Efectivament, segons l’esmentat estudi, el 70% dels guanyadors d’una loteria es gasta tot el premi en només 5 anys. Fins i tot hi ha alguns qui han acabat sols i arruïnats. Possiblement aquesta no és la sort financera que esperaven, oi? L’explicació és sovint una manca d’educació financera crònica a Espanya.

Com assegurar de la loteria representi una bona sort financera

Repassàvem a la intervenció a Euskal Telebista les principals errades que cal evitar.

• Deixar de treballar, especialment si l’import no ens permet fer-ho (com és el cas d’una Grossa de 400.000 EUR). Seguim sent qui érem, però amb més diners.
• Entrar en una espiral de despesa irracional: cotxes de luxe, segones residències, rellotges de marca, etc.
• Invertir en negocis que no dominem, que fins i tot poden posar en risc el patrimoni anterior al premi. Acabar pitjor de com estàvem seria tot el contrari a un bon cop de sort financera, veritat?
• Oblidar que no acabarem cobrant tot el premi, perquè Hisenda se’n queda una part.
• Seguir benintencionats consells d’amics i familiars no prou formats financerament.
• No dissenyar un pla coherent amb els nostres objectius i possibilitats. Per exemple, tornar de cop una hipoteca pot no ser una bona decisió. Especialment si aquesta té un baix tipus d’interès.

Canalitzar els diners cap a la inversió per a un canvi perdurable

L’arribada de molts diners, sigui a través d’un joc d’atzar o d’una herència, és una oportunitat. La veritable sort financera no és tot el que de cop i volta podem comprar amb aquests diners inesperats. Ben al contrari, per a no ser del 70% que ho gasta tot en 5 anys, convé destinar una bona part a inversió. Només això donarà continuïtat en el temps al canvi que representa aquest increment sobtat del patrimoni.

I quan es parla d’inversions, si no s’està prou educat financerament, convé envoltar-se de qui ho estigui. Un bon assessor financer no ens proposarà mai cap inversió sense abans conèixer:

• La nostra situació personal: edat, ingressos, despeses, patrimoni actual i deutes.
• Necessitats i objectius futurs.
• La tolerància al risc que tenim, també anomenada de manera gràfica “llindar d’insomni”.

Cal no perdre de vista que hi ha infinitat d’alternatives d’inversió. I sempre hi trobarem tres factors força incompatibles: seguretat, liquiditat i rendibilitat. És complicat (gairebé impossible) aconseguir invertir amb aquestes tres característiques alhora. La inversió perfecta no existeix. En tot cas, ens hi podem apropar amb una combinació de diferents inversions.

I si la sort financera depengués de nosaltres?

Sovint confiem que siguin els altres (els jocs d’atzar, els pares, l’Estat) qui ens ajudi. No obstant, llegireu diverses vegades en aquest blog que hi ha  molts factors que depenen de nosaltres mateixos. I la sort financera és un d’ells.

Hi ha estudis que parlen d’una xifra de 450 EUR anuals per persona de despesa en jocs d’atzar a Espanya. I d’altres estimen en una mica més del 8% la rendibilitat mitjana de la borsa mundial des que hi ha estadístiques al respecte. Sense que necessàriament l’opció borsària sigui la millor, una inversió sostinguda de 450 EUR anuals al 8% dona com a resultat més de 278.000 EUR passats 50 anys. Vist així, tots podríem generar la nostra pròpia grossa, no és cert?

La importància de comptar amb un bon acompanyament

El nostre servei de Coaching en economia domèstica està pensat per a acompanyar-te en l’anàlisi de les teves finances. Tots podem tenir sort financera. Si ens toca un bon premi, aquesta dependrà de la nostra habilitat inversora. I si no ens toca mai, les matemàtiques demostren que acumular un bon capital també és al nostre abast.

I, per a acabar, tanquem la publicació amb alguns enllaços. En primer lloc, l’article de la UOC que genera la trucada de Euskal Telebista. D’altra banda, el tall de la connexió en directe del mateix dia 22 de desembre. Per cert, un bon pessic va anar a parar a Bilbao, de manera que els consells van ser força oportuns. I, addicionalment, em referiré també a una entrada publicada al nostre blog sobre la transcendència de l’educació financera.

Com en altres ocasions, la inspiració per aquesta entrada prové d’un llibre. Es tracta de “Els secrets de la ment milionària” de T. Harv Eker. Val la pena llegir-lo i impregnar-se de la seva essència.

Els orígens de la programació financera

Aquest autor parla d’un patró dels diners o principi de la riquesa. La nostra programació influeix en els nostres pensaments. Aquests, a la vegada, afecten els sentiments que tenim. Uns determinats sentiments provoquen per la seva part unes accions concretes. I les accions porten associats uns resultats.

En conseqüència, tot s’origina en la programació financera. I aquesta sol derivar de tot allò que vàrem sentir, veure o experimentar de petits. És a dir:

• Programació verbal: el que vàrem escoltar dels nostres pares, familiars o altres persones properes.
• Models de referència: el que vèiem que feien aquestes mateixes persones que ens envoltaven.
• Incidents concrets: vivències que hem tingut en primera persona respecte els diners.

