Efectivament, segons l’esmentat estudi, el 70% dels guanyadors d’una loteria es gasta tot el premi en només 5 anys. Fins i tot hi ha alguns qui han acabat sols i arruïnats. Possiblement aquesta no és la sort financera que esperaven, oi? L’explicació és sovint una manca d’educació financera crònica a Espanya.

Com assegurar de la loteria representi una bona sort financera

Repassàvem a la intervenció a Euskal Telebista les principals errades que cal evitar.

• Deixar de treballar, especialment si l’import no ens permet fer-ho (com és el cas d’una Grossa de 400.000 EUR). Seguim sent qui érem, però amb més diners.
• Entrar en una espiral de despesa irracional: cotxes de luxe, segones residències, rellotges de marca, etc.
• Invertir en negocis que no dominem, que fins i tot poden posar en risc el patrimoni anterior al premi. Acabar pitjor de com estàvem seria tot el contrari a un bon cop de sort financera, veritat?
• Oblidar que no acabarem cobrant tot el premi, perquè Hisenda se’n queda una part.
• Seguir benintencionats consells d’amics i familiars no prou formats financerament.
• No dissenyar un pla coherent amb els nostres objectius i possibilitats. Per exemple, tornar de cop una hipoteca pot no ser una bona decisió. Especialment si aquesta té un baix tipus d’interès.

Canalitzar els diners cap a la inversió per a un canvi perdurable

L’arribada de molts diners, sigui a través d’un joc d’atzar o d’una herència, és una oportunitat. La veritable sort financera no és tot el que de cop i volta podem comprar amb aquests diners inesperats. Ben al contrari, per a no ser del 70% que ho gasta tot en 5 anys, convé destinar una bona part a inversió. Només això donarà continuïtat en el temps al canvi que representa aquest increment sobtat del patrimoni.

I quan es parla d’inversions, si no s’està prou educat financerament, convé envoltar-se de qui ho estigui. Un bon assessor financer no ens proposarà mai cap inversió sense abans conèixer:

• La nostra situació personal: edat, ingressos, despeses, patrimoni actual i deutes.
• Necessitats i objectius futurs.
• La tolerància al risc que tenim, també anomenada de manera gràfica “llindar d’insomni”.

Cal no perdre de vista que hi ha infinitat d’alternatives d’inversió. I sempre hi trobarem tres factors força incompatibles: seguretat, liquiditat i rendibilitat. És complicat (gairebé impossible) aconseguir invertir amb aquestes tres característiques alhora. La inversió perfecta no existeix. En tot cas, ens hi podem apropar amb una combinació de diferents inversions.

I si la sort financera depengués de nosaltres?

Sovint confiem que siguin els altres (els jocs d’atzar, els pares, l’Estat) qui ens ajudi. No obstant, llegireu diverses vegades en aquest blog que hi ha  molts factors que depenen de nosaltres mateixos. I la sort financera és un d’ells.

Hi ha estudis que parlen d’una xifra de 450 EUR anuals per persona de despesa en jocs d’atzar a Espanya. I d’altres estimen en una mica més del 8% la rendibilitat mitjana de la borsa mundial des que hi ha estadístiques al respecte. Sense que necessàriament l’opció borsària sigui la millor, una inversió sostinguda de 450 EUR anuals al 8% dona com a resultat més de 278.000 EUR passats 50 anys. Vist així, tots podríem generar la nostra pròpia grossa, no és cert?

La importància de comptar amb un bon acompanyament

El nostre servei de Coaching en economia domèstica està pensat per a acompanyar-te en l’anàlisi de les teves finances. Tots podem tenir sort financera. Si ens toca un bon premi, aquesta dependrà de la nostra habilitat inversora. I si no ens toca mai, les matemàtiques demostren que acumular un bon capital també és al nostre abast.

I, per a acabar, tanquem la publicació amb alguns enllaços. En primer lloc, l’article de la UOC que genera la trucada de Euskal Telebista. D’altra banda, el tall de la connexió en directe del mateix dia 22 de desembre. Per cert, un bon pessic va anar a parar a Bilbao, de manera que els consells van ser força oportuns. I, addicionalment, em referiré també a una entrada publicada al nostre blog sobre la transcendència de l’educació financera.

De fet, la gran majoria dels qui llegiu aquestes línies no heu viscut mai amb alta inflació. Semblava que no tornaríem a experimentar el mateix que els nostres pares o avis durant els anys setanta del segle passat. Però la pandèmia té una ombra allargada, i possiblement aquest n’és un altre capítol.

Una alta inflació redueix el poder adquisitiu

Segons informa l’OCDE, els salaris reals a Espanya baixaran un 4’4% a conseqüència de la inflació. Això és pel fet que els salaris augmentaran per sota del que pugen els preus en general.

I no sembla que un increment dels sous o pensions ajudin a resoldre el problema en l’àmbit macroeconòmic. Per tant, seria bo fer-se a la idea que serem més pobres. O menys rics, segons com ens ho vulguem mirar.

En aquest entorn, pren més força que mai la necessitat de fer pressupostos. I, és clar, controlar sobre aquesta base on van els diners que guanyem.

