Estalvis fiscals al límit: quin aprenentatge financer en traiem?

S’acaba l’any i es comença a respirar l’ambient de com pagar menys impostos. De fet, m’ha arribat una consulta relacionada amb aquest tema. Em pregunten què passarà amb les deduccions per donacions a les escoles concertades. És un tema molt concret i m’ocuparà poques línies respondre’l. Per tant, aprofito per a intentar ampliar el marc i treure’n un nou aprenentatge financer.

En realitat, per a mi una bona gestió fiscal és important. Però només és una peça més en el camí d’optimitzar les nostres finances personals o professionals. El control de què entra i què surt dels comptes bancaris pot donar tantes alegries com pagar menys a Hisenda. Especialment quan el suposat estalvi fiscal té riscos.

L’esperit de les donacions i estalvis fiscals al límit

Sóc dels que pensen que vivim en un país on hi ha massa picaresca. El tema de les donacions a escoles concertades possiblement n’és un nou exemple. Ens agrada posar al límit l’esperit de les lleis. I llavors ens queixem quan ens barren el pas. Però de tot se’n pot treure un aprenentatge financer.

Començaré per fer una ràpida consulta a Viquipèdia. Allí veurem que una donació és una cessió de la què no s’espera res a canvi. Com a molt, el que n’hauríem de treure és la satisfacció d’haver-la fet.

Partint d’aquesta base, puc entendre que Hisenda incentivi amb deduccions a donar diners a entitats sense ànim de lucre. Però em grinyola atorgar el mateix sentit a les donacions a escoles concertades. Si més no, tal com estan plantejades en la majoria de casos.

Anem al moll de l’ós d’aquestes deduccions

Revisem-ho. El gruix de donacions a escoles concertades no són a fons perdut. Ben al contrari, tenen com a finalitat que els fills hi cursin uns determinats estudis. Per tant, no sembla que hi hagi molt d’altruisme en 10 quotes que es paguen de setembre a juny. Casualment, l’època quan els nens van a escola.

Em puc imaginar algun funcionari d’Hisenda tancat al seu despatx fa uns mesos. En el moment d’analitzar a l’engròs de xifres de les declaracions. Devia observar un notable increment de les deduccions per donacions. Suposo que li sorprendria l’atac de generositat dels contribuents. I es devia posar a investigar-ho.

I el final de la pel·lícula el tenim davant els ulls. S’elimina expressament aquesta possibilitat de deducció. I potser es reclamen deduccions fetes amb anterioritat. Tot i que dóna la sensació que són massa declaracions a revisar per a recuperar relativament pocs diners. L’assessor fiscal amb qui col·laborem dubta que els surti a compte anar molt més lluny.

I quin aprenentatge financer en podem treure?

Tot el que sigui parar-nos per a analitzar què ha passat durant l’any sempre és bo. Si tenim una motivació fiscal pera fer-ho, benvinguda sigui.

Ara bé, el regust que em queda quan parlo amb alguns és que posem massa focus en l’estalvi fiscal. Alguns cops fins i tot portant-lo al límit de la legalitat. I dediquem poc temps a concentrar-nos en quins són els nostres objectius financers.

Posaré un exemple. Aparentment, a nivell impositius pot tenir tot el sentit fer una aportació màxima a un pla de pensions. O retornar hipoteca fins al sostre que ens permeti pagar menys impostos.

Ara bé: seguirà sent una bona opció fer-ho si correm perill de quedar-nos a l’atur perquè l’empresa on treballem no rutlla? O si preveiem una possible baixada dels nostres ingressos? O si estem estalviant per a muntar un propi negoci?

A acOnseguir ens agrada analitzar les finances dels nostres clients sense perdre de vista els seus objectius. Ho esmentàvem en una de les entrades d’aquest blog. Per a assolir fites econòmiques, cal voluntat per a fer-ho. Necessitem posar-hi els cinc sentits. I convé situar en context possibles estalvis fiscals. Perquè potser no fan més que limitar-nos.

T’acompanyem en aquest camí d’aprenentage financer?

Tags: , , ,

Comments are closed.