De fet, la gran majoria dels qui llegiu aquestes línies no heu viscut mai amb alta inflació. Semblava que no tornaríem a experimentar el mateix que els nostres pares o avis durant els anys setanta del segle passat. Però la pandèmia té una ombra allargada, i possiblement aquest n’és un altre capítol.

Una alta inflació redueix el poder adquisitiu

Segons informa l’OCDE, els salaris reals a Espanya baixaran un 4’4% a conseqüència de la inflació. Això és pel fet que els salaris augmentaran per sota del que pugen els preus en general.

I no sembla que un increment dels sous o pensions ajudin a resoldre el problema en l’àmbit macroeconòmic. Per tant, seria bo fer-se a la idea que serem més pobres. O menys rics, segons com ens ho vulguem mirar.

En aquest entorn, pren més força que mai la necessitat de fer pressupostos. I, és clar, controlar sobre aquesta base on van els diners que guanyem.

I convé no oblidar que gairebé sempre hi ha opcions més barates que poden ajudar a quadrar un pressupost domèstic. Des de les marques blanques dels supermercats fins a abstenir-se de fer despeses supèrflues.

Implicacions de cara a l’estalvi

Si el poder adquisitiu baixa en una situació d’alta inflació, és evident que costarà més estalviar. Tot i això, la meva recomanació és que no deixem de banda allò que desitgem aconseguir a llarg termini. Per poc que es pugui, val la pena esforçar-nos per a continuar dedicant recursos als nostres somnis.

Centrant-nos en els diners que ja tinguem estalviats, l’objectiu hauria de ser sempre una rendibilitat per damunt de la inflació. Això ara mateix no és fàcil. I més quan aquesta situació està afectant tan negativament a les borses.

Afortunadament, tal com es pot trobar en altres entrades d’aquest blog, les possibilitats d’inversió actuals són molt més variades que fa uns anys. És convenient cercar les alternatives més adequades. Aquelles que estan en línia amb als propòsits que ens hàgim marcat. Recordem que els diners només són un mitjà per a assolir les fites que cadascú determini.

Hipoteques i alta inflació

Es deia durant la crisi dels setanta que la inflació afavoreix la gent endeutada i perjudica qui té diners. Això és especialment aplicable en préstecs a un tipus que estigui per sota de la inflació. De fet, les hipoteques amb interès fix de menys de l’1% ara són un tresor. És probable que es trigui molt de temps a gaudir d’un Euríbor negatiu de nou. Si és que mai el tornem a veure a aquests nivells.

En aquesta línia, per a qui tingui una hipoteca a tipus variable és recomanable preguntar per una modificació de condicions. Això es pot fer dins la mateixa entitat amb la qual s’hagi contractat. En aquest cas parlaríem de novació. Però també es poden fer números per a avaluar si val la pena fer un canvi de banc. I llavors estaríem plantejant una subrogació.

Com adaptar-nos a una situació d’alta inflació

El nostre servei de Coaching en economia domèstica està pensat per a acompanyar-te en l’anàlisi de les teves finances. Totes les crisis tenen un component positiu perquè poden obligar a fer canvis que ens millorin. En el cas que ens ocupa, en l’àmbit financer.

I, per a acabar, tanquem la publicació amb alguns enllaços. Em va cridar l’atenció fa un temps un article de la Diane Coel sobre la cicatriu emocional de la inflació. Aporta un enfocament interessant. I, addicionalment, em referiré també a una de les tres entrades publicades consecutivament al nostre blog sobre noves opcions d’inversió.

Imatge de Timur Kozmenko a Pixabay

L’article en qüestió es dirigeix a aquells qui hagin de tornar a la presencialitat després de mesos de treball des de casa. En aquesta recuperació de la normalitat és recomanable repassar què hem estalviat durant aquests darrers mesos. I, òbviament, si cal perdre aquest hàbit. Tot i haver-lo adquirit per la força.

La pregunta clau en aquest llegat financer

Hi ha una qüestió que proposo de manera recurrent als meus clients. També és aplicable en la recuperació de la normalitat que vivim. I, és clar, a qualsevol desemborsament que sigui evitable a l’oficina.

Seria la següent: estic renunciant a res més valuós per a mi quan dedico uns diners a una determinada despesa?

L’exercici de qüestionar-nos cada euro que surt del nostre compte ens aporta molta consciència. I aquesta és bàsica per a la posterior presa de decisions. A més, en el cas que ens ocupa, estem parlant d’un bon nivell d’estalvi potencial. De mitjana, al voltant dels 1.000 euros anuals només en transport i restauració. Aquesta és la xifra que es desprèn de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. I no es té en compte ni la tràgica alça dels carburants ni les ajudes al transport públic que es recullen al RD 11/2022. Com segurament sabeu, aquest decret llei estableix mesures per a respondre a les conseqüències econòmiques de la guerra d’Ucraïna.

