L’article en qüestió es dirigeix a aquells qui hagin de tornar a la presencialitat després de mesos de treball des de casa. En aquesta recuperació de la normalitat és recomanable repassar què hem estalviat durant aquests darrers mesos. I, òbviament, si cal perdre aquest hàbit. Tot i haver-lo adquirit per la força.

La pregunta clau en aquest llegat financer

Hi ha una qüestió que proposo de manera recurrent als meus clients. També és aplicable en la recuperació de la normalitat que vivim. I, és clar, a qualsevol desemborsament que sigui evitable a l’oficina.

Seria la següent: estic renunciant a res més valuós per a mi quan dedico uns diners a una determinada despesa?

L’exercici de qüestionar-nos cada euro que surt del nostre compte ens aporta molta consciència. I aquesta és bàsica per a la posterior presa de decisions. A més, en el cas que ens ocupa, estem parlant d’un bon nivell d’estalvi potencial. De mitjana, al voltant dels 1.000 euros anuals només en transport i restauració. Aquesta és la xifra que es desprèn de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. I no es té en compte ni la tràgica alça dels carburants ni les ajudes al transport públic que es recullen al RD 11/2022. Com segurament sabeu, aquest decret llei estableix mesures per a respondre a les conseqüències econòmiques de la guerra d’Ucraïna.

Quan l’aprenentatge porta a receptes clàssiques

Una visió més àmplia de llegat financer que ens deixa la pandèmia ens porta a consells clàssics del blog.

• Treballar a fons la informació que defineix la nostra situació financera. Hi ha moltes Apps que ens poden ajudar a fer-ho. Però la meva experiència demostra que no hi ha res com una revisió manual d’extractes bancaris. I la preparació d’un full de càlcul. Aquest aporta una motivació única per a fer canvis que redrecin el que no ens agradi dels resultats obtinguts.
• Retirar l’estalvi del compte corrent a principi de mes. Això equival a pagar-nos a nosaltres mateixos de manera similar al que fem amb els subministraments o la hipoteca del pis on vivim. I només podrem retirar aquests diners sense haver-nos-en de penedir si abans hem fet l’anàlisi del punt anterior. Serà aquest el que ens dirà quina és la nostra capacitat real d’estalvi.
• Pagar en efectiu per a prendre plena consciència de tot el que gastem. Insisteixo que no hi ha res comparable a veure sortir els bitllets de la cartera per a sentir un cert dolor. I aquest ens pot dur a plantejar-nos si el pagament val la pena amb relació al que aquest ens aporta.

Tot aprofitant aquest llegat financer

El nostre servei de Coaching en economia domèstica està pensat per a acompanyar-te en l’anàlisi de les teves finances. Seria una manera fantàstica d’obtenir quelcom positiu del llegat financer que ens deixa la pandèmia.

I, per a acabar, tanquem l’article amb alguns enllaços. Com no pot ser d’altra manera, tenim la publicació de Vogue Business. I, addicionalment,  l’entrada del nostre blog relativa a la crisi econòmica. Aquesta darrera data de les primeres setmanes de restriccions degudes a la COVID.

Imatge de Ronald Carreño a Pixabay

Val la pena aprofitar l’embranzida energètica que aporta l’estiu. Una opció, poc recomanable, és que comenceu una de les diverses col·leccions que els mitjans promocionen aquests dies. Podeu escollir entre ventalls, punt de creu i un munt més.

I una alternativa molt millor és posar en pràctica alguns dels sistemes més de moda per a revolucionar els vostres hàbits financers. Es tracta d’aconseguir disciplina relacionada amb els diners. En parlàvem fa uns mesos en una entrada d’aquest blog.

Què tal un dejuni financer de 21 dies?

Aquesta proposta, com gairebé totes, prové d’Estats Units, signada per Michelle Singletary. Consisteix en eliminar qualsevol despesa supèrflua durant 21 dies.

L’autora considera que aquest és un termini adequat per que no sigui excessivament esgotador. I ens remet a dos clàssics d’aquest web. En primer lloc, pagar en efectiu ajuda a aconseguir-ho. I també recomana dur un diari de despeses i estalvi. Això és imprescindible si volem comptar amb  informació de com es mouen els nostres diners i si hi ha alguns hàbits financers a millorar

Després dels excessos de l’estiu pot ser un bon moment, cert?. Especialment si cal afrontar despeses escolars. O si encarem una tornada econòmicament dura.

Petits jocs per a polir hàbits financers

Qui hagi practicat algun esport sabrà que petits jocs poden ajudar a un bon entrenament. El matemàtic del segle XIX Carl Friedric Gauss, suposo que de manera involuntària, va efectuar certes valuoses aportacions.

