Certament, aquesta emissora va decidir abordar l’assumpte amb un toc d’humor. I està molt bé que ho fes així. Però més enllà d’això m’agradaria aprofitar per a fer una anàlisi més profunda. La meva experiència és que un compte conjunt on va a parar tot acostuma a ser la punta d’iceberg d’un cert descontrol econòmic.

El que és meu és teu

Qui no ha escoltat la frase que encapçala aquest apartat. La idea de base és molt romàntica. I també és veritat que la manca de separació financera comporta algun avantatge. Per exemple, pot estalviar les comissions que alguns bancs cobren per tenir més d’un compte.

Ara bé. Suposem que jo sóc un dels membres d’una parella que té els diners compartits. Quina informació tinc sobre la meva economia personal? Com puc saber si estic vivint per sobre de les possibilitats que em dóna el meu sou? Quan es barreja tot i no es porta un control paral·lel del que hi ha, qualsevol anàlisi es complica molt. Em trobo que molt poques famílies disposen d’aquest detall.

Com estructurar la separació financera

Partirem del supòsit que no es porta al dia un bon full Excel amb les finances familiars. Si és així, no hi ha res que ens faciliti la visió del que ingressa i gasta cada component de la parella. En aquest escenari, la meva recomanació és comptar amb l’ajuda de la separació financera que aporta disposar de tres comptes. En primer lloc, convindrà disposar d’un en comú per a pagar les despeses dels dos. I, paral·lelament, serà bo tenir-ne un parell més, un per a cada membre. Així cadascú podrà analitzar les seves entrades i sortides d’efectiu.

Sobre aquesta base, hi ha moltes possibles variacions. Es pot determinar, per exemple, que les aportacions que es facin al compte conjunt es facin en proporció al sou de cadascú. O, salomònicament, els dos igual. Es tracta de trobar una manera acordada que tothom es senti còmode.

També hi ha altres solucions. M’agraden especialment les que obliguen a dur un control del que passa. Així, pot estar molt bé que un ho pagui tot i que, periòdicament, es passin comptes. L’avantatge del sistema és evident, i va en línia amb el que pregono. Tot el que sigui parar-se cada un cert temps per a veure com es va és molt recomanable. I si el sistema obliga a fer-ho, benvingut sigui.

Separació financera per a una economia més endreçada

Seguiré una mica més en la línia de l’anterior apartat. Tu poses la rentadora i jo frego els plats. O a la inversa. Sovint aquests petits acords fan que la vida en parella sigui més senzilla. De la mateixa manera es pot decidir que un pagui la factura de la llum, l’aigua, el gas i el telèfon, i l’altre el lloguer. Tot això obliga a constatar quines despeses cal atendre i quina és la forma més justa d’afrontar-les.

I un cop ja entrem en matèria, per què no plantejar objectius individuals o en comú? Quan els comptes estan ben endreçats, les decisions sobre el que ens podem permetre (o no) són força més senzilles. Es pot pagar un lloguer més elevat? O fer front a la compra d’un pis? Jo em puc apuntar a un gimnàs sense desatendre els diners que he d’aportar mensualment al compte conjunt? O quina és la meva capacitat d’estalvi?

El valor de l’experiència

El servei de Coaching en economia domèstica està pensat per a donar-te suport en la separació financera que aborda aquesta entrada i molts altres temes relatius a l’economia domèstica.

I, per a acabar, tanquem l’article amb alguns enllaços. El primer ens porta a l’enregistrament del programa de Radio Euskadi. I el segon ens condueix a una altra entrada del blog relativa a les finances en parella. És una lectura que complementa molt bé les línies anteriors.

Imatge d’Alexandra A life without animals is not worth living a Pixabay

L’acceptació com a primera etapa en la resiliència financera

La crisi que tenim per davant ve marcada per una aturada general que deu tenir pocs precedents. Només cal passejar-se per qualsevol carrer més o menys comercial. Tot està tancat. Centenars de milers de persones no poden oferir els seus productes o serveis. Les vendes per a molts són inexistents. I sovint hi ha pagaments que cal seguir liquidant. És un panorama preocupant, però cal acceptar que això és el que ens toca viure. La resiliència financera comença amb aquest pas. Acceptar sense resignar-se.

És evident que l’esmentada aturada marca distància amb altres crisi. No obstant això, hi ha experts que mostren un optimisme que cal agrair, com l’Oriol Amat. Ell afirma a alguna entrevista que l’economia en general estava millor fa unes setmanes que el 2008. I també diu que l’Estat hauria d’ajudar més per a evitar que una por com la de fa una dècada ens envaeixi. Planteja, per exemple, xecs a autònoms. O més disposició per part de la Seguretat Social a fer-se càrrec dels salaris via ERTOs. Incidiré sobre aquest recolzament tot seguit.

La segona fase de la resiliència financera: sobreposar-se

És obvi que qualsevol ajuda és benvinguda. I més en una crisi com aquesta. No obstant això, voldria fer alguna puntualització.