Quan l’aprenentatge porta a receptes clàssiques

Una visió més àmplia de llegat financer que ens deixa la pandèmia ens porta a consells clàssics del blog.

• Treballar a fons la informació que defineix la nostra situació financera. Hi ha moltes Apps que ens poden ajudar a fer-ho. Però la meva experiència demostra que no hi ha res com una revisió manual d’extractes bancaris. I la preparació d’un full de càlcul. Aquest aporta una motivació única per a fer canvis que redrecin el que no ens agradi dels resultats obtinguts.
• Retirar l’estalvi del compte corrent a principi de mes. Això equival a pagar-nos a nosaltres mateixos de manera similar al que fem amb els subministraments o la hipoteca del pis on vivim. I només podrem retirar aquests diners sense haver-nos-en de penedir si abans hem fet l’anàlisi del punt anterior. Serà aquest el que ens dirà quina és la nostra capacitat real d’estalvi.
• Pagar en efectiu per a prendre plena consciència de tot el que gastem. Insisteixo que no hi ha res comparable a veure sortir els bitllets de la cartera per a sentir un cert dolor. I aquest ens pot dur a plantejar-nos si el pagament val la pena amb relació al que aquest ens aporta.

Tot aprofitant aquest llegat financer

El nostre servei de Coaching en economia domèstica està pensat per a acompanyar-te en l’anàlisi de les teves finances. Seria una manera fantàstica d’obtenir quelcom positiu del llegat financer que ens deixa la pandèmia.

I, per a acabar, tanquem l’article amb alguns enllaços. Com no pot ser d’altra manera, tenim la publicació de Vogue Business. I, addicionalment,  l’entrada del nostre blog relativa a la crisi econòmica. Aquesta darrera data de les primeres setmanes de restriccions degudes a la COVID.

Imatge de Ronald Carreño a Pixabay

Val la pena aprofitar l’embranzida energètica que aporta l’estiu. Una opció, poc recomanable, és que comenceu una de les diverses col·leccions que els mitjans promocionen aquests dies. Podeu escollir entre ventalls, punt de creu i un munt més.

I una alternativa molt millor és posar en pràctica alguns dels sistemes més de moda per a revolucionar els vostres hàbits financers. Es tracta d’aconseguir disciplina relacionada amb els diners. En parlàvem fa uns mesos en una entrada d’aquest blog.

Què tal un dejuni financer de 21 dies?

Aquesta proposta, com gairebé totes, prové d’Estats Units, signada per Michelle Singletary. Consisteix en eliminar qualsevol despesa supèrflua durant 21 dies.

L’autora considera que aquest és un termini adequat per que no sigui excessivament esgotador. I ens remet a dos clàssics d’aquest web. En primer lloc, pagar en efectiu ajuda a aconseguir-ho. I també recomana dur un diari de despeses i estalvi. Això és imprescindible si volem comptar amb  informació de com es mouen els nostres diners i si hi ha alguns hàbits financers a millorar

Després dels excessos de l’estiu pot ser un bon moment, cert?. Especialment si cal afrontar despeses escolars. O si encarem una tornada econòmicament dura.

Petits jocs per a polir hàbits financers

Qui hagi practicat algun esport sabrà que petits jocs poden ajudar a un bon entrenament. El matemàtic del segle XIX Carl Friedric Gauss, suposo que de manera involuntària, va efectuar certes valuoses aportacions.

Què us semblaria estalviar uns 5.000 EUR en 25 setmanes? La proposta és posar cent bocins de paper numerats de l’1 al 100 doblegats en un recipient. I cada setmana procedir a treure’n dos. La suma de les dues xifres que ens toquin és el que hem d’aconseguir estalviar aquella setmana. Podem fer-ho en efectiu o en un compte exclusiu per a aquest objectiu. Posem, per exemple, que surten els papers numerats 23 i 53. Caldrà afinar l’enginy per a trobar de quines de les despeses d’aquella setmana podem prescindir per a reunir la fita dels 23+53=76 EUR.

Feu-vos el vostre pla d’estalvi a mida

Evidentment, qui trobi molt ambiciós l’anterior repte té alternatives. Per exemple, pot extreure dos papers cada 15 dies. L’estalvi previst es produirà llavors en aproximadament un any. Cadascú pot dissenyar el pla segons les seves possibilitats.

