el que materialment ens fa falta.

Com enfrontar-nos a errades financeres

A acOnseguir t’oferim el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a acompanyar-te en la detecció d’errades financeres. I, és clar, també t’ajudem a posar-hi remei.

I, com acostumem a fer, tanquem aquesta entrada amb alguns enllaços. El primer ens mostra el contingut de l’article de RAC 1. I el segon ens condueix a una altra entrada del blog relativa als paranys financers. La seva lectura és molt recomanable.

Imatge de saulhm a Pixabay

En primer lloc, us presento un vídeo curt amb tres consells financers ràpids. Aquest s’estructura a través de tres eixos: el pressupost, la despesa i les comparacions que cal evitar. I, en segon lloc, podeu trobar un vídeo llarg que amplia alguns aspectes de l’anterior i aporta un seguit de consells financers complementaris.

A continuació desenvolupo els eixos als quals faig referència.

El primer dels consells financers: definir què voleu al pressupost

Ho explico molt clar als vídeos:

• Determineu quin tipus de vida desitgeu.
• Esbrineu en quin punt esteu.
• Traceu un pla en forma de pressupost per aconseguir els objectius.
• No us n’aparteu.

De fet, la importància del pressupost és un clàssic al blog. Per a preparar-lo, primer cal saber on som a quatre nivells. Aquests són béns, deutes, ingressos i sortides de diners. I sobre aquesta base pot preparar un pressupost de com us agradaria destinar els diners que guanyeu. Es tracta d’assegurar-nos que, si es compleix, les nostres prioritats es facin realitat. I, llavors, anar seguint-lo per a que no ens en desviem.

El segon dels consells financers: cal que dolgui gastar

També queda clar als vídeos. Si voleu menys despeses, feu que us faci mal pagar. Sense anestèsia. Feu les compres bitllet a bitllet, en efectiu. Observeu com surten de la cartera i tingueu present les hores que heu treballat per aconseguir aquests diners.

Per contra, desvieu diners cap a l’estalvi com si es tractés d’un rebut més que cal pagar cada principi de mes. Convé recordar que en una vida labora de 40 anys i, posem, 25.000 EUR anuals de mitjana d’ingressos, s’acumula un milió d’euros. Què us semblaria retenir una bona part d’això?

Per a motivar-vos, un dels meus consells financers preferits és mantenir una xerrada amb el vostre “jo futur”. Estarà content de com li deixareu els comptes en 10, 20 o 30 anys. O us maleirà els ossos degut a tots els deutes que heretarà de vosaltres?

I recordeu que estem envoltats de paranys (com podeu veure al link final). Per exemple, les botigues (físiques o virtuals) o la carta d’un restaurant estan dissenyades per a que consumim el que els interessa, no el que voldríem comprar amb el pressupost que hi havíem assignat.

També convé desterrar el “perquè jo m’ho mereixo”, i substituir-lo per la norma de les 4 setmanes. Abans d’adquirir res que sigui car, deixeu passar aquest temps i una vegada transcorregut avalueu si us segueix fent tanta falta. En la majoria de casos no serà així.

El darrer dels consells financers: oblideu comparar-vos amb ningú

En paraules que també podeu escoltar als vídeos, eviteu comparar-vos. No teniu ni idea de com estan les finances de ningú que no sigueu vosaltres mateixos. Recordeu la frase de Tim Jackson: “Gastem el que no tenim per comprar el que no necessitem i causar impressions que no importen”. Gaudiu del que ja teniu i de les petites coses que són gratis o costen molt poc.

Et poses en ruta?

Acabarem amb l’enllaç que s’esmenta més amunt relatiu als diversos paranys financers amb què ens podem trobar.

Finalment, el nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot acompanyar, amb l’ajuda de diversos consells financers, en la preparació d’un pressupost, en la presa de consciència necessària per a estalviar més i, en definitiva, en el procés de poder gaudir de la vida que vols.

En relació amb això, esmentaré a Claudio Naranjo. Aquest psiquiatre i escriptor xilè ens va deixar fa uns dies. Em permeto retre’l un modest recordatori des d’aquestes línies. I és ben cert que les finances no van ser pas una matèria que tractés. No obstant això, algun dels seus molts textos és d’allò més adient.

Tot recordant la responsabilitat, segons Claudio Naranjo

Escrivia aquest autor: “La responsabilitat no és un deure sinó un fet inevitable. Som els actors responsables de qualsevol cosa que fem. La nostra única alternativa és reconèixer tal responsabilitat o negar-la. I adonar-se de la veritat, ens cura de les nostres mentides.”

