Sovint em ve al cap el cas extrem d’un client de fa anys. Afortunadament per a ell, disposava de força estalvis. I havia perdut diners en una de les diverses bombolles borsàries. Com no estava disposat que li tornés a passar, ho tenia tot en comptes corrents. Evidentment, tothom és lliure de fer el que cregui, però les decisions dràstiques solen no ser les millors. Ho veurem tot seguit.

Una nova causa de desinterès financer: l’índex IRPH

Els qui tingueu una hipoteca una mica antiga potser vàreu rebre la recomanació del vostre banc d’utilitzar aquest índex. En el pitjor dels casos, vàreu acceptar. Si és així, haureu estat pagant durant anys tipus significativament més alts que els d’altres hipoteques amb referències d’interès diferents.

Com ha passat en altres casos, es perfila que es tractava d’una clàusula abusiva. Òbviament, a Internet trobareu diferents bufets d’advocats que us podran ajudar a recuperar el que hagueu pagat de més. A acOnseguir també cooperem amb un equip de lletrats que ens mereix la màxima confiança. La recomanació general és començar a moure la reclamació tan aviat sigui possible. La sentència definitiva del TJUE arribarà el primer semestre de 2020. Si és favorable, serà el moment d’interposar la demanda.

Contra el desànim, presa de control

El llistat de casos amb els què obria aquesta entrada arriba a desmoralitzar. Com sempre, no podem controlar el que passa al nostre voltant, però sí la resposta que hi donem.

La nostra proposta és l’habitual. Cal entendre el que contractem. Cas que tinguem dubtes, consultar algú que domini la matèria. I prendre decisions amb criteri propi, no pas seguint cegament el que ens recomanin.

Hi ha multitud de decisions financeres on això és aplicable. Una d’elles és la relativa a tipus fix o variable. Trobarem molts bancs recomanant tipus fix des de fa temps. L’argument és que així quedem protegits de possibles increments d’interès associats a tipus variable. Cert. Igual de cert que les pujades de moment no han arribat. I que, mentrestant, aquestes entitats obtenen uns guanys addicionals.

Si realment un interès fix ens deixa més tranquils, és una molt bona opció contractar-lo. Però no pas perquè ens el suggereixin. Si qui ho fa és el banc, convé adonar-nos que aquest potser prioritza el seu benefici, no pas el nostre. La decisió és de cadascú de nosaltres, i convé que estigui fonamentada en allò que més ens convingui. El desinterès financer no ens aporta res.

D’altra banda, allò que haguem contractat i ens hagi perjudicat pot tenir solució. Les hipoteques en divises, les clàusules sòl i altres productes o condicions que han fet perdre diners a força usuaris són actualment casos molt probablement guanyats si es reclamen.

Ens interessa el teu desinterès financer

Com és habitual, tanquem amb alguns links. En primer lloc, ens referirem a una entrada d’aquest mateix blog sobre la nul·litat de les clàusules sòl. També hi afegirem una mica més d’informació sobre l’IRPH i un document del Síndic de Greuges sobre el tema.

El nostre servei d’Intermediació amb entitats financeres et pot ajudar a:

• Avaluar quina és la millor alternativa per a negociar amb una entitat financera i reclamar el que és just.
• Verificar si els productes que tens són coherents amb les teves necessitats.
• Decidir en base al que sigui més adequat per als teus interessos.

Ens posem a treballar al teu costat?

Imatge d’Anemone123 a Pixabay

Abans de la segona oportunitat: com l’aigua arriba al coll

Per a molts, els darrers anys han estat especialment durs. N’hi ha que han perdut la feina. D’altres han patit una important baixada d’ingressos. De ben segur, de tot això se’n pot treure un bon aprenentatge. Amb consciència, podem adoptar una manera diferent d’enfocar les finances personals o professionals. Però acostuma a passar que els deutes originats pels errors comesos queden. I poden representar una llosa feixuga d’arrossegar.