I convé no oblidar que gairebé sempre hi ha opcions més barates que poden ajudar a quadrar un pressupost domèstic. Des de les marques blanques dels supermercats fins a abstenir-se de fer despeses supèrflues.

Implicacions de cara a l’estalvi

Si el poder adquisitiu baixa en una situació d’alta inflació, és evident que costarà més estalviar. Tot i això, la meva recomanació és que no deixem de banda allò que desitgem aconseguir a llarg termini. Per poc que es pugui, val la pena esforçar-nos per a continuar dedicant recursos als nostres somnis.

Centrant-nos en els diners que ja tinguem estalviats, l’objectiu hauria de ser sempre una rendibilitat per damunt de la inflació. Això ara mateix no és fàcil. I més quan aquesta situació està afectant tan negativament a les borses.

Afortunadament, tal com es pot trobar en altres entrades d’aquest blog, les possibilitats d’inversió actuals són molt més variades que fa uns anys. És convenient cercar les alternatives més adequades. Aquelles que estan en línia amb als propòsits que ens hàgim marcat. Recordem que els diners només són un mitjà per a assolir les fites que cadascú determini.

Hipoteques i alta inflació

Es deia durant la crisi dels setanta que la inflació afavoreix la gent endeutada i perjudica qui té diners. Això és especialment aplicable en préstecs a un tipus que estigui per sota de la inflació. De fet, les hipoteques amb interès fix de menys de l’1% ara són un tresor. És probable que es trigui molt de temps a gaudir d’un Euríbor negatiu de nou. Si és que mai el tornem a veure a aquests nivells.

En aquesta línia, per a qui tingui una hipoteca a tipus variable és recomanable preguntar per una modificació de condicions. Això es pot fer dins la mateixa entitat amb la qual s’hagi contractat. En aquest cas parlaríem de novació. Però també es poden fer números per a avaluar si val la pena fer un canvi de banc. I llavors estaríem plantejant una subrogació.

Com adaptar-nos a una situació d’alta inflació

El nostre servei de Coaching en economia domèstica està pensat per a acompanyar-te en l’anàlisi de les teves finances. Totes les crisis tenen un component positiu perquè poden obligar a fer canvis que ens millorin. En el cas que ens ocupa, en l’àmbit financer.

I, per a acabar, tanquem la publicació amb alguns enllaços. Em va cridar l’atenció fa un temps un article de la Diane Coel sobre la cicatriu emocional de la inflació. Aporta un enfocament interessant. I, addicionalment, em referiré també a una de les tres entrades publicades consecutivament al nostre blog sobre noves opcions d’inversió.

Imatge de Timur Kozmenko a Pixabay

Certament, aquesta emissora va decidir abordar l’assumpte amb un toc d’humor. I està molt bé que ho fes així. Però més enllà d’això m’agradaria aprofitar per a fer una anàlisi més profunda. La meva experiència és que un compte conjunt on va a parar tot acostuma a ser la punta d’iceberg d’un cert descontrol econòmic.

El que és meu és teu

Qui no ha escoltat la frase que encapçala aquest apartat. La idea de base és molt romàntica. I també és veritat que la manca de separació financera comporta algun avantatge. Per exemple, pot estalviar les comissions que alguns bancs cobren per tenir més d’un compte.

Ara bé. Suposem que jo sóc un dels membres d’una parella que té els diners compartits. Quina informació tinc sobre la meva economia personal? Com puc saber si estic vivint per sobre de les possibilitats que em dóna el meu sou? Quan es barreja tot i no es porta un control paral·lel del que hi ha, qualsevol anàlisi es complica molt. Em trobo que molt poques famílies disposen d’aquest detall.

Com estructurar la separació financera

Partirem del supòsit que no es porta al dia un bon full Excel amb les finances familiars. Si és així, no hi ha res que ens faciliti la visió del que ingressa i gasta cada component de la parella. En aquest escenari, la meva recomanació és comptar amb l’ajuda de la separació financera que aporta disposar de tres comptes. En primer lloc, convindrà disposar d’un en comú per a pagar les despeses dels dos. I, paral·lelament, serà bo tenir-ne un parell més, un per a cada membre. Així cadascú podrà analitzar les seves entrades i sortides d’efectiu.

Sobre aquesta base, hi ha moltes possibles variacions. Es pot determinar, per exemple, que les aportacions que es facin al compte conjunt es facin en proporció al sou de cadascú. O, salomònicament, els dos igual. Es tracta de trobar una manera acordada que tothom es senti còmode.

També hi ha altres solucions. M’agraden especialment les que obliguen a dur un control del que passa. Així, pot estar molt bé que un ho pagui tot i que, periòdicament, es passin comptes. L’avantatge del sistema és evident, i va en línia amb el que pregono. Tot el que sigui parar-se cada un cert temps per a veure com es va és molt recomanable. I si el sistema obliga a fer-ho, benvingut sigui.

Separació financera per a una economia més endreçada

Seguiré una mica més en la línia de l’anterior apartat. Tu poses la rentadora i jo frego els plats. O a la inversa. Sovint aquests petits acords fan que la vida en parella sigui més senzilla. De la mateixa manera es pot decidir que un pagui la factura de la llum, l’aigua, el gas i el telèfon, i l’altre el lloguer. Tot això obliga a constatar quines despeses cal atendre i quina és la forma més justa d’afrontar-les.