Efectivament, la responsabilitat és un fet, no pas una obligació. A diari portem a terme tota una sèrie d’accions, i en som responsables vulguem o no. Des d’una òptica econòmica, la nostra responsabilitat financera és evident. La relació que tenim amb els diners és per a tota la vida.

Partint d’aquesta base, es tracta de transitar en un ambient econòmic que potser no dominem i d’aprendre a fer-nos-en càrrec. Ens podem haver equivocat i és possible que tornem a caure. L’objectiu és treure conclusions de les errades i responsabilitzar-nos-en. No pas culpar-nos.

La responsabilitat financera no té res a veure amb la culpa

El temps que cal dedicar a les errades només hauria de ser el suficient per a obtenir-ne un aprenentatge. Les decisions que prenem responen al grau de coneixement del què disposem en aquell moment. Torturar-nos amb la culpa pel que hem fet només és una excusa per a no avançar.

D’altra banda, per desgràcia el sentiment de culpabilitat pot anar força més enllà dels nostres actes. Algunes creences de la cultura en la què ens movem són:

• Els diners són bruts
• Ens hem de guanyar el pa amb la suor del front
• Benaventurats els pobres
• Els diners no donen la felicitat

Potser molts de nosaltres ja veiem que tot això no és cert. No obstant, costa arrancar de l’inconscient segles i segles d’aquesta mena d’afirmacions.

Les queixes també ens distreuen de la responsabilitat financera

Proposo un petit exercici. I adverteixo que pot costar una mica. Durant els propers dies, es tracta de no queixar-se per temes de diners. En el moment que deixes de fer-ho connectes amb la teva responsabilitat financera.

Efectivament, la queixa, com la culpa, no deixa de ser una pèrdua de temps. Resulta molt més útil escollir una de les següents opcions alternatives:

• Acceptar el que hi ha i treballar sobre aquesta base. Per exemple, si es perd una font d’ingressos, una solució és introduir al pressupost els canvis necessaris per a que torni a quadrar. Això seria una resposta reactiva.
• Decidir dur a terme les accions necessàries per a posar-hi remei. Per a solucionar l’anterior situació de la pèrdua d’ingressos, una resposta proactiva seria començar a pensar de quina manera generar més ingressos. Un autònom ho pot fer amb un nou producte o servei. Per a un assalariat, una opció seria lluitar per a millorar la pròpia valoració. I això pot suposar fins i tot canviar d’empresa.

El coaching treballa consciència i responsabilitat financera

Com ja és habitual a les darreres entrades, completaré el que he escrit amb alguns enllaços. Si no coneixes l’obra de Claudio Naranjo, només cal que cliquis sobre el seu nom. I també et proposo llegir una mica més sobre la culpa en aquest mateix blog.

Acabaré recordant-te que el nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot ajudar en el camí que et dugui a assumir la teva pròpia responsabilitat financera. Al cap i a la fi, portem des de 2010 acompanyant clients.

(imatge de Pexels des de Pixabay)

Efectivament, hi ha un model en desaparició. En aquest, una parella era per a tota la vida. I el mateix passava amb una feina o un habitatge. Actualment, els diversos capítols vitals estan separats per transicions. I els canvis acostumen a anar de la mà d’implicacions econòmiques.

Capítols de vida i transició financera

La inspiració prové aquest cop de F.M Hudson, i el seu llibre “Handbook of Coaching”. Segons aquest autor, tots estem en una d‘aquestes dues fases:

Capítol vital

Són etapes en què gaudim d’una situació estable. La vida ens dóna bones sensacions. Estem entusiasmats, energètics, optimistes i positius. Volem fer, actuar i aconseguir. I a nivell econòmic, hi ha força ingressos que superen les sortides de diners.

Transició vital

La vida es torna caòtica, difícil de preveure, inestable, insegura i provoca sensació de por. Ens sentim pessimistes, desmotivats, mancats d’energia i desanimats. Tenim tendència a la introspecció, a esdevenir crisàlide. Ens preguntem més què “som” que no pas què “fem”. Sovint, el que ens valia a l’anterior capítol vital ja no compta. Ens preparem per al següent. En una transició financera analitzem el que hem estat fent fins ara econòmicament. Encarem uns canvis en línia amb els nous valors.

Aquesta fase de transició encara la podem dividir en dues més. Són la presa de consciència i l’adopció de decisions.