De diferents clients recollim multitud de motius per a no haver fet uns canvis que ara veiem clarament que haurien estalviat molts problemes. Sovint costa renunciar a allò que estem acostumats. Quan ens trobem amb menys ingressos, podem tenir tendència a amagar el cap com (diuen) fa un estruç. Ens referíem a això en una recent entrada del nostre blog.

La solució més fàcil és el deute. S’amplia la hipoteca. Es demana un préstec. Quan tot això ja no dóna per a més es recorre a la targeta de crèdit. I si no s’és conscient de quin és l’escandalós interès que es paga per un deute d’aquesta mena, fins i tot s’hi recorre abans. També hi ha el recurs de crèdits absolutament abusius que es contracten a Internet.

Com a resultes de tot plegat, arriba un punt que cada principi de mes arriben càrrecs de quotes que poden arribar a superar de llarg els ingressos. Us sona?

La segona oportunitat pot ser la única via

La nostra experiència és que hi ha un punt on no hi ha cap possibilitat de redreçar la situació pels mitjans tradicionals. Això passa si:

• Les sortides de diners superen de molt els ingressos. Senzillament, no hi ha res a retallar. Pagats els préstecs, amb prou feines n’hi ha per a fer front al lloc on viure, als subministraments i al menjar.
• Els bancs no et donen cap sortida. Qualsevol refinançament supera els límits que tota entitat financera assigna quan es tracta de deixar diners, i la sensació que et queda és que volen que per a pagar el deute renunciïs a tenir sostre i menjar.

Què es pot fer en aquests casos?

La Llei 24/2015 de 28 de Juliol (anomenada de “segona oportunitat”) ha demostrat ser una porta de sortida per a nombroses famílies durant els darrers dos anys.

Fins l’aparició d’aquesta legislació, només les empreses tenien una via per a demanar quedar lliures de deutes. Ara això és possible per a particulars i autònoms.

Molt resumidament, els passos a seguir són:

1. Intentar trobar un acord extrajudicial amb els creditors amb l’ajuda d’un mediador concursal.
2. Si no s’arriba a cap acord en un termini d’uns dos mesos, el deutor i el mediador podran demanar el concurs de creditors a un jutge.
3. Si aquest últim arriba a la conclusió que no hi ha no diners ni béns per a donar cobertura als deutes i considera que hi ha bona fe, pot alliberar el deutor de tots o una bona part dels deutes. S’exceptuen els que es tinguin amb organismes públics o els derivats de manutenció de fills, si és el cas.

Evitar la segona oportunitat: quan demanar ajuda?

Francament, jo prefereixo no haver de recórrer a l’esmentada llei de segona oportunitat. Tots els qui estiguin passant per una situació d’ingressos superats per les despeses val la pena que hi facin front el més aviat possible.

De vegades, si el deute no s’ha fet massa gran i encara entrem en els paràmetres que les entitats financeres consideren raonables per a concedir un préstec, som a temps de negociar amb els bancs un pla de pagaments que permeti fer front als deutes sense renunciar als mínims per a poder viure.

A acOnseguir tenim una àmplia experiència en buscar solucions per a gaudir d’una segona oportunitat. Això pot ser per via de la llei o, si encara som a temps, per altres mitjans. I també acompanyem en posar les bases per a que aquesta segona oportunitat no torni a fer falta.

T’ajudem a gaudir d’una segona oportunitat? Posem les bases per a que mai necessitis fer-ne ús?

La principal motivació d’aquestes línies deriva de l’experiència que tinc acOnseguir. Posats a planificar financerament, la veritat és que tots preferim poder fer números en un escenari de capacitat d’estalvi. Això passa quan els ingressos superen les despeses. En aquesta mena de situació, es poden marcar objectius com ara comptar amb una renda addicional en el moment de jubilar-se o poder canviar d’habitatge. Hi ha moltes altres entrades en aquest blog al respecte. Una d’elles parla, per exemple, del poder de la diversificació financera.

Malauradament, força cops l’objectiu que es posa damunt la taula és analitzar com poder pagar uns deutes. De forma recurrent, aquests s’han anat acumulant a base d’anar endarrerint decisions financeres importants.

