De fet, la gran majoria dels qui llegiu aquestes línies no heu viscut mai amb alta inflació. Semblava que no tornaríem a experimentar el mateix que els nostres pares o avis durant els anys setanta del segle passat. Però la pandèmia té una ombra allargada, i possiblement aquest n’és un altre capítol.

Una alta inflació redueix el poder adquisitiu

Segons informa l’OCDE, els salaris reals a Espanya baixaran un 4’4% a conseqüència de la inflació. Això és pel fet que els salaris augmentaran per sota del que pugen els preus en general.

I no sembla que un increment dels sous o pensions ajudin a resoldre el problema en l’àmbit macroeconòmic. Per tant, seria bo fer-se a la idea que serem més pobres. O menys rics, segons com ens ho vulguem mirar.

En aquest entorn, pren més força que mai la necessitat de fer pressupostos. I, és clar, controlar sobre aquesta base on van els diners que guanyem.

I convé no oblidar que gairebé sempre hi ha opcions més barates que poden ajudar a quadrar un pressupost domèstic. Des de les marques blanques dels supermercats fins a abstenir-se de fer despeses supèrflues.

Implicacions de cara a l’estalvi

Si el poder adquisitiu baixa en una situació d’alta inflació, és evident que costarà més estalviar. Tot i això, la meva recomanació és que no deixem de banda allò que desitgem aconseguir a llarg termini. Per poc que es pugui, val la pena esforçar-nos per a continuar dedicant recursos als nostres somnis.

Centrant-nos en els diners que ja tinguem estalviats, l’objectiu hauria de ser sempre una rendibilitat per damunt de la inflació. Això ara mateix no és fàcil. I més quan aquesta situació està afectant tan negativament a les borses.

Afortunadament, tal com es pot trobar en altres entrades d’aquest blog, les possibilitats d’inversió actuals són molt més variades que fa uns anys. És convenient cercar les alternatives més adequades. Aquelles que estan en línia amb als propòsits que ens hàgim marcat. Recordem que els diners només són un mitjà per a assolir les fites que cadascú determini.

Hipoteques i alta inflació

Es deia durant la crisi dels setanta que la inflació afavoreix la gent endeutada i perjudica qui té diners. Això és especialment aplicable en préstecs a un tipus que estigui per sota de la inflació. De fet, les hipoteques amb interès fix de menys de l’1% ara són un tresor. És probable que es trigui molt de temps a gaudir d’un Euríbor negatiu de nou. Si és que mai el tornem a veure a aquests nivells.

En aquesta línia, per a qui tingui una hipoteca a tipus variable és recomanable preguntar per una modificació de condicions. Això es pot fer dins la mateixa entitat amb la qual s’hagi contractat. En aquest cas parlaríem de novació. Però també es poden fer números per a avaluar si val la pena fer un canvi de banc. I llavors estaríem plantejant una subrogació.

Com adaptar-nos a una situació d’alta inflació

El nostre servei de Coaching en economia domèstica està pensat per a acompanyar-te en l’anàlisi de les teves finances. Totes les crisis tenen un component positiu perquè poden obligar a fer canvis que ens millorin. En el cas que ens ocupa, en l’àmbit financer.

I, per a acabar, tanquem la publicació amb alguns enllaços. Em va cridar l’atenció fa un temps un article de la Diane Coel sobre la cicatriu emocional de la inflació. Aporta un enfocament interessant. I, addicionalment, em referiré també a una de les tres entrades publicades consecutivament al nostre blog sobre noves opcions d’inversió.

Imatge de Timur Kozmenko a Pixabay

El poder la l’escriptura en la introspecció financera

La Gestalt és un corrent terapèutic que es centra en fer conscient allò inconscient. Aquest “adonar-nos” del que fem pot ser molt útil per a desenvolupar-nos millor en el dia a dia. I una de les eines que s’utilitza en aquest procés d’aflorar consciència és l’escriptura.

Quan escrivim passen coses d’allò més interessants:

• Es posa ordre al que sentim i/o pensem
• Obliga a estar presents en el propi procés d’escriure
• Es desenvolupa l’autoconsciència i coneixement propi
• Ofereix la possibilitat de desfogar-nos
• Ens permet llegir allò que hem escrit i observar-ho des d’una perspectiva externa
• Des d’aquesta observació, podem analitzar les conseqüències que se’n deriven
• Obre la porta a gestionar-ho i actuar

D’acord amb tot això, escriure sobre la nostra relació amb els diners és un fantàstic exercici d’introspecció financera. Si ho fem des de la sinceritat que ens mereixem, podem extreure’n una informació molt útil. Especialment si ens deixem anar i no filtrem o jutgem prèviament el que anem a escriure. No hi ha bo o dolent. Senzillament, conèixer-nos millor sempre facilita la presa de decisions. Per tant, mentre escrivim val la pena romandre dins la més profunda honestedat amb el que sentim o pensem.

