Efectivament, segons l’esmentat estudi, el 70% dels guanyadors d’una loteria es gasta tot el premi en només 5 anys. Fins i tot hi ha alguns qui han acabat sols i arruïnats. Possiblement aquesta no és la sort financera que esperaven, oi? L’explicació és sovint una manca d’educació financera crònica a Espanya.

Com assegurar de la loteria representi una bona sort financera

Repassàvem a la intervenció a Euskal Telebista les principals errades que cal evitar.

• Deixar de treballar, especialment si l’import no ens permet fer-ho (com és el cas d’una Grossa de 400.000 EUR). Seguim sent qui érem, però amb més diners.
• Entrar en una espiral de despesa irracional: cotxes de luxe, segones residències, rellotges de marca, etc.
• Invertir en negocis que no dominem, que fins i tot poden posar en risc el patrimoni anterior al premi. Acabar pitjor de com estàvem seria tot el contrari a un bon cop de sort financera, veritat?
• Oblidar que no acabarem cobrant tot el premi, perquè Hisenda se’n queda una part.
• Seguir benintencionats consells d’amics i familiars no prou formats financerament.
• No dissenyar un pla coherent amb els nostres objectius i possibilitats. Per exemple, tornar de cop una hipoteca pot no ser una bona decisió. Especialment si aquesta té un baix tipus d’interès.

Canalitzar els diners cap a la inversió per a un canvi perdurable

L’arribada de molts diners, sigui a través d’un joc d’atzar o d’una herència, és una oportunitat. La veritable sort financera no és tot el que de cop i volta podem comprar amb aquests diners inesperats. Ben al contrari, per a no ser del 70% que ho gasta tot en 5 anys, convé destinar una bona part a inversió. Només això donarà continuïtat en el temps al canvi que representa aquest increment sobtat del patrimoni.

I quan es parla d’inversions, si no s’està prou educat financerament, convé envoltar-se de qui ho estigui. Un bon assessor financer no ens proposarà mai cap inversió sense abans conèixer:

• La nostra situació personal: edat, ingressos, despeses, patrimoni actual i deutes.
• Necessitats i objectius futurs.
• La tolerància al risc que tenim, també anomenada de manera gràfica “llindar d’insomni”.

Cal no perdre de vista que hi ha infinitat d’alternatives d’inversió. I sempre hi trobarem tres factors força incompatibles: seguretat, liquiditat i rendibilitat. És complicat (gairebé impossible) aconseguir invertir amb aquestes tres característiques alhora. La inversió perfecta no existeix. En tot cas, ens hi podem apropar amb una combinació de diferents inversions.

I si la sort financera depengués de nosaltres?

Sovint confiem que siguin els altres (els jocs d’atzar, els pares, l’Estat) qui ens ajudi. No obstant, llegireu diverses vegades en aquest blog que hi ha  molts factors que depenen de nosaltres mateixos. I la sort financera és un d’ells.

Hi ha estudis que parlen d’una xifra de 450 EUR anuals per persona de despesa en jocs d’atzar a Espanya. I d’altres estimen en una mica més del 8% la rendibilitat mitjana de la borsa mundial des que hi ha estadístiques al respecte. Sense que necessàriament l’opció borsària sigui la millor, una inversió sostinguda de 450 EUR anuals al 8% dona com a resultat més de 278.000 EUR passats 50 anys. Vist així, tots podríem generar la nostra pròpia grossa, no és cert?

La importància de comptar amb un bon acompanyament

El nostre servei de Coaching en economia domèstica està pensat per a acompanyar-te en l’anàlisi de les teves finances. Tots podem tenir sort financera. Si ens toca un bon premi, aquesta dependrà de la nostra habilitat inversora. I si no ens toca mai, les matemàtiques demostren que acumular un bon capital també és al nostre abast.

I, per a acabar, tanquem la publicació amb alguns enllaços. En primer lloc, l’article de la UOC que genera la trucada de Euskal Telebista. D’altra banda, el tall de la connexió en directe del mateix dia 22 de desembre. Per cert, un bon pessic va anar a parar a Bilbao, de manera que els consells van ser força oportuns. I, addicionalment, em referiré també a una entrada publicada al nostre blog sobre la transcendència de l’educació financera.

De fet, la gran majoria dels qui llegiu aquestes línies no heu viscut mai amb alta inflació. Semblava que no tornaríem a experimentar el mateix que els nostres pares o avis durant els anys setanta del segle passat. Però la pandèmia té una ombra allargada, i possiblement aquest n’és un altre capítol.

Una alta inflació redueix el poder adquisitiu

Segons informa l’OCDE, els salaris reals a Espanya baixaran un 4’4% a conseqüència de la inflació. Això és pel fet que els salaris augmentaran per sota del que pugen els preus en general.

I no sembla que un increment dels sous o pensions ajudin a resoldre el problema en l’àmbit macroeconòmic. Per tant, seria bo fer-se a la idea que serem més pobres. O menys rics, segons com ens ho vulguem mirar.

En aquest entorn, pren més força que mai la necessitat de fer pressupostos. I, és clar, controlar sobre aquesta base on van els diners que guanyem.