Afortunadament, tota programació financera es pot canviar. Per a fer-ho, podem atacar els tres anteriors àmbits en quatre passes:

1. Consciència: detectar-ho.
2. Comprensió: adonar-se que aquesta forma de pensar no és nostra, sinó d’altres persones.
3. Dissociació: separar-nos d’uns pensaments o sentiments que no ens convenen.
4. Reacondicionament: incorporar nous arxius mentals que sí ens siguin útils.

En T.Harv Eker defineix fins a 17 arxius mentals per a recondicionar-nos. I, francament, convé llegir-los i deixar-se sentir cadascun d’ells. Veiem quins són.

Els components del “reset” de la programació financera

1. La vida la creem nosaltres, no és “allò que ens passa”. Es tracta de no fer-nos les víctimes donant la culpa als altres, justificant la situació o queixant-nos.
2. És més recomanable jugar “a guanyar” que no pas a “no perdre”.
3. No és el mateix “desitjar” que “comprometre’s” a aconseguir-ho.
4. És molt diferent pensar “en gran” que “en petit”: un cop detectat el talent natural de cadascú, cal arribar al màxim de gent per a solucionar els seus problemes.
5. Posar el focus a les oportunitats més que no pas als obstacles. I estar agraït pel que es té.
6. Acostar-se a les persones que tenen diners i aprendre d’elles, en comptes d’envejar-les.
7. Allunyar-se de gent negativa. Per contra, tenir present que en tot el que succeeix hi ha un aprenentatge que ens ajuda.
8. Estar disposats a promocionar-nos i vendre’ns per a prosperar econòmicament.
9. Romandre sempre més forts que els problemes que vagin apareixent.
10. Acceptar de bon gust el “rebre”, i no només en el cas dels diners
11. Cobrar per resultats i no pas per temps
12. Evitar haver d’escollir entre dues opcions si les dues són bones. Triar les dues alhora.
13. Mesurar la pròpia riquesa en patrimoni més que no pas en ingressos com a treballador.
14. Administrar bé els diners per a acabar aconseguint la independència financera.
15. Diferenciar entre fer que els diners treballin per a un i haver de treballar pels diners. En el primer cas, parlem d’ingressos passius de negocis o inversions.
16. No deixar que la por ens aturi. Tots tenim pors que dificulten sortir de la zona de confort.
17. Reconèixer que hi ha moltes coses que no sabem i seguir aprenent. Per a tenir èxit cal ser, fer i tenir (en aquest ordre).

Els quatre pilars sobre els que es sustenta un patrimoni

Sense cap mena de dubte, si incorporem els anteriors “arxius” a la nostra programació financera els resultats seran diferents. De fet, l’autor dedica diverses pàgines a cadascun dels anteriors punts. De tots ells, he escollit per a tancar aquesta entrada la importància del patrimoni per sobre dels ingressos pel treball.

Així, és habitual que hom mesuri la seva riquesa amb el seus ingressos. O, més concretament, amb el sou. No obstant això, coincideixo en recalcar que els diners que entren anualment només son una part de la riquesa. Aquesta es basa en:

1. Ingressos, per treball o passius (els que arriben sense dedicar-hi moltes hores). Són la base de tot, perquè omplen l’embut financer.
2. Estalvis, és dir, el que es reserva dels ingressos.
3. Inversions, que és la manera d’utilitzar els estalvis per a crear ingressos passius.
4. Simplificació, que equival a portar un estil de vida que permeti estalviar (i invertir) al màxim. Recordem que no és més ric qui més té, sinó qui menys necessita.

Acompanyament en els canvis de programació financera

A acOnseguir t’oferim el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a acompanyar-te en els teus canvis de programació financera. Sovint la riquesa és proporcional a la mida de la zona de confort. Com més confortables ens sentim en diversos àmbits, amb més diners comptarem.

I, com acostumem a fer, tanquem aquesta entrada amb alguns enllaços. El primer ens porta a conèixer millor en T. Harv Eker. I el segon ens du a una altra entrada del blog molt relacionada amb aquesta temàtica. En ella s’aprofundeix en els beneficis de la introspecció financera.

Imatge de Pexels a Pixabay

Tot això és el que m’ha vingut al cap en determinats contactes que he tingut darrerament. En general, la majoria relacionats amb criptomonedes. Per una banda, persones que em presenten inversions. De vegades, tinc por que alguns d’ells no siguin conscients dels diversos riscos del que ofereixen. O, el que és pitjor, que no vulguin ser-ne. I, d’altra banda, clients que em comenten sobre coneguts o familiars qui estan guanyant força diners amb inversions relacionades amb aquest actiu. Tots em parlen de rendibilitats mensuals de dos dígits. I aquesta temptadora música em porta a viatjar en el temps.

Retornant a l’època de les .com

El meu salt al passat em du a finals del segle XX. No cal que esmenti què va representar l’aparició d’Internet. Si avui em llegiu és gràcies a aquest mitjà. Ara bé, al seu darrera hi va haver un exagerat boom a la Borsa. També llavors els guanys mensuals van arribar a ser extraordinaris. La posterior caiguda va enganxar tots els qui van comprar al final de l’alça. I molts d’ells ho varen fer arrossegats per la moda, sense saber ben bé en què invertien. Els mancava la corresponent comprensió financera.