Què preguntar-nos en un exercici d’introspecció financera?

La qüestió general que ens convindria respondre és què signifiquen els diners per a nosaltres mateixos. Els qui sigueu capaços de començar a abocar sobre el paper idees i sentiments només amb aquest títol, ja us hi podeu posar.

Ara bé, per a la majoria plantar-nos davant un full en blanc amb un tema tan ampli ens pot arribar a bloquejar. Per tant, a continuació hi ha algunes preguntes una mica més concretes que poden guiar la desitjada introspecció financera:

• Què hauria de passar per a que jo tingués més diners?
• Com crec que són les persones que tenen diners?
• Què és el que provoca tenir diners?
• Com es podrien definir els diners?
• Què és el que els meus pares pensaven dels diners?
• Com em comportaria si tingués diners?
• Quina influència tenen els diners sobre la gent?
• Què és el que jo faria si fos ric?
• Quines pors em suggereixen els diners?

No es tracta de contestar-les totes si no volem. N’hi haurà que resultaran més senzilles que d’altres. De fet, si alguna d’elles ha provocat un cert neguit o resistència a contestar-la, potser no cal abordar-la d’entrada. Necessitarà que li donem el seu espai. Però és molt probable que un cop trobem que ha arribat el seu moment el que escrivim ens aporti molta consciència.

L’incalculable valor de les respostes que ens donem

L’exercici d’introspecció financera no acaba aquí. En realitat, la part més interessant comença tot just hem acabat d’abocar en un paper la relació que tenim amb els diners.

La proposta per a treure profit de la nostra dedicació té diverses vessants:

• Prendre consciència de les frases o paràgrafs del que hem escrit que ens hagin costat més, i quin sentiment ens han provocat (tristesa, ràbia, por, angoixa, etc.)
• Deixar reposar tot plegat el temps que estimem convenient, rellegir-ho i observar de nou com ens sentim
• Si s’escau, analitzar quines decisions futures ens inspira el procés
• Passades setmanes o mesos, repetir-nos les preguntes i veure quins canvis hi ha a les respostes que hi donem.

La introspecció financera com a part d’un procés de coaching

Recorda que el nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot acompanyar en la revisió de les teves finances personals o familiars. En la introspecció financera l’escriptura pot ser una bona eina. I convé complementar-la amb una presa de consciència sobre la teva foto actual d’ingressos, sortides de diners, béns i deutes.

I, com és costum al blog, acabo amb algun link. El primer et donarà més  informació sobre la teràpia Gestalt, en la què vaig tenir la sort de formar-me durant un parell d’anys. I el segon et permetrà llegir una entrada d’aquest mateix web sobre responsabilitat financera, també inspirada en la mateixa font.

Imatge de StockSnap a Pixabay

Sovint em ve al cap el cas extrem d’un client de fa anys. Afortunadament per a ell, disposava de força estalvis. I havia perdut diners en una de les diverses bombolles borsàries. Com no estava disposat que li tornés a passar, ho tenia tot en comptes corrents. Evidentment, tothom és lliure de fer el que cregui, però les decisions dràstiques solen no ser les millors. Ho veurem tot seguit.

Una nova causa de desinterès financer: l’índex IRPH

Els qui tingueu una hipoteca una mica antiga potser vàreu rebre la recomanació del vostre banc d’utilitzar aquest índex. En el pitjor dels casos, vàreu acceptar. Si és així, haureu estat pagant durant anys tipus significativament més alts que els d’altres hipoteques amb referències d’interès diferents.

Com ha passat en altres casos, es perfila que es tractava d’una clàusula abusiva. Òbviament, a Internet trobareu diferents bufets d’advocats que us podran ajudar a recuperar el que hagueu pagat de més. A acOnseguir també cooperem amb un equip de lletrats que ens mereix la màxima confiança. La recomanació general és començar a moure la reclamació tan aviat sigui possible. La sentència definitiva del TJUE arribarà el primer semestre de 2020. Si és favorable, serà el moment d’interposar la demanda.

Contra el desànim, presa de control

El llistat de casos amb els què obria aquesta entrada arriba a desmoralitzar. Com sempre, no podem controlar el que passa al nostre voltant, però sí la resposta que hi donem.

La nostra proposta és l’habitual. Cal entendre el que contractem. Cas que tinguem dubtes, consultar algú que domini la matèria. I prendre decisions amb criteri propi, no pas seguint cegament el que ens recomanin.