Què us semblaria estalviar uns 5.000 EUR en 25 setmanes? La proposta és posar cent bocins de paper numerats de l’1 al 100 doblegats en un recipient. I cada setmana procedir a treure’n dos. La suma de les dues xifres que ens toquin és el que hem d’aconseguir estalviar aquella setmana. Podem fer-ho en efectiu o en un compte exclusiu per a aquest objectiu. Posem, per exemple, que surten els papers numerats 23 i 53. Caldrà afinar l’enginy per a trobar de quines de les despeses d’aquella setmana podem prescindir per a reunir la fita dels 23+53=76 EUR.

Feu-vos el vostre pla d’estalvi a mida

Evidentment, qui trobi molt ambiciós l’anterior repte té alternatives. Per exemple, pot extreure dos papers cada 15 dies. L’estalvi previst es produirà llavors en aproximadament un any. Cadascú pot dissenyar el pla segons les seves possibilitats.

I si algú te por de triar la primera setmana números molt elevats, hi ha opcions més progressives. Ens oblidem dels paperets, i podem marcar-nos la fita de 5 EUR la primera setmana, 10 EUR la segona, 15 EUR la tercera, i així successivament. Si aconseguiu mantenir la sèrie durant un any, l’estalvi és de gairebé 7.000 EUR. És clar que la darrera setmana caldrà haver millorat molt els hàbits financers per a arreplegar els 260 EUR que toquen.

Posar setge als mals hàbits financers

Amb el servei de Coaching en economia domèstica et podem acompanyar en la detecció dels teus mals hàbits financers. I, és clar, en incrementar la teva capacitat d’estalvi.

I, per a acabar, tanquem l’article amb alguns enllaços. En primer lloc, l’entrada original relativa al dejuni de 21 dies (gràcies Lluïsa). D’altra banda, la relativa als models matemàtics. Ambdues són en anglès. I, finalment,  l’entrada del blog relativa a la disciplina financera.

Imatge de tigerlily713 a Pixabay

Revolució financera forma d’inversió automatitzada

Potser algú de vosaltres recordarà el Deep Blue (posteriorment Deeper Blue). Aquest va ser un ordinador de IBM què a finals del segle passat va ser capaç de vèncer a campions mundials d’escacs. La intel·ligència artificial superava la humana. Cap persona podia competir amb la capacitat de generar possibles jugades d’una màquina.

Salvant totes les distàncies, els anomenats robo advisors constitueixen una autèntica revolució financera. Les decisions ja no les prenen gestors, sinó màquines. De manera freda i en base a dades. No hi ha component emocional. És clar que, evidentment, abans es pregunta pel perfil de l’inversor. I també hi ha gestors (humans) què donen inicialment un enfocament determinat al software. Però el manteniment de l’equilibri de la cartera en base a les preferències especificades és automàtic. I, sovint, amb baixes comissions.

El gran canvi que representa que tots puguem fer de banc

Els bancs moderns van néixer el segle XV amb una utilitat innegable. Es dedicaven a custodiar i remunerar diners aliens. Després, deixaven aquests mateixos fons a clients a un tipus d’interès més alt. La diferència entre el que pagaven i el que cobraven era el seu benefici.

Si un particular hagués volgut fer de banc s’hauria trobat amb diverses dificultats. Més enllà de les legals. Per a aquesta persona no hauria estat fàcil trobar algú interessat exactament en l’import que tingués disponible. I, d’altra banda, li hauria costat analitzar el risc. És a dir, si qui volia els seus diners podria retornar-los o no.

Internet ha posat al nostre abast una altra revolució financera en forma de crowdlending. Es tracta de plataformes que, com abans feien els bancs, aglutinen gent qui vol treure rendiment dels diners. Tot seguit, la posen en contacte amb altres qui en necessiten. La comissió de l’intermediari és menor a la que cobraria un banc. Per tant, el préstec surt a un interès més barat, i qui deixa els diners n’obté més rendibilitat.

Evidentment, convindrà informar-se bé. Especialment, pel que fa a les garanties. I de la possibilitat de recuperar els diners en cas de necessitat.

Criptomonedes: la revolució financera sense precedents

Les monedes virtuals, com ara el bitcoin, representen un canvi incomparable. Fins ara, els diners es concretaven en bitllets tangibles. Els podies dipositar en un banc, però també guardar-los a casa. Per contra, quan una persona té criptomonedes, el que en realitat té és un registre en xarxa (blockchain) que l’acredita com a propietari d’aquestes.

La seguretat del sistema rau que aquest registre està replicat en diversos punts de la xarxa, de manera que és pràcticament impossible canviar-lo. Els encarregats de registrar saldos i transaccions s’anomenen “miners”, i són remunerats per la seva tasca.

El fet que tota la informació resideixi a la xarxa obre infinites possibilitats. Per exemple, es poden registrar al blockchain contractes automatitzats entre dues parts. Aquesta tecnologia pot arribar a permetre, en un futur no massa llunyà, que una transacció dinerària quedi programada, de manera irrefutable, si es compleixen unes determinades condicions contractuals.