Reconstruir a partir de la consciència

Una bona part dels clients que arriben a acOnseguir estan en aquest moment. Amb el nostre suport, es dediquen a recopilar dades d’allò més útils. Així, es vol donar resposta a la pregunta de què s’ha estat fent fins ara a nivell econòmic.

Un cop esbrinem on van a parar els diners, acostuma a passar que el seu destí no es correspon amb els objectius vitals. Tot d’una, es produeix una presa de consciència que transforma. És com una petita mort, i a partir d’aquí es construeix de nou.

Les decisions que emanen de la transició financera

Amb la conscienciació pròpia de la fase anterior, encarem les decisions que en deriven. És moment de recollir informació sobre com podem actuar de manera diferent. En certa manera, ens entrenem per al nou escenari. I ens plantegem nous reptes.

Tot això es tradueix, per exemple, en preparar un pressupost que permeti generar l’estalvi desitjat. I per a que això sigui possible, potser ens proposem deixar de gastar en una determinada partida. O mirem d’aconseguir uns ingressos addicionals. En definitiva, ens comencem a moure en la nova direcció.

El que podem fer per la teva transició financera

Tanquem aquest article amb un parell de referències. Per una banda, si vols conèixer més l’autor que inspira el que has llegit, et proposem clicar aquí (en anglès). I també et pot ajudar l’entrada que publicàvem fa uns mesos sobre transformació financera.

Finalment, el nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot portar de la mà en el teu procés de transició financera. Som molt conscients del valor de l’acompanyament en temes relacionats amb els diners.

(imatge de esudroff a Pixabay)

El primer pas en un procés de coaching és adonar-se que cal fer un canvi. És aquella sensació de “fins aquí hem arribat!”. Us ressona? A partir d’aquest punt, en l’àmbit que ens ocupa és bàsic permetre’ns un espai per a reflexionar sobre la pròpia economia. Una conversa financera és una eina òptima per a dur-ho a terme. El seu impuls és màgic, i produeix avanços espectaculars. Em venen al cap diversos casos reals amb clients que m’ho demostren.

La prèvia: alliberar-nos de la culpa

Vaig llegir fa unes setmanes sobre el significat de la paraula alemanya “schuld”. Resulta molt revelador que per una banda es tradueixi per “culpa” i, paral·lelament, també per “deute”.

Sovint la culpa és el primer que cal abordar en una conversa financera. El passat només serveix per a aprendre de cara al futur. Si carreguem amb una culpa per decisions que ens han perjudicat, necessitem alliberar-nos-en. I si va associada a un deute, cal veure com reduir-lo. Al final, no som perfectes i no sempre encertem com voldríem. La humanitat del tracte a la qual feia referència al primer paràgraf passa per reconèixer-ho. Si la culpa representa un gran pes, ens costarà seguir caminant.

Comencem la conversa financera: “vostè és aquí” i objectius

Llegim la frase entre cometes de l’anterior títol a qualsevol mapa o planell per a indicar-nos el punt de partida. L’inici és sempre saber on som. Quina és la nostra foto financera actual.

A continuació, cal determinar on volem anar. Els diners només són un mitjà per a aconseguir objectius. N’hi haurà a llarg termini, a mig i a curt. I la planificació financera hauria de dependre en gran mesura d’ells.

Què és el que impedeix aconseguir les nostres fites? De manera paradoxal, tendim a sabotejar-nos. Ens hem acostumat a viure d’una determinada manera i els canvis ens fan por. Fins i tot quan sabem del cert que aquests ens beneficiaran. Portem al damunt tota una sèrie de creences que recolzen que actuem així. Al final de l’entrada hi ha algun enllaç amb aquest mateix blog que en parla. L’experiència demostra que quan donem el primer pas en una bona direcció, la vida ajuda.

La superació de problemes ens transforma

Valorem més allò que aconseguim amb esforç que no pas el que ens regalen. Enfrontar-nos als obstacles que ens anem trobant pel camí ens modela per a no caure en futurs paranys. Heu sentit mai històries sobre persones a les quals els han tocat molts diners en jocs d’atzar per a acabar arruïnats? Senzillament, no havien passat pel procés d’esforç que els hauria permès una millor gestió de la seva suposada sort econòmica. Al final de l’entrada trobareu un interessant article de la UOC al respecte.

A una conversa financera, una possible eina  consisteix en escriure en un full tres columnes:

• A la primera, hi llistarem els obstacles que impedeixen assolir els objectius que ens proposem.
• A la segona, què ens està demanant la vida que canviem per a superar cada obstacle.
• Finalment, a la tercera quines accions concretes emprendrem per a posar en pràctica aquests canvis.