I convé no oblidar que gairebé sempre hi ha opcions més barates que poden ajudar a quadrar un pressupost domèstic. Des de les marques blanques dels supermercats fins a abstenir-se de fer despeses supèrflues.

Implicacions de cara a l’estalvi

Si el poder adquisitiu baixa en una situació d’alta inflació, és evident que costarà més estalviar. Tot i això, la meva recomanació és que no deixem de banda allò que desitgem aconseguir a llarg termini. Per poc que es pugui, val la pena esforçar-nos per a continuar dedicant recursos als nostres somnis.

Centrant-nos en els diners que ja tinguem estalviats, l’objectiu hauria de ser sempre una rendibilitat per damunt de la inflació. Això ara mateix no és fàcil. I més quan aquesta situació està afectant tan negativament a les borses.

Afortunadament, tal com es pot trobar en altres entrades d’aquest blog, les possibilitats d’inversió actuals són molt més variades que fa uns anys. És convenient cercar les alternatives més adequades. Aquelles que estan en línia amb als propòsits que ens hàgim marcat. Recordem que els diners només són un mitjà per a assolir les fites que cadascú determini.

Hipoteques i alta inflació

Es deia durant la crisi dels setanta que la inflació afavoreix la gent endeutada i perjudica qui té diners. Això és especialment aplicable en préstecs a un tipus que estigui per sota de la inflació. De fet, les hipoteques amb interès fix de menys de l’1% ara són un tresor. És probable que es trigui molt de temps a gaudir d’un Euríbor negatiu de nou. Si és que mai el tornem a veure a aquests nivells.

En aquesta línia, per a qui tingui una hipoteca a tipus variable és recomanable preguntar per una modificació de condicions. Això es pot fer dins la mateixa entitat amb la qual s’hagi contractat. En aquest cas parlaríem de novació. Però també es poden fer números per a avaluar si val la pena fer un canvi de banc. I llavors estaríem plantejant una subrogació.

Com adaptar-nos a una situació d’alta inflació

El nostre servei de Coaching en economia domèstica està pensat per a acompanyar-te en l’anàlisi de les teves finances. Totes les crisis tenen un component positiu perquè poden obligar a fer canvis que ens millorin. En el cas que ens ocupa, en l’àmbit financer.

I, per a acabar, tanquem la publicació amb alguns enllaços. Em va cridar l’atenció fa un temps un article de la Diane Coel sobre la cicatriu emocional de la inflació. Aporta un enfocament interessant. I, addicionalment, em referiré també a una de les tres entrades publicades consecutivament al nostre blog sobre noves opcions d’inversió.

Imatge de Timur Kozmenko a Pixabay

L’article en qüestió es dirigeix a aquells qui hagin de tornar a la presencialitat després de mesos de treball des de casa. En aquesta recuperació de la normalitat és recomanable repassar què hem estalviat durant aquests darrers mesos. I, òbviament, si cal perdre aquest hàbit. Tot i haver-lo adquirit per la força.

La pregunta clau en aquest llegat financer

Hi ha una qüestió que proposo de manera recurrent als meus clients. També és aplicable en la recuperació de la normalitat que vivim. I, és clar, a qualsevol desemborsament que sigui evitable a l’oficina.

Seria la següent: estic renunciant a res més valuós per a mi quan dedico uns diners a una determinada despesa?

L’exercici de qüestionar-nos cada euro que surt del nostre compte ens aporta molta consciència. I aquesta és bàsica per a la posterior presa de decisions. A més, en el cas que ens ocupa, estem parlant d’un bon nivell d’estalvi potencial. De mitjana, al voltant dels 1.000 euros anuals només en transport i restauració. Aquesta és la xifra que es desprèn de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. I no es té en compte ni la tràgica alça dels carburants ni les ajudes al transport públic que es recullen al RD 11/2022. Com segurament sabeu, aquest decret llei estableix mesures per a respondre a les conseqüències econòmiques de la guerra d’Ucraïna.

Quan l’aprenentatge porta a receptes clàssiques

Una visió més àmplia de llegat financer que ens deixa la pandèmia ens porta a consells clàssics del blog.

• Treballar a fons la informació que defineix la nostra situació financera. Hi ha moltes Apps que ens poden ajudar a fer-ho. Però la meva experiència demostra que no hi ha res com una revisió manual d’extractes bancaris. I la preparació d’un full de càlcul. Aquest aporta una motivació única per a fer canvis que redrecin el que no ens agradi dels resultats obtinguts.
• Retirar l’estalvi del compte corrent a principi de mes. Això equival a pagar-nos a nosaltres mateixos de manera similar al que fem amb els subministraments o la hipoteca del pis on vivim. I només podrem retirar aquests diners sense haver-nos-en de penedir si abans hem fet l’anàlisi del punt anterior. Serà aquest el que ens dirà quina és la nostra capacitat real d’estalvi.
• Pagar en efectiu per a prendre plena consciència de tot el que gastem. Insisteixo que no hi ha res comparable a veure sortir els bitllets de la cartera per a sentir un cert dolor. I aquest ens pot dur a plantejar-nos si el pagament val la pena amb relació al que aquest ens aporta.