Procastrinació: l’enemic de la valentia financera

Quan procrastinem el que fem és deixar per a més endavant accions o decisions importants per altres que resulten més agradables.

Fins a un cert límit, les entitats financeres ens ho posen molt fàcil per a fer-ho. Només cal anar tapant forats amb la targeta de crèdit. Un cop arriba el moment de pagar, es finança el saldo pendent i la pilota corre endavant. Per desgràcia, com he escrit en moltes altres ocasions, l’interès que genera això és gairebé d’usura. Estem parlant de costos anuals al voltant o clarament per damunt del 20%.

Reduir mida com a primera mesura de valentia financera

Ara (potser) us donaré la sorpresa que us avançava en el primer paràgraf. L’estruç, en realitat, no amaga el cap. Quan ve un depredador, el que fa és abaixar-lo per a que no sigui tan fàcil de detectar-lo amb el coll tan llarg que té. En certa manera, aquest animal d’entrada es fa petit. I, a continuació, pel que sembla pot ferir greument al seu atacant tirant coces amb les seves poderoses potes.

És un símil excel·lent. Quan van mal dades, el primer que és aconsellable és assegurar-nos que les entrades de diners en el futur seran iguals o superiors a les sortides. Potser això requerirà reduir mida.

Dins d’aquest procés, és molt interessant determinar quin import queda disponible un cop pagades totes les despeses mínimes necessàries per a viure, perquè això ens permetrà passar a la següent fase.

Valentia financera en la reestructuració del deute

Seguint el símil anterior, possiblement la versió financera de repartir coces és posar-se a fer feina. Es tracta d’agafar el brau per les banyes i ajustar la quota global que paguem pels deutes a la realitat del que realment podem assumir. Habitualment, això passa per substituir el caríssim crèdit de les targetes i aquell que s’hagi de pagar aviat per un altre més a llarg termini. Les entitats financeres implicades només ens deixaran fer-ho si podem demostrar que aquests pagaments són al nostre abast.

L’aprenentatge que ens aporta la valentia financera

Tots els qui haguem encarat a la vida una situació (financera o no) complicada sabem que no és un procés agradable. No obstant això, també hem constatat que si el canvi es viu des de la honestedat amb nosaltres mateixos, aquest procés ens enforteix. Passada la travessia del desert, ens ho mirem tot des d’una altra perspectiva i, probablement, no tornem a caure en els mateixos errors.

A acOnseguir t’acompanyem en processos de canvi similars als que has pogut llegir a les línies precedents.

Donem suport a la teva valentia financera?

Per a la majoria d’entesos, aquesta decisió deriva d’una aplicació incorrecta de la legislació vigent en matèria de Nul·litat. El Tribunal suprem declara la nul·litat de la clàusula, i la principal conseqüència de la nul·litat de ple dret és la total manca d’efectes (presents, futurs i passats) del contracte afectat per la mateixa.

Per això, i com era d’esperar, amb posterioritat a la publicació de la Sentència , hi ha noves sentències de Jutjats de primera instància que exigeixen retornar clàusules sòl amb efectes retroactius (per exemple, Sentència del Jutjat dels Mercantil nº 2, Sentència del Jutjat Màlaga de 23 de maig de 2013, Acte del Jutjat de 1a Instància nº 7 de Gijón, de 30 de setembre de 2013, Sentència del Jutjat Mercantil nº 1 de Bilbao de 21 d’octubre de 2013, entre d’altres).

En aquest sentit, s’ha tingut coneixement que, després de les esmentades resolucions, algunes entitats bancàries estan negociant amb els seus clients l’eliminació de les esmentades clàusules a canvi de renunciar a l’exercici de qualsevol acció judicial o extrajudicial sobre la qüestió.

És aconsellable arribar a un acord extrajudicial amb l’entitat financera abans de recórrer davant qualsevol jutjat .

Passos que els afectats per les clàusules sòl han de seguir per a eliminar-la del seu contracte de préstec hipotecari:

1. Negociació amb el director de la sucursal on es va signar la hipoteca, basant-nos en els arguments que recullen les darreres sentències (falta de transparència i la falta de reciprocitat) i intentar la devolució dels imports cobrats de més fins al moment.