Al voltant de tot això, no obstant, han aparegut diverses maneres de guanyar diners. Ara bé, convé analitzar-les en profunditat perquè tenen riscs que no sempre queden ben explicats. Hi ha una entrada al respecte a aquest mateix blog des de fa unes setmanes.

Una revolució financera per a descobrir durant les vacances

T’animo a ampliar la informació d’aquestes tres entrades aquest estiu. Per raons d’espai no m’he pogut estendre com el tema mereix. En tot cas, només cal teclejar a Google qualsevol de les paraules claus (neobancs, robo advisors, crowdlending, etc.) per a posar-te al dia ràpidament. Per exemple, et convido a començar per el que viquipèdia diu de criptomoneda.

A acOnseguir t’oferim el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a acompanyar-te en la comprensió d’aquestes noves eines. D’entrada, pots consultar el que hi ha al blog en relació a la importància d’entendre bé qué comporta qualsevol possibilitat d’inversió.

Imatge de WikiImages a Pixabay

Aparentment, seguim al marge de les noves opcions financeres

Recordem què hauríem fet a finals del segle passat si haguéssim volgut treure profit d’uns diners estalviats. La majoria de nosaltres ens hauríem presentat a una oficina bancària. I molt probablement n’hauríem sortit amb un dipòsit. Molts canvis hi ha hagut des de llavors. I un dels importants és la baixa rendibilitat actual d’aquest producte.

La sorpresa és que els dipòsits encara concentren bona part de les preferències dels estalviadors. Tant a empreses com a particulars. Possiblement això és degut a un viatge d’anada i tornada:

• Aquelles mateixes entitats financeres han estat proposant als seus clients substituir dipòsits per fons d’inversió. Ho comentava jo mateix en una intervenció meva l’any 2016 al Telenotícies de TV3. Des del meu punt de vista, no són opcions amb el mateix objectiu. L’una no pot posar-se en el lloc de l’altra.
• El mal comportament de les borses durant 2018 (i ja no parlem amb la COVID) ha escarmentat força estalviadors. Concretament, bona part dels qui van seguir les indicacions que esmento al punt anterior. Molts dels qui van apostar per fons han vist com baixava de cop el seu valor. I possiblement han tornat als dipòsits.

Ara bé, si bé constatem que aquest tipus de producte és encara protagonista, no tot és igual. Hi ha importants novetats sobre on es poden contractar els més rendibles, com veurem.

Destins tradicionals dels diners

Les opcions financeres més clàssiques han estat concentrades en uns pocs elements. En general, dipòsits, deute (bons i obligacions, públics o privats) i accions. Els fons d’inversió no deixen de ser una evolució d’aquestes darreres cap a la diversificació. I, finalment, els plans de pensions han fet aparició en els darrers anys per a complementar la jubilació amb beneficis fiscals. Tot i que aquestes rebaixes d’impostos poden no ser tan significatives depenent de com els rescatem.

Tot el ventall anterior quedava ampliat per alternatives que sovint s’escapaven de l’àmbit dels bancs. Així, com no, trobem la inversió en immobles, en negocis, o en franquícies. I, per a un públic minoritari, divises, metalls preciosos, art o similars. Capítol apart mereixen les asseguradores i les pòlisses de vida-estalvi. En realitat, aquestes han experimentat un avenç notable els darrers anys.

Les opcions financeres de nova generació

Internet ho ha canviat tot. No cal anar massa lluny en l’argument: sense aquest mitjà acOnseguir difícilment hauria arribat als seus clients. Les possibilitats que ofereix la xarxa són immenses, i és aconsellable contemplar-les en qualsevol planificació financera.

En aquesta entrada del blog només en farem un petit llistat. La idea és donar-ne més detalls en uns dies. Així, possiblement haureu sentit a parlar de:

• Robo advisors
• Crowdlending
• Criptomonedes i el que en deriva
• Entitats fintech, que engloben challenger banks, neobanks i baas (banks as services)

Conèixer les diferents opcions financeres per a decidir

Acabem amb els habituals enllaços. Per una banda, un primer al programa de divulgació “No pot ser” de TV3. Si no el coneixeu, us aviso que té cap o pocs continguts financers. Però també us asseguro que ajuda a ampliar la visió que tenim de les possibilitats que el món ens ofereix a curt termini. I, per una altra banda, un segon a aquest mateix blog quan advertia l’any 2016 que els fons d’inversió no eren adequats per a substituir els dipòsits.

En uns pocs dies, abordarem amb més detall la llista de l’apartat anterior. En termes generals, no hi ha alternatives millors que d’altres. Cal fer una anàlisi de quines són les necessitats econòmiques a les què volem donar cobertura. I això es complementa determinant també la pròpia capacitat d’estalvi. Convé quantificar ambdues (necessitats i capacitat) en imports i temps. Quan disposem d’aquesta fotografia concreta, podem donar el següent pas. I aquest consisteix en avaluar quines són les opcions financeres més coherents amb el perfil que hem dibuixat.