Hi ha multitud de decisions financeres on això és aplicable. Una d’elles és la relativa a tipus fix o variable. Trobarem molts bancs recomanant tipus fix des de fa temps. L’argument és que així quedem protegits de possibles increments d’interès associats a tipus variable. Cert. Igual de cert que les pujades de moment no han arribat. I que, mentrestant, aquestes entitats obtenen uns guanys addicionals.

Si realment un interès fix ens deixa més tranquils, és una molt bona opció contractar-lo. Però no pas perquè ens el suggereixin. Si qui ho fa és el banc, convé adonar-nos que aquest potser prioritza el seu benefici, no pas el nostre. La decisió és de cadascú de nosaltres, i convé que estigui fonamentada en allò que més ens convingui. El desinterès financer no ens aporta res.

D’altra banda, allò que haguem contractat i ens hagi perjudicat pot tenir solució. Les hipoteques en divises, les clàusules sòl i altres productes o condicions que han fet perdre diners a força usuaris són actualment casos molt probablement guanyats si es reclamen.

Ens interessa el teu desinterès financer

Com és habitual, tanquem amb alguns links. En primer lloc, ens referirem a una entrada d’aquest mateix blog sobre la nul·litat de les clàusules sòl. També hi afegirem una mica més d’informació sobre l’IRPH i un document del Síndic de Greuges sobre el tema.

El nostre servei d’Intermediació amb entitats financeres et pot ajudar a:

• Avaluar quina és la millor alternativa per a negociar amb una entitat financera i reclamar el que és just.
• Verificar si els productes que tens són coherents amb les teves necessitats.
• Decidir en base al que sigui més adequat per als teus interessos.

Ens posem a treballar al teu costat?

Imatge d’Anemone123 a Pixabay

Per a començar, motivació financera

Els qui seguiu aquest blog, ja sabeu com valoro aconseguir la independència financera. Ja hi ha alguna entrada escrita al respecte i aviat en prepararé una altra encara més completa.

El que es necessita per a assolir independència econòmica són diners. Veieu complicat acumular-ne prou? M’agradaria fonamentar la vostra motivació financera amb algunes xifres.

Creieu que és molt o poc 50 EUR mensuals? Sabeu què es pot acumular a llarg termini amb aquest import? Tot depèn de què en feu, i durant quant de temps. Per exemple, si teniu 30 anys per davant, podríeu acumular uns 41.000 EUR. I en 40 anys, 74.000 EUR. És la màgia de l’interès compost, concretament d’un 5%. No s’ha escollit aquest percentatge a l’atzar. Coincideix amb la mitjana anual des de l’any 1900 per a inversions borsàries. Més endavant donaré més detalls de la font.

Per a altres terminis i una mica més de precisió, aquí teniu el següent quadre:

La motivació financera de l’aigua al coll

Certament, és molt millor retallar despeses pensant en un objectiu d’estalvi que no pas en un de subsistència. Però també arriben clients en aquesta situació.

L’experiència demostra com  costa renunciar a un cert nivell de vida. Sovint es prefereix refinançar deute que no pas anar al veritable origen del problema i retallar despeses. Vull deixar clar que, per a mi, unificar crèdits i allargar terminis és la darrera opció. És la que costarà més interessos i acabarà per empobrir-nos encara més. Així, es para el cop, però freqüentment amb això no n’hi ha prou si no es fa res més.

Amb motivació financera, anem per feina

Precisament si parlem de pagar interessos, som conscients dels que es poden arribar a desemborsar per una hipoteca? Tot i les baixades de molts índex de referència, encara hi ha contractes amb tipus força cars. No oblidem l’interès compost. La decisió de comprar un pis més petit o en un barri més modest pot representar un bon estalvi. Encara més si el lloguem. I això és especialment aplicable a joves qui no tinguin lligams enlloc.

Passa quelcom molt similar amb els vehicles. Si realment fa falta tenir-ne un de propietat, el més barat deixa marge per a un major estalvi.

Les anteriors dues sortides de diners acostumen a estar al capdamunt de qualsevol llista de les que preparem amb clients. Sovint, les acompanyen alimentació i escoles, si hi ha fills. I segueixen un bon nombre d’altres partides de menys import.

Convé mirar-nos-les amb esperit crític. Amb una bona motivació financera i objectius concrets gairebé sempre hi ha on retallar. Es tracta de parar-nos a cada despesa, i fer-nos algunes preguntes:

• Què costa mensualment o anualment allò?
• Quin benestar aporta?
• Preferim aquest benefici actual o la independència financera futura a la què ajudarà aquest estalvi?