I un cop ja entrem en matèria, per què no plantejar objectius individuals o en comú? Quan els comptes estan ben endreçats, les decisions sobre el que ens podem permetre (o no) són força més senzilles. Es pot pagar un lloguer més elevat? O fer front a la compra d’un pis? Jo em puc apuntar a un gimnàs sense desatendre els diners que he d’aportar mensualment al compte conjunt? O quina és la meva capacitat d’estalvi?

El valor de l’experiència

El servei de Coaching en economia domèstica està pensat per a donar-te suport en la separació financera que aborda aquesta entrada i molts altres temes relatius a l’economia domèstica.

I, per a acabar, tanquem l’article amb alguns enllaços. El primer ens porta a l’enregistrament del programa de Radio Euskadi. I el segon ens condueix a una altra entrada del blog relativa a les finances en parella. És una lectura que complementa molt bé les línies anteriors.

Imatge d’Alexandra A life without animals is not worth living a Pixabay

Revolució financera forma d’inversió automatitzada

Potser algú de vosaltres recordarà el Deep Blue (posteriorment Deeper Blue). Aquest va ser un ordinador de IBM què a finals del segle passat va ser capaç de vèncer a campions mundials d’escacs. La intel·ligència artificial superava la humana. Cap persona podia competir amb la capacitat de generar possibles jugades d’una màquina.

Salvant totes les distàncies, els anomenats robo advisors constitueixen una autèntica revolució financera. Les decisions ja no les prenen gestors, sinó màquines. De manera freda i en base a dades. No hi ha component emocional. És clar que, evidentment, abans es pregunta pel perfil de l’inversor. I també hi ha gestors (humans) què donen inicialment un enfocament determinat al software. Però el manteniment de l’equilibri de la cartera en base a les preferències especificades és automàtic. I, sovint, amb baixes comissions.

El gran canvi que representa que tots puguem fer de banc

Els bancs moderns van néixer el segle XV amb una utilitat innegable. Es dedicaven a custodiar i remunerar diners aliens. Després, deixaven aquests mateixos fons a clients a un tipus d’interès més alt. La diferència entre el que pagaven i el que cobraven era el seu benefici.

Si un particular hagués volgut fer de banc s’hauria trobat amb diverses dificultats. Més enllà de les legals. Per a aquesta persona no hauria estat fàcil trobar algú interessat exactament en l’import que tingués disponible. I, d’altra banda, li hauria costat analitzar el risc. És a dir, si qui volia els seus diners podria retornar-los o no.

Internet ha posat al nostre abast una altra revolució financera en forma de crowdlending. Es tracta de plataformes que, com abans feien els bancs, aglutinen gent qui vol treure rendiment dels diners. Tot seguit, la posen en contacte amb altres qui en necessiten. La comissió de l’intermediari és menor a la que cobraria un banc. Per tant, el préstec surt a un interès més barat, i qui deixa els diners n’obté més rendibilitat.

Evidentment, convindrà informar-se bé. Especialment, pel que fa a les garanties. I de la possibilitat de recuperar els diners en cas de necessitat.

Criptomonedes: la revolució financera sense precedents

Les monedes virtuals, com ara el bitcoin, representen un canvi incomparable. Fins ara, els diners es concretaven en bitllets tangibles. Els podies dipositar en un banc, però també guardar-los a casa. Per contra, quan una persona té criptomonedes, el que en realitat té és un registre en xarxa (blockchain) que l’acredita com a propietari d’aquestes.

La seguretat del sistema rau que aquest registre està replicat en diversos punts de la xarxa, de manera que és pràcticament impossible canviar-lo. Els encarregats de registrar saldos i transaccions s’anomenen “miners”, i són remunerats per la seva tasca.

El fet que tota la informació resideixi a la xarxa obre infinites possibilitats. Per exemple, es poden registrar al blockchain contractes automatitzats entre dues parts. Aquesta tecnologia pot arribar a permetre, en un futur no massa llunyà, que una transacció dinerària quedi programada, de manera irrefutable, si es compleixen unes determinades condicions contractuals.

Al voltant de tot això, no obstant, han aparegut diverses maneres de guanyar diners. Ara bé, convé analitzar-les en profunditat perquè tenen riscs que no sempre queden ben explicats. Hi ha una entrada al respecte a aquest mateix blog des de fa unes setmanes.

Una revolució financera per a descobrir durant les vacances

T’animo a ampliar la informació d’aquestes tres entrades aquest estiu. Per raons d’espai no m’he pogut estendre com el tema mereix. En tot cas, només cal teclejar a Google qualsevol de les paraules claus (neobancs, robo advisors, crowdlending, etc.) per a posar-te al dia ràpidament. Per exemple, et convido a començar per el que viquipèdia diu de criptomoneda.

A acOnseguir t’oferim el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a acompanyar-te en la comprensió d’aquestes noves eines. D’entrada, pots consultar el que hi ha al blog en relació a la importància d’entendre bé qué comporta qualsevol possibilitat d’inversió.

