Com en altres ocasions, la inspiració per aquesta entrada prové d’un llibre. Es tracta de “Els secrets de la ment milionària” de T. Harv Eker. Val la pena llegir-lo i impregnar-se de la seva essència.

Els orígens de la programació financera

Aquest autor parla d’un patró dels diners o principi de la riquesa. La nostra programació influeix en els nostres pensaments. Aquests, a la vegada, afecten els sentiments que tenim. Uns determinats sentiments provoquen per la seva part unes accions concretes. I les accions porten associats uns resultats.

En conseqüència, tot s’origina en la programació financera. I aquesta sol derivar de tot allò que vàrem sentir, veure o experimentar de petits. És a dir:

• Programació verbal: el que vàrem escoltar dels nostres pares, familiars o altres persones properes.
• Models de referència: el que vèiem que feien aquestes mateixes persones que ens envoltaven.
• Incidents concrets: vivències que hem tingut en primera persona respecte els diners.

Afortunadament, tota programació financera es pot canviar. Per a fer-ho, podem atacar els tres anteriors àmbits en quatre passes:

1. Consciència: detectar-ho.
2. Comprensió: adonar-se que aquesta forma de pensar no és nostra, sinó d’altres persones.
3. Dissociació: separar-nos d’uns pensaments o sentiments que no ens convenen.
4. Reacondicionament: incorporar nous arxius mentals que sí ens siguin útils.

En T.Harv Eker defineix fins a 17 arxius mentals per a recondicionar-nos. I, francament, convé llegir-los i deixar-se sentir cadascun d’ells. Veiem quins són.

Els components del “reset” de la programació financera

1. La vida la creem nosaltres, no és “allò que ens passa”. Es tracta de no fer-nos les víctimes donant la culpa als altres, justificant la situació o queixant-nos.
2. És més recomanable jugar “a guanyar” que no pas a “no perdre”.
3. No és el mateix “desitjar” que “comprometre’s” a aconseguir-ho.
4. És molt diferent pensar “en gran” que “en petit”: un cop detectat el talent natural de cadascú, cal arribar al màxim de gent per a solucionar els seus problemes.
5. Posar el focus a les oportunitats més que no pas als obstacles. I estar agraït pel que es té.
6. Acostar-se a les persones que tenen diners i aprendre d’elles, en comptes d’envejar-les.
7. Allunyar-se de gent negativa. Per contra, tenir present que en tot el que succeeix hi ha un aprenentatge que ens ajuda.
8. Estar disposats a promocionar-nos i vendre’ns per a prosperar econòmicament.
9. Romandre sempre més forts que els problemes que vagin apareixent.
10. Acceptar de bon gust el “rebre”, i no només en el cas dels diners
11. Cobrar per resultats i no pas per temps
12. Evitar haver d’escollir entre dues opcions si les dues són bones. Triar les dues alhora.
13. Mesurar la pròpia riquesa en patrimoni més que no pas en ingressos com a treballador.
14. Administrar bé els diners per a acabar aconseguint la independència financera.
15. Diferenciar entre fer que els diners treballin per a un i haver de treballar pels diners. En el primer cas, parlem d’ingressos passius de negocis o inversions.
16. No deixar que la por ens aturi. Tots tenim pors que dificulten sortir de la zona de confort.
17. Reconèixer que hi ha moltes coses que no sabem i seguir aprenent. Per a tenir èxit cal ser, fer i tenir (en aquest ordre).

Els quatre pilars sobre els que es sustenta un patrimoni

Sense cap mena de dubte, si incorporem els anteriors “arxius” a la nostra programació financera els resultats seran diferents. De fet, l’autor dedica diverses pàgines a cadascun dels anteriors punts. De tots ells, he escollit per a tancar aquesta entrada la importància del patrimoni per sobre dels ingressos pel treball.

Així, és habitual que hom mesuri la seva riquesa amb el seus ingressos. O, més concretament, amb el sou. No obstant això, coincideixo en recalcar que els diners que entren anualment només son una part de la riquesa. Aquesta es basa en:

1. Ingressos, per treball o passius (els que arriben sense dedicar-hi moltes hores). Són la base de tot, perquè omplen l’embut financer.
2. Estalvis, és dir, el que es reserva dels ingressos.
3. Inversions, que és la manera d’utilitzar els estalvis per a crear ingressos passius.
4. Simplificació, que equival a portar un estil de vida que permeti estalviar (i invertir) al màxim. Recordem que no és més ric qui més té, sinó qui menys necessita.