Si n’haguessin tingut, potser haurien fet una anàlisi de “fonamentals”. Aquesta es basa en la informació econòmica disponible de l’empresa en què volem posar diners. Balanç, compte d’explotació, memòria i altres estats financers. Amb ells podem intentar calibrar si hi ha molta diferència entre cotització i valor. No cal dir que en plena eufòria de les .com ambdues xifres no tenien res a veure.

Comprensió financera davant el que sembla una nova revolució

Com en el seu moment Internet, avui el blockchain i les criptomonedes també sembla que marcaran un abans i un després. No només es tracta de l’aparició de diferents monedes que no depenen de cap estat. També hi ha les diverses aportacions de la tecnologia de cadenes de blocs en l’àmbit de transaccions, contractes, etc.

A partir d’aquesta realitat, apareixen oportunitats d’inversió ben innovadores. No em refereixo només a comprar accions d’empreses que operin en aquest entorn. Que suposo que també. Sinó que han irromput, entre d’altres, robots que permeten treure profit de diferències de canvi entre les diverses monedes. I d’aquí venien les rendibilitats mensuals de dos dígits a les què em referia al principi del post.

Ara bé: estem parlant d’inversions que no estan sota la supervisió de la CNMV. Algunes de les empreses fins i tot han rebut el qualificatiu de “chiringuito financiero” per part d’aquest organisme. És imprescindible que una inversió compti amb el vist-i-plau de la CNMV? La majoria d’elles, en el sentit més ampli de la paraula, no. Però cal tenir-ho present. Com en el gruix dels negocis, si van mal dades ens trobarem desprotegits.

La lògica de la comprensió financera

Tots aquests pensaments m’obliguen a recordar els principis de Benjamin Graham  per a les inversions. Què ens cal entendre financerament parlant?

En primer lloc, cal comprensió financera del moment en què estem a nivell econòmic personal. Tenim les necessitats bàsiques cobertes? Seguiríem així en un escenari pitjor a l’actual? Què ens podem permetre perdre? Possiblement en operacions d’aquesta mena hi hauríem de posar només allò que si desapareix no quedem malferits. En una diversificació d’inversions hi pots haver una part amb un notable component de risc. I, si no ens podem permetre perdre res, cal deixar-les estar.

I, en segon lloc, cal comprensió  financera relativa a on ens estem ficant. En què consisteix exactament la manera de generar beneficis del lloc on posem diners? Quins són els terminis? Quina és la lletra petita dels contractes que signarem? Quins són els riscos que no ens estan explicant?

Acompanyament en la comprensió financera

Recorda que el servei de Coaching en economia domèstica et pot acompanyar en la formulació de totes les preguntes anteriors. I possiblement d’altres fetes a mida segons la teva particular posició econòmica.

I, mentre reflexiones sobre tota l’anterior informació, com és habitual et recomano algun link. El primer et durà a conèixer una mica més el blockchain. I el segon és de collita pròpia. T’acostarà (de nou, si fa temps que segueixes el blog) als savis consells d’en Benjamin Graham.

Imatge d’Arek Socha a Pixabay

És important ser conscients que els límits d’aquesta zona són variables. L’àrea que ens interessa acostuma a superar la d’influència financera. Tenim interès en tota la nostra economia, però no la controlem completament. A mesura que aprenem o tenim més eines, l’àrea es pot eixamplar. Les línies que llegireu a continuació poden ajudar-vos a fer-ho.

Una bona estratègia amplia la zona d’influència financera

La millor manera d’aconseguir quelcom és posar-se al costat d’algú que hi entengui. O de qui ho hagi dut a terme amb èxit abans.

Sovint s’avança de manera autodidacta. O, pitjor encara, s’acudeix a les persones equivocades. Es demanen consells de parella a qui no li va bé en el seu propi matrimoni. I així és complicat adoptar cap estratègia que funcioni. Per contra, un coach financer està especialitzat en acompanyar a persones, famílies o negocis en un procés de canvi a nivell econòmic. Possiblement començarà amb una presa de consciència de quina és la situació. I, a partir d’aquí, ajudarà a enfocar els recursos cap els objectius marcats.

Posaré un exemple que no té res a veure amb finances però és ben explícit. Jo vaig començar a jugar a tennis als 18 anys sense rebre ni una sola classe. Per a servir, feia moviments equivocats que, amb el pas del temps, em van lesionar l’espatlla. Durant una bona temporada no vaig poder jugar. Quan em vaig recuperar, vaig contractar les primeres classes de tennis de la meva vida. Allí vaig prendre consciència de què feia malament, i ho vaig corregir. El resultat és que mai més he tingut aquest problema. I, a més, l’aprenentatge m’ha permès millorar altres aspectes del joc.

La importància del relat

Si es fracassa per culpa d’una mala estratègia, s’enforteix un relat negatiu sobre la nostra capacitat d’influència financera. Frases típiques són “no podré estalviar mai” o “els deutes m’enfonsen”.