Imatge de WikiImages a Pixabay

Les dificultats que travessa la banca que hem conegut

Possiblement molts de vosaltres coneixereu algun antic treballador de banca prejubilat molt abans de fer els 60 anys. Aquelles sucursals bancàries plenes de clients només són un record. Ara tots fem el gruix d’operacions financeres telemàticament.

Les immenses xarxes d’oficines eren el gran avantatge competitiu d’aquell model. Fins i tot les havien fetes servir per a vendre altres productes. Qui no recorda trobar-hi, sorprenentment, un mòbil o un electrodomèstic en oferta. Ara aquestes mateixes xarxes són la seva debilitat. Arrosseguen grans estructures que altres alternatives financeres no tenen. Tot i això, un bon nombre d’entitats fintech estan participades per la banca tradicional. La necessitat d’aquesta d’adaptar-se als nous temps és imperiosa.

Alternatives financeres bancàries per a tots els usuaris

En general, i probablement degut que la nova banca no suporta tanta despesa estructural, ofereix força serveis gratuïts. Estem parlant de menys comissions, targetes de dèbit a cost zero, transferències sense càrrec, etc. Podem diferenciar entre Challenge Banks i Neobancs.

Challenge banks

Els Challenge Banks tenen una llicència bancària com qualsevol banc dels de sempre. Per tant, les garanties són les mateixes, via Fons de Garantia de Dipòsits. La principal diferència és que difícilment ofereixen cap oficina física. Però poden donar gairebé idèntics serveis. Ens podem trobar, no obstant, que l’entitat supervisora no sigui el Banc d’Espanya. O que no ens puguin facilitar un compte corrent amb un IBAN espanyol. Això pot dificultar domiciliar rebuts o rebre la nòmina, segons com.

Neobancs

Per la seva banda, els Neobancs no tenen llicència bancària. Necessiten ser Entitat de Diner Electrònic (EDE) o associar-se’n amb una. Dono més detalls sobre aquestes EDEs al següent paràgraf. Puntualment, en aquestes entitats no podrem disposar d’un compte corrent tradicional. Per exemple, pot passar que la nostra aportació de fons s’hagi de fer a un compte corrent comunitari. D’aquí el diners passarien a estar a la nostra disposició via, posem per cas, targeta de crèdit o saldo al mòbil. Això limita la possibilitat de fer transferències a altres entitats, domiciliar rebuts, cobrar-hi el sou, etc.

A la vegada, les EDEs són entitats que transformen diners en diners electrònics. Aquests es poden utilitzar en transaccions segures per a l’usuari cap a negocis online. L’esmentada seguretat rau en bona part en el fet que per a pagar no cal informar del propi número de targeta o compte bancari al venedor. Les EDEs estan supervisades per un banc central, i tenen les seves obligacions. Els cal dipositar els diners que reben en comptes a entitats bancàries, invertir-los a termini, o comptar amb una assegurança que garanteixi els diners. Per tant, hi ha garanties, però sota unes altres normes. El supervisor pot ser el Banc d’Espanya, però també d’altres, com la FCA (Autoritat de Conducta Financera) del Regne Unit. No poden oferir dipòsits ni, és clar, remunerar-los. Paypal seria un exemple molt conegut d’EDE. Qui hagi fet alguna compra per Internet segur que li sonarà.

Alternatives financeres més enfocades a empreses

En un altre nivell, tenim els BaaS, o Banking as Service. Aquests són com una mena de banca de serveis. Per aquesta via qualsevol empresa pot oferir productes financers als seus clients sense necessitat d’entrar en el negoci bancari. Només cal que utilitzin APIs d’una entitat que sí tingui llicència. I una API és un conjunt de comandaments o instruccions que permeten que dos programes diferents es comuniquin entre sí. Pot ser interessant per a empreses que vulguin incorporar serveis bancaris a la seva oferta. Només farà falta que el seu software i el del BaaS es coordinin. No obstant, un usuari final només en treu benefici si una empresa de la qual sigui client integra aquests serveis.

Les pròpies necessitats determinen les millors alternatives financeres

Per a qui li vingui de nou, tota aquest concentrat d’informació sobre opcions de banca fintech pot generar força dubtes. La meva recomanació és que cadascú es centri en necessitats que consideri mal cobertes. I, llavors, preguntar-se si alguna de les anteriors alternatives financeres omple aquest buit.

Per exemple, pot passar que no trobem cap producte bancari tradicional que ens remuneri com desitgem uns diners que volem mantenir disponibles. O que estem pagant unes comissions que considerem exagerades. O que ens agradaria que una App al mòbil ens facilités l’estalvi o un millor control de les pròpies finances. Si dins la banca tradicional no trobem respostes, potser les entitats fintech sí que ho fan.

A acOnseguir t’oferim el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a acompanyar-te en la presa de decisions. No et recomanarem cap entitat en especial. Per contra, sí t’ajudarem a analitzar quines de les teves necessitats queden millor cobertes via alternatives financeres fintech.

I acabem, com fem habitualment, amb algun link. Així, el primer enllaça amb la definició de fintech que podem trobar a Viquipèdia. I el segon ens porta a la darrera entrada d’aquest blog. Aquesta servia per a introduir-nos les diverses opcions financeres per a l’estalvi.

