Eduard Gironella a Lletra Petita de TV3: consum bancari

El dia 10 d’Abril l’Eduard Gironella va participar al programa Lletra Petita de TV3 sobre consum bancari (veure a partir del minut 9’36). La seva intervenció corresponia a una entrevista enregistrada amb anterioritat, de la que es va reproduir només una part. Hem cregut interessant fer un resum de l’entrevista sencera.

L.P. Perquè les entitats financeres venen tants productes? Això ha augmentat molt els últims anys, no? És com fan els diners?

E.G. Les entitats han intentat treure el màxim de les seves carteres de clients. Per a fer-ho, la sensació és que han incentivat les seves xarxes d’oficines a vendre determinats productes, i en moltes ocasions no s’ha considerat si es tractava de productes adequats o no per a un client determinat. Per a treure’n més profit, han comprat o arribat a acords amb altres entitats financeres (p.e. asseguradores) per a obtenir el màxim de sinèrgies.

L.P. Amb tanta oferta i tan poc coneixement financer… és normal no saber què fer amb els estalvis ara mateix?

E.G. Evidentment, perquè s’ha perdut la confiança que es tenia en les oficines bancàries. Per sort, darrerament han aparegut al mercat serveis de brokers financers sense producte propi que actuen de manera independent per a oferir als seus clients el producte més adequat entre els que hi ha al mercat d’acord amb la necessitat del client, no en base a unes quotes de vendes que cal assolir.

L.P. Per què han de ser els estalvis? Com ho puc decidir?

E.G. Estalviar per estalviar no té sentit, això és el que feien els nostres avis, que de vegades acabaven morint amb diners estalviats dels que no havien gaudit. Cada persona ha d’analitzar quins objectius té, i com l’estalvi pot ajudar a aconseguir-los. La cultura de l’endeutament (tot comprat a terminis) beneficia qui deixa els diners, ara caminem cap a la cultura de l’estalvi (comprar si podem pagar amb el que tenim).

El estalvi és el camí cap a la llibertat financera, sense la que no existeix autèntica llibertat. En aquesta línia, l’escriptor americà Robert T. Kiyosaki deia que si tenim capacitat d’estalvi i no la fem servir, som com un hàmster que fa kilòmetres a la seva roda dins la gàbia, però quan baixa no s’ha mogut ni un centímetre d’allà on era.

L.P. Tinc 40 anys i veig la cosa de les pensions molt magre… m’he de fer un pla de pensions?

E.G. Efectivament, el tema de les pensions està molt malament, però el pla de pensions no és el meu producte preferit d’estalvi per a la jubilació, perquè són diners que no pots tocar fins que et jubiles, et mores, tens una incapacitat o un atur de llarga durada (escenaris tots ells poc desitjables, jubilació apart). L’avantatge que tens és la fiscalitat, però hi ha altres productes amb més rendibilitat i liquiditat, perquè permeten rescats parcials i fins i tot totals.

L.P. Com puc detectar el risc de la inversió que se’m proposa?

E.G. El risc és un concepte difícil de generalitzar, depèn del perfil de cada persona. Tota inversió en renda variable (p.e. borsa) té més risc que una inversió en un dipòsit a termini.

L.P. A més benefici més risc? Això és sempre així?

E.G. En qualsevol inversió hi ha tres factors que es “molesten” entre ells: liquiditat (temps), rendibilitat i seguretat (risc). A menys temps, menys benefici. I a menys risc, també menys benefici. El que passa és que convé mirar on s’inverteix, perquè evidentment hi ha productes que amb un grau similar de risc i temps poden diferir bastant en rendibilitat.

L.P. Com puc saber quina és la millor inversió per mi ?

E.G. Cada persona ha d’analitzar quins objectius té, com l’estalvi pot ajudar a aconseguir-los, i quin és el risc que està disposada a assumir. És una decisió molt personal, basada en el triangle temps-rendibilitat-seguretat.

L.P. Un dubte… val la pena cancel•lar hipoteca ?

E.G. Depèn. Entenc que parlem d’aportacions addicionals. Amb criteris de rendibilitat, només si qualsevol altre inversió que fem amb aquests diners no supera en rendibilitat el cost de la hipoteca. També és interessant per a persones que tinguin terminis tan llargs que en el darrer tram coincideixin pagament de quotes amb la jubilació. Per últim, hi ha altres factors psicològics, pot ser que algú no es senti còmode amb tant deute i vulgui reduir-lo.

L.P. Un dels productes estrella són les hipoteques… amb tot el que ha passat, com ha canviat la concessió de crèdits hipotecaris? Me’l donarien a mi?

E.G. T’ho posaran molt més fàcil si compres un pis a la entitat on vulguis la hipoteca, i, en qualsevol cas, han canviat molt les condicions respecte fa uns anys, amb diferencials a l’euríbor (entre 1’5 i 3’5) molt més alts que fan que l’interès sigui més car.

L.P. T’ofereixen comissions 0 a canvi que ho facis tot amb ells… Els bancs fan diners amb les comissions?

E.G. No he tingut mai accés a aquesta informació perquè no he treballat mai a cap banc, però s’intueix que això ve de quan als bancs es feia tot manualment, i que les comissions que cobren excedeixen de llarg el que costen els sistemes informàtics que ara fan la feina que abans feien els empleats de banca.

L.P. M’hauria de llegir la lletra petita de tots els contractes bancaris? De qui em refio? La seguretat absoluta ens la garanteix algú? Sinó, com s’explica el tema preferents?

E.G. Cal no signar mai res que no entenguis, per molt que tinguis confiança en la persona que t’ho ofereix. Pot fer mandra que t’expliquin i entendre segons quin producte, però si no volem aprofundir en determinades inversions, millor no fer-les.

L.P. I després hi ha el tema targetes de crèdit… tota mena de targetes! Què haig de tenir en compte per adquirir/fer servir una targeta de crèdit i/o dèbit?

E.G. Que el que gastis durant el mes ho puguis pagar a principis del mes vinent, en cas contrari el préstec que es genera es paga entre un 20 i 30% TAE anual.

L.P. Com ens afecta el límit d’interès de dipòsits a un any a 1’75%?

E.G. S’han afanyat molt a posar aquest límit per tal de preservar els comptes de resultat dels bancs. A mi, i a molts altres consumidors, ens agradaria que actuessin de manera similar eliminant l’abusiu sòl d’interès de les hipoteques per a preservar també la nostra economia domèstica.

De totes maneres, aquest límit no afecta a productes financers d’asseguradores, que tenen més garantia que els dipòsits (aquests tenen un límit de 100.000 EUR per entitat i NIF) perquè reasseguren els imports que els confiem sense límit.

Tags: , , , , , , , , ,

Comments are closed.

Els nostres serveis financers personals

Subscriu-te al nostre butlletí