Acompanyament en els canvis de programació financera

A acOnseguir t’oferim el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a acompanyar-te en els teus canvis de programació financera. Sovint la riquesa és proporcional a la mida de la zona de confort. Com més confortables ens sentim en diversos àmbits, amb més diners comptarem.

I, com acostumem a fer, tanquem aquesta entrada amb alguns enllaços. El primer ens porta a conèixer millor en T. Harv Eker. I el segon ens du a una altra entrada del blog molt relacionada amb aquesta temàtica. En ella s’aprofundeix en els beneficis de la introspecció financera.

Imatge de Pexels a Pixabay

El poder la l’escriptura en la introspecció financera

La Gestalt és un corrent terapèutic que es centra en fer conscient allò inconscient. Aquest “adonar-nos” del que fem pot ser molt útil per a desenvolupar-nos millor en el dia a dia. I una de les eines que s’utilitza en aquest procés d’aflorar consciència és l’escriptura.

Quan escrivim passen coses d’allò més interessants:

• Es posa ordre al que sentim i/o pensem
• Obliga a estar presents en el propi procés d’escriure
• Es desenvolupa l’autoconsciència i coneixement propi
• Ofereix la possibilitat de desfogar-nos
• Ens permet llegir allò que hem escrit i observar-ho des d’una perspectiva externa
• Des d’aquesta observació, podem analitzar les conseqüències que se’n deriven
• Obre la porta a gestionar-ho i actuar

D’acord amb tot això, escriure sobre la nostra relació amb els diners és un fantàstic exercici d’introspecció financera. Si ho fem des de la sinceritat que ens mereixem, podem extreure’n una informació molt útil. Especialment si ens deixem anar i no filtrem o jutgem prèviament el que anem a escriure. No hi ha bo o dolent. Senzillament, conèixer-nos millor sempre facilita la presa de decisions. Per tant, mentre escrivim val la pena romandre dins la més profunda honestedat amb el que sentim o pensem.

Què preguntar-nos en un exercici d’introspecció financera?

La qüestió general que ens convindria respondre és què signifiquen els diners per a nosaltres mateixos. Els qui sigueu capaços de començar a abocar sobre el paper idees i sentiments només amb aquest títol, ja us hi podeu posar.

Ara bé, per a la majoria plantar-nos davant un full en blanc amb un tema tan ampli ens pot arribar a bloquejar. Per tant, a continuació hi ha algunes preguntes una mica més concretes que poden guiar la desitjada introspecció financera:

• Què hauria de passar per a que jo tingués més diners?
• Com crec que són les persones que tenen diners?
• Què és el que provoca tenir diners?
• Com es podrien definir els diners?
• Què és el que els meus pares pensaven dels diners?
• Com em comportaria si tingués diners?
• Quina influència tenen els diners sobre la gent?
• Què és el que jo faria si fos ric?
• Quines pors em suggereixen els diners?

No es tracta de contestar-les totes si no volem. N’hi haurà que resultaran més senzilles que d’altres. De fet, si alguna d’elles ha provocat un cert neguit o resistència a contestar-la, potser no cal abordar-la d’entrada. Necessitarà que li donem el seu espai. Però és molt probable que un cop trobem que ha arribat el seu moment el que escrivim ens aporti molta consciència.

L’incalculable valor de les respostes que ens donem

L’exercici d’introspecció financera no acaba aquí. En realitat, la part més interessant comença tot just hem acabat d’abocar en un paper la relació que tenim amb els diners.

La proposta per a treure profit de la nostra dedicació té diverses vessants:

• Prendre consciència de les frases o paràgrafs del que hem escrit que ens hagin costat més, i quin sentiment ens han provocat (tristesa, ràbia, por, angoixa, etc.)
• Deixar reposar tot plegat el temps que estimem convenient, rellegir-ho i observar de nou com ens sentim
• Si s’escau, analitzar quines decisions futures ens inspira el procés
• Passades setmanes o mesos, repetir-nos les preguntes i veure quins canvis hi ha a les respostes que hi donem.