Et quedaràs de braços creuats?

Et proposo analitzar a què dediques els diners que guanyes cada mes. De la llista de despeses, tria les cinc que t’aportin menys valor. Què passaria si estalviessis el que hi dediques? Quin import podries tenir acumulat en uns anys?

Com és habitual, acabo amb algun enllaç. Concretament, un de propi relatiu a la independència financera. I un altre que dóna suport al 5% que hem triat anteriorment per a fer els càlculs basats en l’interès compost.

Finalment, recorda que el nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot ajudar a trobar la motivació financera que necessites i aconseguir una major independència econòmica.

Imatge de Gerd Altmann a Pixabay

En relació amb això, esmentaré a Claudio Naranjo. Aquest psiquiatre i escriptor xilè ens va deixar fa uns dies. Em permeto retre’l un modest recordatori des d’aquestes línies. I és ben cert que les finances no van ser pas una matèria que tractés. No obstant això, algun dels seus molts textos és d’allò més adient.

Tot recordant la responsabilitat, segons Claudio Naranjo

Escrivia aquest autor: “La responsabilitat no és un deure sinó un fet inevitable. Som els actors responsables de qualsevol cosa que fem. La nostra única alternativa és reconèixer tal responsabilitat o negar-la. I adonar-se de la veritat, ens cura de les nostres mentides.”

Efectivament, la responsabilitat és un fet, no pas una obligació. A diari portem a terme tota una sèrie d’accions, i en som responsables vulguem o no. Des d’una òptica econòmica, la nostra responsabilitat financera és evident. La relació que tenim amb els diners és per a tota la vida.

Partint d’aquesta base, es tracta de transitar en un ambient econòmic que potser no dominem i d’aprendre a fer-nos-en càrrec. Ens podem haver equivocat i és possible que tornem a caure. L’objectiu és treure conclusions de les errades i responsabilitzar-nos-en. No pas culpar-nos.

La responsabilitat financera no té res a veure amb la culpa

El temps que cal dedicar a les errades només hauria de ser el suficient per a obtenir-ne un aprenentatge. Les decisions que prenem responen al grau de coneixement del què disposem en aquell moment. Torturar-nos amb la culpa pel que hem fet només és una excusa per a no avançar.

D’altra banda, per desgràcia el sentiment de culpabilitat pot anar força més enllà dels nostres actes. Algunes creences de la cultura en la què ens movem són:

• Els diners són bruts
• Ens hem de guanyar el pa amb la suor del front
• Benaventurats els pobres
• Els diners no donen la felicitat

Potser molts de nosaltres ja veiem que tot això no és cert. No obstant, costa arrancar de l’inconscient segles i segles d’aquesta mena d’afirmacions.

Les queixes també ens distreuen de la responsabilitat financera

Proposo un petit exercici. I adverteixo que pot costar una mica. Durant els propers dies, es tracta de no queixar-se per temes de diners. En el moment que deixes de fer-ho connectes amb la teva responsabilitat financera.

Efectivament, la queixa, com la culpa, no deixa de ser una pèrdua de temps. Resulta molt més útil escollir una de les següents opcions alternatives:

• Acceptar el que hi ha i treballar sobre aquesta base. Per exemple, si es perd una font d’ingressos, una solució és introduir al pressupost els canvis necessaris per a que torni a quadrar. Això seria una resposta reactiva.
• Decidir dur a terme les accions necessàries per a posar-hi remei. Per a solucionar l’anterior situació de la pèrdua d’ingressos, una resposta proactiva seria començar a pensar de quina manera generar més ingressos. Un autònom ho pot fer amb un nou producte o servei. Per a un assalariat, una opció seria lluitar per a millorar la pròpia valoració. I això pot suposar fins i tot canviar d’empresa.

El coaching treballa consciència i responsabilitat financera

Com ja és habitual a les darreres entrades, completaré el que he escrit amb alguns enllaços. Si no coneixes l’obra de Claudio Naranjo, només cal que cliquis sobre el seu nom. I també et proposo llegir una mica més sobre la culpa en aquest mateix blog.

Acabaré recordant-te que el nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot ajudar en el camí que et dugui a assumir la teva pròpia responsabilitat financera. Al cap i a la fi, portem des de 2010 acompanyant clients.

(imatge de Pexels des de Pixabay)

El primer pas en un procés de coaching és adonar-se que cal fer un canvi. És aquella sensació de “fins aquí hem arribat!”. Us ressona? A partir d’aquest punt, en l’àmbit que ens ocupa és bàsic permetre’ns un espai per a reflexionar sobre la pròpia economia. Una conversa financera és una eina òptima per a dur-ho a terme. El seu impuls és màgic, i produeix avanços espectaculars. Em venen al cap diversos casos reals amb clients que m’ho demostren.