Fe i perseverança protagonitzen tota conversa financera

Quan tenim fe, gaudim de confiança i voluntat de creure que el que desitgem passarà. D’altra banda, la perseverança ens manté en el camí que hem planificat. Una actitud de fe i perseverança és imprescindible per a l’èxit. A nivell econòmic o en qualsevol altre aspecte vital.

Completem tot el contingut anterior amb un parell de links. En primer lloc, em remeto una altra entrada d’aquest mateix blog relativa a creences. I, a nivell de curiositat, l’article de la UOC al què feia referència amb anterioritat.

Per a acabar, posem a la teva disposició el nostre servei de Coaching en economia domèstica, que permetrà veure els sorprenents resultats que deriven d’una bona conversa financera.

Com d’altres vegades, hi ha un llibre inspirador per a tot això. Es tracta de “Psicogenealogia en torno al dinero y al éxito”, de Marie-Noëlle Maston-Lerat. La psicogenealogia estudia com el nostre destí està, en part, determinat per la història i la psicologia de les generacions que ens precedeixen.

Intentaré allunyar-me d’aspectes que sospito que poden escandalitzar les mentalitats més racionals. Així, prescindiré de determinades anàlisi a partir de repeticions o coincidències en dates dins els arbres genealògics, per posar un exemple. Per contra, em focalitzaré en reflexions sobre l’herència familiar que considero que podem associar al nostre comportament financer . Correspondrà a cadascú determinar fins a quin punt el contingut que segueix encaixa en la pròpia vivència.

El comportament financer de formigues i cigales

Recordeu la famosa faula de la formiga i la cigala? Acostuma a passar que les formigues engendren formiguetes. I, és clar, les cigales, cries d’aquesta espècie. Reproduir un determinat comportament financer és habitual pel que fa als diners.

També pot passar que les petites formigues o cigales es rebel·lin. En aquest cas, en comptes de seguir la tradició econòmica familiar, el comportament financer seria precisament el contrari. Per exemple, les penúries econòmiques viscudes durant la infància podrien explicar una tendència a cremar diners en tota mena de despeses durant l’edat adulta. O, a la inversa, un excés de despesa dels pares podria provocar una desmesurada tendència a l’estalvi per part dels fills.

L’educació i el comportament financer

Educar algú té com a objectiu aconseguir l’autonomia d’aquesta persona. En termes econòmics, això es podria concretar en la independència financera dels fills. En aquesta línia, hi ha diversos aspectes que podem esmentar.

De vegades, els pares responen sense límits les demandes dels fills. Fins i tot poden arribar a anticipar-s’hi. En aquest cas, lamentablement no els estaran preparant per a situacions on obtenir el que es desitja ja no sigui tan senzill.

En altres ocasions, els regals substitueixen la presència dels pares. O pretenen ser una expressió d’amor. L’aprenentatge que se’n pot derivar per part dels fills és una necessitat d’obsequiar per a demostrar l’estima.

Una molt bona recomanació és anar dotant els adolescents d’una certa autonomia financera. Això pot passar per fomentar que facin feines per a guanyar-se els primers diners.

Em referiré per a acabar a la possible herència relativa a pares divorciats. Aquests poden provocar una dependència afectiva i financera si posen tot el seu focus que als seus fills no els falti de res. Més tard a aquests darrers els costarà molt tallar el cordó umbilical.

Preguntes per a la reflexió

L’obra que esmentava unes línies més amunt formula multitud de preguntes que interpel·len. Faré un recull de les que m’han semblat més adequades per a reflexionar-hi.

• En quines condicions socioeconòmiques vas viure durant la gestació i primer any de vida?
• Tenies un context familiar segur i afectuós?
• Quin interès demostraven els teus pares pel teu futur a nivell professional? Vas escollir la teva professió, o et van impulsar a fer-ho?
• Quan recordes haver sentit parlar de diners per primera vegada, i en quins termes?
• Tenies por a les carències? O els diners no eren mai un problema?
• T’ho compraven tot? O més bé al contrari?
• Et vas haver de pagar els estudis?
• Et van ajudar els teus pares a planificar a llarg termini?

Transportar-nos amb aquestes preguntes, o qualsevol altra de similar, a la infància viscuda ens pot donar llum sobre el nostre comportament financer actual. I, és clar, ens pot ajudar a modificar-lo, si s’escau.