Parlava fa uns dies amb una clienta sobre una oferta que li havia fet el seu banc. La proposta era demanar un crèdit avalat en un 80% per l’ICO. Fins aquí, podia estar bé. El que seguia potser no tant. Aquests diners havien de servir per a que el banc es cobrés de cop una pòlissa sencera més les quotes de tot un any d’un altre préstec. La pregunta que ens fèiem clienta i jo era a qui beneficiava més l’oferiment. L’interès del banc era ajudar-la? O assegurar-se que l’ICO avalés bona part del que la clienta ja devia? Són moments d’Excel i calculadora. Es tracta que la por no ens faci prendre decisions amb un benefici dubtós.

I en una segona puntualització voldria remarcar que resiliència financera i la pròpia fortalesa van de la mà. Les ajudes són imprescindibles quan no estem prou preparats. En l’àmbit que ens ocupa, quan no gaudim d’independència financera. Aquest és un concepte recurrent als posts d’aquest blog. Un objectiu principal a qualsevol economia seria dependre el mínim possible dels altres.

Temps de superació

De res serveix emular l’estruç. Els qui em llegiu habitualment sabeu que utilitzava aquesta mateixa metàfora fa molts mesos. Ara és el moment de fer inventari del que tenim, del que devem, del que ens cal pagar i del que podrem tornar a ingressar quan arranquem de nou. Convido tothom a reflexionar sobre què és realment important per a ell i el seu negoci. Un cop està clar, recomano preparar un pressupost. Cal prioritzar els recursos en el què és important, i deixar de malgastar en el que no ho sigui.

D’altra banda, com seria aquesta crisi per a un particular o autònom qui tingués uns diners disponibles que donessin cobertura a diversos mesos sense ingressos? Sense aquest coixí, depenem que algú decideixi ajudar-nos. I pot ser que aquest recolzament no arribi mai. Hi ha qui va aprendre la lliçó el 2008.  Ara es deu estar mirant aquesta crisi des d’una altra perspectiva. Si molts dels que llegeixin aquestes línies accepten el repte de materialitzar la seva independència financera durant els propers anys, potser, d’alguna manera, l’actual situació haurà valgut la pena.

Et recolzem en la teva resiliència financera

Finalitzem aquesta entrada amb un seguit d’eines.

En primer lloc, posem a la teva disposició el nostre servei d’Assessorament financer per a autònoms per a ajudar-te a entendre millor el funcionament del teu negoci i treure profit de tota la informació de la qual disposes per a la seva anàlisi.

De forma addicional, pots sentir una de les entrevistes a l’Oriol Amat en el següent link, I també llegir el post d’aquest mateix blog al qual recomanava no emular el comportament de l’estruç.

Tot plegat estic segur que enfortirà la teva resiliència financera.

Imatge de 5595395 a Pixabay

El confinament ens presenta un nou ritme financer

Estic segur que coneixeu aquesta frase. “La vida és un 10% el que ens passa i un 90% com ens ho prenem”.Siguem optimistes. D’entrada, el confinament ens pot dur temps de qualitat amb els qui compartim sostre. I també ens pot fer adonar dels avantatges d’adoptar nous hàbits de consum i estalvi.

Efectivament, un dels molts WhatsApp que m’han arribat darrerament fent broma donava que pensar. Deia “aquest cap de setmana de confinament he estat parlant amb la meva parella i ha resultat que és una persona molt agradable”. És evident que és una exageració que vol provocar un somriure. Però també és cert que les diverses activitats amb les que ocupem el temps lliure ens deixen poques estones de qualitat amb els qui tenim més propers. Siguin fills, pares, parella o companys de pis.

D’altra banda, us convido que mireu quants diners hi ha a la vostra cartera i els compareu amb els d’abans de començar el confinament. O que us mireu l’extracte de la vostra targeta de crèdit del mateix període. És més que probable que hi hagi hagut menys despesa. Determinades alteracions de ritme financer fan que estalviem diners. Quan substituïm un cap de setmana de centre comercial, restaurants o copes per altres possibilitats més casolanes el compte corrent surt guanyant. Llegir, conversar o fer un exercici d’introspecció costen poc i ens poden aportar molt.

Quan la baixada d’ingressos altera el ritme financer

Alguns estareu pensant que no només el romandre a casa altera el ritme financer. També se’ns passen les ganes de fer dispendi quan perillen els ingressos. Especialment, en el cas de petits empresaris i autònoms.

També des d’aquesta òptica hi ha un aprenentatge. Ens creiem que controlem molts factors, però la realitat no és així. Cap de nosaltres podia preveure fa tres mesos que ens podia arribar aquesta situació. I, no obstant, aquí la tenim. Formulo preguntes que podeu trobar a posts anteriors. Fins a quin punt ets financerament independent? Quant de temps pots aguantar sense ingressos? Et sents còmode amb la resposta que t’has donat? Si a aquesta última contestes “no”, depèn en un bon grau de tu mateix(a) posar-hi remei.

Introspecció durant el confinament

També en altres entrades esmentava que hi ha determinades èpoques de l’any que arriben més clients. Acostuma a ser després de Nadal o vacances d’estiu. Són moments de canvi de cicle. O en què disposem de temps per a reflexionar. Fem balanç de com anem a nivell econòmic i el que veiem no ens agrada. I volem fer un cop de timó.