En el moment que es té un èxit, per petit que sigui, cal aprofitar per a canviar el relat. Qui estigui endeutat ho veurà d’una altra manera quan cancel·li el primer préstec. Qui cregui que no pot estalviar canviarà el relat quan vegi que ha aconseguit arreplegar uns diners. Una estratègia i un relat adequats es retroalimenten. Poden ser l’origen d’un cercle virtuós que ampliï la zona d’influència financera.

Posar focus en la zona d’influència financera

L’energia va allà on es posa l’atenció. En què us fixeu més? En què teniu o en què us manca? O, encara més important, en allò que podeu controlar? O en el que no?

Si teniu una bona estratègia i aconseguiu modificar el relat del que està passant, és el moment de posar tota la carn a la graella. Centreu-vos en la vostra zona d’influència i actueu sobre tot en aquest àmbit. Si sentiu que el que esteu fent us acosta a un objectiu, entrareu en un cercle virtuós. I aquest farà que la zona d’influència financera es faci una mica més gran.

Es tracta de començar pel que és més a l’abast. D’exemples amb clients n’hi ha molts. No es pot controlar què farà la borsa, però sí adoptar una estratègia que rebaixi el risc d’invertir-hi. En una situació de molts préstecs, el primer és controlar què surt del compte corrent per a que la bola del deute no es faci més gran. Darrera un primer èxit, per modest que sigui, n’acostumen a venir més.

Donar un primer pas

Acabarem amb algun enllaç. Un ens porta al concepte d’esfera d’influència en un entorn ben diferent al que ens ocupa. Però la base és la mateixa. I un altre link ens transporta a una entrada d’aquest mateix blog de fa mesos relativa a la importància de posar-nos en marxa.

El nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot ajudar a definir quina és la teva actual zona d’influència financera. I, a continuació, definir una bona estratègia, donar un primer pas, canviar el relat i assolir la primera fita.

Imatge de Gerd Altmann a Pixabay

A què ve això de l’entrenament financer en temps d’estiu?

El concepte m’arriba de lluny. Un bon amic, força més gran que jo, fa molts anys em va mostrar un enfocament que se’m va quedar gravat. Segons ell, els pares tenen quelcom d’entrenadors. I la seva missió passa per anar posant reptes que aportin als nois i noies habilitats per al moment que deixin el niu.

D’altra banda, la meva pròpia experiència amb clients demostra que aquests dies són adequats per rumiar sobre l’entrenament financer. Possiblement durant l’estiu i festes nadalenques és quan rebo més consultes. El motiu crec que és simple. En temps de lleure hi ha més oportunitats per a pensar. Sospito que molta gent s’adona que hi ha aspectes financers de la seva vida que no rutllen. I alguns acaben recorrent als nostres serveis.

El valor com a base de l’entrenament financer

De vegades petits i grans perdem de vista com és d’important donar valor als altres. És la base de tot. Si som assalariats, l’empresa on treballem hauria d’obtenir un benefici gràcies a la nostra feina. Si som autònoms, no tindrem clients si no els aportem quelcom. Considero important que els fills ho aprenguin. Remunerar-los per petites tasques domèstiques pot ajudar. També pot fer-ho qualsevol acció de venda (entrepans, loteria, trastos vells) per a finançar, per exemple, un viatge de fi de curs. O treballar de monitor al menjador de l’escola o de cangur per a treure’n alguns diners.

Paral·lelament, és prioritària la gestió dels propis recursos. Hi ha un munt de fets quotidians que poden ajudar en aquest entrenament financer. Si tenen un telèfon mòbil, de segur que intenten gestionar els GB de connexió a Internet per a que els durin tot el mes. Similarment, es poden administrar els diners que guanyin per a sortir amb els amics o donar-se algun caprici. O estalviar per a algun objectiu important.

L’educació els situa a la rampa de llançament

Quan els fills acaben l’ESO comencen a triar opcions d’estudis. Això els situa a la rampa de llançament cap a la vida adulta. Val molt la pena trobar un equilibri entre allò que els pugui atreure a nivell acadèmic i les sortides professionals associades. És recomanable donar un enfocament també econòmic a les diverses opcions.

D’altra banda, un bon entrenament financer també hauria de servir per a abandonar la llar familiar el més aviat possible. Tots sabem que establir-se per compte propi és una de les fites que més omplen. L’objectiu és que els fills comptin amb els recursos per a fer-ho. Estem d’acord?

Entrenament financer cap a la veritable independència

Parlàvem un pèl més amunt de l’agradable sensació d’independitzar-se dels pares. Possiblement encara hi ha quelcom millor. Quants dels qui em llegiu us emocionaríeu (o us emocioneu) en  saber que compteu amb prou recursos per a dependre econòmicament de vosaltres mateixos? Convé que els fills coneguin la màgia de l’interès compost. Un estalvi recurrent ben invertit a llarg termini permet acumular importants quantitats de diners. I, com més jove ets, més senzill resulta aconseguir els objectius econòmics desitjats a partir d’una bona planificació financera.