La prèvia: alliberar-nos de la culpa

Vaig llegir fa unes setmanes sobre el significat de la paraula alemanya “schuld”. Resulta molt revelador que per una banda es tradueixi per “culpa” i, paral·lelament, també per “deute”.

Sovint la culpa és el primer que cal abordar en una conversa financera. El passat només serveix per a aprendre de cara al futur. Si carreguem amb una culpa per decisions que ens han perjudicat, necessitem alliberar-nos-en. I si va associada a un deute, cal veure com reduir-lo. Al final, no som perfectes i no sempre encertem com voldríem. La humanitat del tracte a la qual feia referència al primer paràgraf passa per reconèixer-ho. Si la culpa representa un gran pes, ens costarà seguir caminant.

Comencem la conversa financera: “vostè és aquí” i objectius

Llegim la frase entre cometes de l’anterior títol a qualsevol mapa o planell per a indicar-nos el punt de partida. L’inici és sempre saber on som. Quina és la nostra foto financera actual.

A continuació, cal determinar on volem anar. Els diners només són un mitjà per a aconseguir objectius. N’hi haurà a llarg termini, a mig i a curt. I la planificació financera hauria de dependre en gran mesura d’ells.

Què és el que impedeix aconseguir les nostres fites? De manera paradoxal, tendim a sabotejar-nos. Ens hem acostumat a viure d’una determinada manera i els canvis ens fan por. Fins i tot quan sabem del cert que aquests ens beneficiaran. Portem al damunt tota una sèrie de creences que recolzen que actuem així. Al final de l’entrada hi ha algun enllaç amb aquest mateix blog que en parla. L’experiència demostra que quan donem el primer pas en una bona direcció, la vida ajuda.

La superació de problemes ens transforma

Valorem més allò que aconseguim amb esforç que no pas el que ens regalen. Enfrontar-nos als obstacles que ens anem trobant pel camí ens modela per a no caure en futurs paranys. Heu sentit mai històries sobre persones a les quals els han tocat molts diners en jocs d’atzar per a acabar arruïnats? Senzillament, no havien passat pel procés d’esforç que els hauria permès una millor gestió de la seva suposada sort econòmica. Al final de l’entrada trobareu un interessant article de la UOC al respecte.

A una conversa financera, una possible eina  consisteix en escriure en un full tres columnes:

• A la primera, hi llistarem els obstacles que impedeixen assolir els objectius que ens proposem.
• A la segona, què ens està demanant la vida que canviem per a superar cada obstacle.
• Finalment, a la tercera quines accions concretes emprendrem per a posar en pràctica aquests canvis.

Fe i perseverança protagonitzen tota conversa financera

Quan tenim fe, gaudim de confiança i voluntat de creure que el que desitgem passarà. D’altra banda, la perseverança ens manté en el camí que hem planificat. Una actitud de fe i perseverança és imprescindible per a l’èxit. A nivell econòmic o en qualsevol altre aspecte vital.

Completem tot el contingut anterior amb un parell de links. En primer lloc, em remeto una altra entrada d’aquest mateix blog relativa a creences. I, a nivell de curiositat, l’article de la UOC al què feia referència amb anterioritat.

Per a acabar, posem a la teva disposició el nostre servei de Coaching en economia domèstica, que permetrà veure els sorprenents resultats que deriven d’una bona conversa financera.

Com d’altres vegades, hi ha un llibre inspirador per a tot això. Es tracta de “Psicogenealogia en torno al dinero y al éxito”, de Marie-Noëlle Maston-Lerat. La psicogenealogia estudia com el nostre destí està, en part, determinat per la història i la psicologia de les generacions que ens precedeixen.

Intentaré allunyar-me d’aspectes que sospito que poden escandalitzar les mentalitats més racionals. Així, prescindiré de determinades anàlisi a partir de repeticions o coincidències en dates dins els arbres genealògics, per posar un exemple. Per contra, em focalitzaré en reflexions sobre l’herència familiar que considero que podem associar al nostre comportament financer . Correspondrà a cadascú determinar fins a quin punt el contingut que segueix encaixa en la pròpia vivència.

El comportament financer de formigues i cigales

Recordeu la famosa faula de la formiga i la cigala? Acostuma a passar que les formigues engendren formiguetes. I, és clar, les cigales, cries d’aquesta espècie. Reproduir un determinat comportament financer és habitual pel que fa als diners.