Tot aprofitant aquest llegat financer

El nostre servei de Coaching en economia domèstica està pensat per a acompanyar-te en l’anàlisi de les teves finances. Seria una manera fantàstica d’obtenir quelcom positiu del llegat financer que ens deixa la pandèmia.

I, per a acabar, tanquem l’article amb alguns enllaços. Com no pot ser d’altra manera, tenim la publicació de Vogue Business. I, addicionalment,  l’entrada del nostre blog relativa a la crisi econòmica. Aquesta darrera data de les primeres setmanes de restriccions degudes a la COVID.

Imatge de Ronald Carreño a Pixabay

Val la pena aprofitar l’embranzida energètica que aporta l’estiu. Una opció, poc recomanable, és que comenceu una de les diverses col·leccions que els mitjans promocionen aquests dies. Podeu escollir entre ventalls, punt de creu i un munt més.

I una alternativa molt millor és posar en pràctica alguns dels sistemes més de moda per a revolucionar els vostres hàbits financers. Es tracta d’aconseguir disciplina relacionada amb els diners. En parlàvem fa uns mesos en una entrada d’aquest blog.

Què tal un dejuni financer de 21 dies?

Aquesta proposta, com gairebé totes, prové d’Estats Units, signada per Michelle Singletary. Consisteix en eliminar qualsevol despesa supèrflua durant 21 dies.

L’autora considera que aquest és un termini adequat per que no sigui excessivament esgotador. I ens remet a dos clàssics d’aquest web. En primer lloc, pagar en efectiu ajuda a aconseguir-ho. I també recomana dur un diari de despeses i estalvi. Això és imprescindible si volem comptar amb  informació de com es mouen els nostres diners i si hi ha alguns hàbits financers a millorar

Després dels excessos de l’estiu pot ser un bon moment, cert?. Especialment si cal afrontar despeses escolars. O si encarem una tornada econòmicament dura.

Petits jocs per a polir hàbits financers

Qui hagi practicat algun esport sabrà que petits jocs poden ajudar a un bon entrenament. El matemàtic del segle XIX Carl Friedric Gauss, suposo que de manera involuntària, va efectuar certes valuoses aportacions.

Què us semblaria estalviar uns 5.000 EUR en 25 setmanes? La proposta és posar cent bocins de paper numerats de l’1 al 100 doblegats en un recipient. I cada setmana procedir a treure’n dos. La suma de les dues xifres que ens toquin és el que hem d’aconseguir estalviar aquella setmana. Podem fer-ho en efectiu o en un compte exclusiu per a aquest objectiu. Posem, per exemple, que surten els papers numerats 23 i 53. Caldrà afinar l’enginy per a trobar de quines de les despeses d’aquella setmana podem prescindir per a reunir la fita dels 23+53=76 EUR.

Feu-vos el vostre pla d’estalvi a mida

Evidentment, qui trobi molt ambiciós l’anterior repte té alternatives. Per exemple, pot extreure dos papers cada 15 dies. L’estalvi previst es produirà llavors en aproximadament un any. Cadascú pot dissenyar el pla segons les seves possibilitats.

I si algú te por de triar la primera setmana números molt elevats, hi ha opcions més progressives. Ens oblidem dels paperets, i podem marcar-nos la fita de 5 EUR la primera setmana, 10 EUR la segona, 15 EUR la tercera, i així successivament. Si aconseguiu mantenir la sèrie durant un any, l’estalvi és de gairebé 7.000 EUR. És clar que la darrera setmana caldrà haver millorat molt els hàbits financers per a arreplegar els 260 EUR que toquen.

Posar setge als mals hàbits financers

Amb el servei de Coaching en economia domèstica et podem acompanyar en la detecció dels teus mals hàbits financers. I, és clar, en incrementar la teva capacitat d’estalvi.

I, per a acabar, tanquem l’article amb alguns enllaços. En primer lloc, l’entrada original relativa al dejuni de 21 dies (gràcies Lluïsa). D’altra banda, la relativa als models matemàtics. Ambdues són en anglès. I, finalment,  l’entrada del blog relativa a la disciplina financera.

Imatge de tigerlily713 a Pixabay

Certament, aquesta emissora va decidir abordar l’assumpte amb un toc d’humor. I està molt bé que ho fes així. Però més enllà d’això m’agradaria aprofitar per a fer una anàlisi més profunda. La meva experiència és que un compte conjunt on va a parar tot acostuma a ser la punta d’iceberg d’un cert descontrol econòmic.

El que és meu és teu

Qui no ha escoltat la frase que encapçala aquest apartat. La idea de base és molt romàntica. I també és veritat que la manca de separació financera comporta algun avantatge. Per exemple, pot estalviar les comissions que alguns bancs cobren per tenir més d’un compte.