Què us semblaria aprofitar aquests dies de confinament per a fer balanç de les vostres finances? Podeu començar per baixar-vos la plantilla Excel que us permet fer la fotografia de com esteu i omplir-la. La teniu al final del post.

De forma addicional, us proposo preparar-vos una petita llista d’objectius que encara no hagueu assolit per manca de diners. Potser aquests dies que estem tancats a casa poden ser bons per a posar-nos en marxa de cara a aconseguir-los.

Reprenem el ritme financer a un altre nivell

De qualsevol circumstància, per dura que sigui, en podem sortir reforçats. Sempre hi ha un aprenentatge que ens enriqueix i ens prepara per a reptes posteriors.

En aquest cas, potser prenem consciència que hi ha un altre tipus de ritme financer que ens convé més. I que depèn de les decisions pròpies gaudir d’una independència econòmica més folgada.  Per si us pot ajudar, tot seguit trobareu el link del vídeo. Espero que us motivi.

Recordeu que el nostre servei de Coaching en economia domèstica us pot acompanyar en l’anàlisi de les vostres finances, en la presa de consciència necessària per a estalviar més i, en definitiva, en el procés de poder gaudir de la vida que voleu.

És important ser conscients que els límits d’aquesta zona són variables. L’àrea que ens interessa acostuma a superar la d’influència financera. Tenim interès en tota la nostra economia, però no la controlem completament. A mesura que aprenem o tenim més eines, l’àrea es pot eixamplar. Les línies que llegireu a continuació poden ajudar-vos a fer-ho.

Una bona estratègia amplia la zona d’influència financera

La millor manera d’aconseguir quelcom és posar-se al costat d’algú que hi entengui. O de qui ho hagi dut a terme amb èxit abans.

Sovint s’avança de manera autodidacta. O, pitjor encara, s’acudeix a les persones equivocades. Es demanen consells de parella a qui no li va bé en el seu propi matrimoni. I així és complicat adoptar cap estratègia que funcioni. Per contra, un coach financer està especialitzat en acompanyar a persones, famílies o negocis en un procés de canvi a nivell econòmic. Possiblement començarà amb una presa de consciència de quina és la situació. I, a partir d’aquí, ajudarà a enfocar els recursos cap els objectius marcats.

Posaré un exemple que no té res a veure amb finances però és ben explícit. Jo vaig començar a jugar a tennis als 18 anys sense rebre ni una sola classe. Per a servir, feia moviments equivocats que, amb el pas del temps, em van lesionar l’espatlla. Durant una bona temporada no vaig poder jugar. Quan em vaig recuperar, vaig contractar les primeres classes de tennis de la meva vida. Allí vaig prendre consciència de què feia malament, i ho vaig corregir. El resultat és que mai més he tingut aquest problema. I, a més, l’aprenentatge m’ha permès millorar altres aspectes del joc.

La importància del relat

Si es fracassa per culpa d’una mala estratègia, s’enforteix un relat negatiu sobre la nostra capacitat d’influència financera. Frases típiques són “no podré estalviar mai” o “els deutes m’enfonsen”.

En el moment que es té un èxit, per petit que sigui, cal aprofitar per a canviar el relat. Qui estigui endeutat ho veurà d’una altra manera quan cancel·li el primer préstec. Qui cregui que no pot estalviar canviarà el relat quan vegi que ha aconseguit arreplegar uns diners. Una estratègia i un relat adequats es retroalimenten. Poden ser l’origen d’un cercle virtuós que ampliï la zona d’influència financera.

Posar focus en la zona d’influència financera

L’energia va allà on es posa l’atenció. En què us fixeu més? En què teniu o en què us manca? O, encara més important, en allò que podeu controlar? O en el que no?

Si teniu una bona estratègia i aconseguiu modificar el relat del que està passant, és el moment de posar tota la carn a la graella. Centreu-vos en la vostra zona d’influència i actueu sobre tot en aquest àmbit. Si sentiu que el que esteu fent us acosta a un objectiu, entrareu en un cercle virtuós. I aquest farà que la zona d’influència financera es faci una mica més gran.

Es tracta de començar pel que és més a l’abast. D’exemples amb clients n’hi ha molts. No es pot controlar què farà la borsa, però sí adoptar una estratègia que rebaixi el risc d’invertir-hi. En una situació de molts préstecs, el primer és controlar què surt del compte corrent per a que la bola del deute no es faci més gran. Darrera un primer èxit, per modest que sigui, n’acostumen a venir més.

Donar un primer pas

Acabarem amb algun enllaç. Un ens porta al concepte d’esfera d’influència en un entorn ben diferent al que ens ocupa. Però la base és la mateixa. I un altre link ens transporta a una entrada d’aquest mateix blog de fa mesos relativa a la importància de posar-nos en marxa.

El nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot ajudar a definir quina és la teva actual zona d’influència financera. I, a continuació, definir una bona estratègia, donar un primer pas, canviar el relat i assolir la primera fita.