També pot passar que les petites formigues o cigales es rebel·lin. En aquest cas, en comptes de seguir la tradició econòmica familiar, el comportament financer seria precisament el contrari. Per exemple, les penúries econòmiques viscudes durant la infància podrien explicar una tendència a cremar diners en tota mena de despeses durant l’edat adulta. O, a la inversa, un excés de despesa dels pares podria provocar una desmesurada tendència a l’estalvi per part dels fills.

L’educació i el comportament financer

Educar algú té com a objectiu aconseguir l’autonomia d’aquesta persona. En termes econòmics, això es podria concretar en la independència financera dels fills. En aquesta línia, hi ha diversos aspectes que podem esmentar.

De vegades, els pares responen sense límits les demandes dels fills. Fins i tot poden arribar a anticipar-s’hi. En aquest cas, lamentablement no els estaran preparant per a situacions on obtenir el que es desitja ja no sigui tan senzill.

En altres ocasions, els regals substitueixen la presència dels pares. O pretenen ser una expressió d’amor. L’aprenentatge que se’n pot derivar per part dels fills és una necessitat d’obsequiar per a demostrar l’estima.

Una molt bona recomanació és anar dotant els adolescents d’una certa autonomia financera. Això pot passar per fomentar que facin feines per a guanyar-se els primers diners.

Em referiré per a acabar a la possible herència relativa a pares divorciats. Aquests poden provocar una dependència afectiva i financera si posen tot el seu focus que als seus fills no els falti de res. Més tard a aquests darrers els costarà molt tallar el cordó umbilical.

Preguntes per a la reflexió

L’obra que esmentava unes línies més amunt formula multitud de preguntes que interpel·len. Faré un recull de les que m’han semblat més adequades per a reflexionar-hi.

• En quines condicions socioeconòmiques vas viure durant la gestació i primer any de vida?
• Tenies un context familiar segur i afectuós?
• Quin interès demostraven els teus pares pel teu futur a nivell professional? Vas escollir la teva professió, o et van impulsar a fer-ho?
• Quan recordes haver sentit parlar de diners per primera vegada, i en quins termes?
• Tenies por a les carències? O els diners no eren mai un problema?
• T’ho compraven tot? O més bé al contrari?
• Et vas haver de pagar els estudis?
• Et van ajudar els teus pares a planificar a llarg termini?

Transportar-nos amb aquestes preguntes, o qualsevol altra de similar, a la infància viscuda ens pot donar llum sobre el nostre comportament financer actual. I, és clar, ens pot ajudar a modificar-lo, si s’escau.

Acompanyament en canvis de comportament financer

Completem tot el contingut anterior amb alguns links. En primer lloc, em remeto a altres entrades d’aquest mateix blog relatives a creences i educació dels fills. També pot ajudar-vos una mica de bibliografia i un interessant article que parla sobre psicogenealogia.

Per a acabar, posem a la teva disposició el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a ajudar-te a entendre millor l’origen del teu comportament financer. Aquest és un bon primer pas per a evolucionar en aquest aspecte, si és que desitges fer-ho.

La meva inspiració torna a estar en els llibres. I, molt especialment, en “L’ànima dels diners” de Lynne Twist. L’autora diu que quan som capaços de posar en línia els diners amb els nostres més valors profunds, la relació que hi tenim esdevé un vehicle de transformació. I, en un pas més enllà, citaré de la mateixa font en Paul Zaiter. “Hi ha una llei natural de l’abundància que impregna l’univers sencer, i que no fluirà a través del camí d’aquells qui creuen en l’escassetat i la limitació”.

Superar obstacles cap a un estat financer saludable

Algun cop us heu llevat amb un “no he dormit prou” al qual ha seguit un “no tinc prou temps”? Afirma Lynne Twist que l’escassetat és una gran mentida. En un món d’abundància i suficiència financera, les converses (també les interiors) estan dominades per allò que no es té i pel que es desitja tenir.

En aquesta línia, hi ha tres mites especialment rellevants en la nostra relació amb els diners:

• No n’hi ha prou, que ens porta a fer feines que no ens agraden o prendre decisions de les què no ens en sentim gens orgullosos.
• Més és millor, que dóna suport a la cultura competitiva d’acumulació, adquisició i avarícia que intensifica les pors i accelera el ritme de les nostres vides.
• Així són les coses i no hi ha sortida possible, que apuntala la creença que ens convé resignar-nos.

