Inflexió financera: una proposta de canvi de tendència a la teva vida

El que tens l’oportunitat de llegir a continuació potser et remena. De fet, confesso que està escrit amb aquesta intenció. El coaching de vegades et porta a un punt d’incomoditat. El meu objectiu és fer aparèixer punts d’inflexió financera. M’encanta observar-ne en una gràfica. Representen canvis de tendència. M’agrada encara més veure’ls en els meus clients. Canvis positius, és clar. La bona notícia és que aquests depenen en gran part de nosaltres mateixos.

En alguna banda vaig llegir o escoltar que en moltes ocasions ens costa emancipar-nos. Hi ha resistències evidents: cada cop els fills marxen més tard de casa els pares. Però la manca d’emancipació va més enllà. De la protecció dels pares passem a la de les empreses o sindicats. I d’aquesta a la de l’Estat.

El canvi d’actitud com a primer pas en la inflexió financera

Aquesta emancipació tardana respon al fet que ens hem acostumat que ens protegeixin. És el que té l’estat del benestar. Confiem que algú acabarà traient-nos les castanyes del foc. En aquest entorn, en el passat fins i tot hem confiat en qui no tocava: els bancs. Els anys de crisi més profunda ens ho han deixat ben clar. D’altra banda, es veuen a l’horitzó del futur núvols de tempesta. Ja fa temps que es parla que les pensions perillen per als treballadors més joves.

En mig de tot això, em sembla urgent un canvi d’actitud. Cap banc ens va obligar a signar hipoteques impossibles de pagar si arribava un canvi de cicle. Ni inversions en preferents que es poden haver endut part dels nostres estalvis. Varen ser decisions nostres.

Ens podríem haver informat millor? Què podríem haver fet per a evitar-ho?

De la mateixa manera, molts ja veiem que no quadren els números pel que fa a les pensions. Cada cop hi ha més jubilats i menys treballadors que cotitzin a la Seguretat Social.

Què podem aportar de la nostra part per a posar-nos al comandament financer de les nostres vides?

Refer hàbits per a la inflexió financera

L’economia domèstica al final només es basa en ingressos i despeses.

Pel que fa a ingressos, no hi ha res com ser treballador autònom per a rendir al màxim. Tots els que estem dins aquesta categoria sabem que el que ingressem depèn en un percentatge altíssim de nosaltres.

Però… és que potser els ingressos d’un treballador per compte aliena no estan en funció del seu rendiment? Quan dones el millor de tu mateix hi ha d’haver una recompensa. Si aquesta no es produeix, possiblement no ets a l’empresa adequada. Provocar un canvi en aquest sentit també passa per la pròpia actitud.

I passem a despeses. Tenim consciència del que fem amb els diners? Una de les meves entrades preferides del blog és la relativa a la tranquil·litat de tenir un pressupost. He repetit en diverses ocasions que som éssers impulsius. Especialment quan no ens sentim satisfets amb nosaltres mateixos i busquem (inútilment) que determinades compres ens ho facin oblidar. Reconèixer aquest fet és un primer pas. No ens fan falta tants objectes. Ni tantes experiències cares. Si des d’aquest nivell de consciència controlem els diners que sortiran del compte bancari, veurem canvis molt significatius a nivell d’estalvi.

Resum de consells per a la inflexió financera

  1. Prendre el control en les pròpies decisions financeres, amb el màxim d’informació disponible que provingui de fonts independents.
  2. Ser conscients de la nostra capacitat de generar més ingressos i treballar per a fer-los créixer.
  3. Adonar-nos dels hàbits de despesa que ens perjudiquen i canviar-los.

T’animem que avancis amb acOnseguir cap a la teva inflexió financera

Tags: , , , , , , , , , ,

Comments are closed.

Els nostres serveis financers personals

Enllaços d’interès