Sovint em ve al cap el cas extrem d’un client de fa anys. Afortunadament per a ell, disposava de força estalvis. I havia perdut diners en una de les diverses bombolles borsàries. Com no estava disposat que li tornés a passar, ho tenia tot en comptes corrents. Evidentment, tothom és lliure de fer el que cregui, però les decisions dràstiques solen no ser les millors. Ho veurem tot seguit.

Una nova causa de desinterès financer: l’índex IRPH

Els qui tingueu una hipoteca una mica antiga potser vàreu rebre la recomanació del vostre banc d’utilitzar aquest índex. En el pitjor dels casos, vàreu acceptar. Si és així, haureu estat pagant durant anys tipus significativament més alts que els d’altres hipoteques amb referències d’interès diferents.

Com ha passat en altres casos, es perfila que es tractava d’una clàusula abusiva. Òbviament, a Internet trobareu diferents bufets d’advocats que us podran ajudar a recuperar el que hagueu pagat de més. A acOnseguir també cooperem amb un equip de lletrats que ens mereix la màxima confiança. La recomanació general és començar a moure la reclamació tan aviat sigui possible. La sentència definitiva del TJUE arribarà el primer semestre de 2020. Si és favorable, serà el moment d’interposar la demanda.

Contra el desànim, presa de control

El llistat de casos amb els què obria aquesta entrada arriba a desmoralitzar. Com sempre, no podem controlar el que passa al nostre voltant, però sí la resposta que hi donem.

La nostra proposta és l’habitual. Cal entendre el que contractem. Cas que tinguem dubtes, consultar algú que domini la matèria. I prendre decisions amb criteri propi, no pas seguint cegament el que ens recomanin.

Hi ha multitud de decisions financeres on això és aplicable. Una d’elles és la relativa a tipus fix o variable. Trobarem molts bancs recomanant tipus fix des de fa temps. L’argument és que així quedem protegits de possibles increments d’interès associats a tipus variable. Cert. Igual de cert que les pujades de moment no han arribat. I que, mentrestant, aquestes entitats obtenen uns guanys addicionals.

Si realment un interès fix ens deixa més tranquils, és una molt bona opció contractar-lo. Però no pas perquè ens el suggereixin. Si qui ho fa és el banc, convé adonar-nos que aquest potser prioritza el seu benefici, no pas el nostre. La decisió és de cadascú de nosaltres, i convé que estigui fonamentada en allò que més ens convingui. El desinterès financer no ens aporta res.

D’altra banda, allò que haguem contractat i ens hagi perjudicat pot tenir solució. Les hipoteques en divises, les clàusules sòl i altres productes o condicions que han fet perdre diners a força usuaris són actualment casos molt probablement guanyats si es reclamen.

Ens interessa el teu desinterès financer

Com és habitual, tanquem amb alguns links. En primer lloc, ens referirem a una entrada d’aquest mateix blog sobre la nul·litat de les clàusules sòl. També hi afegirem una mica més d’informació sobre l’IRPH i un document del Síndic de Greuges sobre el tema.

El nostre servei d’Intermediació amb entitats financeres et pot ajudar a:

• Avaluar quina és la millor alternativa per a negociar amb una entitat financera i reclamar el que és just.
• Verificar si els productes que tens són coherents amb les teves necessitats.
• Decidir en base al que sigui més adequat per als teus interessos.

Ens posem a treballar al teu costat?

Imatge d’Anemone123 a Pixabay

D’alguna manera, aquesta entrada del blog és la continuació natural de la de fa unes setmanes, relativa als fluxos financers. En el nostre dia a dia personal, familiar o professional no parem de finançar béns o serveis. El que ens interessa molt és prendre bones decisions sobre com ho fem. Aprofundim-hi una mica més.

Què és evident que hauríem de finançar a llarg termini?

Comencem per allò més obvi. Difícilment pagarem un pis amb una hipoteca a un any. Possibles excepcions serien que siguem esportistes d’elit amb una nòmina espectacular o disposem dels diners d’alguna herència. Per a la majoria de mortals, la hipoteca serà a força anys. I l’anirem pagant amb els diners que guanyem mensualment.

De manera similar, quan una empresa compra una màquina, sap que aquesta durarà un cert nombre d’exercicis. Si no disposa d’efectiu suficient s’endeutarà per a adquirir-la. La intuïció ens diu que el finançament s’hauria de poder retornar amb el que la pròpia màquina produeixi. I el termini hauria de ser, com a molt, el temps que la màquina estigui en servei. No tindria sentit anar pagant una màquina que ja no tenim.

Perdem l’harmonia financera quan no tenim en compte aquesta coordinació de terminis. Grinyola pagar un viatge de vacances amb un préstec personal. És un exemple que poso sovint. Del viatge, un cop fet, no en queda res (a excepció, potser, d’un munt de selfies). El crèdit ens l‘aniran carregant al compte corrent durant molt de temps. Tampoc quadra finançar un cotxe dins la hipoteca. Possiblement encara l’estiguem pagant quan ja ens convingui comprar-ne un de nou.

Què costa més de veure que cal finançar permanentment?

Torno a recórrer a un exemple domèstic. Tots mengem cada dia, però molts de nosaltres comprem setmanalment o, fins i tot, mensualment. En el moment d’aprovisionar-nos, estem bloquejant uns diners que anirem consumint poc a poc. Si ens parem a pensar, potser aquest import no el tenim disponible en efectiu mai. Cobrem la nòmina. Anem al supermercat. Omplim el congelador per a tot el mes. Ens ho anem menjant. I tornem a començar.

Els qui com a autònoms tinguem un negoci hi ha força possibilitats que ens trobem amb quelcom similar. Però a gran escala. Així, per a poder vendre un producte, potser cal comprar una sèrie de materials, fabricar, tenir l’article acabat uns dies al magatzem i, finalment, concedir un cert termini de pagament al client. Si els proveïdors no ens ajuden a finançar-ho, el cost de tot això són recursos dels quals no podrem disposar mai. Fins el dia que liquidem el negoci. Tècnicament, estem parlant de necessitats degudes al cicle de caixa.

Sovint ens passa amb clients que tenen molt clar que caldrà finançar els béns (màquines, instal·lacions, decoració, etc.). Però costa més adonar-se que l’anterior cicle de caixa també requereix d’una bona inversió.

Aconseguir l’harmonia financera

De manera òptima, tot el que hem esmentat als apartats anteriors hauria de quedar cobert de manera permanent. El que pot passar és que si esperem a disposar de l’efectiu suficient per a muntar un negoci o comprar un pis aquests arribin molt més tard del que voldríem.

Per tant, per a tot allò que no arribem només ens haurem d’assegurar que amb els diners que guanyem (en nòmina o professionalment) puguem anar pagant les corresponents quotes dels préstecs. En cas contrari, anirem amb la llengua fora i ens preguntarem com és possible que això passi.

D’altra banda, ja coneixeu una màxima d’acOnseguir. Tot el què ens en puguem estar de tenir, millor no demanar préstecs per a comprar-ho. Recordem que un vehicle finançat pot costar el doble que pagat d’una vegada.

I, per a acabar, pot ser que un negoci tingui una certa estacionalitat de vendes al llarg de l’any. En aquests casos, caldrà calcular quin és el mínim que ens cal per a donar cobertura a stocks, clients i demés durant l’exercici, i finançar les necessitats puntuals amb, per exemple, una pòlissa.

Vols que donem harmonia financera a la teva economia domèstica o professional?