Imatge de Gerd Altmann a Pixabay

En certa manera, i per als qui la conegueu, els diferents nivells recorden la piràmide de Maslow (link al final). Però aquesta no és la font d’inspiració. En aquest cas, ho és el llibre “Dinero: domina el juego” de Tony Robbins. No cal que digui que la seva lectura és molt recomanable.

Nivell 1 de somni financer: seguretat

El nivell de seguretat consisteix en tenir cobertes les necessitats bàsiques per a viure. Això vol dir disposar d’un sostre, subministraments, menjar, transport i serveis sanitaris totalment assegurats. Compte: no és una necessitat bàsica un cotxe de luxe per anar a la feina. Sí ho és el bitllet de transport públic que ens permet arribar-hi. Les necessitats bàsiques són primeres necessitats.

És un molt bon exercici esbrinar de quants diners parlem. Als qui porteu un cert control de les vostres sortides de diners us serà ben fàcil. També ho serà si heu omplert el full de planificació que us podeu baixar del nostre web (link també al final). No es triga molt a fer-ho. Només caldrà que reflexioneu una mica sobre com arribar-hi amb el mínim pressupost. Multipliqueu per 12, i tindreu què us caldria ingressar cada any per a no haver-vos de preocupar pel més bàsic. Potser descobrireu que són menys diners que no pas pensàveu.

Nivell 2 de somni financer: vitalitat

Si pugem un esglaó, podem afegir a l’import que ens hagi sortit a l’apartat anterior una altra mena de despeses. Serien les corresponents a roba, lleure o educació concertada per als fills. En definitiva, aquells petits luxes que valorem més (no tots). Cadascú tindrà els seus. Us animo a calcular quants diners anuals us fan falta.

Nivell 3 de somni financer: independència

Seguim aquesta línia ascendent. A la següent categoria de somni financer hi incloem el que ens faci falta per a continuar amb el nivell de vida que ara duguem. Tal com està. Potser paguem per una segona residència. O fem anualment unes vacances. O gaudim d’un vehicle del què estricament podríem prescindir. Afegim tot això en import anual i sabrem què ens cal per a seguir com fins ara.

Nivell 4 de somni financer: llibertat

Per a assolir aquest punt, necessitem sumar a la xifra que arrosseguem del nivell anterior alguns dels luxes que avui no ens puguem permetre. A partir d’aquí, ja parlem de somnis financers en majúscules. Quants diners ens farien falta cada any per a sufragar una casa més gran? O els viatges que tenim pendents? Deixem anar la imaginació! I, encara més important, ens atrevim a quantificar-ho econòmicament?

Nivell 5 de somni financer: llibertat absoluta

Finalment, dins el darrer grau hi va tot allò que ni tan sols ens hem atrevit a esmentar al nivell anterior. Ara bé: es tracta de sumar-ho amb un cert criteri. Per a passar uns dies a l’any en una casa al costat d’una estació de esquí potser no cal comprar-la. Possiblement n’hi haurà prou amb llogar-la pel temps que hem pensat ser-hi. D’aquesta manera, gaudim de tots els luxes que vulguem, però de la manera més econòmicament racional. Podem assignar un cost anual a aquest estil de vida que somiem?

I què en fem de tots aquests somnis?

En quin nivell us heu aturat a fer algun càlcul o deixar anar la imaginació? És molt important observar-ho, perquè és complicat centrar-nos en tots ells alhora. Per exemple, potser heu passat de llarg del nivell de seguretat. És perquè aquest somni financer ja és realitat per a vosaltres? Per contra, potser haureu parat atenció al nivell 3 o el 4.

D’altra banda, hi ha un enfocament ben ambiciós per a tot plegat. No es tracta tan sols de guanyar prou diners per a assolir cada nivell. El que seria desitjable és disposar de prou inversions per a que aquest import arribi sense haver de treballar.

Concretem. Suposem que ens calen 1.500 EUR mensuals al nivell 1 (seguretat). Això és 18.000 EUR anuals. Idealment, ens caldrien inversions que ens rendissin aquests diners. Potser n’hi hauria prou amb disposar d’un pis totalment pagat i posat al mercat de lloguer per aquesta renda. Hi esteu lluny? Ho veieu factible?

Per a tot somni financer cal una bona planificació

Com és habitual, acabarem amb algun enllaç. Aquest cop, podem refrescar què és la piràmide de Maslow i repassar una entrada del blog que us pot motivar a posar-vos a estalviar de veritat.

Estaríeu disposats a gastar només per a cobrir el nivell 1 per a destinar la resta del guanys a acumular un patrimoni que us permeti que aquest nivell quedi assegurat sense haver de treballar? Cadascú tindrà la seva resposta.

El nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot ajudar a centrar-te en el nivell que decideixis i analitzar com arribar-hi a partir de la teva situació actual. Només cal que ens hi posem.

Imatge de Stefan Keller a Pixabay

Escrivia al post anterior que la vida és plena de canvis financers. Em centrava llavors en aquells associats a la feina o a la sort, i en les decisions que se’n poden desprendre. Les línies que segueixen en són la continuació. Ens fixarem ara en moments financers associats a la trajectòria vital que gairebé tots experimentem.