I si algú te por de triar la primera setmana números molt elevats, hi ha opcions més progressives. Ens oblidem dels paperets, i podem marcar-nos la fita de 5 EUR la primera setmana, 10 EUR la segona, 15 EUR la tercera, i així successivament. Si aconseguiu mantenir la sèrie durant un any, l’estalvi és de gairebé 7.000 EUR. És clar que la darrera setmana caldrà haver millorat molt els hàbits financers per a arreplegar els 260 EUR que toquen.

Posar setge als mals hàbits financers

Amb el servei de Coaching en economia domèstica et podem acompanyar en la detecció dels teus mals hàbits financers. I, és clar, en incrementar la teva capacitat d’estalvi.

I, per a acabar, tanquem l’article amb alguns enllaços. En primer lloc, l’entrada original relativa al dejuni de 21 dies (gràcies Lluïsa). D’altra banda, la relativa als models matemàtics. Ambdues són en anglès. I, finalment,  l’entrada del blog relativa a la disciplina financera.

Imatge de tigerlily713 a Pixabay

El poder la l’escriptura en la introspecció financera

La Gestalt és un corrent terapèutic que es centra en fer conscient allò inconscient. Aquest “adonar-nos” del que fem pot ser molt útil per a desenvolupar-nos millor en el dia a dia. I una de les eines que s’utilitza en aquest procés d’aflorar consciència és l’escriptura.

Quan escrivim passen coses d’allò més interessants:

• Es posa ordre al que sentim i/o pensem
• Obliga a estar presents en el propi procés d’escriure
• Es desenvolupa l’autoconsciència i coneixement propi
• Ofereix la possibilitat de desfogar-nos
• Ens permet llegir allò que hem escrit i observar-ho des d’una perspectiva externa
• Des d’aquesta observació, podem analitzar les conseqüències que se’n deriven
• Obre la porta a gestionar-ho i actuar

D’acord amb tot això, escriure sobre la nostra relació amb els diners és un fantàstic exercici d’introspecció financera. Si ho fem des de la sinceritat que ens mereixem, podem extreure’n una informació molt útil. Especialment si ens deixem anar i no filtrem o jutgem prèviament el que anem a escriure. No hi ha bo o dolent. Senzillament, conèixer-nos millor sempre facilita la presa de decisions. Per tant, mentre escrivim val la pena romandre dins la més profunda honestedat amb el que sentim o pensem.

Què preguntar-nos en un exercici d’introspecció financera?

La qüestió general que ens convindria respondre és què signifiquen els diners per a nosaltres mateixos. Els qui sigueu capaços de començar a abocar sobre el paper idees i sentiments només amb aquest títol, ja us hi podeu posar.

Ara bé, per a la majoria plantar-nos davant un full en blanc amb un tema tan ampli ens pot arribar a bloquejar. Per tant, a continuació hi ha algunes preguntes una mica més concretes que poden guiar la desitjada introspecció financera:

• Què hauria de passar per a que jo tingués més diners?
• Com crec que són les persones que tenen diners?
• Què és el que provoca tenir diners?
• Com es podrien definir els diners?
• Què és el que els meus pares pensaven dels diners?
• Com em comportaria si tingués diners?
• Quina influència tenen els diners sobre la gent?
• Què és el que jo faria si fos ric?
• Quines pors em suggereixen els diners?

No es tracta de contestar-les totes si no volem. N’hi haurà que resultaran més senzilles que d’altres. De fet, si alguna d’elles ha provocat un cert neguit o resistència a contestar-la, potser no cal abordar-la d’entrada. Necessitarà que li donem el seu espai. Però és molt probable que un cop trobem que ha arribat el seu moment el que escrivim ens aporti molta consciència.

L’incalculable valor de les respostes que ens donem

L’exercici d’introspecció financera no acaba aquí. En realitat, la part més interessant comença tot just hem acabat d’abocar en un paper la relació que tenim amb els diners.

La proposta per a treure profit de la nostra dedicació té diverses vessants:

• Prendre consciència de les frases o paràgrafs del que hem escrit que ens hagin costat més, i quin sentiment ens han provocat (tristesa, ràbia, por, angoixa, etc.)
• Deixar reposar tot plegat el temps que estimem convenient, rellegir-ho i observar de nou com ens sentim
• Si s’escau, analitzar quines decisions futures ens inspira el procés
• Passades setmanes o mesos, repetir-nos les preguntes i veure quins canvis hi ha a les respostes que hi donem.

La introspecció financera com a part d’un procés de coaching

Recorda que el nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot acompanyar en la revisió de les teves finances personals o familiars. En la introspecció financera l’escriptura pot ser una bona eina. I convé complementar-la amb una presa de consciència sobre la teva foto actual d’ingressos, sortides de diners, béns i deutes.