Imatge de TheDigitalWay a Pixabay

Aquesta crisi econòmica és diferent a d’altres anteriors

Hi ha gairebé completa unanimitat que aquesta situació mai l’havíem viscuda. Jo mateix ho comentava al blog fa alguns dies. Durant setmanes hem tingut el gruix dels comerços tancats. La crisi ha estat sanitària, però les conseqüències seran econòmiques.

A més, ja estem veient com la tornada a la “normalitat” serà lenta. Fins que no hi hagi una vacuna, costarà que vivim i consumim com abans. I, sense entrar en si el model anterior de consum era o no sostenible, això alentirà la recuperació. Tot plegat tindrà força damnificats, convé estar alerta.

És temps de ser proactius (i no reactius)

Potser heu patit un ERTE (o pitjor encara, un ERE). O sospiteu que l’empresa on treballeu potser tindrà problemes. O sou autònoms amb una forta baixada d’ingressos. Convé preparar-nos per al pitjor dels escenaris. Això ajudarà, arribat el cas, que no siguin la por o les emocions les que decideixin. Més bé hauríem de guiar-nos per reflexions des d’un cap fred. Proposo que ens fem preguntes del tipus:

• Quines són les sortides de diners mínimes que cal seguir atenent?
• De quins recursos puc viure en cas de necessitat durant la crisi econòmica?
• Quines habilitats meves puc explotar, què puc oferir que interessi a la societat?
• Com es mouen (entren i surten) els diners a casa meva?
• Què podria retallar si és menester? Quines són aquelles despeses que ni tan sols sé per què les tinc? (per exemple, cobertures duplicades de pòlisses, gigues de mòbil que mai arribo a consumir, potències elèctriques excessives, etc.)
• A quines ajudes tindria dret si acabés en una situació econòmica molt precària?

El pressupost és especialment útil en una crisi econòmica

Resulta reconfortant observar que a l’article de Clara també apareix la necessitat de treballar amb un pressupost. I encara més si qui ho afirma és una membre del Pla d’Educació Financera que promouen la CNMV i el Banc d’Espanya.

En línia amb el que jo mateix he escrit un munt de cops, és recomanable:

• Identificar a què destinem els ingressos. La finalitat és poder fer ajustaments per a aconseguir objectius d’estalvi a llarg termini. Un seguit de petites retallades poden dur-nos a arreplegar uns bons diners.
• Adoptar l’hàbit de controlar el pressupost regularment i ajustar-lo, si s’escau.

Oportunitats que pot oferir la crisi econòmica

Sovint es fa referència que dins el doble símbol xinès que defineix “crisi” hi ha també el que equival a “oportunitat”. Qui n’estigui patint en primera persona costarà que ho vegin. Però les possibilitats positives que aporta tot canvi hi són. La crisi econòmica pot oferir-nos que en traiem algun profit. I encara més si tenim la sort que no ens ha afectat directament. Per exemple:

• Es comença a detectar una important caiguda dels preus immobiliaris. Tant a nivell de compra com de lloguer.
• La borsa ha experimentat una forta correcció que ha abaratit preus.
•  La crisi econòmica ens aporta aprenentatges que poden servir per a estar més preparats per a quan en vingui una altra.
• Hi ha diners disponibles en forma de préstec (només recomanables si en podem treure un rendiment més alt que els que ens cobrin d’interessos).

Potser aquesta crisi econòmica ens empeny cap a un consum sostenible

De nou, proposo que ens fem algunes preguntes:

•  A quines empreses o autònoms van a parar els diners que surten de la meva butxaca?
• Ajudo amb les meves compres a persones del meu voltant (consum de proximitat)?
• Compro a companyies que paguen els impostos i creen llocs de treball al meu país?
• Se’n beneficien empreses amb un enfocament productiu sostenible?

I si tot això acaba per ser útil?

Recorda que el servei de Coaching en economia domèstica et pot acompanyar en la revisió de les teves finances personals o familiars. En moments com aquests és quan és més recomanable aprofundir en com destinem els recursos dels què disposem. Donar la volta a la crisi econòmica també és a les nostre mans.

Com és habitual acabo amb algun link. El primer et durà a la revista Clara. Espero que ben aviat pugui disposar de l’article en format web. I el segon et permetrà repassar l’entrada de fa uns dies sobre resiliència en aquests temps de crisi econòmica.

Imatge de PIRO4D a Pixabay

Per a posar ordre financer cal actuar d’entrada amb intensitat

La primera coincidència recau sobre el procés que seguim. L’autora diu que “l’endreça és una ocasió especial, no pas una rutina diària”. Cal començar per visualitzar on es vol arribar, i dedicar a la neteja molta energia. Serà necessari llençar molts objectes. I conclou que, superada l’embranzida inicial, seguir amb una casa ordenada és relativament senzill.

Quan un dels meus clients posa ordre financer a la seva vida, el guió és similar. En primer lloc, determinem què és el que més es valora. Un cop sabem què li proporciona més felicitat, cal entrar al detall en aspectes econòmics. Això es fa tot recollint dades d’ingressos, sortides de diners, deutes i béns. La nostra plantilla Excel és molt útil per a fer-ho. I després cal analitzar de manera crítica si totes les sortides de diners són necessàries. Mirar el full de càlcul i deixar sentir què aporta cada xifra.