Ara bé. Suposem que jo sóc un dels membres d’una parella que té els diners compartits. Quina informació tinc sobre la meva economia personal? Com puc saber si estic vivint per sobre de les possibilitats que em dóna el meu sou? Quan es barreja tot i no es porta un control paral·lel del que hi ha, qualsevol anàlisi es complica molt. Em trobo que molt poques famílies disposen d’aquest detall.

Com estructurar la separació financera

Partirem del supòsit que no es porta al dia un bon full Excel amb les finances familiars. Si és així, no hi ha res que ens faciliti la visió del que ingressa i gasta cada component de la parella. En aquest escenari, la meva recomanació és comptar amb l’ajuda de la separació financera que aporta disposar de tres comptes. En primer lloc, convindrà disposar d’un en comú per a pagar les despeses dels dos. I, paral·lelament, serà bo tenir-ne un parell més, un per a cada membre. Així cadascú podrà analitzar les seves entrades i sortides d’efectiu.

Sobre aquesta base, hi ha moltes possibles variacions. Es pot determinar, per exemple, que les aportacions que es facin al compte conjunt es facin en proporció al sou de cadascú. O, salomònicament, els dos igual. Es tracta de trobar una manera acordada que tothom es senti còmode.

També hi ha altres solucions. M’agraden especialment les que obliguen a dur un control del que passa. Així, pot estar molt bé que un ho pagui tot i que, periòdicament, es passin comptes. L’avantatge del sistema és evident, i va en línia amb el que pregono. Tot el que sigui parar-se cada un cert temps per a veure com es va és molt recomanable. I si el sistema obliga a fer-ho, benvingut sigui.

Separació financera per a una economia més endreçada

Seguiré una mica més en la línia de l’anterior apartat. Tu poses la rentadora i jo frego els plats. O a la inversa. Sovint aquests petits acords fan que la vida en parella sigui més senzilla. De la mateixa manera es pot decidir que un pagui la factura de la llum, l’aigua, el gas i el telèfon, i l’altre el lloguer. Tot això obliga a constatar quines despeses cal atendre i quina és la forma més justa d’afrontar-les.

I un cop ja entrem en matèria, per què no plantejar objectius individuals o en comú? Quan els comptes estan ben endreçats, les decisions sobre el que ens podem permetre (o no) són força més senzilles. Es pot pagar un lloguer més elevat? O fer front a la compra d’un pis? Jo em puc apuntar a un gimnàs sense desatendre els diners que he d’aportar mensualment al compte conjunt? O quina és la meva capacitat d’estalvi?

El valor de l’experiència

El servei de Coaching en economia domèstica està pensat per a donar-te suport en la separació financera que aborda aquesta entrada i molts altres temes relatius a l’economia domèstica.

I, per a acabar, tanquem l’article amb alguns enllaços. El primer ens porta a l’enregistrament del programa de Radio Euskadi. I el segon ens condueix a una altra entrada del blog relativa a les finances en parella. És una lectura que complementa molt bé les línies anteriors.

Imatge d’Alexandra A life without animals is not worth living a Pixabay

La intervenció que se’m va sol·licitar es va concretar en una conversa amb l’autor. Val a dir que l’enfocament de l’article que en va resultar és força interessant. És més, agraeixo que s’allunyi del tòpic de la costa de gener. I celebro especialment que adopti una perspectiva més àmplia.

Pagar a crèdit com a la primera de les errades financeres

Cal tenir-ho ben present. Les targetes de crèdit són una anestèsia al mal que fa pagar. Obrir la cartera i veure com en surten els bitllets resulta molt més efectiu de cara a prendre consciència. Em remeto a l’entrada d’aquest blog relativa a paranys financers.

D’altra banda, és fonamental no perdre de vista els interessos que ens poden cobrar. Si ajornem el pagament del saldo pendent de la targeta aquests poden ser molt alts.

El desconeixement de què es fa amb els diners

Segurament ho heu sentit molts cops. Per a saber on anem cal conèixer d’on venim. També trobareu a aquest blog diverses referències a la importància de comptar amb un pressupost. Però és molt complicat fer-ne un sense unes dades de partida. I una de les errades financeres més habituals és desconèixer on han anat a parar els nostres diners.

Com a mínim, convé disposar d’informació del darrer any. I, per una vegada, els bancs són un gran aliat en aquesta tasca. La majoria de sortides queden reflectides als extractes del compte corrent o la targeta de crèdit. I, pel que fa als pagaments en efectiu, només cal perdre uns minuts en arribar a casa. Si hem sortit amb uns diners a la cartera i tornem amb menys, es tracta de fer memòria de què hem gastat. I dedicar un moment a anotar-ho a un paper. O, millor encara, a un full Excel.

Errades financeres associades al mereixement (i succedanis)

L’article de RAC 1 afegeix quatre tipus d’errades financeres a les dues anteriors. No obstant això, des del meu punt de vista totes quatre són variacions del mateix. La societat de consum ha aconseguit que interioritzem un concepte de mereixement que ens perjudica. No hi ha dubte que tota persona és mereixedora, a priori, del millor per a ella mateixa. Ara bé, per sobre de tot, tothom mereix una tranquil·litat financera. I determinades decisions de compres “perquè jo m’ho mereixo” la poden malmetre.