I, com és costum al blog, acabo amb algun link. El primer et donarà més  informació sobre la teràpia Gestalt, en la què vaig tenir la sort de formar-me durant un parell d’anys. I el segon et permetrà llegir una entrada d’aquest mateix web sobre responsabilitat financera, també inspirada en la mateixa font.

Imatge de StockSnap a Pixabay

Aquesta crisi econòmica és diferent a d’altres anteriors

Hi ha gairebé completa unanimitat que aquesta situació mai l’havíem viscuda. Jo mateix ho comentava al blog fa alguns dies. Durant setmanes hem tingut el gruix dels comerços tancats. La crisi ha estat sanitària, però les conseqüències seran econòmiques.

A més, ja estem veient com la tornada a la “normalitat” serà lenta. Fins que no hi hagi una vacuna, costarà que vivim i consumim com abans. I, sense entrar en si el model anterior de consum era o no sostenible, això alentirà la recuperació. Tot plegat tindrà força damnificats, convé estar alerta.

És temps de ser proactius (i no reactius)

Potser heu patit un ERTE (o pitjor encara, un ERE). O sospiteu que l’empresa on treballeu potser tindrà problemes. O sou autònoms amb una forta baixada d’ingressos. Convé preparar-nos per al pitjor dels escenaris. Això ajudarà, arribat el cas, que no siguin la por o les emocions les que decideixin. Més bé hauríem de guiar-nos per reflexions des d’un cap fred. Proposo que ens fem preguntes del tipus:

• Quines són les sortides de diners mínimes que cal seguir atenent?
• De quins recursos puc viure en cas de necessitat durant la crisi econòmica?
• Quines habilitats meves puc explotar, què puc oferir que interessi a la societat?
• Com es mouen (entren i surten) els diners a casa meva?
• Què podria retallar si és menester? Quines són aquelles despeses que ni tan sols sé per què les tinc? (per exemple, cobertures duplicades de pòlisses, gigues de mòbil que mai arribo a consumir, potències elèctriques excessives, etc.)
• A quines ajudes tindria dret si acabés en una situació econòmica molt precària?

El pressupost és especialment útil en una crisi econòmica

Resulta reconfortant observar que a l’article de Clara també apareix la necessitat de treballar amb un pressupost. I encara més si qui ho afirma és una membre del Pla d’Educació Financera que promouen la CNMV i el Banc d’Espanya.

En línia amb el que jo mateix he escrit un munt de cops, és recomanable:

• Identificar a què destinem els ingressos. La finalitat és poder fer ajustaments per a aconseguir objectius d’estalvi a llarg termini. Un seguit de petites retallades poden dur-nos a arreplegar uns bons diners.
• Adoptar l’hàbit de controlar el pressupost regularment i ajustar-lo, si s’escau.

Oportunitats que pot oferir la crisi econòmica

Sovint es fa referència que dins el doble símbol xinès que defineix “crisi” hi ha també el que equival a “oportunitat”. Qui n’estigui patint en primera persona costarà que ho vegin. Però les possibilitats positives que aporta tot canvi hi són. La crisi econòmica pot oferir-nos que en traiem algun profit. I encara més si tenim la sort que no ens ha afectat directament. Per exemple:

• Es comença a detectar una important caiguda dels preus immobiliaris. Tant a nivell de compra com de lloguer.
• La borsa ha experimentat una forta correcció que ha abaratit preus.
•  La crisi econòmica ens aporta aprenentatges que poden servir per a estar més preparats per a quan en vingui una altra.
• Hi ha diners disponibles en forma de préstec (només recomanables si en podem treure un rendiment més alt que els que ens cobrin d’interessos).

Potser aquesta crisi econòmica ens empeny cap a un consum sostenible

De nou, proposo que ens fem algunes preguntes:

•  A quines empreses o autònoms van a parar els diners que surten de la meva butxaca?
• Ajudo amb les meves compres a persones del meu voltant (consum de proximitat)?
• Compro a companyies que paguen els impostos i creen llocs de treball al meu país?
• Se’n beneficien empreses amb un enfocament productiu sostenible?

I si tot això acaba per ser útil?

Recorda que el servei de Coaching en economia domèstica et pot acompanyar en la revisió de les teves finances personals o familiars. En moments com aquests és quan és més recomanable aprofundir en com destinem els recursos dels què disposem. Donar la volta a la crisi econòmica també és a les nostre mans.