Acompanyament en canvis de comportament financer

Completem tot el contingut anterior amb alguns links. En primer lloc, em remeto a altres entrades d’aquest mateix blog relatives a creences i educació dels fills. També pot ajudar-vos una mica de bibliografia i un interessant article que parla sobre psicogenealogia.

Per a acabar, posem a la teva disposició el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a ajudar-te a entendre millor l’origen del teu comportament financer. Aquest és un bon primer pas per a evolucionar en aquest aspecte, si és que desitges fer-ho.

Sentir dolor per a comprar menys

Fa uns dies ens referíem que tenim tendència a anestesiar el dolor per a poder gastar més. Per tant, si aconseguim que pagar ens faci mal de nou, possiblement ens estarem de fer algunes compres. I farem un pas més cap a l’apoderament financer.

Us imagineu què sentiríeu pagant un cotxe amb feixos de bitllets de 50 EUR? Com més diners haguem de treure físicament de la cartera per a fer una compra més dolorós serà. Per tant, farem bé d’oblidar les targetes de crèdit o dèbit (i similars) sempre que ens sigui possible, perquè ambdues ens fan els pagaments massa fàcils.

Capítol apart mereixen tots els webs de venda online, que estan especialment dissenyats per a que comprem amb tota comoditat. Si volem gaudir de la comoditat que aquestes plataformes ofereixen, farem bé en no perdre de vista que som en terreny enemic per a les nostres finances.

En la mateixa línia de facilitar el dolor, està demostrat que pagar en el moment de consumir és el més convenient per a acabar pagant menys. Si anem de vacances amb un pack d’hotel “tot inclòs” ens pot donar la sensació que reduirem despesa. El més probable, no obstant, és que sigui més efectiu que per cada consumició calgui treure la cartera.

Apoderament financer a través de l’estalvi

Ens costa respectar un objectiu futur com ara gaudir d’uns diners addicionals per a la jubilació si l’alternativa és un plaer immediat. Això és un fet, a no ser que siguem autèntics experts en autocontrol.

Per tant, com menys disponibles tinguem els diners, menys en gastarem. Llavors, és un bon consell separar els diners en diferents productes d’estalvi. Amb això matarem dos pardals d’un tret. Per una banda, diversificarem. I, per l’altra, ens complicarem accedir a molts diners d’una vegada. Si ens veiem obligats a desfer un estalvi per a una finalitat que no és la que havíem planificat, serà un senyal que hi ha quelcom que no estem fent prou bé.

Una altra possible ajuda de camí a l’apoderament financer és fer-nos fàcil la posta en marxa de les decisions d’estalvi que prenem. Es tracta de crear mecanismes automàtics. Per exemple, és bona idea contractar un producte financer que separi un import cada principi de mes com si d’un altre rebut es tractés. Un cop signat, la nostra pròpia inèrcia passa a jugar a favor nostre, atès que només intentarem recuperar aquests estalvis en cas de veritable necessitat.

En un àmbit més emocional encara, em referiré a una eina que utilitzen els terapeutes Gestalt. Imaginem que podem conversar amb el nostre “jo futur”. Quina mena de diàleg tindríem amb ell? Potser si el coneguéssim faríem quelcom més per a que gaudeixi d’una vida millor. Creieu que redactar una carta del nostre “jo futur” al “jo present” donaria suport a la nostra força de voluntat?

Presència i valors per a l’apoderament financer

Pot ajudar també posar a la vista o portar al damunt algun objecte que ens recordi quins són els objectius que ens proposem. Aquest pot ser un contrapès a les diferents manipulacions a les que ens sotmet la societat de consum. Per exemple, podem enganxar a la nevera un full amb un gerro dibuixat on anirem pintant flors a mesura que anem aconseguint les fites que ens marquem. O posar una foto amb el motiu pel qual estalviem ben visible a la cartera. Si quan l’obrim per a fer un pagament ens trobem la imatge potser decidirem no fer aquella compra.

En tot cas, donem massa importància a les possessions. Mesurem l’èxit en funció del patrimoni. No s’acostuma a calibrar en base al temps lliure. Quins són els nostres valors? Podem reformular el que entenem per qualitat de vida?

Analitzar on som i on volem anar com a primer pas

La majoria de nosaltres tenim el principal enemic a casa. Així, convé aturar-nos a pensar, a mirar el que fem des d’una perspectiva de consciència. El primer pas, com sempre, és saber financerament on som. I, a continuació, ens caldrà determinar quins objectius perseguim. Amb això ben clar, totes les eines anteriors seran molt més efectives.