Les tres veritats de la suficiència financera

A la universitat posem sovint l’exemple d’Enron com a model a evitar. Certament, demostra què és el que passa quan una cúpula directiva mira més pels seus interessos que no pas els de l’empresa a la que es deu. En contraposició, podem procurar el nostre benefici a llarg termini i el de qui ens envolta. I, sobre tot, no ens cal centrar-nos tant en els diners en sí. Més aviat convé fer-ho en les nostres capacitats, relacions, agraïment i altres recursos no monetaris. Quan actuem així, la nostra relació amb els diners bascula des de la por cap a un seguit de possibilitats emocionants.

Concretament, al llibre al què m’he referit es parla de les següents tres veritats:

• Els diners són com l’aigua, i porten el segell de la nostra ànima. És molt gran el nostre poder com a consumidors. Joan Antoni Melé, de Triodos Bank, diu quelcom molt similar al seu “Diners i Consciència”. Quan escollim què comprem deixem evidència també dels nostres valors.
• Quan parem prou atenció al que ja tenim i ho apreciem, augmenta de valor. Com deia Buda, tot depèn de quines llavors dediquem la nostra cura. Si ens centrem en la nostra capacitat de generar, el que tenim creix.
• La col·laboració crea prosperitat. No existeix la distinció entre els qui tenen i els qui no, perquè tots tenim recursos diversos.

En definitiva, quan invertim la nostra energia en un somni diferent, la nostra vida es transforma. El nostre poder es manifesta plenament si apostem ben fort. No hi ha res com sentir que s’és al lloc on s’ha de ser en el moment adequat.

El poder de les converses basades en la suficiència financera

Una xerrada centrada en el que és possible és una gran eina en temps de crisi. No importa de quina magnitud és el revés que es pateix. Quan deixem anar la conversa de la por i l’angoixa i se’n crea una basada en la suficiència financera, el neguit disminueix. I prenem el poder necessari per a fer front a la situació.

Poden ser inspiradors altres articles d’aquest mateix blog (per exemple, el relatiu a mereixement financer), o el web de l’ànima dels diners.

Finalment, disposes del nostre servei de Coaching en economia domèstica per a que comencis a treballar a partir del que tu pots aportar des de la teva suficiència financera per a gaudir d’una economia més saludable.

Abans de la segona oportunitat: com l’aigua arriba al coll

Per a molts, els darrers anys han estat especialment durs. N’hi ha que han perdut la feina. D’altres han patit una important baixada d’ingressos. De ben segur, de tot això se’n pot treure un bon aprenentatge. Amb consciència, podem adoptar una manera diferent d’enfocar les finances personals o professionals. Però acostuma a passar que els deutes originats pels errors comesos queden. I poden representar una llosa feixuga d’arrossegar.

De diferents clients recollim multitud de motius per a no haver fet uns canvis que ara veiem clarament que haurien estalviat molts problemes. Sovint costa renunciar a allò que estem acostumats. Quan ens trobem amb menys ingressos, podem tenir tendència a amagar el cap com (diuen) fa un estruç. Ens referíem a això en una recent entrada del nostre blog.

La solució més fàcil és el deute. S’amplia la hipoteca. Es demana un préstec. Quan tot això ja no dóna per a més es recorre a la targeta de crèdit. I si no s’és conscient de quin és l’escandalós interès que es paga per un deute d’aquesta mena, fins i tot s’hi recorre abans. També hi ha el recurs de crèdits absolutament abusius que es contracten a Internet.

Com a resultes de tot plegat, arriba un punt que cada principi de mes arriben càrrecs de quotes que poden arribar a superar de llarg els ingressos. Us sona?

La segona oportunitat pot ser la única via

La nostra experiència és que hi ha un punt on no hi ha cap possibilitat de redreçar la situació pels mitjans tradicionals. Això passa si:

• Les sortides de diners superen de molt els ingressos. Senzillament, no hi ha res a retallar. Pagats els préstecs, amb prou feines n’hi ha per a fer front al lloc on viure, als subministraments i al menjar.
• Els bancs no et donen cap sortida. Qualsevol refinançament supera els límits que tota entitat financera assigna quan es tracta de deixar diners, i la sensació que et queda és que volen que per a pagar el deute renunciïs a tenir sostre i menjar.

Què es pot fer en aquests casos?

La Llei 24/2015 de 28 de Juliol (anomenada de “segona oportunitat”) ha demostrat ser una porta de sortida per a nombroses famílies durant els darrers dos anys.

Fins l’aparició d’aquesta legislació, només les empreses tenien una via per a demanar quedar lliures de deutes. Ara això és possible per a particulars i autònoms.