La vellesa (aquest cop, la dels que ens envolten)

Crec que ja hi ha prou entrades en aquest blog que parlen sobre la necessitat de preparar la jubilació i la pròpia vellesa. Per tant, passaré de puntetes sobre aquest tema.

Sí que m’agradaria posar èmfasi en la conveniència de reflexionar sobre la vellesa de les persones que ens envolten. És possible que la cobertura de seves necessitats també ens afecti. Hi ha molts casos de gent gran que no poden fer front per ells mateixos a determinades despeses. Si volem que no perdin qualitat de vida potser hi haurem de posar-hi temps… i diners. Aquest és un dels moments financers sobre els què recomano reflexionar.

Saltem al primer dels moments financers: infància i adolescència

De totes les etapes de la vida que veurem, aquesta és l’única que cal que algú ens prepari a nivell econòmic. O, a l’inrevés, és la nostra responsabilitat de pares fer-ho pels nostres fills.

Tots els que tenim descendència sabem els diners que costa. Des dels bolquers fins els estudis. Entre d’altres, pot implicar un canvi d’habitatge per a disposar d’espai suficient. El volum de diners que hi destinem dependrà de les diverses opcions que anem triant. El que és segur és que el conjunt de les nostres despeses s’incrementarà. O, el que acostuma a ser equivalent, la nostra capacitat d’estalvi baixarà.

D’altra banda, infància i adolescència són fantàstics moments financers per a introduir els fills en temes de cultura econòmica. És aconsellable parlar amb ells de diners d’acord amb l’edat que tinguin. I també ho és predicar amb l’exemple. Se’ls pot fer participar en el pressupost familiar en la mesura que sigui possible. O fer que ajustin un determinat esdeveniment a una xifra de diners disponibles per a aquesta finalitat. Seria el cas d’un pressupost per a una festa d’aniversari.

Altres moments financers i com planificar-los

Encara ens queden per a tractar una bona quantitat de moments financers. Per a molts d’ells em remeto a altres entrades d’aquest mateix blog. Així, és recomanable pensar sobre com planificar la vida en parella, o la decisió relativa a on viurem. En aquest darrer punt, caldrà triar entre compra o lloguer. I, posats a presentar links, és interessant repassar el que parla sobre l’educació financera dels fills. O el que aconsella sobre algunes possibilitats d’estalvi relacionat amb ells.

Planificar per a tots aquests moments financers pot representar dedicar-hi una bona estona. En tot cas, hi ha algunes recomanacions que ens poden ajudar:

• En general, si gaudim d’una bona independència financera, més fàcil ens serà fer front a situacions econòmicament complicades. Això vol dir tenir un notable coixí d’estalvi i no estar condicionats per préstecs.
• Cal adaptar les estratègies a les necessitats de determinats moments financers. Quan abans ens hi posem millor. Però, a més a més, en l’instant que ens trobem en mig del problema, la reacció hauria de ser ràpida. Amagar el cap sota l’ala no només no ajuda sinó que pot complicar-ho tot.
• El nostre servei de Coaching en economia domèstica pot donar un cop de mà per a adoptar una bona perspectiva amb què planificar tots els moments financers que ens neguitegin.

Anem a repassar diverses tipologies de canvis financers que normalment motiven que ens sol·licitin els nostres serveis. Serà impossible esmentar-los tots en una sola entrada del blog. Com ja hem fet altres cops, acabarem en un article posterior.

Canvis financers associats a la feina

És probable que tots recordem la nostra primera feina. Amb ella, comencem a guanyar independència econòmica.Habitualment encara no tindrem massa obligacions. És una oportunitat fantàstica per a posar-nos fites i començar a planificar una mica objectius i estalvi. I caldrà fer atenció. L’entorn estarà ple de paranys per a que perdem de vista què volem.

Altres vegades ens ofereixen una promoció o comencem a treballar a una nova empresa. Sovint això anirà associat a una millora de salari. Convindrà no dedicar tot aquest increment d’ingressos a nous compromisos de pagaments.

Podem trobar-nos també en una situació d’atur o disminució de sou. Llavors és recomanable adaptar-s’hi el més aviat possible. De res serveix amagar el cap sota l’ala davant canvis financers d’aquesta mena i recórrer al deute per a seguir com si res.

Capítol apart mereix establir-se amb negoci propi. Es tracta d’un escenari totalment diferent per a qui ha tingut sempre un salari. Possiblement en donar el pas els ingressos estables passaran a la història. D’altra banda, és habitual veure emprenedors què barregen finances personals i professionals. Això dificulta efectuar un adequat seguiment del que passa en la nova activitat.

La sort com a causa de canvis financers

Vull començar aquest apartat recalcant una màxima que he repetit sovint als meus escrits. Que se’ns espatlli una rentadora i l’haguem de canviar no és mala sort. A no ser que això passi el dia després que acabi la garantia. La majoria d’imprevistos en realitat no ho són.

De la mateixa manera, tampoc podem qualificar de bona sort trobar-nos en el moment de jubilar-nos amb un capital acumulat que ens permeti complementar la pensió. Caldrà agrair això a una encertada planificació financera al llarg de la nostra vida més que no pas a l’efecte de la fortuna.