Com a elements addicionals, recomano la lectura de la definició d’apoderament que trobem a Viquipèdia. És una injecció d’energia. També podeu fer una ullada al seguit de paranys que detectàvem a les entrades prèvies (darrera i penúltima) del blog.

Per últim, tot seguit teniu l’enllaç a un exercici de presa de consciència que us canviarà totalment la perspectiva del que us costen les compres que feu.

Com sempre, en el moment que els coneixem, tenim mitja partida guanyada. La resta depèn de la voluntat de canviar hàbits que hem descobert i que no ens ajuden a respectar els objectius que ens marquem.

Els clàssics enganys financers relacionats amb l’aversió a perdre

Quan hem provat o tingut quelcom, ens costa més renunciar-hi. Ens posen fàcil gaudir d’un servei gratuïtament durant tres mesos perquè és molt probable que passat aquest temps acabem contractant-lo. Que no ho fem estarà en funció del nostre autocontrol. I no sempre podem comptar amb ell, oi?

De manera similar, possiblement tindrem tendència a acceptar millor conservar el 90% del nostre sou (o del que sigui) que no pas a perdre’n el 10%. Fixem-nos en com ens presenten una proposta. De vegades hi ha trampa. Matemàticament és el mateix, però ho percebem diferent. A ningú agrada perdre. I per això, per exemple, podem seguir invertint en un negoci ruïnós. Encara que sapiguem que ho és. Ho preferim abans que donar per perduts els diners que hi haguem destinat fins el moment.

Com el nostre sentit de la justícia es suma als enganys financers

Tenim un peculiar criteri quan jutgem l’esforç dels altres. Decidim una compra en funció de si creiem que el preu és just o no, i no tant pel valor que el bé o servei ens aporta.

El cas típic és el del manyà que ens obre la porta de casa en un parell de minuts a canvi d’una bona minuta. Hauríem d’estar contents d’estalviar-nos haver de destrossar la porta per a entrar. No obstant, tenim tendència a pensar que ens estan aixecant la camisa.

Potser hauríem de valorar més l’experiència dels professionals que ens donen servei, i el que ens estalviem contractant-los. Recordeu el concepte de cost d’oportunitat que esmentàvem al post anterior? Quin és el cost d’oportunitat de contractar algú qui realment sap què té entre mans? Són les alternatives millors o pitjors? Els cinc minuts que un mecànic triga a collar el cargol que arregla una avaria són de franc. Però els anys d’experiència que li permeten saber quin cargol cal collar justifiquen la factura.

Parem massa atenció als embolcalls

Podem afegir als enganys financers el que ens trobem quan ens adornen el producte o servei. Això ho poden fer amb recursos publicitaris, o afegint-hi tot un ritual al voltant. Una cervesa d’ampolla d’una determinada marca té el mateix sabor a casa que en un bar de moda, però estem disposats a pagar més per ella en aquest segon cas.

Lligat amb això últim, fins i tot pot ser que difícilment puguem diferenciar entre una cervesa d’una marca coneguda en front d’una altra més econòmica. Però l’anunci que hem vist de la primera a la televisió (o a Youtube o qualsevol altre mitjà) ens condiciona. És una qüestió d’expectatives.

Dins de la categoria d’embolcall també hi podem posar el preu. Potser el més car no és el més adequat per a les nostres necessitats, però associem preu a satisfacció final. Per exemple, potser acabem escollint el telèfon mòbil de cost elevat perquè tenim la sensació que serà millor. Per a la majoria, resulta molt més senzill decidir en base al preu que no pas en funció de les moltes prestacions tècniques que ens caldria comparar si el criteri a seguir fos més racional.

Ja tenim alguns dels enganys financers als quals ens enfrontem…

… i ara què? Tal com esmentàvem abans, el primer pas ja l’hem donat. I hi ha algunes eines que ens poden ajudar a saltar per sobre aquests enganys financers com el cavall de la imatge. En el proper (i darrer) lliurament d’aquesta sèrie ho veurem.

Mentrestant, et proposem repassar el post amb què vàrem començar a parlar d’aquest tema. A més, si tens facilitat amb l’anglès (encara que sigui amb subtítols), et remetem al vídeo que protagonitzen els autors del llibre.

Per a finalitzar, recorda que disposes del nostre servei de Coaching en economia domèstica per a rebre l’acompanyament necessari en la descoberta d’aquests i altres enganys financers en una detallada anàlisi de la teva economia personal.