Com és habitual acabo amb algun link. El primer et durà a la revista Clara. Espero que ben aviat pugui disposar de l’article en format web. I el segon et permetrà repassar l’entrada de fa uns dies sobre resiliència en aquests temps de crisi econòmica.

Imatge de PIRO4D a Pixabay

És important ser conscients que els límits d’aquesta zona són variables. L’àrea que ens interessa acostuma a superar la d’influència financera. Tenim interès en tota la nostra economia, però no la controlem completament. A mesura que aprenem o tenim més eines, l’àrea es pot eixamplar. Les línies que llegireu a continuació poden ajudar-vos a fer-ho.

Una bona estratègia amplia la zona d’influència financera

La millor manera d’aconseguir quelcom és posar-se al costat d’algú que hi entengui. O de qui ho hagi dut a terme amb èxit abans.

Sovint s’avança de manera autodidacta. O, pitjor encara, s’acudeix a les persones equivocades. Es demanen consells de parella a qui no li va bé en el seu propi matrimoni. I així és complicat adoptar cap estratègia que funcioni. Per contra, un coach financer està especialitzat en acompanyar a persones, famílies o negocis en un procés de canvi a nivell econòmic. Possiblement començarà amb una presa de consciència de quina és la situació. I, a partir d’aquí, ajudarà a enfocar els recursos cap els objectius marcats.

Posaré un exemple que no té res a veure amb finances però és ben explícit. Jo vaig començar a jugar a tennis als 18 anys sense rebre ni una sola classe. Per a servir, feia moviments equivocats que, amb el pas del temps, em van lesionar l’espatlla. Durant una bona temporada no vaig poder jugar. Quan em vaig recuperar, vaig contractar les primeres classes de tennis de la meva vida. Allí vaig prendre consciència de què feia malament, i ho vaig corregir. El resultat és que mai més he tingut aquest problema. I, a més, l’aprenentatge m’ha permès millorar altres aspectes del joc.

La importància del relat

Si es fracassa per culpa d’una mala estratègia, s’enforteix un relat negatiu sobre la nostra capacitat d’influència financera. Frases típiques són “no podré estalviar mai” o “els deutes m’enfonsen”.

En el moment que es té un èxit, per petit que sigui, cal aprofitar per a canviar el relat. Qui estigui endeutat ho veurà d’una altra manera quan cancel·li el primer préstec. Qui cregui que no pot estalviar canviarà el relat quan vegi que ha aconseguit arreplegar uns diners. Una estratègia i un relat adequats es retroalimenten. Poden ser l’origen d’un cercle virtuós que ampliï la zona d’influència financera.

Posar focus en la zona d’influència financera

L’energia va allà on es posa l’atenció. En què us fixeu més? En què teniu o en què us manca? O, encara més important, en allò que podeu controlar? O en el que no?

Si teniu una bona estratègia i aconseguiu modificar el relat del que està passant, és el moment de posar tota la carn a la graella. Centreu-vos en la vostra zona d’influència i actueu sobre tot en aquest àmbit. Si sentiu que el que esteu fent us acosta a un objectiu, entrareu en un cercle virtuós. I aquest farà que la zona d’influència financera es faci una mica més gran.

Es tracta de començar pel que és més a l’abast. D’exemples amb clients n’hi ha molts. No es pot controlar què farà la borsa, però sí adoptar una estratègia que rebaixi el risc d’invertir-hi. En una situació de molts préstecs, el primer és controlar què surt del compte corrent per a que la bola del deute no es faci més gran. Darrera un primer èxit, per modest que sigui, n’acostumen a venir més.

Donar un primer pas

Acabarem amb algun enllaç. Un ens porta al concepte d’esfera d’influència en un entorn ben diferent al que ens ocupa. Però la base és la mateixa. I un altre link ens transporta a una entrada d’aquest mateix blog de fa mesos relativa a la importància de posar-nos en marxa.

El nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot ajudar a definir quina és la teva actual zona d’influència financera. I, a continuació, definir una bona estratègia, donar un primer pas, canviar el relat i assolir la primera fita.

Imatge de Gerd Altmann a Pixabay

Per a començar, motivació financera

Els qui seguiu aquest blog, ja sabeu com valoro aconseguir la independència financera. Ja hi ha alguna entrada escrita al respecte i aviat en prepararé una altra encara més completa.

El que es necessita per a assolir independència econòmica són diners. Veieu complicat acumular-ne prou? M’agradaria fonamentar la vostra motivació financera amb algunes xifres.