És en aquest procés que el nostre servei de Coaching en economia domèstica pren tot el sentit. Aquest et pot acompanyar en dues direccions:

• Definir la teva pròpia instantània de necessitats futures i capacitat estalviadora
• Entendre els avantatges i inconvenients de les diferents opcions financeres existents al mercat.

Imatge de Mario Aranda a Pixabay

Aquesta crisi econòmica és diferent a d’altres anteriors

Hi ha gairebé completa unanimitat que aquesta situació mai l’havíem viscuda. Jo mateix ho comentava al blog fa alguns dies. Durant setmanes hem tingut el gruix dels comerços tancats. La crisi ha estat sanitària, però les conseqüències seran econòmiques.

A més, ja estem veient com la tornada a la “normalitat” serà lenta. Fins que no hi hagi una vacuna, costarà que vivim i consumim com abans. I, sense entrar en si el model anterior de consum era o no sostenible, això alentirà la recuperació. Tot plegat tindrà força damnificats, convé estar alerta.

És temps de ser proactius (i no reactius)

Potser heu patit un ERTE (o pitjor encara, un ERE). O sospiteu que l’empresa on treballeu potser tindrà problemes. O sou autònoms amb una forta baixada d’ingressos. Convé preparar-nos per al pitjor dels escenaris. Això ajudarà, arribat el cas, que no siguin la por o les emocions les que decideixin. Més bé hauríem de guiar-nos per reflexions des d’un cap fred. Proposo que ens fem preguntes del tipus:

• Quines són les sortides de diners mínimes que cal seguir atenent?
• De quins recursos puc viure en cas de necessitat durant la crisi econòmica?
• Quines habilitats meves puc explotar, què puc oferir que interessi a la societat?
• Com es mouen (entren i surten) els diners a casa meva?
• Què podria retallar si és menester? Quines són aquelles despeses que ni tan sols sé per què les tinc? (per exemple, cobertures duplicades de pòlisses, gigues de mòbil que mai arribo a consumir, potències elèctriques excessives, etc.)
• A quines ajudes tindria dret si acabés en una situació econòmica molt precària?

El pressupost és especialment útil en una crisi econòmica

Resulta reconfortant observar que a l’article de Clara també apareix la necessitat de treballar amb un pressupost. I encara més si qui ho afirma és una membre del Pla d’Educació Financera que promouen la CNMV i el Banc d’Espanya.

En línia amb el que jo mateix he escrit un munt de cops, és recomanable:

• Identificar a què destinem els ingressos. La finalitat és poder fer ajustaments per a aconseguir objectius d’estalvi a llarg termini. Un seguit de petites retallades poden dur-nos a arreplegar uns bons diners.
• Adoptar l’hàbit de controlar el pressupost regularment i ajustar-lo, si s’escau.

Oportunitats que pot oferir la crisi econòmica

Sovint es fa referència que dins el doble símbol xinès que defineix “crisi” hi ha també el que equival a “oportunitat”. Qui n’estigui patint en primera persona costarà que ho vegin. Però les possibilitats positives que aporta tot canvi hi són. La crisi econòmica pot oferir-nos que en traiem algun profit. I encara més si tenim la sort que no ens ha afectat directament. Per exemple:

• Es comença a detectar una important caiguda dels preus immobiliaris. Tant a nivell de compra com de lloguer.
• La borsa ha experimentat una forta correcció que ha abaratit preus.
•  La crisi econòmica ens aporta aprenentatges que poden servir per a estar més preparats per a quan en vingui una altra.
• Hi ha diners disponibles en forma de préstec (només recomanables si en podem treure un rendiment més alt que els que ens cobrin d’interessos).

Potser aquesta crisi econòmica ens empeny cap a un consum sostenible

De nou, proposo que ens fem algunes preguntes:

•  A quines empreses o autònoms van a parar els diners que surten de la meva butxaca?
• Ajudo amb les meves compres a persones del meu voltant (consum de proximitat)?
• Compro a companyies que paguen els impostos i creen llocs de treball al meu país?
• Se’n beneficien empreses amb un enfocament productiu sostenible?

I si tot això acaba per ser útil?

Recorda que el servei de Coaching en economia domèstica et pot acompanyar en la revisió de les teves finances personals o familiars. En moments com aquests és quan és més recomanable aprofundir en com destinem els recursos dels què disposem. Donar la volta a la crisi econòmica també és a les nostre mans.

Com és habitual acabo amb algun link. El primer et durà a la revista Clara. Espero que ben aviat pugui disposar de l’article en format web. I el segon et permetrà repassar l’entrada de fa uns dies sobre resiliència en aquests temps de crisi econòmica.