Hi ha un patró que es repeteix dins la societat actual. Treballem moltes hores, i sovint en condicions estressants. Quan ens prenem un respir de la feina, necessitem sobreposar-nos a aquesta situació. Llavors, dotzenes de reclams publicitaris ens relaten una vida més feliç. Curiosament, aquesta sempre va associada a un producte o servei. I, àvids com anem de  felicitat, acabem adquirint allò que ens han ofert. Fins i tot, depenent de què es tracti, com a conseqüència podem arribar a endeutar-nos. Resultat: necessitem treballar encara més hores per a incrementar ingressos. És una roda de hàmster que ens deixa sempre al mateix lloc, malgrat l’extenuació que porta associada.

Si ens parem a pensar, anar de rebaixes hauria de servir per a reposar allò que ens faci falta a l’armari a un preu més econòmic. O les despeses en aficions mai haurien de superar un límit que ens puguem permetre. Compres compulsives obeeixen a cobrir unes suposades necessitats que no tenen res a veure amb el que materialment ens fa falta.

Com enfrontar-nos a errades financeres

A acOnseguir t’oferim el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a acompanyar-te en la detecció d’errades financeres. I, és clar, també t’ajudem a posar-hi remei.

I, com acostumem a fer, tanquem aquesta entrada amb alguns enllaços. El primer ens mostra el contingut de l’article de RAC 1. I el segon ens condueix a una altra entrada del blog relativa als paranys financers. La seva lectura és molt recomanable.

Imatge de saulhm a Pixabay

Com en altres ocasions, la inspiració per aquesta entrada prové d’un llibre. Es tracta de “Els secrets de la ment milionària” de T. Harv Eker. Val la pena llegir-lo i impregnar-se de la seva essència.

Els orígens de la programació financera

Aquest autor parla d’un patró dels diners o principi de la riquesa. La nostra programació influeix en els nostres pensaments. Aquests, a la vegada, afecten els sentiments que tenim. Uns determinats sentiments provoquen per la seva part unes accions concretes. I les accions porten associats uns resultats.

En conseqüència, tot s’origina en la programació financera. I aquesta sol derivar de tot allò que vàrem sentir, veure o experimentar de petits. És a dir:

• Programació verbal: el que vàrem escoltar dels nostres pares, familiars o altres persones properes.
• Models de referència: el que vèiem que feien aquestes mateixes persones que ens envoltaven.
• Incidents concrets: vivències que hem tingut en primera persona respecte els diners.

Afortunadament, tota programació financera es pot canviar. Per a fer-ho, podem atacar els tres anteriors àmbits en quatre passes:

1. Consciència: detectar-ho.
2. Comprensió: adonar-se que aquesta forma de pensar no és nostra, sinó d’altres persones.
3. Dissociació: separar-nos d’uns pensaments o sentiments que no ens convenen.
4. Reacondicionament: incorporar nous arxius mentals que sí ens siguin útils.

En T.Harv Eker defineix fins a 17 arxius mentals per a recondicionar-nos. I, francament, convé llegir-los i deixar-se sentir cadascun d’ells. Veiem quins són.

Els components del “reset” de la programació financera

1. La vida la creem nosaltres, no és “allò que ens passa”. Es tracta de no fer-nos les víctimes donant la culpa als altres, justificant la situació o queixant-nos.
2. És més recomanable jugar “a guanyar” que no pas a “no perdre”.
3. No és el mateix “desitjar” que “comprometre’s” a aconseguir-ho.
4. És molt diferent pensar “en gran” que “en petit”: un cop detectat el talent natural de cadascú, cal arribar al màxim de gent per a solucionar els seus problemes.
5. Posar el focus a les oportunitats més que no pas als obstacles. I estar agraït pel que es té.
6. Acostar-se a les persones que tenen diners i aprendre d’elles, en comptes d’envejar-les.
7. Allunyar-se de gent negativa. Per contra, tenir present que en tot el que succeeix hi ha un aprenentatge que ens ajuda.
8. Estar disposats a promocionar-nos i vendre’ns per a prosperar econòmicament.
9. Romandre sempre més forts que els problemes que vagin apareixent.
10. Acceptar de bon gust el “rebre”, i no només en el cas dels diners
11. Cobrar per resultats i no pas per temps
12. Evitar haver d’escollir entre dues opcions si les dues són bones. Triar les dues alhora.
13. Mesurar la pròpia riquesa en patrimoni més que no pas en ingressos com a treballador.
14. Administrar bé els diners per a acabar aconseguint la independència financera.
15. Diferenciar entre fer que els diners treballin per a un i haver de treballar pels diners. En el primer cas, parlem d’ingressos passius de negocis o inversions.
16. No deixar que la por ens aturi. Tots tenim pors que dificulten sortir de la zona de confort.
17. Reconèixer que hi ha moltes coses que no sabem i seguir aprenent. Per a tenir èxit cal ser, fer i tenir (en aquest ordre).