Creieu que és molt o poc 50 EUR mensuals? Sabeu què es pot acumular a llarg termini amb aquest import? Tot depèn de què en feu, i durant quant de temps. Per exemple, si teniu 30 anys per davant, podríeu acumular uns 41.000 EUR. I en 40 anys, 74.000 EUR. És la màgia de l’interès compost, concretament d’un 5%. No s’ha escollit aquest percentatge a l’atzar. Coincideix amb la mitjana anual des de l’any 1900 per a inversions borsàries. Més endavant donaré més detalls de la font.

Per a altres terminis i una mica més de precisió, aquí teniu el següent quadre:

La motivació financera de l’aigua al coll

Certament, és molt millor retallar despeses pensant en un objectiu d’estalvi que no pas en un de subsistència. Però també arriben clients en aquesta situació.

L’experiència demostra com  costa renunciar a un cert nivell de vida. Sovint es prefereix refinançar deute que no pas anar al veritable origen del problema i retallar despeses. Vull deixar clar que, per a mi, unificar crèdits i allargar terminis és la darrera opció. És la que costarà més interessos i acabarà per empobrir-nos encara més. Així, es para el cop, però freqüentment amb això no n’hi ha prou si no es fa res més.

Amb motivació financera, anem per feina

Precisament si parlem de pagar interessos, som conscients dels que es poden arribar a desemborsar per una hipoteca? Tot i les baixades de molts índex de referència, encara hi ha contractes amb tipus força cars. No oblidem l’interès compost. La decisió de comprar un pis més petit o en un barri més modest pot representar un bon estalvi. Encara més si el lloguem. I això és especialment aplicable a joves qui no tinguin lligams enlloc.

Passa quelcom molt similar amb els vehicles. Si realment fa falta tenir-ne un de propietat, el més barat deixa marge per a un major estalvi.

Les anteriors dues sortides de diners acostumen a estar al capdamunt de qualsevol llista de les que preparem amb clients. Sovint, les acompanyen alimentació i escoles, si hi ha fills. I segueixen un bon nombre d’altres partides de menys import.

Convé mirar-nos-les amb esperit crític. Amb una bona motivació financera i objectius concrets gairebé sempre hi ha on retallar. Es tracta de parar-nos a cada despesa, i fer-nos algunes preguntes:

• Què costa mensualment o anualment allò?
• Quin benestar aporta?
• Preferim aquest benefici actual o la independència financera futura a la què ajudarà aquest estalvi?

Et quedaràs de braços creuats?

Et proposo analitzar a què dediques els diners que guanyes cada mes. De la llista de despeses, tria les cinc que t’aportin menys valor. Què passaria si estalviessis el que hi dediques? Quin import podries tenir acumulat en uns anys?

Com és habitual, acabo amb algun enllaç. Concretament, un de propi relatiu a la independència financera. I un altre que dóna suport al 5% que hem triat anteriorment per a fer els càlculs basats en l’interès compost.

Finalment, recorda que el nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot ajudar a trobar la motivació financera que necessites i aconseguir una major independència econòmica.

Imatge de Gerd Altmann a Pixabay

A què ve això de l’entrenament financer en temps d’estiu?

El concepte m’arriba de lluny. Un bon amic, força més gran que jo, fa molts anys em va mostrar un enfocament que se’m va quedar gravat. Segons ell, els pares tenen quelcom d’entrenadors. I la seva missió passa per anar posant reptes que aportin als nois i noies habilitats per al moment que deixin el niu.

D’altra banda, la meva pròpia experiència amb clients demostra que aquests dies són adequats per rumiar sobre l’entrenament financer. Possiblement durant l’estiu i festes nadalenques és quan rebo més consultes. El motiu crec que és simple. En temps de lleure hi ha més oportunitats per a pensar. Sospito que molta gent s’adona que hi ha aspectes financers de la seva vida que no rutllen. I alguns acaben recorrent als nostres serveis.

El valor com a base de l’entrenament financer

De vegades petits i grans perdem de vista com és d’important donar valor als altres. És la base de tot. Si som assalariats, l’empresa on treballem hauria d’obtenir un benefici gràcies a la nostra feina. Si som autònoms, no tindrem clients si no els aportem quelcom. Considero important que els fills ho aprenguin. Remunerar-los per petites tasques domèstiques pot ajudar. També pot fer-ho qualsevol acció de venda (entrepans, loteria, trastos vells) per a finançar, per exemple, un viatge de fi de curs. O treballar de monitor al menjador de l’escola o de cangur per a treure’n alguns diners.

Paral·lelament, és prioritària la gestió dels propis recursos. Hi ha un munt de fets quotidians que poden ajudar en aquest entrenament financer. Si tenen un telèfon mòbil, de segur que intenten gestionar els GB de connexió a Internet per a que els durin tot el mes. Similarment, es poden administrar els diners que guanyin per a sortir amb els amics o donar-se algun caprici. O estalviar per a algun objectiu important.