El criteri de selecció que du a l’ordre financer

Marie Kondo afirma que per a ordenar una llar es comença “per descartar: de cop, de tot i a consciència”. I, per a fer-ho, proposa un criteri: conservar només allò que desperti alegria. També escriu que l’endreça és “un diàleg amb un mateix”.

Tot això també recorda molt el procés que segueixo amb els clients. L’ordre financer requereix fer una tria d’estil de vida. Es tracta de repassar totes les sortides de diners per a anar avaluant quin sentiment ens proporciona cadascuna. Sovint hi ha tota una sèrie de despeses que es poden reduir o fins i tot eliminar. Corresponen a decisions que es van prendre en el seu dia, però que a dia d’avui han perdut tot sentit. I, no obstant això, mentre no dediquem una estona a revisar-les, possiblement no prendrem consciència que ja no ens calen. Tot plegat és un bon exercici d’introspecció.

Aquí és convenient fer un incís, en el què també coincideixo amb l’autora nipona. Quan eliminem una sortida d’efectiu a la qual ara no donem valor, no convé culpar-nos per tots els diners que hi he dedicat. Segur que aquell dispendi ens haurà aportat algun aprenentatge. Encara que només sigui adonar-nos que ja no desitgem gastar-hi més.

De camí cap a la felicitat

Podem llegir al llibre que he esmentat que “quan posem ordre a casa nostra l’aire de l’interior es refresca i neteja”. Si parlem d’ordre financer passa quelcom similar.

Una bona revisió de les finances pot canviar radicalment la vida. Quan un client s’hi posa de veritat, acostuma a passar que s’alliberen temes que feia temps que estaven estancats. Marie Kondo també ho ha observat en els seus serveis. Hi ha un factor màgic que fa prendre decisions que sovint feia anys que esperaven el moment. Posar ordre financer pot implicar descobrir què vols fer realment, en el sentit més ampli possible.

En resum,  aprenem a diferenciar el que és important del que no ho és. I, sobre tot, ens adonem que és possible estar-se de tota una sèrie de despeses si hi ha un objectiu superior.

Dones el pas definitiu cap a l’ordre financer?

Si has llegit fins aquí és molt possible que tot això es ressoni. Intueixes que, si hi dediques l’energia necessària, obtindràs resultats. De fet, fa molt de temps que desitges donar el pas i només necessites que algú t’acompanyi en el procés. Si és així, ja saps què et toca a continuació. A acOnseguir et donem totes les eines. Començant per la plantilla Excel que et pots descarregar al peu del text.

D’altra banda, mentre escrivia les línies anteriors no he pogut evitar recuperar un article precedent sobre harmonia financera. I, és clar, tampoc vull acabar sense donar-te la possibilitat de conèixer més la feina de Marie Kondo a través del seu web.

Recorda que el servei de Coaching en economia domèstica et pot acompanyar en l’anàlisi que et permetrà posar ordre financer. I, com a conseqüència, gaudir més de la teva vida.

Imatge de Pexels a Pixabay

L’acceptació com a primera etapa en la resiliència financera

La crisi que tenim per davant ve marcada per una aturada general que deu tenir pocs precedents. Només cal passejar-se per qualsevol carrer més o menys comercial. Tot està tancat. Centenars de milers de persones no poden oferir els seus productes o serveis. Les vendes per a molts són inexistents. I sovint hi ha pagaments que cal seguir liquidant. És un panorama preocupant, però cal acceptar que això és el que ens toca viure. La resiliència financera comença amb aquest pas. Acceptar sense resignar-se.

És evident que l’esmentada aturada marca distància amb altres crisi. No obstant això, hi ha experts que mostren un optimisme que cal agrair, com l’Oriol Amat. Ell afirma a alguna entrevista que l’economia en general estava millor fa unes setmanes que el 2008. I també diu que l’Estat hauria d’ajudar més per a evitar que una por com la de fa una dècada ens envaeixi. Planteja, per exemple, xecs a autònoms. O més disposició per part de la Seguretat Social a fer-se càrrec dels salaris via ERTOs. Incidiré sobre aquest recolzament tot seguit.

La segona fase de la resiliència financera: sobreposar-se

És obvi que qualsevol ajuda és benvinguda. I més en una crisi com aquesta. No obstant això, voldria fer alguna puntualització.

Parlava fa uns dies amb una clienta sobre una oferta que li havia fet el seu banc. La proposta era demanar un crèdit avalat en un 80% per l’ICO. Fins aquí, podia estar bé. El que seguia potser no tant. Aquests diners havien de servir per a que el banc es cobrés de cop una pòlissa sencera més les quotes de tot un any d’un altre préstec. La pregunta que ens fèiem clienta i jo era a qui beneficiava més l’oferiment. L’interès del banc era ajudar-la? O assegurar-se que l’ICO avalés bona part del que la clienta ja devia? Són moments d’Excel i calculadora. Es tracta que la por no ens faci prendre decisions amb un benefici dubtós.