Ens posem en marxa?

Arribo al final d’aquesta entrada tot agraint una de les meves clientes la idea d’escriure les línies precedents.

També m’agradaria aportar un link amb dades de l’INE. Hi podreu trobar que una tercera part de la població entre 25 i 34 anys viu amb els seus pares. És obvi que l’atur  no ajuda, però també podem posar el nostre gra de sorra al respecte. Addicionalment, faré referència a una entrada d’aquest mateix blog relativa a l’educació financera.

El nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot ajudar a donar un primer pas en l’entrenament financer dels fills. Al cap i a la fi, no hi ha res com predicar amb l’exemple. Gaudeixes tu de prou independència financera? A acOnseguir tenim força experiència en acompanyar clients per aquest camí.

Imatge de karabulakastan a Pixabay

Com sempre, en el moment que els coneixem, tenim mitja partida guanyada. La resta depèn de la voluntat de canviar hàbits que hem descobert i que no ens ajuden a respectar els objectius que ens marquem.

Els clàssics enganys financers relacionats amb l’aversió a perdre

Quan hem provat o tingut quelcom, ens costa més renunciar-hi. Ens posen fàcil gaudir d’un servei gratuïtament durant tres mesos perquè és molt probable que passat aquest temps acabem contractant-lo. Que no ho fem estarà en funció del nostre autocontrol. I no sempre podem comptar amb ell, oi?

De manera similar, possiblement tindrem tendència a acceptar millor conservar el 90% del nostre sou (o del que sigui) que no pas a perdre’n el 10%. Fixem-nos en com ens presenten una proposta. De vegades hi ha trampa. Matemàticament és el mateix, però ho percebem diferent. A ningú agrada perdre. I per això, per exemple, podem seguir invertint en un negoci ruïnós. Encara que sapiguem que ho és. Ho preferim abans que donar per perduts els diners que hi haguem destinat fins el moment.

Com el nostre sentit de la justícia es suma als enganys financers

Tenim un peculiar criteri quan jutgem l’esforç dels altres. Decidim una compra en funció de si creiem que el preu és just o no, i no tant pel valor que el bé o servei ens aporta.

El cas típic és el del manyà que ens obre la porta de casa en un parell de minuts a canvi d’una bona minuta. Hauríem d’estar contents d’estalviar-nos haver de destrossar la porta per a entrar. No obstant, tenim tendència a pensar que ens estan aixecant la camisa.

Potser hauríem de valorar més l’experiència dels professionals que ens donen servei, i el que ens estalviem contractant-los. Recordeu el concepte de cost d’oportunitat que esmentàvem al post anterior? Quin és el cost d’oportunitat de contractar algú qui realment sap què té entre mans? Són les alternatives millors o pitjors? Els cinc minuts que un mecànic triga a collar el cargol que arregla una avaria són de franc. Però els anys d’experiència que li permeten saber quin cargol cal collar justifiquen la factura.

Parem massa atenció als embolcalls

Podem afegir als enganys financers el que ens trobem quan ens adornen el producte o servei. Això ho poden fer amb recursos publicitaris, o afegint-hi tot un ritual al voltant. Una cervesa d’ampolla d’una determinada marca té el mateix sabor a casa que en un bar de moda, però estem disposats a pagar més per ella en aquest segon cas.

Lligat amb això últim, fins i tot pot ser que difícilment puguem diferenciar entre una cervesa d’una marca coneguda en front d’una altra més econòmica. Però l’anunci que hem vist de la primera a la televisió (o a Youtube o qualsevol altre mitjà) ens condiciona. És una qüestió d’expectatives.

Dins de la categoria d’embolcall també hi podem posar el preu. Potser el més car no és el més adequat per a les nostres necessitats, però associem preu a satisfacció final. Per exemple, potser acabem escollint el telèfon mòbil de cost elevat perquè tenim la sensació que serà millor. Per a la majoria, resulta molt més senzill decidir en base al preu que no pas en funció de les moltes prestacions tècniques que ens caldria comparar si el criteri a seguir fos més racional.

Ja tenim alguns dels enganys financers als quals ens enfrontem…

… i ara què? Tal com esmentàvem abans, el primer pas ja l’hem donat. I hi ha algunes eines que ens poden ajudar a saltar per sobre aquests enganys financers com el cavall de la imatge. En el proper (i darrer) lliurament d’aquesta sèrie ho veurem.

Mentrestant, et proposem repassar el post amb què vàrem començar a parlar d’aquest tema. A més, si tens facilitat amb l’anglès (encara que sigui amb subtítols), et remetem al vídeo que protagonitzen els autors del llibre.

Per a finalitzar, recorda que disposes del nostre servei de Coaching en economia domèstica per a rebre l’acompanyament necessari en la descoberta d’aquests i altres enganys financers en una detallada anàlisi de la teva economia personal.

Per a fer-ho, comptem amb el valuós acompanyament del llibre de Dan Ariely i Jeff Kreisler “Las trampas del dinero”. Recomano la seva inspiradora lectura, que intentaré resumir en aquesta entrada del blog (i alguna altra de ben propera). Anem a veure de quines trampes parlem.