La introspecció financera com a part d’un procés de coaching

Recorda que el nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot acompanyar en la revisió de les teves finances personals o familiars. En la introspecció financera l’escriptura pot ser una bona eina. I convé complementar-la amb una presa de consciència sobre la teva foto actual d’ingressos, sortides de diners, béns i deutes.

I, com és costum al blog, acabo amb algun link. El primer et donarà més  informació sobre la teràpia Gestalt, en la què vaig tenir la sort de formar-me durant un parell d’anys. I el segon et permetrà llegir una entrada d’aquest mateix web sobre responsabilitat financera, també inspirada en la mateixa font.

Imatge de StockSnap a Pixabay

Com d’altres vegades, hi ha un llibre inspirador per a tot això. Es tracta de “Psicogenealogia en torno al dinero y al éxito”, de Marie-Noëlle Maston-Lerat. La psicogenealogia estudia com el nostre destí està, en part, determinat per la història i la psicologia de les generacions que ens precedeixen.

Intentaré allunyar-me d’aspectes que sospito que poden escandalitzar les mentalitats més racionals. Així, prescindiré de determinades anàlisi a partir de repeticions o coincidències en dates dins els arbres genealògics, per posar un exemple. Per contra, em focalitzaré en reflexions sobre l’herència familiar que considero que podem associar al nostre comportament financer . Correspondrà a cadascú determinar fins a quin punt el contingut que segueix encaixa en la pròpia vivència.

El comportament financer de formigues i cigales

Recordeu la famosa faula de la formiga i la cigala? Acostuma a passar que les formigues engendren formiguetes. I, és clar, les cigales, cries d’aquesta espècie. Reproduir un determinat comportament financer és habitual pel que fa als diners.

També pot passar que les petites formigues o cigales es rebel·lin. En aquest cas, en comptes de seguir la tradició econòmica familiar, el comportament financer seria precisament el contrari. Per exemple, les penúries econòmiques viscudes durant la infància podrien explicar una tendència a cremar diners en tota mena de despeses durant l’edat adulta. O, a la inversa, un excés de despesa dels pares podria provocar una desmesurada tendència a l’estalvi per part dels fills.

L’educació i el comportament financer

Educar algú té com a objectiu aconseguir l’autonomia d’aquesta persona. En termes econòmics, això es podria concretar en la independència financera dels fills. En aquesta línia, hi ha diversos aspectes que podem esmentar.

De vegades, els pares responen sense límits les demandes dels fills. Fins i tot poden arribar a anticipar-s’hi. En aquest cas, lamentablement no els estaran preparant per a situacions on obtenir el que es desitja ja no sigui tan senzill.

En altres ocasions, els regals substitueixen la presència dels pares. O pretenen ser una expressió d’amor. L’aprenentatge que se’n pot derivar per part dels fills és una necessitat d’obsequiar per a demostrar l’estima.

Una molt bona recomanació és anar dotant els adolescents d’una certa autonomia financera. Això pot passar per fomentar que facin feines per a guanyar-se els primers diners.

Em referiré per a acabar a la possible herència relativa a pares divorciats. Aquests poden provocar una dependència afectiva i financera si posen tot el seu focus que als seus fills no els falti de res. Més tard a aquests darrers els costarà molt tallar el cordó umbilical.

Preguntes per a la reflexió

L’obra que esmentava unes línies més amunt formula multitud de preguntes que interpel·len. Faré un recull de les que m’han semblat més adequades per a reflexionar-hi.

• En quines condicions socioeconòmiques vas viure durant la gestació i primer any de vida?
• Tenies un context familiar segur i afectuós?
• Quin interès demostraven els teus pares pel teu futur a nivell professional? Vas escollir la teva professió, o et van impulsar a fer-ho?
• Quan recordes haver sentit parlar de diners per primera vegada, i en quins termes?
• Tenies por a les carències? O els diners no eren mai un problema?
• T’ho compraven tot? O més bé al contrari?
• Et vas haver de pagar els estudis?
• Et van ajudar els teus pares a planificar a llarg termini?

Transportar-nos amb aquestes preguntes, o qualsevol altra de similar, a la infància viscuda ens pot donar llum sobre el nostre comportament financer actual. I, és clar, ens pot ajudar a modificar-lo, si s’escau.