I en una segona puntualització voldria remarcar que resiliència financera i la pròpia fortalesa van de la mà. Les ajudes són imprescindibles quan no estem prou preparats. En l’àmbit que ens ocupa, quan no gaudim d’independència financera. Aquest és un concepte recurrent als posts d’aquest blog. Un objectiu principal a qualsevol economia seria dependre el mínim possible dels altres.

Temps de superació

De res serveix emular l’estruç. Els qui em llegiu habitualment sabeu que utilitzava aquesta mateixa metàfora fa molts mesos. Ara és el moment de fer inventari del que tenim, del que devem, del que ens cal pagar i del que podrem tornar a ingressar quan arranquem de nou. Convido tothom a reflexionar sobre què és realment important per a ell i el seu negoci. Un cop està clar, recomano preparar un pressupost. Cal prioritzar els recursos en el què és important, i deixar de malgastar en el que no ho sigui.

D’altra banda, com seria aquesta crisi per a un particular o autònom qui tingués uns diners disponibles que donessin cobertura a diversos mesos sense ingressos? Sense aquest coixí, depenem que algú decideixi ajudar-nos. I pot ser que aquest recolzament no arribi mai. Hi ha qui va aprendre la lliçó el 2008.  Ara es deu estar mirant aquesta crisi des d’una altra perspectiva. Si molts dels que llegeixin aquestes línies accepten el repte de materialitzar la seva independència financera durant els propers anys, potser, d’alguna manera, l’actual situació haurà valgut la pena.

Et recolzem en la teva resiliència financera

Finalitzem aquesta entrada amb un seguit d’eines.

En primer lloc, posem a la teva disposició el nostre servei d’Assessorament financer per a autònoms per a ajudar-te a entendre millor el funcionament del teu negoci i treure profit de tota la informació de la qual disposes per a la seva anàlisi.

De forma addicional, pots sentir una de les entrevistes a l’Oriol Amat en el següent link, I també llegir el post d’aquest mateix blog al qual recomanava no emular el comportament de l’estruç.

Tot plegat estic segur que enfortirà la teva resiliència financera.

Imatge de 5595395 a Pixabay

Sovint em ve al cap el cas extrem d’un client de fa anys. Afortunadament per a ell, disposava de força estalvis. I havia perdut diners en una de les diverses bombolles borsàries. Com no estava disposat que li tornés a passar, ho tenia tot en comptes corrents. Evidentment, tothom és lliure de fer el que cregui, però les decisions dràstiques solen no ser les millors. Ho veurem tot seguit.

Una nova causa de desinterès financer: l’índex IRPH

Els qui tingueu una hipoteca una mica antiga potser vàreu rebre la recomanació del vostre banc d’utilitzar aquest índex. En el pitjor dels casos, vàreu acceptar. Si és així, haureu estat pagant durant anys tipus significativament més alts que els d’altres hipoteques amb referències d’interès diferents.

Com ha passat en altres casos, es perfila que es tractava d’una clàusula abusiva. Òbviament, a Internet trobareu diferents bufets d’advocats que us podran ajudar a recuperar el que hagueu pagat de més. A acOnseguir també cooperem amb un equip de lletrats que ens mereix la màxima confiança. La recomanació general és començar a moure la reclamació tan aviat sigui possible. La sentència definitiva del TJUE arribarà el primer semestre de 2020. Si és favorable, serà el moment d’interposar la demanda.

Contra el desànim, presa de control

El llistat de casos amb els què obria aquesta entrada arriba a desmoralitzar. Com sempre, no podem controlar el que passa al nostre voltant, però sí la resposta que hi donem.

La nostra proposta és l’habitual. Cal entendre el que contractem. Cas que tinguem dubtes, consultar algú que domini la matèria. I prendre decisions amb criteri propi, no pas seguint cegament el que ens recomanin.

Hi ha multitud de decisions financeres on això és aplicable. Una d’elles és la relativa a tipus fix o variable. Trobarem molts bancs recomanant tipus fix des de fa temps. L’argument és que així quedem protegits de possibles increments d’interès associats a tipus variable. Cert. Igual de cert que les pujades de moment no han arribat. I que, mentrestant, aquestes entitats obtenen uns guanys addicionals.

Si realment un interès fix ens deixa més tranquils, és una molt bona opció contractar-lo. Però no pas perquè ens el suggereixin. Si qui ho fa és el banc, convé adonar-nos que aquest potser prioritza el seu benefici, no pas el nostre. La decisió és de cadascú de nosaltres, i convé que estigui fonamentada en allò que més ens convingui. El desinterès financer no ens aporta res.

D’altra banda, allò que haguem contractat i ens hagi perjudicat pot tenir solució. Les hipoteques en divises, les clàusules sòl i altres productes o condicions que han fet perdre diners a força usuaris són actualment casos molt probablement guanyats si es reclamen.

Ens interessa el teu desinterès financer

Com és habitual, tanquem amb alguns links. En primer lloc, ens referirem a una entrada d’aquest mateix blog sobre la nul·litat de les clàusules sòl. També hi afegirem una mica més d’informació sobre l’IRPH i un document del Síndic de Greuges sobre el tema.