Els quatre pilars sobre els que es sustenta un patrimoni

Sense cap mena de dubte, si incorporem els anteriors “arxius” a la nostra programació financera els resultats seran diferents. De fet, l’autor dedica diverses pàgines a cadascun dels anteriors punts. De tots ells, he escollit per a tancar aquesta entrada la importància del patrimoni per sobre dels ingressos pel treball.

Així, és habitual que hom mesuri la seva riquesa amb el seus ingressos. O, més concretament, amb el sou. No obstant això, coincideixo en recalcar que els diners que entren anualment només son una part de la riquesa. Aquesta es basa en:

1. Ingressos, per treball o passius (els que arriben sense dedicar-hi moltes hores). Són la base de tot, perquè omplen l’embut financer.
2. Estalvis, és dir, el que es reserva dels ingressos.
3. Inversions, que és la manera d’utilitzar els estalvis per a crear ingressos passius.
4. Simplificació, que equival a portar un estil de vida que permeti estalviar (i invertir) al màxim. Recordem que no és més ric qui més té, sinó qui menys necessita.

Acompanyament en els canvis de programació financera

A acOnseguir t’oferim el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a acompanyar-te en els teus canvis de programació financera. Sovint la riquesa és proporcional a la mida de la zona de confort. Com més confortables ens sentim en diversos àmbits, amb més diners comptarem.

I, com acostumem a fer, tanquem aquesta entrada amb alguns enllaços. El primer ens porta a conèixer millor en T. Harv Eker. I el segon ens du a una altra entrada del blog molt relacionada amb aquesta temàtica. En ella s’aprofundeix en els beneficis de la introspecció financera.

Imatge de Pexels a Pixabay

Revolució financera forma d’inversió automatitzada

Potser algú de vosaltres recordarà el Deep Blue (posteriorment Deeper Blue). Aquest va ser un ordinador de IBM què a finals del segle passat va ser capaç de vèncer a campions mundials d’escacs. La intel·ligència artificial superava la humana. Cap persona podia competir amb la capacitat de generar possibles jugades d’una màquina.

Salvant totes les distàncies, els anomenats robo advisors constitueixen una autèntica revolució financera. Les decisions ja no les prenen gestors, sinó màquines. De manera freda i en base a dades. No hi ha component emocional. És clar que, evidentment, abans es pregunta pel perfil de l’inversor. I també hi ha gestors (humans) què donen inicialment un enfocament determinat al software. Però el manteniment de l’equilibri de la cartera en base a les preferències especificades és automàtic. I, sovint, amb baixes comissions.

El gran canvi que representa que tots puguem fer de banc

Els bancs moderns van néixer el segle XV amb una utilitat innegable. Es dedicaven a custodiar i remunerar diners aliens. Després, deixaven aquests mateixos fons a clients a un tipus d’interès més alt. La diferència entre el que pagaven i el que cobraven era el seu benefici.

Si un particular hagués volgut fer de banc s’hauria trobat amb diverses dificultats. Més enllà de les legals. Per a aquesta persona no hauria estat fàcil trobar algú interessat exactament en l’import que tingués disponible. I, d’altra banda, li hauria costat analitzar el risc. És a dir, si qui volia els seus diners podria retornar-los o no.

Internet ha posat al nostre abast una altra revolució financera en forma de crowdlending. Es tracta de plataformes que, com abans feien els bancs, aglutinen gent qui vol treure rendiment dels diners. Tot seguit, la posen en contacte amb altres qui en necessiten. La comissió de l’intermediari és menor a la que cobraria un banc. Per tant, el préstec surt a un interès més barat, i qui deixa els diners n’obté més rendibilitat.

Evidentment, convindrà informar-se bé. Especialment, pel que fa a les garanties. I de la possibilitat de recuperar els diners en cas de necessitat.

Criptomonedes: la revolució financera sense precedents

Les monedes virtuals, com ara el bitcoin, representen un canvi incomparable. Fins ara, els diners es concretaven en bitllets tangibles. Els podies dipositar en un banc, però també guardar-los a casa. Per contra, quan una persona té criptomonedes, el que en realitat té és un registre en xarxa (blockchain) que l’acredita com a propietari d’aquestes.

La seguretat del sistema rau que aquest registre està replicat en diversos punts de la xarxa, de manera que és pràcticament impossible canviar-lo. Els encarregats de registrar saldos i transaccions s’anomenen “miners”, i són remunerats per la seva tasca.

El fet que tota la informació resideixi a la xarxa obre infinites possibilitats. Per exemple, es poden registrar al blockchain contractes automatitzats entre dues parts. Aquesta tecnologia pot arribar a permetre, en un futur no massa llunyà, que una transacció dinerària quedi programada, de manera irrefutable, si es compleixen unes determinades condicions contractuals.

Al voltant de tot això, no obstant, han aparegut diverses maneres de guanyar diners. Ara bé, convé analitzar-les en profunditat perquè tenen riscs que no sempre queden ben explicats. Hi ha una entrada al respecte a aquest mateix blog des de fa unes setmanes.