Paranys financers que deriven de comparacions enganyoses

Sovint oblidem que 100 EUR tenen el mateix valor independentment del context. És a dir, potser ens semblarà que val la pena desplaçar-nos per a estalviar-nos 100 EUR en una oferta de mòbil d’una botiga de l’altra punta de la ciutat. No obstant, segurament comprarem un cotxe al concessionari de la cantonada encara que hi hagi una oferta 100 EUR més barata a una hora de camí. Tot i això, l’import és el mateix. I el que podem comprar amb aquests diners també.

De manera similar, gaudim d’ofertes o rebaixes gairebé tot l’any. En aquesta situació, acostumem a comparar preus amb els previs a la rebaixa. Ens mostren imports anteriors a l’oferta (que potser estan prèviament inflats), i llavors ens sembla que la quantitat que acabem pagant és relativament barata.

En aquesta mateixa línia, els autors del llibre parlen dels paranys financers relatius a l’ancoratge. Aquest provoca que prenguem com a referència un preu (sovint de manera inconscient), i que això ens distorsioni la percepció de la següent oferta. Una carta de restaurant pot estar dissenyada de forma que ens ancorem en el primer preu per a llavors demanar el plat següent, que és més barat però deixa més marge al propietari. El mateix passa amb algunes botigues que ens presenten un producte a preu exorbitant com a pas previ per a que acabem adquirint un de relativament més barat. Segur que en coneixeu.

Com alguns paranys financers anestesien contra el dolor

Masoquistes apart, a ningú agrada sentir dolor. I pagar acostuma a fer mal. En principi, com més dolorosa resulti la sortida de diners, menys gastarem. Segons Ariely i Kreisler el patiment està relacionat amb el temps i l’atenció.

• Com més temps passi entre el pagament i el consum, menys mal sentim. Especialment si el que paguem és tan il·lusionant com, posem per cas, les vacances de les que volem gaudir en tres mesos.
• I com menys atenció hi posem, també. Per això les targetes de crèdit (o mitjans com el pagament amb el mòbil i altres que vindran) tenen èxit. Disminueixen el dolor, fins que acumulem un saldo tan gran que ens toca pagar-lo a poc a poc. I llavors és quan esbrinem el que ens costen els interessos associats a fer-ho així.

El costum d’assignar etiquetes als diners

Tendim a etiquetar despeses o ingressos, i gastem els diners amb més o menys alegria en funció d’això. Però el seu valor és el mateix. Per exemple, no tractem igual uns diners que ens toquin (cas que juguem a la loteria) que els de la nòmina. És molt probable que els primers desapareguin amb una considerable despreocupació. O qui no s’ha trobat gastant sense pensar-s’ho un import al restaurant que segurament mereixeria tota la nostra atenció en el context de la compra setmanal?

Parada tècnica: primer antídot contra paranys financers

Continuarem fent sortir de l’amagatall més paranys financers en una propera entrada d’aquest blog. I, a més, aprofundirem sobre diverses eines que ens poden recolzar per a enfrontar-nos-hi.

Ara bé: no voldria acabar sense posar sobre la taula un primer antídot. En realitat, de manera indirecta ja l’hem proposat com a petit exercici de consciència financera (veure al final d’aquesta entrada) fa uns mesos. Però ara hi insistirem específicament.

Resulta molt útil, i gairebé imprescindible en adquisicions d’un cert import, remetre’ns al concepte de cost d’oportunitat. Es tracta de comparar el que estem a punt de comprar amb les hores de feina que ens costa (com a l’exercici). Alternativament, es pot posar en relació amb béns i serveis als que potser renunciarem degut a l’adquisició en qüestió.

Per exemple: suposem que estem plantejant-nos un canvi de pis que ben pensat no seria imprescindible. I posem per cas que estem disposats a desemborsar 50.000 EUR per això. Quantes hores de feina representa aquest dispendi? O quantes vacances amb la família de valor superior a les habituals podria suposar?

Som experts en desactivació de paranys financers

Si vols ampliar informació sobre el llibre de referència, et remetem al següent web.

Per a finalitzar, recorda que disposes del nostre servei de Coaching en economia domèstica per a rebre l’acompanyament necessari en la descoberta d’aquests i altres paranys financers en una detallada anàlisi de la teva economia personal.

El detonant de tot plegat, com a tantes coses de la vida, va ser una casualitat. Qui faci algunes setmanes que llegeix el blog coneix la nostra recent relació amb l’AECC. Des de l’Associació Espanyola Contra el Càncer ens varen contactar fa un temps per a donar una xerrada. Ara la trobada amb malalts de l’associació ha esdevingut mensual.

Vista la bona acollida de les esmentades reunions, Provokarte ens va proposar repetir en format obert a tothom fa menys d’un mes. I a partir d’aquí n’han sortit d’altres.

El sentit dels tallers financers

Ens hem referit sovint a la necessitat d’automatitzar determinades decisions relacionades amb l’economia personal, familiar o professional. Em vaig apuntar fa temps una cita d’Alfred North Whitehead. “La civilització avança en proporció al nombre d’operacions que la gent pot fer sense pensar en elles”. També aplicable a l’àmbit que ens ocupa.