Imatge de PIRO4D a Pixabay

Tot això és el que m’ha vingut al cap en determinats contactes que he tingut darrerament. En general, la majoria relacionats amb criptomonedes. Per una banda, persones que em presenten inversions. De vegades, tinc por que alguns d’ells no siguin conscients dels diversos riscos del que ofereixen. O, el que és pitjor, que no vulguin ser-ne. I, d’altra banda, clients que em comenten sobre coneguts o familiars qui estan guanyant força diners amb inversions relacionades amb aquest actiu. Tots em parlen de rendibilitats mensuals de dos dígits. I aquesta temptadora música em porta a viatjar en el temps.

Retornant a l’època de les .com

El meu salt al passat em du a finals del segle XX. No cal que esmenti què va representar l’aparició d’Internet. Si avui em llegiu és gràcies a aquest mitjà. Ara bé, al seu darrera hi va haver un exagerat boom a la Borsa. També llavors els guanys mensuals van arribar a ser extraordinaris. La posterior caiguda va enganxar tots els qui van comprar al final de l’alça. I molts d’ells ho varen fer arrossegats per la moda, sense saber ben bé en què invertien. Els mancava la corresponent comprensió financera.

Si n’haguessin tingut, potser haurien fet una anàlisi de “fonamentals”. Aquesta es basa en la informació econòmica disponible de l’empresa en què volem posar diners. Balanç, compte d’explotació, memòria i altres estats financers. Amb ells podem intentar calibrar si hi ha molta diferència entre cotització i valor. No cal dir que en plena eufòria de les .com ambdues xifres no tenien res a veure.

Comprensió financera davant el que sembla una nova revolució

Com en el seu moment Internet, avui el blockchain i les criptomonedes també sembla que marcaran un abans i un després. No només es tracta de l’aparició de diferents monedes que no depenen de cap estat. També hi ha les diverses aportacions de la tecnologia de cadenes de blocs en l’àmbit de transaccions, contractes, etc.

A partir d’aquesta realitat, apareixen oportunitats d’inversió ben innovadores. No em refereixo només a comprar accions d’empreses que operin en aquest entorn. Que suposo que també. Sinó que han irromput, entre d’altres, robots que permeten treure profit de diferències de canvi entre les diverses monedes. I d’aquí venien les rendibilitats mensuals de dos dígits a les què em referia al principi del post.

Ara bé: estem parlant d’inversions que no estan sota la supervisió de la CNMV. Algunes de les empreses fins i tot han rebut el qualificatiu de “chiringuito financiero” per part d’aquest organisme. És imprescindible que una inversió compti amb el vist-i-plau de la CNMV? La majoria d’elles, en el sentit més ampli de la paraula, no. Però cal tenir-ho present. Com en el gruix dels negocis, si van mal dades ens trobarem desprotegits.

La lògica de la comprensió financera

Tots aquests pensaments m’obliguen a recordar els principis de Benjamin Graham  per a les inversions. Què ens cal entendre financerament parlant?

En primer lloc, cal comprensió financera del moment en què estem a nivell econòmic personal. Tenim les necessitats bàsiques cobertes? Seguiríem així en un escenari pitjor a l’actual? Què ens podem permetre perdre? Possiblement en operacions d’aquesta mena hi hauríem de posar només allò que si desapareix no quedem malferits. En una diversificació d’inversions hi pots haver una part amb un notable component de risc. I, si no ens podem permetre perdre res, cal deixar-les estar.

I, en segon lloc, cal comprensió  financera relativa a on ens estem ficant. En què consisteix exactament la manera de generar beneficis del lloc on posem diners? Quins són els terminis? Quina és la lletra petita dels contractes que signarem? Quins són els riscos que no ens estan explicant?

Acompanyament en la comprensió financera

Recorda que el servei de Coaching en economia domèstica et pot acompanyar en la formulació de totes les preguntes anteriors. I possiblement d’altres fetes a mida segons la teva particular posició econòmica.

I, mentre reflexiones sobre tota l’anterior informació, com és habitual et recomano algun link. El primer et durà a conèixer una mica més el blockchain. I el segon és de collita pròpia. T’acostarà (de nou, si fa temps que segueixes el blog) als savis consells d’en Benjamin Graham.

Imatge d’Arek Socha a Pixabay

El confinament ens presenta un nou ritme financer

Estic segur que coneixeu aquesta frase. “La vida és un 10% el que ens passa i un 90% com ens ho prenem”.Siguem optimistes. D’entrada, el confinament ens pot dur temps de qualitat amb els qui compartim sostre. I també ens pot fer adonar dels avantatges d’adoptar nous hàbits de consum i estalvi.

Efectivament, un dels molts WhatsApp que m’han arribat darrerament fent broma donava que pensar. Deia “aquest cap de setmana de confinament he estat parlant amb la meva parella i ha resultat que és una persona molt agradable”. És evident que és una exageració que vol provocar un somriure. Però també és cert que les diverses activitats amb les que ocupem el temps lliure ens deixen poques estones de qualitat amb els qui tenim més propers. Siguin fills, pares, parella o companys de pis.