Una revolució financera per a descobrir durant les vacances

T’animo a ampliar la informació d’aquestes tres entrades aquest estiu. Per raons d’espai no m’he pogut estendre com el tema mereix. En tot cas, només cal teclejar a Google qualsevol de les paraules claus (neobancs, robo advisors, crowdlending, etc.) per a posar-te al dia ràpidament. Per exemple, et convido a començar per el que viquipèdia diu de criptomoneda.

A acOnseguir t’oferim el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a acompanyar-te en la comprensió d’aquestes noves eines. D’entrada, pots consultar el que hi ha al blog en relació a la importància d’entendre bé qué comporta qualsevol possibilitat d’inversió.

Imatge de WikiImages a Pixabay

Les dificultats que travessa la banca que hem conegut

Possiblement molts de vosaltres coneixereu algun antic treballador de banca prejubilat molt abans de fer els 60 anys. Aquelles sucursals bancàries plenes de clients només són un record. Ara tots fem el gruix d’operacions financeres telemàticament.

Les immenses xarxes d’oficines eren el gran avantatge competitiu d’aquell model. Fins i tot les havien fetes servir per a vendre altres productes. Qui no recorda trobar-hi, sorprenentment, un mòbil o un electrodomèstic en oferta. Ara aquestes mateixes xarxes són la seva debilitat. Arrosseguen grans estructures que altres alternatives financeres no tenen. Tot i això, un bon nombre d’entitats fintech estan participades per la banca tradicional. La necessitat d’aquesta d’adaptar-se als nous temps és imperiosa.

Alternatives financeres bancàries per a tots els usuaris

En general, i probablement degut que la nova banca no suporta tanta despesa estructural, ofereix força serveis gratuïts. Estem parlant de menys comissions, targetes de dèbit a cost zero, transferències sense càrrec, etc. Podem diferenciar entre Challenge Banks i Neobancs.

Challenge banks

Els Challenge Banks tenen una llicència bancària com qualsevol banc dels de sempre. Per tant, les garanties són les mateixes, via Fons de Garantia de Dipòsits. La principal diferència és que difícilment ofereixen cap oficina física. Però poden donar gairebé idèntics serveis. Ens podem trobar, no obstant, que l’entitat supervisora no sigui el Banc d’Espanya. O que no ens puguin facilitar un compte corrent amb un IBAN espanyol. Això pot dificultar domiciliar rebuts o rebre la nòmina, segons com.

Neobancs

Per la seva banda, els Neobancs no tenen llicència bancària. Necessiten ser Entitat de Diner Electrònic (EDE) o associar-se’n amb una. Dono més detalls sobre aquestes EDEs al següent paràgraf. Puntualment, en aquestes entitats no podrem disposar d’un compte corrent tradicional. Per exemple, pot passar que la nostra aportació de fons s’hagi de fer a un compte corrent comunitari. D’aquí el diners passarien a estar a la nostra disposició via, posem per cas, targeta de crèdit o saldo al mòbil. Això limita la possibilitat de fer transferències a altres entitats, domiciliar rebuts, cobrar-hi el sou, etc.

A la vegada, les EDEs són entitats que transformen diners en diners electrònics. Aquests es poden utilitzar en transaccions segures per a l’usuari cap a negocis online. L’esmentada seguretat rau en bona part en el fet que per a pagar no cal informar del propi número de targeta o compte bancari al venedor. Les EDEs estan supervisades per un banc central, i tenen les seves obligacions. Els cal dipositar els diners que reben en comptes a entitats bancàries, invertir-los a termini, o comptar amb una assegurança que garanteixi els diners. Per tant, hi ha garanties, però sota unes altres normes. El supervisor pot ser el Banc d’Espanya, però també d’altres, com la FCA (Autoritat de Conducta Financera) del Regne Unit. No poden oferir dipòsits ni, és clar, remunerar-los. Paypal seria un exemple molt conegut d’EDE. Qui hagi fet alguna compra per Internet segur que li sonarà.

Alternatives financeres més enfocades a empreses

En un altre nivell, tenim els BaaS, o Banking as Service. Aquests són com una mena de banca de serveis. Per aquesta via qualsevol empresa pot oferir productes financers als seus clients sense necessitat d’entrar en el negoci bancari. Només cal que utilitzin APIs d’una entitat que sí tingui llicència. I una API és un conjunt de comandaments o instruccions que permeten que dos programes diferents es comuniquin entre sí. Pot ser interessant per a empreses que vulguin incorporar serveis bancaris a la seva oferta. Només farà falta que el seu software i el del BaaS es coordinin. No obstant, un usuari final només en treu benefici si una empresa de la qual sigui client integra aquests serveis.

Les pròpies necessitats determinen les millors alternatives financeres

Per a qui li vingui de nou, tota aquest concentrat d’informació sobre opcions de banca fintech pot generar força dubtes. La meva recomanació és que cadascú es centri en necessitats que consideri mal cobertes. I, llavors, preguntar-se si alguna de les anteriors alternatives financeres omple aquest buit.

Per exemple, pot passar que no trobem cap producte bancari tradicional que ens remuneri com desitgem uns diners que volem mantenir disponibles. O que estem pagant unes comissions que considerem exagerades. O que ens agradaria que una App al mòbil ens facilités l’estalvi o un millor control de les pròpies finances. Si dins la banca tradicional no trobem respostes, potser les entitats fintech sí que ho fan.