2. En el supòsit que no obtinguem una resposta afirmativa, presentar una reclamació al Servei d’Atenció al Client del Banc (SAC). Si en el termini aproximat de dos mesos no es rep resposta, el següent pas és reclamar al Banc d’ Espanya (BE) informant del procés de queixa.

3. Si, després de la formulació de la queixa, el Banc d’Espanya no es pronuncia, o si tot i pronunciar-se a favor de l’eliminació de la clàusula el banc no respon a la nostra petició, en última instància es recomana acudir a la via judicial.

Amb tot això, i després de les últimes resolucions sobre el tema, les possibilitats que s’elimini la clàusula sòl són elevades, tot i que es recomana que per aconseguir l’objectiu (ja sigui en un primer moment, en la negociació, o en la ulterior reclamació judicial) els afectats per les clàusules es posin en mans d’assessors jurídics.

A acOnseguir comptem dins del nostre equip de col·laboradors, amb un despatx d’advocats que us ajudarà a recuperar els diners que heu abonat de més a causa de les clàusules sòl des que vàreu començar a pagar la vostra hipoteca.

La sortida de la crisi a vegades pot semblar un trencaclosques

Estem enmig d’una gran crisi, si ens atenem al que diu la majoria de la premsa, la pitjor des de fa molts anys.
Tots coneixem gent amb greus problemes econòmics domèstics. A acOnseguir en tenim una especial consciència, perquè son molts els que contacten amb nosaltres, amb situacions en alguns casos desesperades. Gent que està endeutada i que senzillament no arriba a pagar les quotes del que deu si no és gairebé deixant de menjar.
En aquests casos, mirar enrere constantment per a penedir-nos de les decisions preses no té cap sentit, si no és per a adonar-nos del que s’ha fet malament i aprendre d’això per no repetir les mateixes errades.

Cal centrar-nos en l’ara i aquí

El que és realment important és centrar-nos en “ara i aquí”, i veure què es pot fer en aquests moments per intentar donar solució a aquests problemes econòmics domèstics que tenim. Si convivim amb la família, tots els membres han d’aportar el seu gra de sorra en aquesta tasca.
Tal com esmento en altres entrades d’aquest blog, es tracta de veure què depèn d’un mateix, i oblidar-se de la resta.

Vies per fer front als problemes econòmics domèstics

Segons dicta el sentit comú, la llista de possibles actuacions per fer front als problemes econòmics domèstics es pot resumir en tres:

• Reduir despeses al màxim, estalviar de manera extrema en tot allò que es pugui. Fer pressupostos i prioritzar molt els recursos que tenim en el que sigui realment imprescindible. Només cal fer una ràpida cerca a Internet per a trobar infinitat de consells que ajuden a aquest objectiu.
• Intentar incrementar els ingressos, repassant una vegada i una altra com fer-ho fins que trobem la manera de guanyar el mínim que necessitem per a sortir del forat on estem. De res serveix compadir-nos, només ens ajuda la imaginació i les ganes de sortir-nos-en.
• Si no hi ha més remei, tornar a negociar el deute que tenim a partir d’un pla d’ingressos i despeses que sigui creïble en base a les dues actuacions anteriors.

En la mesura que es pugui, és molt interessant comptar amb un coach financer que ajudi en el procés, però és clar que en situacions extremes això és molt difícil. Des d’aquest blog intentem fer la nostra aportació i estem atents a les novetats que puguin ajudar a resoldre els problemes financers de les famílies.

Comença a posar solució als teus problemes econòmics

1. El primer pas és la planificació. Descarrega’t gratuïtament el full de planificació. Et permetrà tenir un esquema on anar abocant ordenadament una informació que acaba per configurar la foto de com estan les seves finances.
2. Consulta el nostre servei específic per a particulars: Coaching en economia domèstica. Podràs posar llum sobre els deutes bancaris, sabràs quins models d’estalvi et convenen més, i el que és més important, tindràs un pla d’acció per assolir el que et proposes.

(Fotografia propietat de Mykl Roventine)