D’altra banda, us convido que mireu quants diners hi ha a la vostra cartera i els compareu amb els d’abans de començar el confinament. O que us mireu l’extracte de la vostra targeta de crèdit del mateix període. És més que probable que hi hagi hagut menys despesa. Determinades alteracions de ritme financer fan que estalviem diners. Quan substituïm un cap de setmana de centre comercial, restaurants o copes per altres possibilitats més casolanes el compte corrent surt guanyant. Llegir, conversar o fer un exercici d’introspecció costen poc i ens poden aportar molt.

Quan la baixada d’ingressos altera el ritme financer

Alguns estareu pensant que no només el romandre a casa altera el ritme financer. També se’ns passen les ganes de fer dispendi quan perillen els ingressos. Especialment, en el cas de petits empresaris i autònoms.

També des d’aquesta òptica hi ha un aprenentatge. Ens creiem que controlem molts factors, però la realitat no és així. Cap de nosaltres podia preveure fa tres mesos que ens podia arribar aquesta situació. I, no obstant, aquí la tenim. Formulo preguntes que podeu trobar a posts anteriors. Fins a quin punt ets financerament independent? Quant de temps pots aguantar sense ingressos? Et sents còmode amb la resposta que t’has donat? Si a aquesta última contestes “no”, depèn en un bon grau de tu mateix(a) posar-hi remei.

Introspecció durant el confinament

També en altres entrades esmentava que hi ha determinades èpoques de l’any que arriben més clients. Acostuma a ser després de Nadal o vacances d’estiu. Són moments de canvi de cicle. O en què disposem de temps per a reflexionar. Fem balanç de com anem a nivell econòmic i el que veiem no ens agrada. I volem fer un cop de timó.

Què us semblaria aprofitar aquests dies de confinament per a fer balanç de les vostres finances? Podeu començar per baixar-vos la plantilla Excel que us permet fer la fotografia de com esteu i omplir-la. La teniu al final del post.

De forma addicional, us proposo preparar-vos una petita llista d’objectius que encara no hagueu assolit per manca de diners. Potser aquests dies que estem tancats a casa poden ser bons per a posar-nos en marxa de cara a aconseguir-los.

Reprenem el ritme financer a un altre nivell

De qualsevol circumstància, per dura que sigui, en podem sortir reforçats. Sempre hi ha un aprenentatge que ens enriqueix i ens prepara per a reptes posteriors.

En aquest cas, potser prenem consciència que hi ha un altre tipus de ritme financer que ens convé més. I que depèn de les decisions pròpies gaudir d’una independència econòmica més folgada.  Per si us pot ajudar, tot seguit trobareu el link del vídeo. Espero que us motivi.

Recordeu que el nostre servei de Coaching en economia domèstica us pot acompanyar en l’anàlisi de les vostres finances, en la presa de consciència necessària per a estalviar més i, en definitiva, en el procés de poder gaudir de la vida que voleu.

En primer lloc, us presento un vídeo curt amb tres consells financers ràpids. Aquest s’estructura a través de tres eixos: el pressupost, la despesa i les comparacions que cal evitar. I, en segon lloc, podeu trobar un vídeo llarg que amplia alguns aspectes de l’anterior i aporta un seguit de consells financers complementaris.

A continuació desenvolupo els eixos als quals faig referència.

El primer dels consells financers: definir què voleu al pressupost

Ho explico molt clar als vídeos:

• Determineu quin tipus de vida desitgeu.
• Esbrineu en quin punt esteu.
• Traceu un pla en forma de pressupost per aconseguir els objectius.
• No us n’aparteu.

De fet, la importància del pressupost és un clàssic al blog. Per a preparar-lo, primer cal saber on som a quatre nivells. Aquests són béns, deutes, ingressos i sortides de diners. I sobre aquesta base pot preparar un pressupost de com us agradaria destinar els diners que guanyeu. Es tracta d’assegurar-nos que, si es compleix, les nostres prioritats es facin realitat. I, llavors, anar seguint-lo per a que no ens en desviem.

El segon dels consells financers: cal que dolgui gastar

També queda clar als vídeos. Si voleu menys despeses, feu que us faci mal pagar. Sense anestèsia. Feu les compres bitllet a bitllet, en efectiu. Observeu com surten de la cartera i tingueu present les hores que heu treballat per aconseguir aquests diners.

Per contra, desvieu diners cap a l’estalvi com si es tractés d’un rebut més que cal pagar cada principi de mes. Convé recordar que en una vida labora de 40 anys i, posem, 25.000 EUR anuals de mitjana d’ingressos, s’acumula un milió d’euros. Què us semblaria retenir una bona part d’això?

Per a motivar-vos, un dels meus consells financers preferits és mantenir una xerrada amb el vostre “jo futur”. Estarà content de com li deixareu els comptes en 10, 20 o 30 anys. O us maleirà els ossos degut a tots els deutes que heretarà de vosaltres?

