Curs accelerat de desactivació de paranys financers

La majoria de nosaltres sabem que vivim en una societat que ens impulsa al consum. Els paranys financers ens envolten arreu, dificultant aconseguir objectius que ens havíem marcat. La seva desactivació passa per ser conscients que existeixen. Això és imprescindible per a detectar-los abans hi caiguem de quatre potes. Les línies que segueixen pretenen ajudar a desemmascarar-los.

Per a fer-ho, comptem amb el valuós acompanyament del llibre de Dan Ariely i Jeff Kreisler “Las trampas del dinero”. Recomano la seva inspiradora lectura, que intentaré resumir en aquesta entrada del blog (i alguna altra de ben propera). Anem a veure de quines trampes parlem.

Paranys financers que deriven de comparacions enganyoses

Sovint oblidem que 100 EUR tenen el mateix valor independentment del context. És a dir, potser ens semblarà que val la pena desplaçar-nos per a estalviar-nos 100 EUR en una oferta de mòbil d’una botiga de l’altra punta de la ciutat. No obstant, segurament comprarem un cotxe al concessionari de la cantonada encara que hi hagi una oferta 100 EUR més barata a una hora de camí. Tot i això, l’import és el mateix. I el que podem comprar amb aquests diners també.

De manera similar, gaudim d’ofertes o rebaixes gairebé tot l’any. En aquesta situació, acostumem a comparar preus amb els previs a la rebaixa. Ens mostren imports anteriors a l’oferta (que potser estan prèviament inflats), i llavors ens sembla que la quantitat que acabem pagant és relativament barata.

En aquesta mateixa línia, els autors del llibre parlen dels paranys financers relatius a l’ancoratge. Aquest provoca que prenguem com a referència un preu (sovint de manera inconscient), i que això ens distorsioni la percepció de la següent oferta. Una carta de restaurant pot estar dissenyada de forma que ens ancorem en el primer preu per a llavors demanar el plat següent, que és més barat però deixa més marge al propietari. El mateix passa amb algunes botigues que ens presenten un producte a preu exorbitant com a pas previ per a que acabem adquirint un de relativament més barat. Segur que en coneixeu.

Com alguns paranys financers anestesien contra el dolor

Masoquistes apart, a ningú agrada sentir dolor. I pagar acostuma a fer mal. En principi, com més dolorosa resulti la sortida de diners, menys gastarem. Segons Ariely i Kreisler el patiment està relacionat amb el temps i l’atenció.

  • Com més temps passi entre el pagament i el consum, menys mal sentim. Especialment si el que paguem és tan il·lusionant com, posem per cas, les vacances de les que volem gaudir en tres mesos.
  • I com menys atenció hi posem, també. Per això les targetes de crèdit (o mitjans com el pagament amb el mòbil i altres que vindran) tenen èxit. Disminueixen el dolor, fins que acumulem un saldo tan gran que ens toca pagar-lo a poc a poc. I llavors és quan esbrinem el que ens costen els interessos associats a fer-ho així.

El costum d’assignar etiquetes als diners

Tendim a etiquetar despeses o ingressos, i gastem els diners amb més o menys alegria en funció d’això. Però el seu valor és el mateix. Per exemple, no tractem igual uns diners que ens toquin (cas que juguem a la loteria) que els de la nòmina. És molt probable que els primers desapareguin amb una considerable despreocupació. O qui no s’ha trobat gastant sense pensar-s’ho un import al restaurant que segurament mereixeria tota la nostra atenció en el context de la compra setmanal?

Parada tècnica: primer antídot contra paranys financers

Continuarem fent sortir de l’amagatall més paranys financers en una propera entrada d’aquest blog. I, a més, aprofundirem sobre diverses eines que ens poden recolzar per a enfrontar-nos-hi.

Ara bé: no voldria acabar sense posar sobre la taula un primer antídot. En realitat, de manera indirecta ja l’hem proposat com a petit exercici de consciència financera (veure al final d’aquesta entrada) fa uns mesos. Però ara hi insistirem específicament.

Resulta molt útil, i gairebé imprescindible en adquisicions d’un cert import, remetre’ns al concepte de cost d’oportunitat. Es tracta de comparar el que estem a punt de comprar amb les hores de feina que ens costa (com a l’exercici). Alternativament, es pot posar en relació amb béns i serveis als que potser renunciarem degut a l’adquisició en qüestió.

Per exemple: suposem que estem plantejant-nos un canvi de pis que ben pensat no seria imprescindible. I posem per cas que estem disposats a desemborsar 50.000 EUR per això. Quantes hores de feina representa aquest dispendi? O quantes vacances amb la família de valor superior a les habituals podria suposar?

Som experts en desactivació de paranys financers

Si vols ampliar informació sobre el llibre de referència, et remetem al següent web.

Per a finalitzar, recorda que disposes del nostre servei de Coaching en economia domèstica per a rebre l’acompanyament necessari en la descoberta d’aquests i altres paranys financers en una detallada anàlisi de la teva economia personal.

Tags: , , ,

Comments are closed.

Els nostres serveis financers personals

Subscriu-te al nostre butlletí

 

Dóna el primer pas per controlar les teves finances

Aconsegueix gratis l’eina que necessites:

  • Podràs analitzar fàcilment la teva situació econòmica
  • Disposaràs d’una base per a prendre decisions adequades
  • T’ajudarà a tenir controlades les teves finances personals o familiars

Exercici de consciència financera GRATIS