Malauradament, l’entorn no ajuda. S’ha parlat força de l’acrònim VUCA. Volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat. Tota una definició del món actual. Si estem d’acord que el que ens envolta és així, val la pena procurar tenir sota control el que estigui al nostre abast. I les finances del dia a dia ho estan malgrat que pugui semblar que no és així.

Contingut dels tallers financers per a grups

Les reunions segueixen l’esquema que segueix:

1. La manera de gaudir de tranquil·litat econòmica i assolir fites relatives als diners sempre comença amb una presa de consciència. I per a que aquesta sigui efectiva res millor que una bona foto de la situació de partida. És fonamental conèixer ingressos, on van a parar aquests, béns i deutes.

2. El següent tema que toquem als tallers financers és un clàssic a acOnseguir. Per a prendre decisions encertades de despesa sense haver-hi de pensar massa convé recórrer al pressupost. Cal preparar un quadre que reculli futurs ingressos i sortides de diners amb dues característiques:

• que contingui allò que ens fa feliços, que ens impulsa a viure
• que els ingressos superin les despeses, deixant marge per a la generació d’aquell estalvi amb què ens sentim còmodes

3. Continuem el recorregut amb un repàs d’alguns àmbits en els què acostumem a resoldre dubtes de clients:

• Endeutament, enfocat en donar una sèrie d’eines per a ajudar a reduir deute. La finalitat és acostar-nos a la independència financera, que abordem en el següent punt.
• Estalvi, en base als objectius que ens marquem. Diferenciem entre curt i llarg termini, i proposem algunes pautes per a facilitar que es produeixi.
• Assegurances, amb suggeriments per a aconseguir treure el màxim partit als diners que hi destinem.
• Consells varis sobre l’ús de la targeta de crèdit, quan és millor comprar o llogar habitatge, què cal tenir en compte en rebaixes o ofertes, i altres temes que també es tracten en aquest blog.

4. Finalment, es proposa algun exercici de motivació. Un que sovint es fa serveix per a donar valor en hores de feina a les compres que fem.

T’interessa afegir-te a algun dels tallers financers?

Alternativament, recorda que també disposes del servei específic per a particulars:  Coaching en economia domèstica. Comença a controlar les teves finances.

• Podràs prendre consciència d’on van a parar els diners que entren a casa.
• I, amb l’ajuda d’un pressupost, tindràs clar què pots gastar i què no si vols aconseguir les fites econòmiques que et proposis.

En realitat, per a mi una bona gestió fiscal és important. Però només és una peça més en el camí d’optimitzar les nostres finances personals o professionals. El control de què entra i què surt dels comptes bancaris pot donar tantes alegries com pagar menys a Hisenda. Especialment quan el suposat estalvi fiscal té riscos.

L’esperit de les donacions i estalvis fiscals al límit

Sóc dels que pensen que vivim en un país on hi ha massa picaresca. El tema de les donacions a escoles concertades possiblement n’és un nou exemple. Ens agrada posar al límit l’esperit de les lleis. I llavors ens queixem quan ens barren el pas. Però de tot se’n pot treure un aprenentatge financer.

Començaré per fer una ràpida consulta a Viquipèdia. Allí veurem que una donació és una cessió de la què no s’espera res a canvi. Com a molt, el que n’hauríem de treure és la satisfacció d’haver-la fet.

Partint d’aquesta base, puc entendre que Hisenda incentivi amb deduccions a donar diners a entitats sense ànim de lucre. Però em grinyola atorgar el mateix sentit a les donacions a escoles concertades. Si més no, tal com estan plantejades en la majoria de casos.

Anem al moll de l’ós d’aquestes deduccions

Revisem-ho. El gruix de donacions a escoles concertades no són a fons perdut. Ben al contrari, tenen com a finalitat que els fills hi cursin uns determinats estudis. Per tant, no sembla que hi hagi molt d’altruisme en 10 quotes que es paguen de setembre a juny. Casualment, l’època quan els nens van a escola.

Em puc imaginar algun funcionari d’Hisenda tancat al seu despatx fa uns mesos. En el moment d’analitzar a l’engròs de xifres de les declaracions. Devia observar un notable increment de les deduccions per donacions. Suposo que li sorprendria l’atac de generositat dels contribuents. I es devia posar a investigar-ho.

I el final de la pel·lícula el tenim davant els ulls. S’elimina expressament aquesta possibilitat de deducció. I potser es reclamen deduccions fetes amb anterioritat. Tot i que dóna la sensació que són massa declaracions a revisar per a recuperar relativament pocs diners. L’assessor fiscal amb qui col·laborem dubta que els surti a compte anar molt més lluny.

I quin aprenentatge financer en podem treure?

Tot el que sigui parar-nos per a analitzar què ha passat durant l’any sempre és bo. Si tenim una motivació fiscal pera fer-ho, benvinguda sigui.

Ara bé, el regust que em queda quan parlo amb alguns és que posem massa focus en l’estalvi fiscal. Alguns cops fins i tot portant-lo al límit de la legalitat. I dediquem poc temps a concentrar-nos en quins són els nostres objectius financers.