I recordeu que estem envoltats de paranys (com podeu veure al link final). Per exemple, les botigues (físiques o virtuals) o la carta d’un restaurant estan dissenyades per a que consumim el que els interessa, no el que voldríem comprar amb el pressupost que hi havíem assignat.

També convé desterrar el “perquè jo m’ho mereixo”, i substituir-lo per la norma de les 4 setmanes. Abans d’adquirir res que sigui car, deixeu passar aquest temps i una vegada transcorregut avalueu si us segueix fent tanta falta. En la majoria de casos no serà així.

El darrer dels consells financers: oblideu comparar-vos amb ningú

En paraules que també podeu escoltar als vídeos, eviteu comparar-vos. No teniu ni idea de com estan les finances de ningú que no sigueu vosaltres mateixos. Recordeu la frase de Tim Jackson: “Gastem el que no tenim per comprar el que no necessitem i causar impressions que no importen”. Gaudiu del que ja teniu i de les petites coses que són gratis o costen molt poc.

Et poses en ruta?

Acabarem amb l’enllaç que s’esmenta més amunt relatiu als diversos paranys financers amb què ens podem trobar.

Finalment, el nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot acompanyar, amb l’ajuda de diversos consells financers, en la preparació d’un pressupost, en la presa de consciència necessària per a estalviar més i, en definitiva, en el procés de poder gaudir de la vida que vols.

En certa manera, i per als qui la conegueu, els diferents nivells recorden la piràmide de Maslow (link al final). Però aquesta no és la font d’inspiració. En aquest cas, ho és el llibre “Dinero: domina el juego” de Tony Robbins. No cal que digui que la seva lectura és molt recomanable.

Nivell 1 de somni financer: seguretat

El nivell de seguretat consisteix en tenir cobertes les necessitats bàsiques per a viure. Això vol dir disposar d’un sostre, subministraments, menjar, transport i serveis sanitaris totalment assegurats. Compte: no és una necessitat bàsica un cotxe de luxe per anar a la feina. Sí ho és el bitllet de transport públic que ens permet arribar-hi. Les necessitats bàsiques són primeres necessitats.

És un molt bon exercici esbrinar de quants diners parlem. Als qui porteu un cert control de les vostres sortides de diners us serà ben fàcil. També ho serà si heu omplert el full de planificació que us podeu baixar del nostre web (link també al final). No es triga molt a fer-ho. Només caldrà que reflexioneu una mica sobre com arribar-hi amb el mínim pressupost. Multipliqueu per 12, i tindreu què us caldria ingressar cada any per a no haver-vos de preocupar pel més bàsic. Potser descobrireu que són menys diners que no pas pensàveu.

Nivell 2 de somni financer: vitalitat

Si pugem un esglaó, podem afegir a l’import que ens hagi sortit a l’apartat anterior una altra mena de despeses. Serien les corresponents a roba, lleure o educació concertada per als fills. En definitiva, aquells petits luxes que valorem més (no tots). Cadascú tindrà els seus. Us animo a calcular quants diners anuals us fan falta.

Nivell 3 de somni financer: independència

Seguim aquesta línia ascendent. A la següent categoria de somni financer hi incloem el que ens faci falta per a continuar amb el nivell de vida que ara duguem. Tal com està. Potser paguem per una segona residència. O fem anualment unes vacances. O gaudim d’un vehicle del què estricament podríem prescindir. Afegim tot això en import anual i sabrem què ens cal per a seguir com fins ara.

Nivell 4 de somni financer: llibertat

Per a assolir aquest punt, necessitem sumar a la xifra que arrosseguem del nivell anterior alguns dels luxes que avui no ens puguem permetre. A partir d’aquí, ja parlem de somnis financers en majúscules. Quants diners ens farien falta cada any per a sufragar una casa més gran? O els viatges que tenim pendents? Deixem anar la imaginació! I, encara més important, ens atrevim a quantificar-ho econòmicament?

Nivell 5 de somni financer: llibertat absoluta

Finalment, dins el darrer grau hi va tot allò que ni tan sols ens hem atrevit a esmentar al nivell anterior. Ara bé: es tracta de sumar-ho amb un cert criteri. Per a passar uns dies a l’any en una casa al costat d’una estació de esquí potser no cal comprar-la. Possiblement n’hi haurà prou amb llogar-la pel temps que hem pensat ser-hi. D’aquesta manera, gaudim de tots els luxes que vulguem, però de la manera més econòmicament racional. Podem assignar un cost anual a aquest estil de vida que somiem?

I què en fem de tots aquests somnis?

En quin nivell us heu aturat a fer algun càlcul o deixar anar la imaginació? És molt important observar-ho, perquè és complicat centrar-nos en tots ells alhora. Per exemple, potser heu passat de llarg del nivell de seguretat. És perquè aquest somni financer ja és realitat per a vosaltres? Per contra, potser haureu parat atenció al nivell 3 o el 4.