A acOnseguir t’oferim el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a acompanyar-te en la presa de decisions. No et recomanarem cap entitat en especial. Per contra, sí t’ajudarem a analitzar quines de les teves necessitats queden millor cobertes via alternatives financeres fintech.

I acabem, com fem habitualment, amb algun link. Així, el primer enllaça amb la definició de fintech que podem trobar a Viquipèdia. I el segon ens porta a la darrera entrada d’aquest blog. Aquesta servia per a introduir-nos les diverses opcions financeres per a l’estalvi.

Imatge de TheDigitalWay a Pixabay

Aparentment, seguim al marge de les noves opcions financeres

Recordem què hauríem fet a finals del segle passat si haguéssim volgut treure profit d’uns diners estalviats. La majoria de nosaltres ens hauríem presentat a una oficina bancària. I molt probablement n’hauríem sortit amb un dipòsit. Molts canvis hi ha hagut des de llavors. I un dels importants és la baixa rendibilitat actual d’aquest producte.

La sorpresa és que els dipòsits encara concentren bona part de les preferències dels estalviadors. Tant a empreses com a particulars. Possiblement això és degut a un viatge d’anada i tornada:

• Aquelles mateixes entitats financeres han estat proposant als seus clients substituir dipòsits per fons d’inversió. Ho comentava jo mateix en una intervenció meva l’any 2016 al Telenotícies de TV3. Des del meu punt de vista, no són opcions amb el mateix objectiu. L’una no pot posar-se en el lloc de l’altra.
• El mal comportament de les borses durant 2018 (i ja no parlem amb la COVID) ha escarmentat força estalviadors. Concretament, bona part dels qui van seguir les indicacions que esmento al punt anterior. Molts dels qui van apostar per fons han vist com baixava de cop el seu valor. I possiblement han tornat als dipòsits.

Ara bé, si bé constatem que aquest tipus de producte és encara protagonista, no tot és igual. Hi ha importants novetats sobre on es poden contractar els més rendibles, com veurem.

Destins tradicionals dels diners

Les opcions financeres més clàssiques han estat concentrades en uns pocs elements. En general, dipòsits, deute (bons i obligacions, públics o privats) i accions. Els fons d’inversió no deixen de ser una evolució d’aquestes darreres cap a la diversificació. I, finalment, els plans de pensions han fet aparició en els darrers anys per a complementar la jubilació amb beneficis fiscals. Tot i que aquestes rebaixes d’impostos poden no ser tan significatives depenent de com els rescatem.

Tot el ventall anterior quedava ampliat per alternatives que sovint s’escapaven de l’àmbit dels bancs. Així, com no, trobem la inversió en immobles, en negocis, o en franquícies. I, per a un públic minoritari, divises, metalls preciosos, art o similars. Capítol apart mereixen les asseguradores i les pòlisses de vida-estalvi. En realitat, aquestes han experimentat un avenç notable els darrers anys.

Les opcions financeres de nova generació

Internet ho ha canviat tot. No cal anar massa lluny en l’argument: sense aquest mitjà acOnseguir difícilment hauria arribat als seus clients. Les possibilitats que ofereix la xarxa són immenses, i és aconsellable contemplar-les en qualsevol planificació financera.

En aquesta entrada del blog només en farem un petit llistat. La idea és donar-ne més detalls en uns dies. Així, possiblement haureu sentit a parlar de:

• Robo advisors
• Crowdlending
• Criptomonedes i el que en deriva
• Entitats fintech, que engloben challenger banks, neobanks i baas (banks as services)

Conèixer les diferents opcions financeres per a decidir

Acabem amb els habituals enllaços. Per una banda, un primer al programa de divulgació “No pot ser” de TV3. Si no el coneixeu, us aviso que té cap o pocs continguts financers. Però també us asseguro que ajuda a ampliar la visió que tenim de les possibilitats que el món ens ofereix a curt termini. I, per una altra banda, un segon a aquest mateix blog quan advertia l’any 2016 que els fons d’inversió no eren adequats per a substituir els dipòsits.

En uns pocs dies, abordarem amb més detall la llista de l’apartat anterior. En termes generals, no hi ha alternatives millors que d’altres. Cal fer una anàlisi de quines són les necessitats econòmiques a les què volem donar cobertura. I això es complementa determinant també la pròpia capacitat d’estalvi. Convé quantificar ambdues (necessitats i capacitat) en imports i temps. Quan disposem d’aquesta fotografia concreta, podem donar el següent pas. I aquest consisteix en avaluar quines són les opcions financeres més coherents amb el perfil que hem dibuixat.

És en aquest procés que el nostre servei de Coaching en economia domèstica pren tot el sentit. Aquest et pot acompanyar en dues direccions:

• Definir la teva pròpia instantània de necessitats futures i capacitat estalviadora
• Entendre els avantatges i inconvenients de les diferents opcions financeres existents al mercat.

Imatge de Mario Aranda a Pixabay