L’educació els situa a la rampa de llançament

Quan els fills acaben l’ESO comencen a triar opcions d’estudis. Això els situa a la rampa de llançament cap a la vida adulta. Val molt la pena trobar un equilibri entre allò que els pugui atreure a nivell acadèmic i les sortides professionals associades. És recomanable donar un enfocament també econòmic a les diverses opcions.

D’altra banda, un bon entrenament financer també hauria de servir per a abandonar la llar familiar el més aviat possible. Tots sabem que establir-se per compte propi és una de les fites que més omplen. L’objectiu és que els fills comptin amb els recursos per a fer-ho. Estem d’acord?

Entrenament financer cap a la veritable independència

Parlàvem un pèl més amunt de l’agradable sensació d’independitzar-se dels pares. Possiblement encara hi ha quelcom millor. Quants dels qui em llegiu us emocionaríeu (o us emocioneu) en  saber que compteu amb prou recursos per a dependre econòmicament de vosaltres mateixos? Convé que els fills coneguin la màgia de l’interès compost. Un estalvi recurrent ben invertit a llarg termini permet acumular importants quantitats de diners. I, com més jove ets, més senzill resulta aconseguir els objectius econòmics desitjats a partir d’una bona planificació financera.

Ens posem en marxa?

Arribo al final d’aquesta entrada tot agraint una de les meves clientes la idea d’escriure les línies precedents.

També m’agradaria aportar un link amb dades de l’INE. Hi podreu trobar que una tercera part de la població entre 25 i 34 anys viu amb els seus pares. És obvi que l’atur  no ajuda, però també podem posar el nostre gra de sorra al respecte. Addicionalment, faré referència a una entrada d’aquest mateix blog relativa a l’educació financera.

El nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot ajudar a donar un primer pas en l’entrenament financer dels fills. Al cap i a la fi, no hi ha res com predicar amb l’exemple. Gaudeixes tu de prou independència financera? A acOnseguir tenim força experiència en acompanyar clients per aquest camí.

Imatge de karabulakastan a Pixabay

En relació amb això, esmentaré a Claudio Naranjo. Aquest psiquiatre i escriptor xilè ens va deixar fa uns dies. Em permeto retre’l un modest recordatori des d’aquestes línies. I és ben cert que les finances no van ser pas una matèria que tractés. No obstant això, algun dels seus molts textos és d’allò més adient.

Tot recordant la responsabilitat, segons Claudio Naranjo

Escrivia aquest autor: “La responsabilitat no és un deure sinó un fet inevitable. Som els actors responsables de qualsevol cosa que fem. La nostra única alternativa és reconèixer tal responsabilitat o negar-la. I adonar-se de la veritat, ens cura de les nostres mentides.”

Efectivament, la responsabilitat és un fet, no pas una obligació. A diari portem a terme tota una sèrie d’accions, i en som responsables vulguem o no. Des d’una òptica econòmica, la nostra responsabilitat financera és evident. La relació que tenim amb els diners és per a tota la vida.

Partint d’aquesta base, es tracta de transitar en un ambient econòmic que potser no dominem i d’aprendre a fer-nos-en càrrec. Ens podem haver equivocat i és possible que tornem a caure. L’objectiu és treure conclusions de les errades i responsabilitzar-nos-en. No pas culpar-nos.

La responsabilitat financera no té res a veure amb la culpa

El temps que cal dedicar a les errades només hauria de ser el suficient per a obtenir-ne un aprenentatge. Les decisions que prenem responen al grau de coneixement del què disposem en aquell moment. Torturar-nos amb la culpa pel que hem fet només és una excusa per a no avançar.

D’altra banda, per desgràcia el sentiment de culpabilitat pot anar força més enllà dels nostres actes. Algunes creences de la cultura en la què ens movem són:

• Els diners són bruts
• Ens hem de guanyar el pa amb la suor del front
• Benaventurats els pobres
• Els diners no donen la felicitat

Potser molts de nosaltres ja veiem que tot això no és cert. No obstant, costa arrancar de l’inconscient segles i segles d’aquesta mena d’afirmacions.

Les queixes també ens distreuen de la responsabilitat financera

Proposo un petit exercici. I adverteixo que pot costar una mica. Durant els propers dies, es tracta de no queixar-se per temes de diners. En el moment que deixes de fer-ho connectes amb la teva responsabilitat financera.