Molt resumidament, els passos a seguir són:

1. Intentar trobar un acord extrajudicial amb els creditors amb l’ajuda d’un mediador concursal.
2. Si no s’arriba a cap acord en un termini d’uns dos mesos, el deutor i el mediador podran demanar el concurs de creditors a un jutge.
3. Si aquest últim arriba a la conclusió que no hi ha no diners ni béns per a donar cobertura als deutes i considera que hi ha bona fe, pot alliberar el deutor de tots o una bona part dels deutes. S’exceptuen els que es tinguin amb organismes públics o els derivats de manutenció de fills, si és el cas.

Evitar la segona oportunitat: quan demanar ajuda?

Francament, jo prefereixo no haver de recórrer a l’esmentada llei de segona oportunitat. Tots els qui estiguin passant per una situació d’ingressos superats per les despeses val la pena que hi facin front el més aviat possible.

De vegades, si el deute no s’ha fet massa gran i encara entrem en els paràmetres que les entitats financeres consideren raonables per a concedir un préstec, som a temps de negociar amb els bancs un pla de pagaments que permeti fer front als deutes sense renunciar als mínims per a poder viure.

A acOnseguir tenim una àmplia experiència en buscar solucions per a gaudir d’una segona oportunitat. Això pot ser per via de la llei o, si encara som a temps, per altres mitjans. I també acompanyem en posar les bases per a que aquesta segona oportunitat no torni a fer falta.

T’ajudem a gaudir d’una segona oportunitat? Posem les bases per a que mai necessitis fer-ne ús?

La principal motivació d’aquestes línies deriva de l’experiència que tinc acOnseguir. Posats a planificar financerament, la veritat és que tots preferim poder fer números en un escenari de capacitat d’estalvi. Això passa quan els ingressos superen les despeses. En aquesta mena de situació, es poden marcar objectius com ara comptar amb una renda addicional en el moment de jubilar-se o poder canviar d’habitatge. Hi ha moltes altres entrades en aquest blog al respecte. Una d’elles parla, per exemple, del poder de la diversificació financera.

Malauradament, força cops l’objectiu que es posa damunt la taula és analitzar com poder pagar uns deutes. De forma recurrent, aquests s’han anat acumulant a base d’anar endarrerint decisions financeres importants.

Procastrinació: l’enemic de la valentia financera

Quan procrastinem el que fem és deixar per a més endavant accions o decisions importants per altres que resulten més agradables.

Fins a un cert límit, les entitats financeres ens ho posen molt fàcil per a fer-ho. Només cal anar tapant forats amb la targeta de crèdit. Un cop arriba el moment de pagar, es finança el saldo pendent i la pilota corre endavant. Per desgràcia, com he escrit en moltes altres ocasions, l’interès que genera això és gairebé d’usura. Estem parlant de costos anuals al voltant o clarament per damunt del 20%.

Reduir mida com a primera mesura de valentia financera

Ara (potser) us donaré la sorpresa que us avançava en el primer paràgraf. L’estruç, en realitat, no amaga el cap. Quan ve un depredador, el que fa és abaixar-lo per a que no sigui tan fàcil de detectar-lo amb el coll tan llarg que té. En certa manera, aquest animal d’entrada es fa petit. I, a continuació, pel que sembla pot ferir greument al seu atacant tirant coces amb les seves poderoses potes.

És un símil excel·lent. Quan van mal dades, el primer que és aconsellable és assegurar-nos que les entrades de diners en el futur seran iguals o superiors a les sortides. Potser això requerirà reduir mida.

Dins d’aquest procés, és molt interessant determinar quin import queda disponible un cop pagades totes les despeses mínimes necessàries per a viure, perquè això ens permetrà passar a la següent fase.

Valentia financera en la reestructuració del deute

Seguint el símil anterior, possiblement la versió financera de repartir coces és posar-se a fer feina. Es tracta d’agafar el brau per les banyes i ajustar la quota global que paguem pels deutes a la realitat del que realment podem assumir. Habitualment, això passa per substituir el caríssim crèdit de les targetes i aquell que s’hagi de pagar aviat per un altre més a llarg termini. Les entitats financeres implicades només ens deixaran fer-ho si podem demostrar que aquests pagaments són al nostre abast.

L’aprenentatge que ens aporta la valentia financera

Tots els qui haguem encarat a la vida una situació (financera o no) complicada sabem que no és un procés agradable. No obstant això, també hem constatat que si el canvi es viu des de la honestedat amb nosaltres mateixos, aquest procés ens enforteix. Passada la travessia del desert, ens ho mirem tot des d’una altra perspectiva i, probablement, no tornem a caure en els mateixos errors.

A acOnseguir t’acompanyem en processos de canvi similars als que has pogut llegir a les línies precedents.

Donem suport a la teva valentia financera?