Quins són els autèntics cops de bona o mala sort?

Si comencem pels negatius, per exemple podem perdre béns, o perjudicar greument algú sense voler. També ens pot fer por patir una infermetat que no ens deixi desenvolupar la nostra feina. Per a estar preparats hi ha una doble estratègia. Per una banda, estalviar tant com puguem per a que el risc ens qüestió ens afecti el mínim possible si mai arriba. I mentre no estiguem llestos per a reaccionar amb els nostres recursos, hi ha assegurances de tot tipus que ens poden ajudar.

Òbviament, els canvis financers positius estaran relacionats, posem per cas, amb herències inesperades o jocs d’atzar. L’inconvenient d’haver de gestionar una quantitat de diners molt superior a la que estem acostumats és que podem no estar prou formats per a fer-ho. Em referia a això a l’entrada anterior a aquesta. Tot d’una, ens saltem l’evolució natural que proporciona els coneixements necessaris.

Per tant, les decisions haurien de ser similars a les que prendríem en un lloc inhòspit. Caldrà fer moviments curts i ben pensats. I aprendre a viure amb les noves condicions econòmiques tan aviat puguem. No passa res si el gruix dels diners estan un temps en un compte corrent, fins que dissenyem una bona planificació. I, si hi ha un consell general, és que aprofitem per a cancel·lar deutes.

Els canvis financers no ens han d’espantar

Com diu el títol, la vida és moviment. De qualsevol canvi podem treure un aprenentatge. Totes les experiències que hem viscut, bones o no tan bones, ens porten a qui som ara. Per a no patir, només ens cal mantenir la ment oberta i estar preparats. En el cas dels canvis financers, també.

Aprofito aquesta cloenda per a permetre-us recordar una mica més la figura d’Heràclit. I també per a portar-vos a la sèrie d’entrades on desenvolupo el tema dels paranys financers. Hi estarem especialment exposats en canvis financers que ens proporcionin més diners.

Finalment, posem a la teva disposició el nostre servei de Coaching en economia domèstica. Aquest et permetrà sentir-te més preparat o preparada per a fer front als canvis financers que la vida ens presenti.

Seguirem aviat.

Sentir dolor per a comprar menys

Fa uns dies ens referíem que tenim tendència a anestesiar el dolor per a poder gastar més. Per tant, si aconseguim que pagar ens faci mal de nou, possiblement ens estarem de fer algunes compres. I farem un pas més cap a l’apoderament financer.

Us imagineu què sentiríeu pagant un cotxe amb feixos de bitllets de 50 EUR? Com més diners haguem de treure físicament de la cartera per a fer una compra més dolorós serà. Per tant, farem bé d’oblidar les targetes de crèdit o dèbit (i similars) sempre que ens sigui possible, perquè ambdues ens fan els pagaments massa fàcils.

Capítol apart mereixen tots els webs de venda online, que estan especialment dissenyats per a que comprem amb tota comoditat. Si volem gaudir de la comoditat que aquestes plataformes ofereixen, farem bé en no perdre de vista que som en terreny enemic per a les nostres finances.

En la mateixa línia de facilitar el dolor, està demostrat que pagar en el moment de consumir és el més convenient per a acabar pagant menys. Si anem de vacances amb un pack d’hotel “tot inclòs” ens pot donar la sensació que reduirem despesa. El més probable, no obstant, és que sigui més efectiu que per cada consumició calgui treure la cartera.

Apoderament financer a través de l’estalvi

Ens costa respectar un objectiu futur com ara gaudir d’uns diners addicionals per a la jubilació si l’alternativa és un plaer immediat. Això és un fet, a no ser que siguem autèntics experts en autocontrol.

Per tant, com menys disponibles tinguem els diners, menys en gastarem. Llavors, és un bon consell separar els diners en diferents productes d’estalvi. Amb això matarem dos pardals d’un tret. Per una banda, diversificarem. I, per l’altra, ens complicarem accedir a molts diners d’una vegada. Si ens veiem obligats a desfer un estalvi per a una finalitat que no és la que havíem planificat, serà un senyal que hi ha quelcom que no estem fent prou bé.

Una altra possible ajuda de camí a l’apoderament financer és fer-nos fàcil la posta en marxa de les decisions d’estalvi que prenem. Es tracta de crear mecanismes automàtics. Per exemple, és bona idea contractar un producte financer que separi un import cada principi de mes com si d’un altre rebut es tractés. Un cop signat, la nostra pròpia inèrcia passa a jugar a favor nostre, atès que només intentarem recuperar aquests estalvis en cas de veritable necessitat.

En un àmbit més emocional encara, em referiré a una eina que utilitzen els terapeutes Gestalt. Imaginem que podem conversar amb el nostre “jo futur”. Quina mena de diàleg tindríem amb ell? Potser si el coneguéssim faríem quelcom més per a que gaudeixi d’una vida millor. Creieu que redactar una carta del nostre “jo futur” al “jo present” donaria suport a la nostra força de voluntat?