Efectivament, la queixa, com la culpa, no deixa de ser una pèrdua de temps. Resulta molt més útil escollir una de les següents opcions alternatives:

• Acceptar el que hi ha i treballar sobre aquesta base. Per exemple, si es perd una font d’ingressos, una solució és introduir al pressupost els canvis necessaris per a que torni a quadrar. Això seria una resposta reactiva.
• Decidir dur a terme les accions necessàries per a posar-hi remei. Per a solucionar l’anterior situació de la pèrdua d’ingressos, una resposta proactiva seria començar a pensar de quina manera generar més ingressos. Un autònom ho pot fer amb un nou producte o servei. Per a un assalariat, una opció seria lluitar per a millorar la pròpia valoració. I això pot suposar fins i tot canviar d’empresa.

El coaching treballa consciència i responsabilitat financera

Com ja és habitual a les darreres entrades, completaré el que he escrit amb alguns enllaços. Si no coneixes l’obra de Claudio Naranjo, només cal que cliquis sobre el seu nom. I també et proposo llegir una mica més sobre la culpa en aquest mateix blog.

Acabaré recordant-te que el nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot ajudar en el camí que et dugui a assumir la teva pròpia responsabilitat financera. Al cap i a la fi, portem des de 2010 acompanyant clients.

(imatge de Pexels des de Pixabay)

Escrivia al post anterior que la vida és plena de canvis financers. Em centrava llavors en aquells associats a la feina o a la sort, i en les decisions que se’n poden desprendre. Les línies que segueixen en són la continuació. Ens fixarem ara en moments financers associats a la trajectòria vital que gairebé tots experimentem.

La vellesa (aquest cop, la dels que ens envolten)

Crec que ja hi ha prou entrades en aquest blog que parlen sobre la necessitat de preparar la jubilació i la pròpia vellesa. Per tant, passaré de puntetes sobre aquest tema.

Sí que m’agradaria posar èmfasi en la conveniència de reflexionar sobre la vellesa de les persones que ens envolten. És possible que la cobertura de seves necessitats també ens afecti. Hi ha molts casos de gent gran que no poden fer front per ells mateixos a determinades despeses. Si volem que no perdin qualitat de vida potser hi haurem de posar-hi temps… i diners. Aquest és un dels moments financers sobre els què recomano reflexionar.

Saltem al primer dels moments financers: infància i adolescència

De totes les etapes de la vida que veurem, aquesta és l’única que cal que algú ens prepari a nivell econòmic. O, a l’inrevés, és la nostra responsabilitat de pares fer-ho pels nostres fills.

Tots els que tenim descendència sabem els diners que costa. Des dels bolquers fins els estudis. Entre d’altres, pot implicar un canvi d’habitatge per a disposar d’espai suficient. El volum de diners que hi destinem dependrà de les diverses opcions que anem triant. El que és segur és que el conjunt de les nostres despeses s’incrementarà. O, el que acostuma a ser equivalent, la nostra capacitat d’estalvi baixarà.

D’altra banda, infància i adolescència són fantàstics moments financers per a introduir els fills en temes de cultura econòmica. És aconsellable parlar amb ells de diners d’acord amb l’edat que tinguin. I també ho és predicar amb l’exemple. Se’ls pot fer participar en el pressupost familiar en la mesura que sigui possible. O fer que ajustin un determinat esdeveniment a una xifra de diners disponibles per a aquesta finalitat. Seria el cas d’un pressupost per a una festa d’aniversari.

Altres moments financers i com planificar-los

Encara ens queden per a tractar una bona quantitat de moments financers. Per a molts d’ells em remeto a altres entrades d’aquest mateix blog. Així, és recomanable pensar sobre com planificar la vida en parella, o la decisió relativa a on viurem. En aquest darrer punt, caldrà triar entre compra o lloguer. I, posats a presentar links, és interessant repassar el que parla sobre l’educació financera dels fills. O el que aconsella sobre algunes possibilitats d’estalvi relacionat amb ells.

Planificar per a tots aquests moments financers pot representar dedicar-hi una bona estona. En tot cas, hi ha algunes recomanacions que ens poden ajudar:

• En general, si gaudim d’una bona independència financera, més fàcil ens serà fer front a situacions econòmicament complicades. Això vol dir tenir un notable coixí d’estalvi i no estar condicionats per préstecs.
• Cal adaptar les estratègies a les necessitats de determinats moments financers. Quan abans ens hi posem millor. Però, a més a més, en l’instant que ens trobem en mig del problema, la reacció hauria de ser ràpida. Amagar el cap sota l’ala no només no ajuda sinó que pot complicar-ho tot.
• El nostre servei de Coaching en economia domèstica pot donar un cop de mà per a adoptar una bona perspectiva amb què planificar tots els moments financers que ens neguitegin.