Acompanyament en canvis de comportament financer

Completem tot el contingut anterior amb alguns links. En primer lloc, em remeto a altres entrades d’aquest mateix blog relatives a creences i educació dels fills. També pot ajudar-vos una mica de bibliografia i un interessant article que parla sobre psicogenealogia.

Per a acabar, posem a la teva disposició el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a ajudar-te a entendre millor l’origen del teu comportament financer. Aquest és un bon primer pas per a evolucionar en aquest aspecte, si és que desitges fer-ho.

La meva inspiració torna a estar en els llibres. I, molt especialment, en “L’ànima dels diners” de Lynne Twist. L’autora diu que quan som capaços de posar en línia els diners amb els nostres més valors profunds, la relació que hi tenim esdevé un vehicle de transformació. I, en un pas més enllà, citaré de la mateixa font en Paul Zaiter. “Hi ha una llei natural de l’abundància que impregna l’univers sencer, i que no fluirà a través del camí d’aquells qui creuen en l’escassetat i la limitació”.

Superar obstacles cap a un estat financer saludable

Algun cop us heu llevat amb un “no he dormit prou” al qual ha seguit un “no tinc prou temps”? Afirma Lynne Twist que l’escassetat és una gran mentida. En un món d’abundància i suficiència financera, les converses (també les interiors) estan dominades per allò que no es té i pel que es desitja tenir.

En aquesta línia, hi ha tres mites especialment rellevants en la nostra relació amb els diners:

• No n’hi ha prou, que ens porta a fer feines que no ens agraden o prendre decisions de les què no ens en sentim gens orgullosos.
• Més és millor, que dóna suport a la cultura competitiva d’acumulació, adquisició i avarícia que intensifica les pors i accelera el ritme de les nostres vides.
• Així són les coses i no hi ha sortida possible, que apuntala la creença que ens convé resignar-nos.

Les tres veritats de la suficiència financera

A la universitat posem sovint l’exemple d’Enron com a model a evitar. Certament, demostra què és el que passa quan una cúpula directiva mira més pels seus interessos que no pas els de l’empresa a la que es deu. En contraposició, podem procurar el nostre benefici a llarg termini i el de qui ens envolta. I, sobre tot, no ens cal centrar-nos tant en els diners en sí. Més aviat convé fer-ho en les nostres capacitats, relacions, agraïment i altres recursos no monetaris. Quan actuem així, la nostra relació amb els diners bascula des de la por cap a un seguit de possibilitats emocionants.

Concretament, al llibre al què m’he referit es parla de les següents tres veritats:

• Els diners són com l’aigua, i porten el segell de la nostra ànima. És molt gran el nostre poder com a consumidors. Joan Antoni Melé, de Triodos Bank, diu quelcom molt similar al seu “Diners i Consciència”. Quan escollim què comprem deixem evidència també dels nostres valors.
• Quan parem prou atenció al que ja tenim i ho apreciem, augmenta de valor. Com deia Buda, tot depèn de quines llavors dediquem la nostra cura. Si ens centrem en la nostra capacitat de generar, el que tenim creix.
• La col·laboració crea prosperitat. No existeix la distinció entre els qui tenen i els qui no, perquè tots tenim recursos diversos.

En definitiva, quan invertim la nostra energia en un somni diferent, la nostra vida es transforma. El nostre poder es manifesta plenament si apostem ben fort. No hi ha res com sentir que s’és al lloc on s’ha de ser en el moment adequat.

El poder de les converses basades en la suficiència financera

Una xerrada centrada en el que és possible és una gran eina en temps de crisi. No importa de quina magnitud és el revés que es pateix. Quan deixem anar la conversa de la por i l’angoixa i se’n crea una basada en la suficiència financera, el neguit disminueix. I prenem el poder necessari per a fer front a la situació.

Poden ser inspiradors altres articles d’aquest mateix blog (per exemple, el relatiu a mereixement financer), o el web de l’ànima dels diners.

Finalment, disposes del nostre servei de Coaching en economia domèstica per a que comencis a treballar a partir del que tu pots aportar des de la teva suficiència financera per a gaudir d’una economia més saludable.