D’altra banda, hi ha un enfocament ben ambiciós per a tot plegat. No es tracta tan sols de guanyar prou diners per a assolir cada nivell. El que seria desitjable és disposar de prou inversions per a que aquest import arribi sense haver de treballar.

Concretem. Suposem que ens calen 1.500 EUR mensuals al nivell 1 (seguretat). Això és 18.000 EUR anuals. Idealment, ens caldrien inversions que ens rendissin aquests diners. Potser n’hi hauria prou amb disposar d’un pis totalment pagat i posat al mercat de lloguer per aquesta renda. Hi esteu lluny? Ho veieu factible?

Per a tot somni financer cal una bona planificació

Com és habitual, acabarem amb algun enllaç. Aquest cop, podem refrescar què és la piràmide de Maslow i repassar una entrada del blog que us pot motivar a posar-vos a estalviar de veritat.

Estaríeu disposats a gastar només per a cobrir el nivell 1 per a destinar la resta del guanys a acumular un patrimoni que us permeti que aquest nivell quedi assegurat sense haver de treballar? Cadascú tindrà la seva resposta.

El nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot ajudar a centrar-te en el nivell que decideixis i analitzar com arribar-hi a partir de la teva situació actual. Només cal que ens hi posem.

Imatge de Stefan Keller a Pixabay

Per a començar, motivació financera

Els qui seguiu aquest blog, ja sabeu com valoro aconseguir la independència financera. Ja hi ha alguna entrada escrita al respecte i aviat en prepararé una altra encara més completa.

El que es necessita per a assolir independència econòmica són diners. Veieu complicat acumular-ne prou? M’agradaria fonamentar la vostra motivació financera amb algunes xifres.

Creieu que és molt o poc 50 EUR mensuals? Sabeu què es pot acumular a llarg termini amb aquest import? Tot depèn de què en feu, i durant quant de temps. Per exemple, si teniu 30 anys per davant, podríeu acumular uns 41.000 EUR. I en 40 anys, 74.000 EUR. És la màgia de l’interès compost, concretament d’un 5%. No s’ha escollit aquest percentatge a l’atzar. Coincideix amb la mitjana anual des de l’any 1900 per a inversions borsàries. Més endavant donaré més detalls de la font.

Per a altres terminis i una mica més de precisió, aquí teniu el següent quadre:

La motivació financera de l’aigua al coll

Certament, és molt millor retallar despeses pensant en un objectiu d’estalvi que no pas en un de subsistència. Però també arriben clients en aquesta situació.

L’experiència demostra com  costa renunciar a un cert nivell de vida. Sovint es prefereix refinançar deute que no pas anar al veritable origen del problema i retallar despeses. Vull deixar clar que, per a mi, unificar crèdits i allargar terminis és la darrera opció. És la que costarà més interessos i acabarà per empobrir-nos encara més. Així, es para el cop, però freqüentment amb això no n’hi ha prou si no es fa res més.

Amb motivació financera, anem per feina

Precisament si parlem de pagar interessos, som conscients dels que es poden arribar a desemborsar per una hipoteca? Tot i les baixades de molts índex de referència, encara hi ha contractes amb tipus força cars. No oblidem l’interès compost. La decisió de comprar un pis més petit o en un barri més modest pot representar un bon estalvi. Encara més si el lloguem. I això és especialment aplicable a joves qui no tinguin lligams enlloc.

Passa quelcom molt similar amb els vehicles. Si realment fa falta tenir-ne un de propietat, el més barat deixa marge per a un major estalvi.

Les anteriors dues sortides de diners acostumen a estar al capdamunt de qualsevol llista de les que preparem amb clients. Sovint, les acompanyen alimentació i escoles, si hi ha fills. I segueixen un bon nombre d’altres partides de menys import.

Convé mirar-nos-les amb esperit crític. Amb una bona motivació financera i objectius concrets gairebé sempre hi ha on retallar. Es tracta de parar-nos a cada despesa, i fer-nos algunes preguntes:

• Què costa mensualment o anualment allò?
• Quin benestar aporta?
• Preferim aquest benefici actual o la independència financera futura a la què ajudarà aquest estalvi?

Et quedaràs de braços creuats?

Et proposo analitzar a què dediques els diners que guanyes cada mes. De la llista de despeses, tria les cinc que t’aportin menys valor. Què passaria si estalviessis el que hi dediques? Quin import podries tenir acumulat en uns anys?

Com és habitual, acabo amb algun enllaç. Concretament, un de propi relatiu a la independència financera. I un altre que dóna suport al 5% que hem triat anteriorment per a fer els càlculs basats en l’interès compost.

Finalment, recorda que el nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot ajudar a trobar la motivació financera que necessites i aconseguir una major independència econòmica.

Imatge de Gerd Altmann a Pixabay