Fa uns anys, rebia sovint trucades d’una empresa que comercialitzava mitjans de pagament Visa que em recordava periòdicament que la meva targeta de crèdit encara disposava de saldo per gastar, i m’animava a concedir-me algun caprici amb els diners que posaven a la meva disposició, que podia anar retornant en còmodes terminis. Recordo que fins i tot em donaven idees: fer un viatge, renovar els mobles, pagar l’entrada d’un cotxe …
El que l’amable operadora que em temptava a gastar alegrement no esmentava era que el tipus d’interès mensual era tan elevat que acabava pagant pels diners més d’un 15% d’interessos a l’any sobre el saldo pendent.
Afortunadament, jo tinc una certa formació que fa que em plantegi sempre el cost de les coses, i en el moment en què vaig escoltar el tipus d’interès que havia de pagar pel servei descartar realitzar qualsevol operació d’aquest tipus. Però he d’admetre que, per a qui no disposi d’uns coneixements financers bàsics, havia de resultar difícil resistir la temptació.
Això em porta a insistir de nou als conceptes de consciència i responsabilitat, que ja he introduït en alguna entrada anterior d’aquest blog.
En el moment que vaig saber l’elevat tipus d’interès que havia de pagar per disposar dels diners que m’oferien, vaig tenir consciència. I el pas següent a la consciència ha de ser la responsabilitat: fer servir la valuosa informació de què disposem per actuar en el nostre benefici, avaluant en cada decisió que prenguem si estem ben encaminats als nostres objectius.
Perquè, al cap i a la fi: els nostres objectius quins són?, realment cal gastar tant per apropar-nos a ells?.
Fa uns mesos vaig sentir dir a algú que la crisi ens ha fet més humils. Afortunadament, l’operadora que em convidava a gastar fa molt de temps que ja no truca, de manera que m’estalvio respondre-li amb amabilitat que prenc nota del seu producte, però que actualment no m’interessa. Paral·lelament, les cartes de bancs on se m’informa que tinc un crèdit a la meva disposició s’han reduït de forma dràstica. Cal comptar només amb el que tinc. És un temps perfecte per tornar a gaudir de les petites coses i estar més amb nosaltres mateixos. La bona notícia és que, en aquest sentit, ens ho estan posant fàcil.