Presència i valors per a l’apoderament financer

Pot ajudar també posar a la vista o portar al damunt algun objecte que ens recordi quins són els objectius que ens proposem. Aquest pot ser un contrapès a les diferents manipulacions a les que ens sotmet la societat de consum. Per exemple, podem enganxar a la nevera un full amb un gerro dibuixat on anirem pintant flors a mesura que anem aconseguint les fites que ens marquem. O posar una foto amb el motiu pel qual estalviem ben visible a la cartera. Si quan l’obrim per a fer un pagament ens trobem la imatge potser decidirem no fer aquella compra.

En tot cas, donem massa importància a les possessions. Mesurem l’èxit en funció del patrimoni. No s’acostuma a calibrar en base al temps lliure. Quins són els nostres valors? Podem reformular el que entenem per qualitat de vida?

Analitzar on som i on volem anar com a primer pas

La majoria de nosaltres tenim el principal enemic a casa. Així, convé aturar-nos a pensar, a mirar el que fem des d’una perspectiva de consciència. El primer pas, com sempre, és saber financerament on som. I, a continuació, ens caldrà determinar quins objectius perseguim. Amb això ben clar, totes les eines anteriors seran molt més efectives.

Com a elements addicionals, recomano la lectura de la definició d’apoderament que trobem a Viquipèdia. És una injecció d’energia. També podeu fer una ullada al seguit de paranys que detectàvem a les entrades prèvies (darrera i penúltima) del blog.

Per últim, tot seguit teniu l’enllaç a un exercici de presa de consciència que us canviarà totalment la perspectiva del que us costen les compres que feu.

Com sempre, en el moment que els coneixem, tenim mitja partida guanyada. La resta depèn de la voluntat de canviar hàbits que hem descobert i que no ens ajuden a respectar els objectius que ens marquem.

Els clàssics enganys financers relacionats amb l’aversió a perdre

Quan hem provat o tingut quelcom, ens costa més renunciar-hi. Ens posen fàcil gaudir d’un servei gratuïtament durant tres mesos perquè és molt probable que passat aquest temps acabem contractant-lo. Que no ho fem estarà en funció del nostre autocontrol. I no sempre podem comptar amb ell, oi?

De manera similar, possiblement tindrem tendència a acceptar millor conservar el 90% del nostre sou (o del que sigui) que no pas a perdre’n el 10%. Fixem-nos en com ens presenten una proposta. De vegades hi ha trampa. Matemàticament és el mateix, però ho percebem diferent. A ningú agrada perdre. I per això, per exemple, podem seguir invertint en un negoci ruïnós. Encara que sapiguem que ho és. Ho preferim abans que donar per perduts els diners que hi haguem destinat fins el moment.

Com el nostre sentit de la justícia es suma als enganys financers

Tenim un peculiar criteri quan jutgem l’esforç dels altres. Decidim una compra en funció de si creiem que el preu és just o no, i no tant pel valor que el bé o servei ens aporta.

El cas típic és el del manyà que ens obre la porta de casa en un parell de minuts a canvi d’una bona minuta. Hauríem d’estar contents d’estalviar-nos haver de destrossar la porta per a entrar. No obstant, tenim tendència a pensar que ens estan aixecant la camisa.

Potser hauríem de valorar més l’experiència dels professionals que ens donen servei, i el que ens estalviem contractant-los. Recordeu el concepte de cost d’oportunitat que esmentàvem al post anterior? Quin és el cost d’oportunitat de contractar algú qui realment sap què té entre mans? Són les alternatives millors o pitjors? Els cinc minuts que un mecànic triga a collar el cargol que arregla una avaria són de franc. Però els anys d’experiència que li permeten saber quin cargol cal collar justifiquen la factura.

Parem massa atenció als embolcalls

Podem afegir als enganys financers el que ens trobem quan ens adornen el producte o servei. Això ho poden fer amb recursos publicitaris, o afegint-hi tot un ritual al voltant. Una cervesa d’ampolla d’una determinada marca té el mateix sabor a casa que en un bar de moda, però estem disposats a pagar més per ella en aquest segon cas.

Lligat amb això últim, fins i tot pot ser que difícilment puguem diferenciar entre una cervesa d’una marca coneguda en front d’una altra més econòmica. Però l’anunci que hem vist de la primera a la televisió (o a Youtube o qualsevol altre mitjà) ens condiciona. És una qüestió d’expectatives.

Dins de la categoria d’embolcall també hi podem posar el preu. Potser el més car no és el més adequat per a les nostres necessitats, però associem preu a satisfacció final. Per exemple, potser acabem escollint el telèfon mòbil de cost elevat perquè tenim la sensació que serà millor. Per a la majoria, resulta molt més senzill decidir en base al preu que no pas en funció de les moltes prestacions tècniques que ens caldria comparar si el criteri a seguir fos més racional.

Ja tenim alguns dels enganys financers als quals ens enfrontem…

… i ara què? Tal com esmentàvem abans, el primer pas ja l’hem donat. I hi ha algunes eines que ens poden ajudar a saltar per sobre aquests enganys financers com el cavall de la imatge. En el proper (i darrer) lliurament d’aquesta sèrie ho veurem.