El nostre servei d’Intermediació amb entitats financeres et pot ajudar a:

• Avaluar quina és la millor alternativa per a negociar amb una entitat financera i reclamar el que és just.
• Verificar si els productes que tens són coherents amb les teves necessitats.
• Decidir en base al que sigui més adequat per als teus interessos.

Ens posem a treballar al teu costat?

Imatge d’Anemone123 a Pixabay

En certa manera, i per als qui la conegueu, els diferents nivells recorden la piràmide de Maslow (link al final). Però aquesta no és la font d’inspiració. En aquest cas, ho és el llibre “Dinero: domina el juego” de Tony Robbins. No cal que digui que la seva lectura és molt recomanable.

Nivell 1 de somni financer: seguretat

El nivell de seguretat consisteix en tenir cobertes les necessitats bàsiques per a viure. Això vol dir disposar d’un sostre, subministraments, menjar, transport i serveis sanitaris totalment assegurats. Compte: no és una necessitat bàsica un cotxe de luxe per anar a la feina. Sí ho és el bitllet de transport públic que ens permet arribar-hi. Les necessitats bàsiques són primeres necessitats.

És un molt bon exercici esbrinar de quants diners parlem. Als qui porteu un cert control de les vostres sortides de diners us serà ben fàcil. També ho serà si heu omplert el full de planificació que us podeu baixar del nostre web (link també al final). No es triga molt a fer-ho. Només caldrà que reflexioneu una mica sobre com arribar-hi amb el mínim pressupost. Multipliqueu per 12, i tindreu què us caldria ingressar cada any per a no haver-vos de preocupar pel més bàsic. Potser descobrireu que són menys diners que no pas pensàveu.

Nivell 2 de somni financer: vitalitat

Si pugem un esglaó, podem afegir a l’import que ens hagi sortit a l’apartat anterior una altra mena de despeses. Serien les corresponents a roba, lleure o educació concertada per als fills. En definitiva, aquells petits luxes que valorem més (no tots). Cadascú tindrà els seus. Us animo a calcular quants diners anuals us fan falta.

Nivell 3 de somni financer: independència

Seguim aquesta línia ascendent. A la següent categoria de somni financer hi incloem el que ens faci falta per a continuar amb el nivell de vida que ara duguem. Tal com està. Potser paguem per una segona residència. O fem anualment unes vacances. O gaudim d’un vehicle del què estricament podríem prescindir. Afegim tot això en import anual i sabrem què ens cal per a seguir com fins ara.

Nivell 4 de somni financer: llibertat

Per a assolir aquest punt, necessitem sumar a la xifra que arrosseguem del nivell anterior alguns dels luxes que avui no ens puguem permetre. A partir d’aquí, ja parlem de somnis financers en majúscules. Quants diners ens farien falta cada any per a sufragar una casa més gran? O els viatges que tenim pendents? Deixem anar la imaginació! I, encara més important, ens atrevim a quantificar-ho econòmicament?

Nivell 5 de somni financer: llibertat absoluta

Finalment, dins el darrer grau hi va tot allò que ni tan sols ens hem atrevit a esmentar al nivell anterior. Ara bé: es tracta de sumar-ho amb un cert criteri. Per a passar uns dies a l’any en una casa al costat d’una estació de esquí potser no cal comprar-la. Possiblement n’hi haurà prou amb llogar-la pel temps que hem pensat ser-hi. D’aquesta manera, gaudim de tots els luxes que vulguem, però de la manera més econòmicament racional. Podem assignar un cost anual a aquest estil de vida que somiem?

I què en fem de tots aquests somnis?

En quin nivell us heu aturat a fer algun càlcul o deixar anar la imaginació? És molt important observar-ho, perquè és complicat centrar-nos en tots ells alhora. Per exemple, potser heu passat de llarg del nivell de seguretat. És perquè aquest somni financer ja és realitat per a vosaltres? Per contra, potser haureu parat atenció al nivell 3 o el 4.

D’altra banda, hi ha un enfocament ben ambiciós per a tot plegat. No es tracta tan sols de guanyar prou diners per a assolir cada nivell. El que seria desitjable és disposar de prou inversions per a que aquest import arribi sense haver de treballar.

Concretem. Suposem que ens calen 1.500 EUR mensuals al nivell 1 (seguretat). Això és 18.000 EUR anuals. Idealment, ens caldrien inversions que ens rendissin aquests diners. Potser n’hi hauria prou amb disposar d’un pis totalment pagat i posat al mercat de lloguer per aquesta renda. Hi esteu lluny? Ho veieu factible?

Per a tot somni financer cal una bona planificació

Com és habitual, acabarem amb algun enllaç. Aquest cop, podem refrescar què és la piràmide de Maslow i repassar una entrada del blog que us pot motivar a posar-vos a estalviar de veritat.

Estaríeu disposats a gastar només per a cobrir el nivell 1 per a destinar la resta del guanys a acumular un patrimoni que us permeti que aquest nivell quedi assegurat sense haver de treballar? Cadascú tindrà la seva resposta.

El nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot ajudar a centrar-te en el nivell que decideixis i analitzar com arribar-hi a partir de la teva situació actual. Només cal que ens hi posem.

Imatge de Stefan Keller a Pixabay