Posaré un exemple. Aparentment, a nivell impositius pot tenir tot el sentit fer una aportació màxima a un pla de pensions. O retornar hipoteca fins al sostre que ens permeti pagar menys impostos.

Ara bé: seguirà sent una bona opció fer-ho si correm perill de quedar-nos a l’atur perquè l’empresa on treballem no rutlla? O si preveiem una possible baixada dels nostres ingressos? O si estem estalviant per a muntar un propi negoci?

A acOnseguir ens agrada analitzar les finances dels nostres clients sense perdre de vista els seus objectius. Ho esmentàvem en una de les entrades d’aquest blog. Per a assolir fites econòmiques, cal voluntat per a fer-ho. Necessitem posar-hi els cinc sentits. I convé situar en context possibles estalvis fiscals. Perquè potser no fan més que limitar-nos.

T’acompanyem en aquest camí d’aprenentage financer?

Anem a veure què ens podem trobar en cadascun dels dos àmbits.

La importància del flux financer per a autònoms

Comencem amb una obvietat. Si es ven per valor de 30 i el conjunt de les despeses és de 10, el guany és de 20. Vol dir això que un cop acabi tot plegat es trobaran al banc aquests 20? Doncs depèn. No és tan senzill com això.

En una empresa, independent de la mida que tingui, hi ha molts elements que condicionen el flux financer. Sovint aquests es tenen presents en el moment de muntar un negoci. De fet, la majoria d’entitats que donen suport a emprenedors disposen de plantilles de càlcul que determinen amb certa precisió quin flux financer hi haurà en els mesos de la posta en marxa. I, sovint també, em trobo amb clients que superada la fase inicial no tenen en compte tots aquests factors, i acaben tenint fortes tensions de tresoreria.

Repassem quins són aquestes variables que no convé perdre mai de vista en la fórmula d’un negoci.

Condicionants del flux financer empresarial

• Hi afectaran els terminis de pagament que s’ofereixen als clients. Com més es trigui a cobrar, més diners faran falta. Per contra, si s’aconsegueix ingressar per avançat, els clients ajudaran a disposar d’un extra d’efectiu.
• Influirà també en el flux financer com paguem als proveïdors. Com més es tard es liquidin, de més diners es disposarà.
• Si es treballa amb productes físics, potser caldrà un stock. Es necessitaran uns diners per a finançar-lo.
• Cas que es precisin inversions (ordinadors, mobles, condicionament d’un local), el que es destini a aquestes quedarà bloquejat fins que, poc a poc, es vagi recuperant amb els beneficis. L’entrada d’aquest blog sobre amortitzacions dóna més detalls al respecte.
• Quan hi ha mesos que es ven més que altres (estacionalitat), o hi ha pagaments que es concentren en determinats moments, convindrà adequar el flux financer a aquest fet.
• Caldrà no perdre de vista si l’endeutament puja o baixa. El flux financer positiu o negatiu que s’origini en préstecs no incrementarà o disminuirà els beneficis, però sí pot fer anar més o menys curts de diners. I, és clar, tot deute té un cost en forma d’interessos que provoca una pèrdua.

En determinades condicions, el deute pot ser bo per a una activitat empresarial. Però convé no oblidar que el flux financer de pagaments del préstec haurà de quedar cobert pels guanys previstos.

En definitiva, lligar que les entrades de diners quadrin amb les sortides en un pressupost futur és imprescindible per a gaudir d’una certa tranquil·litat. I més si és un negoci propi.

El flux financer a l’economia domèstica

Un particular o família què guanyi més que no pas gasta no hauria de tenir problemes amb el flux financer. Com a molt, caldrà planificar adequadament aquells pagaments puntuals al llarg de l’any, com ara assegurances, vacances, manteniment del cotxe, etc. Si aconseguim que al compte corrent hi hagi un saldo de seguretat suficient, aquest problema desapareix. Sovint les pagues extra, qui les tingui, ajuden.

Convé dedicar atenció al deute, i com es planifica el seu pagament. Qui hagi seguit aquest blog des de fa temps ja sap que només admetem els préstecs per a finançar un habitatge o, millor encara, una inversió que generi un rendiment. Però les quotes mensuals que en resultin s’hauran de poder pagar amb el flux financer positiu que aporti la inversió. O, si es tracta d’una hipoteca, amb el que quedi dels ingressos familiars un cop descomptades despeses i un cert marge de seguretat. Si no és així, arribaran els problemes, com es va poder comprovar durant els pitjors anys de la darrera crisi.

D’altra banda, anar venent patrimoni (desfer inversions) per a cobrir despeses és desplaçar al futur un problema que ja tenim ara. Quan comprovem que mes a mes, durant tot l’any, els estalvis baixen és un clar senyal d’alarma que hi ha quelcom que no rutlla prou bé.

Necessites el nostre suport per a gestionar el teu flux financer?
Consulta els nostres serveis:

• Servei específic per a particulars: coaching en economia domèstica.
• Si ets autònom / empresa: assessorament financer per autònoms.