Mentrestant, et proposem repassar el post amb què vàrem començar a parlar d’aquest tema. A més, si tens facilitat amb l’anglès (encara que sigui amb subtítols), et remetem al vídeo que protagonitzen els autors del llibre.

Per a finalitzar, recorda que disposes del nostre servei de Coaching en economia domèstica per a rebre l’acompanyament necessari en la descoberta d’aquests i altres enganys financers en una detallada anàlisi de la teva economia personal.

Per a fer-ho, comptem amb el valuós acompanyament del llibre de Dan Ariely i Jeff Kreisler “Las trampas del dinero”. Recomano la seva inspiradora lectura, que intentaré resumir en aquesta entrada del blog (i alguna altra de ben propera). Anem a veure de quines trampes parlem.

Paranys financers que deriven de comparacions enganyoses

Sovint oblidem que 100 EUR tenen el mateix valor independentment del context. És a dir, potser ens semblarà que val la pena desplaçar-nos per a estalviar-nos 100 EUR en una oferta de mòbil d’una botiga de l’altra punta de la ciutat. No obstant, segurament comprarem un cotxe al concessionari de la cantonada encara que hi hagi una oferta 100 EUR més barata a una hora de camí. Tot i això, l’import és el mateix. I el que podem comprar amb aquests diners també.

De manera similar, gaudim d’ofertes o rebaixes gairebé tot l’any. En aquesta situació, acostumem a comparar preus amb els previs a la rebaixa. Ens mostren imports anteriors a l’oferta (que potser estan prèviament inflats), i llavors ens sembla que la quantitat que acabem pagant és relativament barata.

En aquesta mateixa línia, els autors del llibre parlen dels paranys financers relatius a l’ancoratge. Aquest provoca que prenguem com a referència un preu (sovint de manera inconscient), i que això ens distorsioni la percepció de la següent oferta. Una carta de restaurant pot estar dissenyada de forma que ens ancorem en el primer preu per a llavors demanar el plat següent, que és més barat però deixa més marge al propietari. El mateix passa amb algunes botigues que ens presenten un producte a preu exorbitant com a pas previ per a que acabem adquirint un de relativament més barat. Segur que en coneixeu.

Com alguns paranys financers anestesien contra el dolor

Masoquistes apart, a ningú agrada sentir dolor. I pagar acostuma a fer mal. En principi, com més dolorosa resulti la sortida de diners, menys gastarem. Segons Ariely i Kreisler el patiment està relacionat amb el temps i l’atenció.

• Com més temps passi entre el pagament i el consum, menys mal sentim. Especialment si el que paguem és tan il·lusionant com, posem per cas, les vacances de les que volem gaudir en tres mesos.
• I com menys atenció hi posem, també. Per això les targetes de crèdit (o mitjans com el pagament amb el mòbil i altres que vindran) tenen èxit. Disminueixen el dolor, fins que acumulem un saldo tan gran que ens toca pagar-lo a poc a poc. I llavors és quan esbrinem el que ens costen els interessos associats a fer-ho així.

El costum d’assignar etiquetes als diners

Tendim a etiquetar despeses o ingressos, i gastem els diners amb més o menys alegria en funció d’això. Però el seu valor és el mateix. Per exemple, no tractem igual uns diners que ens toquin (cas que juguem a la loteria) que els de la nòmina. És molt probable que els primers desapareguin amb una considerable despreocupació. O qui no s’ha trobat gastant sense pensar-s’ho un import al restaurant que segurament mereixeria tota la nostra atenció en el context de la compra setmanal?

Parada tècnica: primer antídot contra paranys financers

Continuarem fent sortir de l’amagatall més paranys financers en una propera entrada d’aquest blog. I, a més, aprofundirem sobre diverses eines que ens poden recolzar per a enfrontar-nos-hi.

Ara bé: no voldria acabar sense posar sobre la taula un primer antídot. En realitat, de manera indirecta ja l’hem proposat com a petit exercici de consciència financera (veure al final d’aquesta entrada) fa uns mesos. Però ara hi insistirem específicament.

Resulta molt útil, i gairebé imprescindible en adquisicions d’un cert import, remetre’ns al concepte de cost d’oportunitat. Es tracta de comparar el que estem a punt de comprar amb les hores de feina que ens costa (com a l’exercici). Alternativament, es pot posar en relació amb béns i serveis als que potser renunciarem degut a l’adquisició en qüestió.

Per exemple: suposem que estem plantejant-nos un canvi de pis que ben pensat no seria imprescindible. I posem per cas que estem disposats a desemborsar 50.000 EUR per això. Quantes hores de feina representa aquest dispendi? O quantes vacances amb la família de valor superior a les habituals podria suposar?

Som experts en desactivació de paranys financers

Si vols ampliar informació sobre el llibre de referència, et remetem al següent web.

Per a finalitzar, recorda que disposes del nostre servei de Coaching en economia domèstica per a rebre l’acompanyament necessari en la descoberta d’aquests i altres paranys financers en una detallada anàlisi de la teva economia personal.