Creiem convenient ampliar la llista de consells que apareixen a l’article amb els següents:

-Anar al supermercat amb una llista feta, fins i tot amb menús diaris, tenint molt clar el que es menjarà cada dia i què cal comprar
-Mirar consells de dietètica: igual no cal consumir tanta proteïna, i potser podem tornar als aliments de base (llegums, patates, arròs, etc.) cuinats a casa
-Tornar a la carmanyola si mengem fora de la llar
-Si es disposa de temps (per exemple, si estem a l’atur), dedicar-lo a buscar els millors preus (hi ha estudis que demostren que hi ha importants estalvis si es comparen preus entre les diferents cadenes de supermercats)
-Compte amb les ofertes: si anem molt justos de diners i sabem que gastem un paquet de detergent per a la rentadora al mes, no té sentit comprar dos paquets per molt que hi hagi una oferta que ens obligui a fer-ho
-Pel que fa a les rebaixes, revisar què falta realment al nostre armari i fer una llista del que cal (com al supermercat), per tal d’evitar les compres per impuls (un producte barat que no necessitem resulta caríssim)
-Esperar segones o terceres rebaixes
-Comprar coses que costi que passin de moda, de fons d’armari

En qualsevol cas, no perdre de vista que superat Gener queden 11 mesos més per a acabar l’any, i, en conseqüència, cal posar les bases per a que hi hagi un estalvi estructural. En aquesta línia, els consells són clàssics:

–Apagar llums si no som a una habitació
–Controlar l’aigua que es gasta
-Mirar a cada trucada telefònica si realment cal fer-la, i si tenim tarifa plana preguntar-nos si ens sortiria a compte tenir-la si féssim menys trucades
-Apagar la calefacció a habitacions on no hi som
–Conduir moderant el consum
-Fer rentadores i rentaplats plens

Per últim, en qüestions d’estalvi ajuda molt tornar als plaers senzills: la lectura, la partida de cartes amb els amics, passejar, anar de càmping (els nens s’ho passen molt millor allà que a un hotel de luxe), etc. Per què necessitem tantes coses? Com diu una persona a la que admirem molt, la felicitat és una decisió (potser no ens calen tantes coses per a ser feliços).

Evidentment, tota aquesta llista de consells és útil sobre tot en casos extrems. Per contra, els que tinguin una feina estable, amb uns ingressos que s’hagin mantingut o, fins i tot, en el cas que hagin minvat lleugerament, seria molt desitjable que, paral•lelament a un bon pla d’estalvi, consumissin en la mesura que els sigui possible, per tal de posar el seu gra de sorra a la reactivació de l’economia.

Article a La Vanguardia

El mateix article explica que el refinançament no és res més que agrupar tota una sèrie de deutes en un de sol, a un tipus d’interès més baix i a un termini superior. La garantia del nou crèdit és gairebé sempre hipotecària.

Tal com està escrit l’article, sembla que el refinançament sigui una gran solució: les famílies que refinancen passen a pagar un 65% menys. Jo voldria puntualitzar que, des del meu punt de vista, es tracta d’una solució només per a aquells casos en els quals aquesta sigui l’única manera possible d’evitar un embargament. Si hi ha qualsevol altra manera de fer front als deutes, segur que és més barata que aquesta. Fan molt bé de posar al títol de l’article ‘estalvi’ entre cometes, perquè el que hi ha en realitat al darrera és una despesa molt més elevada en forma d’interessos.

Posem un exemple senzill

Imaginem una família que deu 5.000 EUR per despeses de targeta de crèdit que cal que pagui en un termini d’un any amb un 20% d’interès. Amb aquestes condicions, aquesta família cada mes haurà de pagar 463’17 EUR, i quan acabi d’abonar la darrera quota haurà pagat 558’07 EUR en forma d’interessos durant l’any (463’17 x 12 – 5.000).

Suposem que la família de l’exemple decideix refinançar el deute, i el banc li permet afegir-lo a la seva hipoteca a 20 anys i un 5% d’interès. Amb aquestes noves condicions, la quota passarà dels 463’17 EUR anteriors a 33’00 EUR. Sembla un gran ‘estalvi’, oi?. El problema és que aquesta quota s’haurà de pagar durant els propers 20 anys, el que significa que al final s’hauran pagat 2.919’47 EUR en forma d’interessos (33’00 x 12 x 20 – 5.000), és a dir, gairebé 6 vegades més que pagant el mateix deute a un any a un interès fins i tot 4 vegades superior. Per tant, on és l’estalvi?

Novament, posem consciència i actuem amb responsabilitat. Si no hi ha cap altra sortida, el refinançament és una eina salvadora, tot i que a un cost molt elevat. Si es refinança un deute derivat d’un excés de despesa del passat per a evitar estrènyer-se el cinturó durant els propers mesos, convé que estem al corrent del que això suposa a llarg termini per a les nostres butxaques.